Vujacic s'assegura les orelles abans de casar-se amb Xaràpova

L'escorta dels Lakers Sasha Vujacic ha anunciat al món que es casarà amb la tennista siberiana Maria Xaràpova el més aviat possible. Sembla que l'eslovè ha dit la veritat i que no està somiant després que ho anunciés després de patir una forta commoció cerebral per un cop de colze que li va donar el seu company Lamar Odom de manera involuntària. Odom, però, potser no va voler evitar la cara del balcànic ja que, fins ara, la xicota més famosa i sexi del vestidor dels Lakers era la seva. Xaràpova, que no té res de russa des que es va instal·lar a Florida als tres anyets, és famosa pels seus esgarips i gemecs a la pista de tennis quan ha de colpejar la pilota. Si el comportament de l'exguanyadora de Wimbledon és aquest quan està en públic, que farà a la intimitat del seu dormitori... Parlem en futur perquè com Vujacic ha assegurat que la petició de mà "s'ha fet a l'antiga", és segur que els dos joves no han mantingut relacions prematrimonials. Es veu que Vujacic ja ha demanat pressupostos per veure què li costaria assegurar els seus timpans.

El papà Joan Carles I vol que el Felipó tingui amiguets a la seva festa

Ring, ring
-Viva España. Dígame?
-Viva España. Hola Felipín, rey
-Ya soy rey?
-No, hombre es una manera de hablar. Es lo que dicen los padres a los hijos. Oye, Felipín, te veo triste...
-Sí. Es que no hay derecho. Hago una fiestecita en Oviedo con unos amiguetes para dar unos premios muy prestigiosos...
-Presti qué?
-Déjalo papà. Y resulta que no quieren venir a jugar conmigo ni los del Madriz ni los hijosdeputa del Barça!
-Qué me dices! Es intolerable. Parecen republicanos estos cabrones. Es la crisis más grave que hemos atravesado los Borbones
-No hay derecho, papi.
-No hijo no. No te preocupes que papá hará unas llamaditas y tendrás tu portadita con ellos en los periódicos
-De verdad?
-Claro. Esto tiene arreglo. Que susto me habías dado. Pensaba que te habías quedado sin trabajo o que tendrías otra hija... je, je
-Gracias papi. Veo que sigues tan campechano con tus chistecitos
-De nada Felipín. Estaran en Oviedo. Palabra de Rey. Yo no podré asistir. Me están emborrachando otro oso en Rumanía.

I el ciutadà Joan Carles, què no farà un pare per un fill, fa unes trucades. Que si Hola Florentoto per aquí, que si Hola Roselló per allà i ja tenim la situació desbloquejada. I Mourinho, amb una baixada de pantalons històrica, ha de claudicar davant la Casa Real, cosa que no havia fet ni davant de sa mare!

Els periodistes del GP de Corea inunden els bordells

Vettel ha trobat un clau a l'asfalt i a Buemi li va caure una teula al cap

Resulta que Bernie Ecclestone (aquesta mena d'Andy Warhol apergaminat i momificat amb un compte corrent més irregular que el passaport biològic d'Alberto Contador) volia dur el seu Circ a Corea del Sud. No hi ha res preparat però l'amo de la F1 segur que s'ha embutxacat una bona morterada de diners pel negoci. Aquest cap de setmana s'afronta una cursa decisiva (hi ha cinc pilots amb opcions) però el circuit (un traçat urbà sense ciutat, per entendre'ns) no és a punt. Ni de bon tros. Encara s'estan pintant les línies mentre centenars de coreans, en torns de 24 hores, van posant les cadiretes pel públic i els enginyers no saben on collons connectar els seus portàtils. A més, en les darreres hores s'ha sabut que han fet venir d'Alemanya una quantitat important de treballadors per mirar d'enllestir la instal·lació de Ieongam. Fins i tot l'exèrcit ha hagut de donar un cop de mà!

Com s'havia d'anar a Corea petés qui petés, la premsa s'ha hagut de buscar la vida per allotjar-se. I com a 15 quilòmetres hi ha una ciutat portuària farcida de mariners i estibadors, doncs el que més hi ha són restaurants, locals en els quals les noies es despullen a canvi d'un bitllet verd i enormes prostíbuls (riute'n del de la Jonquera). Tant és així que la premsa ha hagut de llogar habitacions amb colors vius, miralls, cremes higièniques, llits enormes que vibren i altres detalls que deuen haver-hi en els lupanars. Qui més qui menys, s'hi ha trobat condons usats. I els pilots, com Vettel, es fan un tip de riure quan els periodistes els han explicat en quines condicions han hagut de dormir.

Per cert, de les noies que fumen de la ciutat es veu que no n'hi ha ni rastre. Es veu que han fet com els Jocs Olímnpics de Pequín i les han fet descansar uns quants dies.

Pinto, el porter putilla

Quan el Barça va fer el triplet, em van fer algunes entrevistes per tal que analitzés quin havia estat el moment clau de la primera temporada de Guardiola. Jo ho tenia clar. Vaig dir que el punt d'inflexió estava en el penal aturat per Pinto a Son Moix. Eren les semifinals tornada de la Copa i el Barça, tot i que guanyava 1-0, es podria haver complicat si el Mallorca empatava ja que els illencs jugaven amb un home més i Guardiola no volia una pròrroga. El Madrid apretava a la lliga i els blaugrana necessitaven una petita injecció de moral que els acabés de convèncer que, d'una vegada per totes, anaven catapultats a ser els millors del món. I el culpable va ser Pinto. Murri i parapenals, l'andalús va xiular al mallorquinista Pep Lluís Martí per descentrar-lo. Li va fer evidetnt que es tiraria a l'esquerra i el jugador va picar. Xa xutar molt malament des dels 11 metres i el porter andalús va rebutjar la pilota amb els peus. El Barça anava llençat vers els tres títols.

Aquest dimecres, el Barça derrotava per 2-0 el Copenhaguen a la Lliga de Campions. Gràcies al genial Esport Club de TV3 (un programa que combina informació esportiva amb un humor ben entès lluny de la caspa dels Manolos i altres imitadors del sempre perillós estil desenfadat) es va poder veure el perquè el jugador del conjunt danès, César Santin, s'aturava inexplicablement quan ho tenia tot a punt per fer l'empat. Santin va creure que l'àrbitre havia xiulat un fora de joc. El col·legiat francès deuria dir quelcom semblant a je ne sais pas. Santin assegurava que algú havia xiulat posició incorrecte. Havia estat Pinto, l'home de la discogràfica. Les imatges de TV3 ensenyen com, a posteriori, el porter somriu i dialoga amb la banqueta assenyalant-se el pit. Havia estat ell! La jugada no tindrà més trascendència però l'andalús demostra que segueix sent el més putilla de la classe.

Sou(s) de Sara Carbonero: aquest post pot ferir sensibilitats

Saps quan valdria un top-less Sara Carbonero? 150.000 euros. Saps què va cobrar per venir a Barcelona, unes horetes, i batejar una botiga de Puma? 12.000 euros. Saps que cobra per les seves participacions al programa d'Ana Rosa Quintana? Mil euros a la setmana. Aproximadament el mateix que ingressa per les seves cròniques per a la televisió italiana en el programa Premium Calcio. Saps quin és el seu sou a Telecinco? 100.000 euros anuals. És a dir, 8.300 al mes. Per la campanya de Pantene? 120.000 euros. Per a les fotos en bikini d'aquest estiu va incrementar en 50.000 euros al seu compte corrent. Sort que la millor imatge de la toledana va ser gratuïta! 26 anys i encara no hem acabat la carrera de period... perio què? Si vols, pots anar sumant. Totes les dades, en aquest article.

La davantera més cara del món

Ni Higuaín-CR7-Di María, ni Eto'o-Diego Milito, ni Villa-Messi, ni Pato-Robinho-Ibra, ni Drogba-Anelka, ni Adebayor-Tévez...
La davantera més cara del món és la de la brasilera Adriana Lima que llueix un modest sostenidor, de només dos milions d'euros, per a la firma Victoria's Secret. La peça porta 142 pedres precioses (amb diamants i zafirs inclosos) i or blanc de 18 quirats. Si el vols comprar per a tu o bé per regalar has de dir a la botiga que vols el Fantasy Miracle Bra. Un 10 pel publicista! I pensar que al mercadillu de Vilassar te'n donen tres per cinc euros. També seria mala llet que la parella de la Lima, que estrena maternitat, es posés un xic massa burru per culpa de les joies i, amb les presses, esconyés la tanca que també deu ser, com a mínim, de maragdes! I, després d'usar-lo? Què hem de fer? El posem a la rentadora o a la caixa forta? Curiós que costi el mateix que la vinguda del Ratzinger a Barcelona.

Guardiola, president de la Generalitat?

Si els espanyols aposten per Belén Esteban com a revulsiu electoral (diuen que treuria més vots que IU i fregaria el 8%), els catalans ens podem decantar per Pep Guardiola i els valors que defensa que, com a mínim, són millors que els de la col·laboradora de Telecinco. Crec, però, que el de Santpedor serà el Beckenbauer del Barça: aplegapilotes, equips inferiors, primer equip, entrenador... i president! Què en penses? Votaries a en Pep? En aquesta genial pàgina fan la prova. Jo ja he votat.

Özil i Merkel es divorcien

Vaja, vaja. El jugador del Reial Madrit Mesut Özil (aquell que era del Barça des que era a la panxa de sa mare) i la cancellera del seu país, Angela Merkel, s'han divorciat. Ja no volen jugar junts. Amb el que m'agradava aquesta història d'amor. Özil proclamant als quatre vents que era seguidor de Merkel fins que la llicenciada en Físiques el va posar com a exemple d'integració. Ein? Ja cometem el mateix error que els francesos. Ózil, senyora Merkel, no ha de ser exemple de res perquè no és cap immigrant. És nascut a Gelsenkirchen (ciutat coneguda com a Schalke 04) fill de la tercera generació d'uns que un dia van ser turcs.



Merkel es deuria sentir trista i va pensar... I si baixo al vestidor de la Mannschaft a veure si veig el meu jugador preferit en pilotetes i ho solucionem? I la bona dona accedeix al temple sagrat i es troba el genial migcampista blanc sortint de la dutxa. Al més pur estil Puyol, per entendre'ns. Sort que Alà li va insinuar al futbolista que es posés una tovalloleta! Trista, la Merkel surt i anuncia, com a revenja, que la política de multiculturalitat alemanya havia estat un fracàs. Dona, no m'estranya. Si a un alemany de tercera generació el tractes d'immigrant (exemplar, això sí) però immigrant... què n'esperes?

Doncs Özil, emprenyat, ha posat punt i final a la tempestuosa relació d'amor amb Merkel. Com? celebrant el seu gol contra el geriàtic Milan fent la mitja lluna turca amb la seva mà esquerra. Vaja, vaja...

Ja es pot operar un pacient mentre es veu futbol

Compreses dns dels pacients, pinses oblidades, operar l'òrgan equivocat, negligències de qualsevol ordre... Déu meu, si els quiròfans poguessin parlar. Resulta que a Suïssa, país model on els hi hagi, només han amonestat un cirurgià per operar un malalt mentre mirava, al quiròfan, el partit França-Mèxic del passat Mundial de Sud-àfrica. El metge es defensa esgrimint que no hi havia volum i que ho seguia per internet. Ni s'ha molestat a negar-ho. Sort que no intervenia el dia que els helvètics van guanyar la selecció estatal. Potser una simple operació d'apèndix podria haver acabat amb un canvi de sexe gràcies a l'inesperada victòria del país centreeuropeu.

Brutal oi? I si mentre anem tallant budells ens connectem a una pàgina porca? Home, si tenim un dubte anatòmic sempre podem consultar el Doctor Google. Dé meu. Es veu que el cirurgià en qüestió ja l'havien renyat abans. Es veu que, un dia, el van enxampar amb el pacient a la taula d'operacions mentre ell estava prenent, tranquil·lament un aperitiu. Esperem que fos un Bitter Kas sense alcohol!

Drenthe entra a Hombres, Mujeres y Viceversa

Aquesta és la Jackie


I aquest, en Drenthe

M'he quedat, aquest dimecres al migdia, absolutament impressionat i de pedra. Tenia de fons el pitjor programa de Telecinco que porta el nom d'Hombres, Mujeres y Viceversa. Home, és complicat, d'entre tota la merda d'aquesta cadena, triar el treball nefast) i he deixat el que estava fent per no perdre'm detall. No m'ho podia creure. El jugador del Reial Madrid, Royston Drenthe (actualment cedit a l'Hèrcules) ha trucat en directe per desmentir la seva presumpte relació sexual amb una de les noies que busca (teòricament) una relació i (en realitat) una portada d'Interviú. Com pot un jugador d'elit rebaixar-se a trucar a un programa d'aquest calibre? No té altres coses a fer, aquest xicot? Altres preocupacions com ara aprendre a xutar? Jo sóc Seitó Esteban i poso l'holandès dues setmanes a fer abdominals i a portar els cafès. O pitjor, l'obligaria a llegir un llibre!

M'he quedat esmaperdut. La noia en qüestió és una tal Jackie (brasilera) que es veu que es dedica a exercir de botinera (noies que s'acosten per xerrar sobre Proust amb els futbolistes i visitar exposicions de prerafaelites britànics amb ells mentre escolten Louis Armstrong) i que ha tingut més d'un frec a frec amb futbolistes d'un cert nivell. Fins i tot es veu que feia d'atrezzo a la famosa festa de'n Laporta al Luz de Gas. A més, representa que és molt amiga del feixista del periodista esportiu Pipi Estrada (gran comentarista) que es passeja pel plató guarnit amb jerseiets l'única gràcia dels quals es veure si el d'avui porta la rojigualda més gran que el d'ahir.

Drenthe ha defensat la integritat d'aquesta noia, ha assegurat que són molt amics i ha lloat que tingui "una boca tan gran". Ai, Drenthe. Que trucaves per ajudar-la, home!

Aquesta joia televisiva que es diu Hombres, Mujeres y Viceversa on s'hi presenta el pitjor de cada casa (com més golfos millor) i que acaba creant líders demagògics d'opinió en altres programes de la cadena, no és res més que una recreació dels repugnants mercats d'esclaus del passat. Es presenten nois i noies per escollir parella i assisteixen a una impressionant desfilada de noies siliconades i nois musculats amb una intel·ligència molt propera a la dels conills o dels ànecs. Es miren les dents, es miren les tetes, es toquen els abdominals i, au, embolica que fa fort.

Ignorant: Mira que pensar-te que Andorra no té mar...

En què s'assemblen Belén Esteban i Sara Carbonero?

Que les dues són atletistes! Ein?
La periodista ho ha confessat al programa d'Ana Rosa mislibrosmelosescriboyo Quintana tot afanyant-se a subratllar que el seu veritable equip és la selecció estatal. L'altra, pobra, ho va dir fa uns dies.

Targeta vermella al segurata?

Odio els espontanis, que es deia abans, però penso que el segurata que va placar el Superman italià que va saltar a la gespa en el primer minut del Reial Madrid-Milan es va passar tres pobles. El pobre tontaina ja era per terra i no calia tanta violència. I només quan eren 25 contra un. Si això es fa davant les càmeres de tot el món, què passarà dins dels budells del Bernabéu? I a les comissaries? Buf. No m'ho vull ni imaginar.

L'Olympiakòs destrossa el Madrit a cop d'estelades

Aquest dilluns es va encetar l'Eurolliga d'enguany amb un interessant Olympiakòs-Reial Madrit al port del Pireu. Novament, el conjunt blanc d'Ettore Messina es va convertir en una joguina en mans de l'equip grec: 82-66. El conjunt d'Atenes sempre ha tendit a identificar-se amb el FC Barcelona i amb tot allò que representa (o hauria de representar, Sandrusku) el club català a diferència dels seus rivals de la capital grega, el Panathinaikòs que tendeixen a ser fanàtics del Reial Madrid. La humillació d'ahir del conjunt espanyol va ser celebrada, a les grades, amb tres grans estelades.

Albert Om es convida a can Mengual

Vagi per endavant que mai he sabut classificar el periodista Albert Om. Hi ha moments que em captiva i moments que em desconcerta. Però haig d'admetre, sense cap mena de recança, que el cosí de Taradell està perpetrant el millor programa de TV que es pot veure avui en dia. El Convidat és un format novedós en el qual Om viola les cases de personatges interessants (em nego a escriure famosos) per endinar-se en la seva intimitat durant un cap de setmana de 48 hores. Om ha aconseguit el que semblava impossible. Que les cases, en un programa honest, es quedin en un segon terme; sempre allunyades del caspós model Julià Peiró, per entendre'ns. Un 10 per a TV3. Col·locar un programa intimista, amb excel·lents resultats d'audiència, en prime time, és ser valent.

Retrata els personatges sense caure en l'adulació, si els ha de posar entre l'espasa i la paret, els posa, viu moments molt íntims (a Om se li queien les llàgrimes quan la gran Teresa Gimpera explicava la mort del seu fill víctima de les drogues i la sida. No es va caure en la pornografia fàcil. Hi havia primers plans del periodista desfet però les càmeres només van ensenyar el clatell del convidat mentre la Gimpera, tendra, li eixugava delicadament els ulls). Genial. Fantàstic l'exministre Punset endormiscat al costat d'Om en un sofà. Cop amistós al genoll del cinetífic. Somriure còmplice de dos cervells potents.

Brutal el moviment de la càmara. Sensacional el treball dels muntadors i realitzadors. Impressionants les músiques. Esfereïdors els silencis. Altament recomanable. Hi ha una esportista en el menú de programes per emetre. Ho celebro. No deixaré de veure el de la Gemma Mengual com no me'n perdo cap. Serà capaç Om de treure-la de l'agua? Li preguntarà si, quan es dutxa a casa seu, també somriu i saluda?

El convidat aconsegueix que els entrevistats, els qui dormen a l'habitació del seu costat, amb els qui comparteix el menjar o un partit del Barça, s'oblidin de les càmeres amb el perill (o no?) de mostrar-se davant Catalunya tal i com són. M'agrada especialment que els amfitrions que fumen, treguin fum. Només faltaria. Són al seu territori. És pecat treure algú amb una cigarreta a la TV? Crec que segons més perilloses segons quines opinions que es vomiten en segons quins programes que es passen l'horari infantil pel folre. O segons quines narcocanisseries o matances afganes que es trien per encapçalar els TNs. Albert Om, felicitats. Volem més esportistes relaxats a casa seu. N'hi ha que tenen històries fantàstiques. Et convido a descobrir-les.

El Negro Cáceres m'ha emocionat

No viurà. Quedarà com un ficus. Tres operacions. Coma. Respira sense ventilació mecànica. Ha obert els ulls. Ja parla. Menja sol. Demana les empanades de sa mare. Discuteix de futbol amb son germà. Un miracle.

Buf. Sabia que l'exjugador del Celta, València, Real Zaragoza i Còrdova, Fernando Cáceres, havia passat un autèntic calvari després que dos adolescents l'omplissin de bales per robar-li el BMW que conduïa. El van balejar (com diuen a l'Argentina ara farà un any i dimecres es coneixerà la sentència). Els metges no donaven un euro pel central. El món sencer ha destacat que Diego Armando Maradona va jugar, dissabte, un partit en suport del Negro. Però jo em quedo amb la història del contundent defensa argentí que, sempre més, estarà en una cadira de rodes. Sí, es podrà dir, fent demagògia, que ell ja tenia el futur arreglat, que pitjor són els que estan en el seu estat i dormen al carrer tot demanant almoïna. Però jo em vaig quedar sense respiració veient un pobre malalt, abraçat al Déu del Futbol, plorant com un nen després de compartir, per uns instants, l'olor d'un vestidor amb companys, amics i exrivals.

El dia de l'accident, Cáceres (que era el cap del planter d'Independiente) conduïa pels voltants del Gran Buenos Aires amb la seva xicota. En una cruïlla va ser interceptat per quatre nois que volien robar-li el BMW. El defensa va fer marxa enrera per evitar complicacions. Un dels lladres va disparar dues bales contra el vidre frontal del vehicle. Una va traspassar l'ull dret del futbolista rebentant-li el globus ocular. El cotxe es va estampar. Mai li van poder treure el projectil malgrat les tres intervencions que va resistir el Negro. Els metges ja parlaven de "perill imminent de mort", de "danys irreversibles", de "lesió neurològica" i de "gravíssimes seqüeles si acabava vivint". Tenia fracturada la base del crani.

Va perdre la visió de l'ull, l'oïda i pateix una greu paràlisi en la meitat esquerra del cos (ja saps que el cervell està creuat, oi?). Però està viu. El va disparar Cuqui. 17 anys. El fiscal demana 38 anys. Cáceres seguirà la seva recuperació a Cuba i assegura que ningú de l'AFA l'ha trucat des dels desgraciats fets.

Es busca psiquiatra per Ibra. Trucar el tigre Pep

No Pep, tranquil. No publicarè pas el telèfon de casa teu. Però segur que el podriem posar per mirar de trobar entre tots un psiquiatra amb bones referències, un professor de filosofia, un veterinari o un parell de mormons rossets armats amb la Bíblia que puguin guarir el verinós cervell del pesat de l'Zlatan. Ja no fa gràcia, tiu.

El suec pateix una greu mania persecutòria que s'està convertint ja en el Dia de la Marmota. El rossonero ha tornat a rajar contra Guardiola. Perdó. Contra el Tigre de Santpedor. No entenc les declaracions de l'exblaugrana. Compara el tècnic del Barça amb el golfista estatunidenc Tiger Woods que era un model, segons ell, per a tots els públics fins que van aparèixer a la premsa les seves relacions fora del matrimoni. I què?. Problema de la seva dona, no?. "Vol semblar perfecte en públic. Woods també ho volia. Però ningú és perfecte. És un tigre imperfecte", ha assegurat el davanter referint-se a Guardiola. Què volem dir, Ibra? Que als dos els agraden els 18 forats? Que els dos tenen un pal amb un ferro molt llarg? Jo crec que Ibra està encegat d'enveja perquè ells són uns autèntics guanyadors i ell sap que és un fracassat.

Ibrahimovic ha qualificat Guardiola, de 39 anys, de "gran entrenador amb poca experiència. Encara és massa jove per dirigir un equip amb 22 estrelles amb personalitats diferents". Juas, juas. El suec creu que el tècnic català està sobrevalorat: "A Barcelona no és difícil guanyar. Amb aquest equip, qui no hauria guanyat?", ha sentenciat. Ai, Ibra que no n'aprenem. Ai, Ibra: això vén en Florentoto estiu rere estiu. Ai Pep. Et desfàs d'Eto'o i resulta que el camerunès, com a mínim en públic, et deixa tranquil i em consta que et respecta.

Rijkaard (ara sí) you'll never smoke alone!

Quan els periodistes que seguien l'actualitat de Can Barça van acomiadar Frank Rijkaard, van regalar-li al tècnic holandès una samarreta (que es va posar tothom a la sala de premsa, entrenador inclòs) en la qual resava Mai fumaràs sol fent una enginyosa gràcia entre l'himne no oficial del Liverpool i la llegenda urbana que assegura que l'holandès li agradava prendre's unes herbetes de tant en tant.

Ara, l'eslògan divertit podria començar a esdevenir una profecia. Es veu que el conjunt d'Anfield està buscant pel iaiete Roy Hodgson, que quan el van cridar per substituir Rafa Benítez a la banqueta dels reds es deuria pensar que era una broma, i la primera opció sembla ser Rijkaard que ara és al Galatasaray (quatre victòries i quatre derrotes) i que estaria boig per tornar a la primera línia de foc.

El Liverpool està en els darrers llocs de la Premier (penúltim) i es busca una solució d'urgència. Diuen que han donat al pobre Hodgson un marge de dos mesos. A Anglaterra no mengen torrons, oi? Entendran els nous amos estatunidencs del club anglès la famosa autogestió? Sembla que sí. A Anfield hi ha diners i l'alta quitança per treure's del damunt l'actual tècnic no seria un problema. Què hi diu The Kop?

Elena Salgado vol fer calaix amb Xavi, Iniesta, Villa...

El govern espanyol serà socialista, però no és tonto del tot. De fet, a banda d'aprofitar els èxits dels esportistes espanyols com a símbol de la presumpta recuperació del país, al marge d'anunciar la controvertida i progressista reforma laboral el mateix dia que Espanya debutava al Mundial de Sud-àfrica contra Suïssa en un desesperat i pueril intent de fer passar la retallada el més desapercebuda possible, ara (i com Hacienda somos todos) han parit una iniciativa per injectar 40 milions d'euros a les arques públiques. Com? La ministra d'Economia, Elena Salgado, ha ordenat l'emissió de monedes d'argent (costaran 20 euros cadascuna) amb les cares del Barça B de Del Bosque. Amb vuit blaugrana i quatre amics, la selecció estatal es va coronar com a campiona del món de futbol. Salgado vol aprofitar aquesta veta i, apa, a encunyar moneda com a folls.

És a dir, a finals de novembre, la banca posarà a la venda més de dos milions de monedes de plata. Seria una modesta tirada inicial que es podria augmentar de cara a la campanya de Nadal ja que, si no saps què regalar, sempre queda mono un Xavi o un Iniesta de plata. Encara no se sap molt bé com serà aquesta moneda, però Salgado sembla que ha donat ordres que a la moneda hi aparegui un futbolista xutant (home, atinat. Només faltaria que sortís cagant). La llegenda que acompanyarà el disseny de la moneda serà Campeones del mundo i els inevitables Juan Carlos i Sofia que es veu que van fer molt per a la selecció, S'han deixat "por la gracia de Dios". Què pensaran els arqueòlegs del segle XXII quan les trobin? Que Espanya era politeísta? Que els déus del segle passat practicaven una mena d'esport sagrat?

Proposo a Elena Salgado altres solucions igual d'imaginatives. Monedes amb cares de cuiners, de jutges de l'Audiència Nacional, dels protagonistes del Sálvame, de toreros, dels simpàtics protagonistes del cas Malaia... Quin país! I, de moment, Insert Coin!

La Due Diligence contra l'independentisme català

Traïts per 30 monedes o per 29 vots?

Primer punt: Sóc laportista. I què?
Segon punt: Si en Jan l'ha fet, que la pagui. Que se l'entalegui, si cal.
Tercer punt: Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.
Quart punt: Per què s'ha de donar munició gratuïta a la caverna?
Cinqué punt: Creus que si Joan Laporta no es presentés a les eleccions del 28-N, s'hauria actuat com s'ha actuat? No estic en contra de la transparència, al contrari, que visquen els llums i els taquígrafs, però penso que hi ha maneres i maneres de fer les coses. La roba bruta es renta a casa.
Sisé punt: Sandro Rosell és un cínic. Com pot liar-la de la manera que ho ha fet i, després, votar en blanc per fer-se l'imparcial i l'institucionalment compromès. Quina ràbia, tu!

Després d'aquest decàleg de sis punts (com feia en Gil) penso que la greu guerra civil que ha esclatat a can Barça entre Laportistes i Rosellons ja no té aturador. Només servirà per violar la pau institucional tan necessària per a l'equip, per crear dubtes, per allargar el tema judicial fins els propers quatre anys, per alimentar les portades de la caverna i per disparar contra la línia de flotació de l'independentisme català. I tot per 29 vots de diferència. És el millor pel barcelonisme? Xavi, que li han de donar no una sinó dues Pilotes d'Or, ja ha dit que no. És el que necessita el barcelonisme?

Penso que si Joan Laporta, un home que fa molta por en segons quins cercles polítics i econòmics pel seu carisma, no hagués decidit orquestrar una campanya independentista de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya no s'haurien fet tants escarafalls per desacreditar una proposta electoral que fa molta por. Laporta no s'acollona, està boig i això el fa especialment incontrolable i perillós pel malentès seny d'aquest país. En Sandro, animat per un partit polític que ja saps quin és, s'ha gastat 230.000 euros per treure els drapets bruts de l'home que el va ningunejar.

És evident que les dades presentades per la famosa Due Diligence són una punyalada per a Laporta i els seus cadells. Insisteixo, si l'ha fet, que la pagui. Però, si estirem de la catifa... què deu haver-hi darrera la Casa Real, dels obscurs negocis d'Urdangarín amb diner balear i valencià, dels governs de Pujol, del proletari Aznar, de'n Felipe que té mig Marroc, de'n Montilla que té una dona que ocupa (o ocupava) més de set sous a l'Administració no precisament malpagats, del ZP, del Fraga a Galícia, del Bono a Castella-La Manxa, de Chaves a Andalusia o de Camps-Fabra-Barberà-Zaplana al País Valencià? Recordo que aquests són calers públics i no pas d'una entitat privada. Si tots ens imaginàvem que al Palau de la Música hi havia quatre malalts tocant el flabiol i vés que n'ha sortit!

Aquí ho diem tot. És veritat que Laporta té molt complicat justificar set vols privats (només dos estrictament futbolístics), despeses astronòmics d'hotels dels Emirats Àrabs, perfums caríssims, viatges en periodes de vacances, sopars de Nadal i Sant Esteve, locals nocturns de desconeguda reputació, una VISA full equip pel seu conductor-escorta, diners desviats a les obres de la seva casa, tres milions i mig de pessetes en canapès per partit, comissions de quatre milions d'euros a Mino Raiola, els fitxatges de Keirrison i Henrique que estan molt foscos, detectius per espiar vicepresidents (els seus) i alguns periodistes...

Tu creus que a Florentoto li quadren els números fins el darrer cèntim? Tu creus que l'Ésser Superior toleraria una situació com la que ha viscut el Barça? Saps que la caverna uniria forces per salvaguardar, entre tots, l'honor del Reial Madrit que és el més important? Saps que els catalans mai ens posem d'acord en res? Creu, de debó, en Sandro que es pot anar amb el lliri a la mà pel món? I, el pitjor de tot: sigues sincer, si tinguessis poder (poder autèntic, vull dir) no arraconaries un xic cap a casa teu?

Per cert, don Alejandro ens podria explicar què li va costar el fonamental, necessari i indispensable viatge institucional a la Junta de Extremadura per rendir vassallatge, humiliar-se i renovar el Dret de Cuixa?

Racisme o estupidesa contra Eto'o?

Aquest estiu he estat a Sardenya amb la família. Cagliari, i la illa en general, em va semblar que estaven a uns 40 anys de diferència amb Catalunya. Només d'aquesta manera em puc explicar el nou cas de racisme que ha patit, aquest diumenge, el nostre Samuel Eto'o. Als tres minuts de partit, l'àrbitre del matx que enfrontava el conjunt sard amb l'Inter ha hagut d'aturar el joc pels constants crits, imitant les mones, que feien els seguidors més radicals del Cagliari cada cop que l'exblaugrana tocava la pilota. Al 39, el camerunès s'ha pres la revenja i ha transformat l'únic gol del partit. Enorme gardela, per cert. Fent callar tots els idiotes. Fixa't com ho celebra. Imitant els moviments d'una mona per ridiculitzar el respectable (que es deia abans). Vergonyós, inacceptable, trist, penós, indignant, sancionable...

Però... racista? Em nego a creure que en ple segle XXI hi hagi un grup de malnascuts, com a Saragossa fa dues temporades amb el mateix jugador com a protagonista, que insulti i menystingui un home pel color de la seva pell. M'ho vull prendre com un insult desafortunat més. Tipus calb de merda, gordo asquerós, maricón, fill de puta. Quan, en un camp de futbol es diu fill de puta a algú, es pensa seriosament, que la mare del senyor en qüestió venia el seu cos al millor postor. O és un insult més del repertori que cadascú té?

Què hauria passat si qualsevol dels que han humiliat Eto'o, aquest diumenge, es trobessin el camerunès pel carrer? L'insultarien o perdrien el cul per fer-se una foto de mòbil amb ell? Es mostrarien satisfets si el camerunès els signés un autògraf i fes un petó al seu fill o filla? Racisme o Estupidesa?

Dos tocs de Xavi i liquidat un gran València (2-1)

El problema no és saber qui serà la Pilota d'Or. El veritable problema és saber si a Xavi li haurien de donar una o dues. El millor migcampista del món de la darrera dècada es va encarregar de liquidar un enorme València al Camp Nou amb dues genialitats marca de la casa. Les cròniques diran que Iniesta i Puyol, al més pur estil Bernabéu, van signar els gols del triomf blaugrana contra els d'Unai, però tu i jo sabem que el veritable artista va ser el 6 de la Barça. El de Terrassa, que es va passar la primera meitat escalfant els seus turmells, va recuperar les millors sensacions a la represa per habilitar Iniesta per tal que el manxec fes el gol de l'empat. Un gol psicològic de veritat perquè s'aconseguia igualar el matx just en el segon minut de la segona part. Però Xavi no havia dit la darrera paraula. Centrada mil·limètrica des de la dreta al cap de Puyol i el capità va perforar la porteria de César.

La veritat és que el València va ser l'amo i senyor de la primera part. Amb Aduritz, Mata i Vicente a la banqueta, Unai Emeri va aconseguir una fita que ni els més vells del Camp Nou recordaven. Prendre-li la pilota al Barça. El conjunt de Guardiola es va passar el primer round tancat al seu camp, sense olorar la pilota i aguantant l'allau de joc visitant com bonament podien. Tant és així, que Guardiola va haver de buscar al diccionari la paraula contracop perquè els seus jugadors estaven lligats de mans i peus. Un gran Banega, liderant el trivot ché, inutilitzava la sala de màquines blaugrana. Bruno, un dels millors valencianistes, va fer una passada de la mort com aconsellen els llibres de teòrica futbolística i el castellonenc Pablo va batre Valdés.

A la represa, el València es va diluir com un sucre en un cafè. Banega ja no tenia oxígen i els del País Valencià (el Levante español per Intereconomia) pagaven l'esforç dels primers 45. Xavi habilita Iniesta i empat. Xavi posa una pilota sensacional a les grenyes de Puyol i tres punts al sarró. Villa, fins i tot, es va animar a provar-ho però no va poder batre César. Per cert, sense notícies de Leo Messi que pràcticament no va donar senyals de vida.