"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

divendres, 11 de juny de 2010

Els negres i La Marsellesa

Sí. Dic negres. Què passa? No els agrada que els defineixin amb l'eufemisme de color. Són orgullosos de ser negres i, amb els magribins, formen la base de la selecció gala del catalano-francès Raymond Domèch. El lamentable Le Pen (i la seva filla que encara és pitjor) té un treball cada cop que veu els bleus disposats a escoltar La Marsellesa abans d'un partit. I més quan, molts, no segueixen la lletra. Lletra, per cert, d'un himne revolucionari que ha quedat totalment desfassat i que és obligat d'estudiar a les escoles. Parla de la puresa de la raça i de la sang (potser necessària en èpoques pretèritres) però avui, sens dubte, ofensives i innecessàries. I es queixen que La Marsellesa sigui xiulada! El gran Victor Hugo, per cert, ja es va adonar del problema i mentre ens deixava un entranyable Quasimodo per a la història intentava adaptar i tornar a escriure l'himne gal.

Però els francesos no n'aprenen. Ni uns ni altres. Sembla mentida. Per una banda, tenim un Le Pen lamentant que "deu negres" formin part de l'11 bleu i de l'altra apareix l'algerià Zidane confirmat que el líder ultradretà pràcticament li agafa un infart quan connecta la tele per veure un partit d'una França que ell somia blanca. Però, Le Pen, Zidane... no estem parlant de 10 negres... estem parlant de 10 francesos! Quan ho entendran? I això que la selecció gala es va proclamar campiona del món l'any 1998 amb el lema Black, Beur, Blanc. És a dir, negres, magribins i blancs. Quan va esclatar les revoltes incendiàries de les banlieuers de les grans ciutats franceses de 2005 els mitjans de comunicació del món parlaven de revoltes d'immigrants! Senyors, èren francesos de tercera generació!. Francesos, per cert, amb molts deures i pocs drets. Uns francesos als quals no se'ls deixa exercir com a tals, que no se senten reconeguts i que, alhora, són uns estranys als pobles i països dels seus avis. Però aquest és el gran problema de França.

M'encanta Lilian Thuram. L'exblaugrana, a banda de recolzar el català a la Catalunya Nord, s'ha fet una institució en la defensa dels Drets Humans i la lluita per a la igualtat de races. Hi hauria d'haver a les escoles una assignatura que es digués Lilian Thuram! Doncs bé, aquest monstre del futbol que sabia encadenar un subjecte, un verb i un predicat, ha lamentat la inundació de negres a la selecció. Un contraserntit? No, l'exdefensa pateix per la presència d'11 negres a l'equip inicial bleu i cap negre al Parlament de França!. Thuram està espantat ja que la lectura demagògica és fàcil. Es parla de la superioritat física dels negres (el meu germà i jo tenim una teoria molt particular al respecte), però... Què passa, que són inferiors intel·lectualment als blancs? Aquesta és la realitat francesa!

1 comentari:

  1. joan,

    molt bons els posts d'aquests últims dies.

    felicitats!

    ResponElimina