Diuen que Ricky busca 'cole' per sa germana a Minneàpolis

Buf! Es veu que l'entorn del blaugrana Ricky Rubio està mirant de trobar una high school per sa germana Laia per al proper curs. Per a la propera temporada. Ricky ha decidit donar el salt? Jugarà als Wolves, la franquícia que té els seus drets, sense buscar un traspàs més atractiu? Sap Ricky que el triangle ofensiu de Phil Jackson, que també imita el tècnic de Minessota Kurt Rambis, no s'adapta gens al seu estil de joc? Per què el base del Barça es condemna a un equip perdedor, allunyat de tot i dels grans mercats televisius i publicitaris? Sap Ricky que l'equip en el que més gaudiria a l'NBA són els Oklahoma City Thunder? Un base amb uns baixíssims percentatges d'anotació està a punt per fer el salt? Minneàpolis. Brrrr. Quin fred!.

El millor moment de l'Espanya-Txèquia

On collons és la pilota? Jugada assajada?

Kobe i els germans Gasol, solidaris amb el Japó

Kobe Bryant, la gran estrella dels Lakers, ha protagonitzat aquest anunci de la Creu Roja per ajudar els familiars de les víctimes del Japó. De fet, Kobe, tot i haver nascut a Filadèlfia i haver-se criat a Milà, té un gran amor per aquest país que visitava sovint amb el seu pare. Així, el seu nom, Kobe, prové d'una carn de vaca molt especial que es menja en la ciutat nipona del mateix nom. El seu company en els Lakers, Pau Gasol i el seu germà Marc (Grizzlies) també aportaran cèntims pels afectats pel tsunami el terratrèmol. Així, els dos catalans donaran 700 euros (mil dòlars) per cada punt que aconsegueixin en els compromisos d'aquest cap de setmana. Pau, ambaixador de Bona Voluntat de la Unicef des de fa set anys, jugarà el derbi de la ciutat de Los Ángeles contra els Clippers del totpoderós Blake Griffin, mentre que Big Marc jugarà contra els Bulls en un matx clau per a definir les posicions de play.off.

Hristo Stòitxkov F1 Racing Team?

No és cap secret que hi ha molts futbolistes i jugadors de bàsquet que estan enamorats de l'olor de la benzina cremada i del soroll dels pneumàtics xerricant a la graella. Michael Jordan o Clarence Seedorf han fet els seus intents en les motocicletes i, sovint, estrelles consagrades de la pilota es deixen veure per les graelles dels diferents Grans Premis. No és cap secret que Hristo Stòitxkov és una enamorat de la F1. De fet, em comenten que el búlgar més famós de la història estaria negociant amb Bernie Ecclestone per mirar de col·laborar en un equip del Circ. Diuen que podria posar entre un i cinc milions d'euros i una condició: promocionar el pilot català Dani Clos que actualment disputa la GP2. I és que Clos és el gendre d'Stoitxkov ja que, ben aviat, es casarà amb la filla del mític 8 del Barça, Mika Stòitxkov. El que donaria jo per escoltar una conversa d'home a home entre el cràpula d'en Hristo i el bon jan d'en Clos!

La samarreta d'Abidal es dispara a la Botiga del Barça

Hom sap que hi ha futbolistes que venen una gran quantitat de samarretes amb el seu nom. Els Messi, Xavi, Villa o Iniesta són els grans noms de la Botiga del FC Barcelona. Però, darrerament, s'ha donat una circumstància curiosa. La culerada se sent molt a prop d'Eric Abidal i la samarreta serigrafiada amb el nom del lionès ha experimentat un significatiu augment de vendes arran dels seus greus problemes hepàtics. Abans que es detectés el tumor, se'n venien un parell o tres a la setmana i, normalment, a turistes francesos. Ara, el 22 del lateral blaugrana és un dels productes amb més sortida. La mitjana diària d'aquests dies? Entre 55 i 65.

Frase per quedar bé fent el cafè amb els amics (5)

Com que comença el Mundial de la F1, t'ajudo a quedar de puta mare amb els col·legues. Recorda que estrenem els pneumàtics (els Pirelli) i hi ha un nou codi de colors. Corre! Afanya't a memoritzar-ho i quan vegis la cursa amb els amics (o amigues) podrà dir abans que ningú... "Òstia, en Vettel ha calçat (aquest verb és important) gomes de mullat". Pots afegir, sense moure un múscul de la cara, que "aquests Pirelli es degraden molt. Veurem curses amb fins a quatre aturades. Això afavorirà els avançaments". Quedaràs com un crac!

Sec: Platejat (dur), Blanc (mitjà), Groc (tou), Vermell (Supertou). Recorda pronunciar supertou amb entonació Merlos. Guanya molt!
Mullat: Blau (intermig), Taronja (aigua extrema). Aquí pots fer com el Merlos i deixar anar un oportú Full wet. Amb seguretat i sense dubtar-ho!

Els qui ho tenen millor són els murris de McLaren. Com es fotien un embolic de tres parells d'ous amb els colors, doncs fitxen el català Pedro de la Rosa, exprovador dels Pirelli, que és l'únic del món que té clar el merder cromàtic.

Jaume Alguersuari es menja la Senyera a Austràlia

El pilot català de Toro Rosso, Jaume Alguersuari, ha celebrat el seu 21è aniversari amb un enorme pastís que li han preparat els seus companys d'escuderia. Una enorme Senyera amb els millors desitjos en català. Alguersuari (DJ i espanyolista de pro) segueix sent el més jove de la graella malgrat complir la seva tercera temporada a la F1. Quins problemes tindrà la caverna per no ensenyar el pastís per les teles espanyoles....

Les escales d'Anfield i del Montilivi

Sobre les escales que baixen dels vestidors a la gespa del mític terreny del Liverpool es pot llegir la llegenda 'This is Anfield' que encoratja els reds i fa tremolar els visitants. A Montilivi (Girona) hem trobat una curiositat. També a les escales. Gràcies a l'amic Àxel C!

Que algú contracti David Vidal, plis!

L'Albacete, de manera injusta, ha fet fora el nostre amic David Vidal. Necessito, pel bé d'aquest bloc, que el tècnic torni, ben aviat, a treballar. Et deixo amb la darrera perla. Val la pena! Són 50 segons de res.

Sebastian Vettel: "Jau, Coloma, jau"

En Sebastian Vettel, campió del món de la F1 amb Red Bull, esquilant la Keka australiana en un esdeveniment rùstic previ al GP d'Austràlia d'aquest cap de setmana que enceta la temporada 2011. El titular, com ja saps, fa referència a la mítica gossa d'atura Coloma que va esdevenir un dels autèntics mites de la TV del nostre país de la mà del pastor Jordi Muxach. Com diuen els U2: Where the sheeps have no brain :)

Les millors jugades de Laia Ferrer (TV3)

El Mundial de la F1 s'escalfa. Arrenca, aquest diumenge, a Austràlia.

Miki Roqué i els mileuristes

Vagi per endavant que no tinc res (absolutament res) en contra del català Miki Roqué. Però hi hagut una situació que m'ha fet pensar. El de Tremp, jugador del Betis i afectat per un tumor maligne a la pelvis, va decidir operar-se a Barcelona i la Mútua del Betis no ho cobreix. L'operació és molt cara i, des de Sevilla, van arribar enormes mostres de suport vers el lleidatà: venda de polseres solidàries i samarretes dedicades i l'obertura d'aquest compte de La Caixa ( 2100 2299 34 0200224103). A més, s'està contemplant la possibilitat de jugar un amistós, per recaptar fons, amb el Liverpool. Recordem que Roqué va ser el jugador més jove dels reds en jugar la Champions. Però resulta que la Dexeus ha decidit operar a preu de cost, fent una gran rebaixa. Em sembla fantàstic per al futbolista, però... Què passa amb els mileuristes que tenen el mateix problema?

Fiona Walker, la tennista que va ensenyar el cul, 35 anys després!

Brutal portada del Mirror. Com hem canviat, oi?

Vergonya a l'Eurolliga: 47-9 al descans!

Sembla mentida que l'Eurolliga, la segona millor competició de bàsquet del món, es permeti, en uns quarts de final, un resultat d'aquesta magnitud. A la mitja part, Olympakos guanyava el Siena (campió italià, no ho oblidem) per 47-9!. 1 de 25 en tirs de dos, i de set en triples i 4 tirs lliures. Uns porcentatges que, fins i tot jo i la meva panxeta podríem millorar sense esforçar-nos-hi massa. Quatre punts en el primer quart i cinc en el segon. Al final, els del Pireu es van endur el partit per 89-41. Els amics del Montepaschi gairebé forcen la pròrroga :)

Asturianos por el mundo: Hoy, Luis Enrique

M'asseguren que Luis Enrique, que ja ha anunciat que no seguirà en el Barça B la propera temporada, està estudiant passar-se un any sabàtic a Austràlia: paradís del surf, esport del qual n'és un enamorat. Ja sonen els possibles seguidors de Lucho a la banqueta del Mini: Chapi Ferrer, Òscar, Lluís Carreras...

Bosman, un alcohòlic indigent

Jean Marc Bosman va ser un futbolsita belga de tercera (o cuarta) categoria. Però el seu cognom sempre anirà lligat al futbol modern. Va presentar una demanada per tal d'exigir que es complís la lliure circulació de treballadors (en el cas de futbolistes i jugadors de bàsquet) tal i com marcava la Unió Europea. El seu triomf va significar una revolució en les plantilles europees ja que, qualsevol equip, podia fitxar 20 jugadors d'un altre país eurpeu si li donava la gana. I tot perquè el 15 de diciembre de 1995, Bosman va guanyar un procés judicial contra el Lieja, la Federació Belga i la UEFA. Va presentar una demanada perquè el seu equip no el deixava fitxar pel Dunkerke francès. Avui, l'home que ha donat nom a una de les sentències judicials més importants dels darrers temps, es troba en la indigència, patint una forta depressió i alcoholitzat. Viu en una residència social fent veure que està separat de la seva dona per no perdre els pocs euros que els donen les assistències (mentre no estiguin oficialment junts) per la manutenció dels seus fills menors: un de dos anys i un de només un mes.
Fixa't la dura portada del The Sun. No cal traducció, oi? I més si ets dels que poses en el CV un nivell mitjà/alt d'anglès com fem tots:)

El (penós) periodisme after hours

Ja fa molt temps que vinc estudiant un curiós fenomen. Centrat en la informació esportiva, tot i que imagino que en altres disciplines passa tres quarts del mateix.

Veuràs: A primeres hores del matí ja estic dempeus gràcies a la meva filla que decideix regular els meus ritmes de clapada al seu gust. I, és clar, com que portem el cuquet del periodisme a dins, esmorzem veient (o escoltant) les primeres notícies del dia. El fenomen és (desconec si tu també ho has notat) que el periodista o la periodista que parla es limita, sense cap mena de contemplacions, a llegir el que han deixat escrit els companys de redacció abans de tancar la paradeta (lleigeixi's edició) del dia anterior. Per tant, es limiten a vomitar sense ni pensar en el que estan dient. Per Déu: no tenen ni la barra, ni la dignitat, ni el respecte de canviar els temps verbals o els demàs pels avuis. Si els passessin la llista de la compra, allà que sortirien, ben cofois, per antena amb "un litre de llet, cafè, magdalenes...."

Però és que no hi ha un editor? No hi ha ningú amb un mínim sentit (ja no periodístic) sinó comú (que és el menys comú de tots els sentits)? El propi bust parlant no té criteri? No pensa per ell mateix? Com pot haver-hi algú que tingui els pebrots de signar un informatiu d'aquest calibre? Però... fem un pas més.

Què és més greu? Que se n'adonin i pensin que per, quatre malalts que estiguin desperts a les 6:00h, no val la pena fer l'esforç d'actualitzar-ho? O que, directament, no hi caiguin? Això sense parlar de les actualitzacions que els diferents webs vomiten mentre que el text d'ahir no es toca. No sigui que se'ns refredi el cafetó matinal que tot aspirant a Lou Gran exigeix al costat del seu teclat a primera hora. Curioses paradoxes: Un fet noticiable es produrià demà (dijous) quan, en realitat és avui (dimecrea) perquè el text és escrit dimarts (ahir) a la tarda.

Una mica de respecte, per favor! I el més greu? Que no passa res. Mai passa res.

Sort de la barbeta de la rèplica de cera de Villa...

M'agradaria conèixer l'artista que ha fet la rèplica de cera del blaugrana David Villa per al museu de Madrid. Sort que el creador va decidir col·locar la barbeta que lluu el Guaje! Sense aquest detall, la figura podria ser el dependent del súper, el cambrer del bar de la cantonada, el conductor del bus o el metge que et cura l'orella. Déu meu, quina poca gràcia!

És clar, però, que cualquier parecido con la realidad, es pura coincidencia! Fixat't en Casillas i Raúl:


O el pobre Zidane!

La Williams més... Serena???

No estava molt malament aquesta noia?

Ramaders, vaques i vedells catalans tremolen de por

Alberto Contador passa, aquest dimarts, per les comarques gironines, bo i participant en la Volta a Catalunya. Tot el bestiar estarà tancat i barrat, no sigui que el de Pinto vulgui fer un mos a mitja etapa. De viu en viu.

La Mútua del Betis passa de l'operació del català Miki Roqué

Com pot ser? No m'ho puc creure! El català Miki Roqué, afectat per un tumor maligne a la pelvis, ja ha iniciat el procés preoperatori. El jove jugador del Betis s'operarà a la barcelonina Clínica Dexeus però, sorprenentment, la Mútua del conjunt andalús no es farà càrrec de la intervenció. Per tant, un munt d'accions solidàries procedents del club verd-i-blanc s'afanyen a recaptar fons. A banda d'aquest compte de La Caixa (2100 2299 34 0200224103) amb el nom d'Ànim Miki, diferents penyes bètiques han començat a vendre polseres verdes amb el nom i el dorsal del defensa o samarretes commemoratives amb el nom del jugador més jove de la història del Liverpool en debutar a la Champions. El futur de Roqué era tan prometedor que, a banda de passar per Anfield, el totpoderós FC Barcelona i el Vila-real s'havien interessat pels seus serveis.

Jaume Llauradó, l'home que sempre patina

Sembla mentida. En Jaume Llauradó és un personatge de la societat civil catalana que m'apassiona. És l'etern aspirant a aconseguir alguna mena de càrrec de certa rellevància (suigi quin sigui, no importa quin) i, gràcies a les seves actuacions estel·lars, ha aconseguit quedar-se amb el sempre útil Fòrum Samitier. Algú sap què és? En Llauradó ho ha provat amb el Barça, amb el Palamós, amb el Lleida i sempre ha hagut de sortir cames ajudeu-me. Ara, ell i el seu plat de llenties, opten a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Diuen que la seva candidatura s'ajuntarà amb la del president sortint Jordi Casals que, entre els seus èxits, figura deixar un forat de tres milions d'euros, una FCF desprestigiada i un exitós Catalunya-Hondures.

Però, segons un reportatge del diari Gol, l'amic Llauradó ha anat a buscar diners al Kazakhstan. Un dels països del món en els que es respecten menys els drets humans i on els tribunals accepten les declaracions extretes sota tortura que sembla que és l'esport nacional de les comissaries d'aquest bonic país. Llauradó té el compromís teòric de quatre milions d'euros procedents de la companyia KazMunaiGaz a condició que l'home fort de la nova junta sigui Assylbek Karibayev que es veu que resideix a Girona. Karibayev seria el nou vicepresident de relacions internacionsl i màxim responsable de la presència exterior de la FCF. La petroliera presumptament salvadora del futbol de casa nostra és una de les 12 corporacions que menys informacions faciliten en tema de transparència. Tufillo, no?

Desgraciadament, la FCF és la institució amb menys prestigi del nostre país (partits polítics a banda) després del Palau de la Música.

Quin és el restaurant preferit d'en Sandro?

El Racó d'en Cesc, a l'Eixample de Barcelona. No és conya. Es veu que quan l'Alejandro surt del seu voluntari arrest domiciliari, se'l veu sovint per aquest restaurant. Casualitat?

La merda de regal que Zubi fa a Abidal

Reconec que he pecat d'orgullós. Aquest dilluns, en Zubi es va personar a l'habitació del Clínic on es recupera Abidal de la intervenció hepàtica amb un regal sota el braç. Regal? Vaig pensar. Cabòries, l'Alejandro em llegeix i m'ha fet cas portant el millor obsequi (paraula que només fa servir el meu sogre) al francès en uns moments tan delicats. No. No era la renovació automàtica com es mereix el lateral. Era un trist DVD amb les imatges del Barça-Getafe i del sentit homenatge (perquè tots els homenatges són sentits, tots els marcs són incomparables i la pobresa sempre va acompanyada del llindar) que li van dedicar. Vaja. Què decebedor! Ho podria haver acompanyat amb una revista de mots encreuats. Malament, Alejandro. Malament.

Sandro: no et fa vergonya que Laporta faci de presi virtual?

Ho tinc decidit. L'Alejandro Rosell és com en John Wayne. El president (teòric) del Barça és capaç de fer la mateixa cara quan està enfadat, quan està content, quan olora una llimona o quan fa força per fer caca. No s'immuta, l'home. La caverna i el Madrit es dediquen a airejar merda sobre els nostres jugadors i l'amic Alejandro es manifesta indignat i assegura que no ho pensa tolerar. Però, Ai las, resulta que el truca clandestinament en Florentonto per (suposadament) demanar perdó i ja en tenim prou. Què és això, noi?

I, aleshores, es dispara l'altre. En Joan Laporta, que encara no sap que ja no és el president del Barça, dispara contra el Madrid. "Queda claríssim que el Madrid és qui està al darrera de les acusacions de dopatge", assegura el nou president virtual del Barça en declaracions a Catalunya Ràdio. Aconsella Rosell que sigui "més contundent" i posa el dit a la nafra (com si hagués llegit el nostre bloc). "El Madrid no ha presentat cap demanada contra la Cope per haver-los acusat, i encara és hora que demanin disculpes. No em valen les explicacions del president del Barça disculpant el Madrid per la conversa que van tenir ells dos", diu.

Finalment, un xic d'ironia que mai va malament: "No hi ha la mateixa diligència en perseguir els culpables d'això, que en perseguir l'anterior junta directiva".

El (possible) origen del tumor d'Abidal

Amb aquesta mena de notícies, s'ha d'anar amb molt de compte. Fixa't que he titulat el possible i no pas el probable origen del tumor hepàtic d'Eric Abidal. El francès ja és a planta després de tres hores d'operació per extirpar la part afectada (afortunadament, el fetge és l'únic òrgan del cos humà capaç de regenerar-se) i ja ha rebut la visita del sempre alegre i motivador Alejandro. La plantilla el vistarà, probablement, aquesta setmana.

Els metges estan fent la biòpsia de la part hepàtica extreta i alguns especialistes ja apunten el possible origen. Eric Abidal va néixer a Lió però els seus pares són de La Martinica. No es pot parlar d'excolònia perquè aquesta illa caribenya està considerada, políticament, com un territori d'ultramar de la Unió Europea, van votar la polèmica Constitució d'Europa i tenen l'euro com a moneda. Malgrat tot, en aquest país hi ha un elevadíssim índex d'hepatitis B. Possiblement, Abidal podria haver-se convertit en portador d'aquesta terrible malaltia al ventre matern. El lateral del FC Barcelona, d'excepcionals condicions físiques, mai ha desenvolupat l'hepatitis B, però al tenir-la latent podria haver afectat el fetge. La infecció, que pot estar soterrada en un organisme més de 25 anys, podria haver anat evolucionat fins a desenvolupar la tumoració.

És una teoria que, repeteixo, s'ha de prendre amb molta cautela. Sigui com sigui, sembla que Abidal s'està recuperant gràcies al seu poderós físic, al seu caràcter alegre i la gran quantitat de missatges de suport i estimació que ha rebut de tot el món. Va ser capaç de veure el Barça-Gerafe i, en les hores prèvies, va fer arribar als seus companys de vestidor un SMS via el mòbil de la seva dona. "S'ha de guanyar!".

Bonic detall del València amb els nipons

He connectat el Canal Pus (per blanc i fastigós) per veure el València-Sevilla. M'ha agradat el detall dels d'Emery amb el poble nipó. Millor que un minut de silenci.

Crivillé, el comentarista més 'calent'

Encara recordo el gran comentari de la temporada passada de l'Àlex Crivillé, comentarista de TVE, que es va atrevir a dir que "el rey de España es un auténtico quemao" tot lloant la presumpte passió del ciutadà Joan Carles I per les motos. Quemao, diu. Juas, juas...

Aquest diumenge, el de Seva ens ha emocionat amb un lacònic "Cuidao con Stoner que este año va realmente salido". La temporada promet. Per cert, algú podria dir-li al ianqui pesao que comenta (per fer un servir un verb a l'atzar) les Moto GP que deixi de fer el pena amb els seus iujuuusss tipus rodeo de Texas?

Per cert, Casey Stoner s'ha endut el cangur a l'aigua en la primera cursa. Com ha fet l'australià els anys 2007, 2008 i 2009. Això és regularitat!

El millor del derbi madrileny

1) El matalasser Filipe Luis somriu al fotògraf.
2) Papa Mou li diu a la nineta del seus ulls que tanqui la boca!