"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

divendres, 9 de juliol del 2010

El Tour, tocat de mort

El que et deia l'altre dia: estan matant un esport preciós. Barredo i Rui Costa. Lamentable!

Tres blaugrana, candidats a l'MVP del Mundial


Si guanya Espanya el Mundial, tres futbolistes del FC Barcelona tindran opcions de ser proclamats com el Millor Jugador de la Competició: són Xavi, Iniesta i Villa. Si guanya Holanda, el guardó anirà per un dels dos exmadridistes repudiats: Robben o Sneijder. Curiosament, en la llista oficial de deu nominats de la FIFA, no hi ha cap jugador del Ser Superior. Completen la llista Diego Forlán (URU), Asamoah Gyan (GHN), Leo Messi (ARG), Mesut Özil (ALE) i Bastian Schweinsteiger (ALE). Personalment, aposto pel català Xavi Hernández. Ànim Pelopo!

El model Florentino arriba als Heat de Miami


Hi havia expectació, aquesta matinada a l'ESPN i en directe per a tots els Estats Units, per veure quina seria la decisió final de LeBron James que ha marejat la perdiu com ningú. The Choosen One ha abandonat els Cavaliers de Cleveland i ha emigrat a Miami en busca del solet, del bon clima i... de l'anell. S'ha compromès per a les cinc properes temporades amb els Heat. El que passa és que tancar en un mateix vestidor personalitats amb egos tan forts sempre és complicat. I només cal veure el reguitzell de fracassos de les galàxies del Ser Superior. LeBron es trobarà amb dues megaestrelles com D-Wade, l'autèntic rei de Florida, i del californià Chris Bosh que abandona els Raptors per posar-se la samarreta de Los Heat. LeBron, Wade i Bosh es van fer grans amics durant els Jocs de Pequín de 2008 i, en una decisió sense precedents, es van reunir en un hotel per decidir on jugarien la propera temporada ja que els tres eren agents lliures. Veurem com funciona aquest trio. De moment, els Heat es converteixen en els màxims aspirants a finiquitar la tirania dels Lakers i el director general de la franquícia de Florida, l'extècnic dels de porpra i groc Pat Riley, ha dissenyat, sobre el paper, un equip que fa por.

Els talibans somalís assassinen dues persones que celebraven el gol de Puyol


A Somàlia, un dels països més pobres de la Terra, hi ha una lluita entre les faccions islamistes radicals i el Govern Provisional pel control del país. En les zones que estan sota dominació dels talibans, s'ha prohibit qualsevol mena d'entreteniment. Així, no es pot escoltar música, anar al cinema o... veure un partit de futbol que són considerades activitats pro-occidentals. A començaments del Mundial, cinc nois ja van ser assassinats per les milíciers d'Al-Shabab per veure un matx de la Copa del Món. Els somalís que poden, marxen a la veïna Kènya per veure els partits tranquil·lament o viatgen fins les zones del país controlades pel Govern, tot i que no els poden garantir la seguretat. Dimecres a la nit, 11 nois d'entre 15 i 22 anys, es van reunir en una casa per veure l'Espanya-Alemanya. Àfrica sencera, des de l'eliminació de les Estrelles de Ghana, han fet costat al combinat de Vicente del Bosque. Per tant, la semifinal es vivia amb una certa tensió i, quan va marcar Puyol, van celebrar-ho. Els milicians d'Al-Shabab, que vigilaven la zona, van tirar granades. Resultat: Dos morts i tres ferits greus.

El fill de Vicente del Bosque


Sempre m'ha caigut molt bé el seleccionador estatal Vicente del Bosque. Malgrat haver entrenat el Reial Madrit sempre l'he considerat tot un senyor. Treballador, honest i sempre respectuós amb el rival. Passi el que passi diumenge contra Holanda, el Barça B es passejarà per Madrit (és clar) en autobusos descapotables en un trajecte d'unes dues hores en el qual visitaran les deïtats Neptuno i Cibeles. Álvaro, el fill del tècnic de Salamanca, tindrà un premi molt especial: veurà complert el seu somni. Conèixer els jugadors del combinat estatal. El noi portava demant-ho als seus pares, Vicente i Trini, des de feia molt temps i, en el Mundial de Sud-àfrica, havia demanat a son pare visitar els vestidors de la selección. Del Bosque, sempre prudent, s'hi havia negat perquè pensava que no tocava, que trencava alguna mena de protocol. Dilluns, però, farà una excepció i no ha pogut negar-se a la petició d'Álvaro i el noi serà a la comitiva d'un Barça B que, passi el que passi, haurà fet història. Álvaro té la síndrome de Down.

El dibuixant Ferran Martín, enorme!

dijous, 8 de juliol del 2010

Original Grup al FB!

"Si Espanya és campiona, la Copa del Món hauria d'anar al palmarès del Barça"

Banesto, Toshiba o PC City ja tremolen pensant en la final


Algunes grans empreses van endegar campanyes per animar el consum o el dipòsit de diners vinculant les operacions financeres als èxits de la selecció espanyola. Pocs es pensaven que el Barça B es plantaria a la gran final de diumenge de la Copa del Món contra Holanda sent, a més, els clars favorits. El que semblava una idea genial de màrqueting es pot convertir en un greu problema. Toshiba, per exemple, anunciava que els televisors i portàtils de gamma mitjana/alta comprats entre el 10 d'abril i el 10 de juny serien de franc si la selecció estatal guanyava el Mundial. Patapam! PC City donava 10 euros per gol que marquessin els deixebles de Del Bosque -les tandes de penals no comptaven- a cada client que es comprés un televisor igual o superior a les 32 polzades. De moment, el Barça B ja n'ha marcat set. Patapam! Els navegadors Tom Tom també tremolen. Tornaven els diners de quatre models si es compraven entre el 15 d'abril i el 8 de juny. Pim, Pam! Banesto també pateix d'angoixa. El 29 de gener captava 1.000 milions anunciant un dipòsit del 3% que augmentaria un punt si la selecció estatal guanyava el Mundial. Ara, si Casillas aixeca la Copa, la broma els significarà abonar 10 milions quan pagaven menys de dos per patrocinar la selección. La francesa Carrefour donava mil descomptes amb valor de 100 euros cadascun. Els més llestos han estat els alemanys de Media Market. Tornaven molts diners si Espanya es convertia en la campiona del món però blindaven l'operació amb la lletra petita en la qual especificaven que s'havien de guanyar els tres partits de la primera fase. Cosa que no ha estat possible ja que el Barça B es va estavellar contra Suïssa en el seu debut a Sud-àfrica.

Iker Casillas i els 'catalufos'


Iker Casillas és el porter del Barça B que, diumenge, jugarà la final de la Copa del Món contra Holanda. El capità del combinat de Del Bosque ha parlat, aquesta matinada, per la Cadena SER i ha fet unes declaracions, com a mínim, curioses per no dir racistes. Casillas ha assegurat que els futbolistes es divideixen en dues taules per menjar. En una, hi ha "els catalufos, com els anomenem carinyosament" que són els jugadors del FC Barcelona (que són vuit) "que mengen a part" i "sovint els fem conya quan parlen entre ells en català". El de Móstoles volia ser simpàtic, és clar, i definir el bon rotllo que hi ha a la selecció estatal, però... Què hauria passat si Piqué, també carinyosament, hagués dit al programa del Cuní (el que agafa les maraques i li surt el cul) que "els catalans dinem en una taula i els espanyols de merda en una altra?

CR9 i la Llei del Silenci


Cristiano Ronaldo, jugador del Reial Madrit, va anar, dilluns passat, a un banc de Portugal i va fer una transferència de 16 milions d'euros. "Ha estat el dia més car de la meva vida", deia el jugador lusità que enviava aquesta mòdica quantitat de diners a la mare de lloguer que va donar a llum el seu fill, que probablement es dirà Ronaldo, el passat 17 de juny. Es tracta d'uns milionets destinats a assegurar-se el silenci de la dona i a què renunciï al fill que criaran la mare i les germanes del crack de Madeira. Els 16 milions, òbviament, no tenen res a veure amb el que hauria pagat el jugador blanc per llogar el ventre de la noia estatunidenca de 24 anys que hauria conegut, l'estiu passat, a San Diego. La criatura es troba amb son pare a l'Algarve i una de les germanes del jugador ha dit que "és molt tranquil. Només menja i dorm i té els mateixos cabells i els mateixos ulls que son pare". El petit va fer 53 centímetres i va pesar 4,226 quilos.

Per què el ciutadà Joan Carles no és a Sud-àfrica?


Sofia Margarita Victòria Federica ha anat a Sud-àfrica per donar suport al Barça B. Però, la gran pregunta és... Per què el ciutadà Joan Carles no s'ha despalaçat a Johannesburg? Pel seu precari estat de salut? Per la seva atepeïda agenda? Per les seves inel·ludibles obligacions com a Cap d'Estat? Per què ha començat ja les merescudes vacances? No. El ciutadà Joan Carles no ha volat a Sud-àfrica perquè té por de Joan Capdevila.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Serena: "Tinc els pits i el cul grans"


Serena Williams, la millor tennista del moment i guanyadora de 13 Grans Slams, confessa, en aquesta revista, que li va costar acceptar que no tenia el cos de la seva germana Venus.

El Mundial picant

Al marge de les models (m'encanta aquest eufemisme) que amenacen o prometen despullar-se si una o altre selecció guanya o deixa de guanyar el Mundial (n'hi ha un fotimer a internet). Però els protagonistes, els futbolistes, també han deixat imatges per a la història.

El cul de Robben


La cigala de Podolsky (al fons)


A Ashley Cole (Anglaterra) sembla que no el preocupa el ridícul dels Pross

Europa, 10 - Sud-amèrica, 9

El Mundial de Sud-àfrica era el del desempat. Se n'havien disputat 18 edicions i Europa i Sud-amèrica arribaven a la cita d'aquest 2010 amb la voluntat de desempatar. Tot i que, de bon començament, la Copa del Món sembla més una Copa Amèrica (menys Hondures, set de les vuit classficades americanes van passar a vuitens), Europa s'ha imposat en el rush final. En el moment d'escriure aquestes ratlles només se sap que Holanda serà a la gran final (la tercera de la seva història a la qual arriba amb 14 victòries seguides: les vuit de classificació més les sis de Sud-àfrica) i que els oranje seran rivals d'un conjunt del Vell Continent. Sigui la Mannschaft, sigui el Barça B. Sobre el matx d'aquesta nit a Durban (una de les ciutats més perilloses del món) assenyalar que s'enfrontaran vuit jugadors del Bayern contra vuit del Barça. Pels amants de les estadístiques, recordar que, per a Europa, han guanyat el Mundial Itàlia (4), Alemanya (3), França (1) i Anglaterra (1). Per part sud-americana, el Brasil (5), l'Argentina (2) i l'Uruguai (2).

L'excapità d'Osasuna, al natural


Els futbolistes (i molts esportistes d'èlit) tenen totalment prohibit desenvolupar esports de risc (esquí, esports extrems, parapent, escalada) o activitats considerades de risc com ara anar en moto per evitar lesions. César Cruchaga, excapità d'Osasuna, es va retirar de la plantilla del conjunt navarrès l'any 2009 sense haver pogut complir el seu gran somni. El defensa, com a bon pamplonica, havia de mirar-se els toros des de la tanca. Mai millor dit. Enguany, però, sense obligacions esportives ha pogut prendre part en el primer encierro dels sanfermines de 2010 que han arrencat aquest dimarts. Cruchaga ha acabat comentant la jugada als estudis de TVE.

Quin esportista és capaç d'entrevistar-se ell mateix?

El 'Loco' Abreu va fer honor al seu malnom quan es va jugar el passi de la selecció de l'Uruguai a les semifinals de la Copa del Món de Sud-àfrica convertint el darrer penal de la tanda classificatòria a l'estil Panenka i eliminant, de passada, Ghana. Només cal que repassis el web d'aquest veterà jugador (ha jugat en 18 equips diferents) per comprovar les seves excentricitats. Et recomano els apartats de Curiositats i Anècdotes. El 'Loco' que era tan bó jugant a bàsquet (va arribar a ser seleccionat pel seu país) com a volei va començar com a periodista. Treballava en un diari local i el director li va dir que anés a cobrir un partit de bàsquet, en el qual ell havia de participar, i entrevistés la figura del matx. Sense tallar-se un pèl, Abreu va considerar que ell havia estat el jugador més destacat i es va entrevistar ell mateix. Quan va arribar a la redacció, el director li va rebutjar l'article per què el va considerar "poc creïble". Què gran! Per cert, els futbolistes que han compartit vestidor amb ell o bé s'hi han enfrontat coincideixen a subratllar que, quan entra a rematar un còrner, crida "Arriba el tsunami de l'àrea!".

El Tour comprova que les bicis són... bicis

Ja era (subratllo, era) un gran aficionat al ciclisme. El que passa és que, entre els uns i els altres, me l'estan matant. I ja no tinc ganes de seguir-lo com abans. No en teníem prou amb els dopatges dels ciclistes, sinó que ara les trampes serien de caire mecànic i tècnic. De fet, aquest dimarts, els enginyers de la UCI han recollit les bicis d'Alberto Contador (actual campió), d'Alexander Vinokourov, de Braddley Wiggins, de Cadel Evans i de Thor Hushoud per escanejar-les i comprovar si són, de veritat, bicicletes. Han acabat la tercera etapa del Tour i els ciclistes han dut les bicis als laboratois. Increïble! La polèmica arrenca de la dubtosa actuació del suís Fabian Cancellara en la París-Roubaix de 2010 en la qual, va aixecar, sospites en donar la impressió que premia un botó ocult mente accelerava en un dels atacs que sempre l'han caracteritzat. Tot apunta que els famosos canvis de ritme del suís hagin estat fruit d'un treball aliè al de les seves cames. Per tant, la UCI ha volgut comprovar que les bicis... siguin bicis. Darrerament, s'havia especulat amb la possible existència d'un petits motors, que quedarien amagats en el quadre, i que el ciclista accionaria a la seva voluntat per augmentar la velocitat. Tots els examinats han resultat innocents.

dimarts, 6 de juliol del 2010

De com es perden 10 milions en 14 partits


Andoni Zubizarreta i Sandro Rosell han estat ocupats embolicant l'ucraïnès Dmitr Txigrinski amb paper de regal per tornar-lo al Xakhtar Donetsk. El central mai s'ha adaptat a Can Barça i encara sort que s'ha pogut enganyar el seu club d'orígen per 15 milions. Que marxi! Abans que s'ho repensin. L'operació ha estat absolutament negativa en tots els sentits. S'han escolat per l'aigüera 10 milions d'euros en només 14 partits (12 de Lliga i dos de Copa) i, això, no està gens malament en temps de crisi. Txigrinski mai s'ha adaptat al joc del FC Barcelona. I és que no és fàcil ser defensa a les ordres de Pep Guardiola. Sovint han de jugar a un toc, sempre atents i mai es menysprea una passada llarga. A més han de ser ràpids al tall i mai (mai de la vida) han de dubtar. I en Txigri va patinar. Tampoc va saber oblidar les xiulades que li dedicava el Camp Nou que el va veure, ràpidament, massa verd. Per acabar-ho d'adobar, Gerard Piqué ha estat immens aquesta temporada i la fugida, amb la cua entre cames del gegant ucraïnès, donarà opcions de renovació al mexicà Rafa Márquez, l'estranger que més temporades ha vestit la samarreta blaugrana.

A Pep Guardiola no li ha sortit la jugada que buscava. Sabia que tots els equips del món havien estudiat la sortida de pilota del Barça i el de Santpedor volia buscar una alternativa a la pressió sobre Xavi i Iniesta. Passada llarga des del darrera (per sorprendre i que havia de sortir de les botes de Txigrinski) i definició contundent d'Zlatan Ibrahimovic. Ni una cosa ni una altra. El tàndem ha estat un evident fracàs.

Es va fer molta conya amb Txigri. Pep, amb el triplet a la butxaca, es va obsesionar amb l'ucraïnès i, és clar, amb la temporada que havia fet, Laporta no li ho podia negar. L'expresident va arribar a dir, en la roda de premsa de presentació, que Guardiola ja tenia el seu "Txigrinski amb gel" i el tècnic v a saltar dient "en tot cas, amb aigua". Ja no es començava massa bé.

Per acabar-ho d'adobar, a Can Boades van fer un còctel per celebrar l'arribada del defensa que, a més, és abstemi. El còctel té dues parts de vodka, una de suc de llimona, una de suc de gerds, ginger-ale, dos talls de cogombre i una cirera.

Operació bikini?


Imatge d'aquest cap de setmana de Ronaldinho, aliè a la desfeta del Brasil, gaudint a la platja. Amb uns quants quilets de més. Amb Sandro Rosell a la presidència del Barça, el Gaúcho tornarà el 25 de juliol al Camp Nou per disputar, amb el Milan, el tradicional Joan Gamper. Ja cal que es posi a treballar. De tota manera, es mereix una gran ovació. Recordes aquesta polèmica? Buf. Que lluny que queda, oi?

Va arribar a ser portada la panxinha del brasiler a Can Barça...

Paula Radcliffe acaba una cursa de 10 km... prenyada de set mesos


Si hi ha una atleta que tingui la meva admiració és la britànica Paula Radcliffe, un autèntic exemple de lluita, coratge i de constant superació personal. Campiona del Món de marató segueix buscant la medalla d'or olímpica que se li resisteix L'atleta s'està preparant pels Jocs de Londres de 2012 i no ha abandonat els entrenaments tot i estar embarassada de set mesos. De fet, aquest cap de setmana ha participat en una cursa benèfica a Leeds culminant els 10 quilòmetres preceptius malgrat el seu avançat estat de gestió (hauria de parir al setembre). Els darrers metres els va fer acompanyada de la seva filla Isla que l'esperava a l'altra banda de la línia de meta. Radcliffe és una dona compromesa amb les causes socials i ha aportat el seu granet de sorra per recollir diners per la lluita contra el càncer infantil. La britància sempre s'ha distingit per la seva lluita contra el dòping, per demanar sancions més dures contra els esportistes tramposos, per animar la ciència a descobrir nous mecanismes per lluitar contra el consum clandestí de substàncies prohibides i per suggerir possibles solucions. Radcliffe: Geni i figura. Si s'ha de pixar en cursa, es pixa!. I?.

dilluns, 5 de juliol del 2010

Nadal torna: número 1 fins a finals d'any

Al Tour no es pot patir, ni en silenci!


Per cert, no sé si ho saps, però s'està disputant el Tour de França. Cursa ideal, per cert, per fer la migdiada. Les retransmissions són tan llargues que et dóna temps a fer una becaina, despertar-te i estar en condicions per veure els darrers 100 quilòmetres. El ciclisme, sempre està sota la sospita del dopatge, i això és un gran problema per aquest espectacular esport que, entre uns i altres, han destrossat. Un dia, conversava amb el Purito Rodríguez. El de Parets em va dir (èrem en un bar) "te n'adones que de tots els que estem aquí asseguts, jo sóc l'únic que ha hagut de donar explicacions d'on he anat, on aniré i del que faré després?). En Joaquim es referia, òbviament, als controls de la UCI i a l'obligació dels ciclistes de declarar, en tot moment, on va.

En Purito està indignat. El seu gran amic del Cervélo suís, el català Xavi Florencio, ha estat acomiadat de les Grande Boucle de manera fulminant per automedicar-se. Resulta que l'esportista va notar molèsties i coïssor al cul (les hemorroides de tota la vida) i va decidir anar a una farmàcia. No va considerar necessari avisar els metges de l'equip per tant poca cosa i es va aplicar, a l'anus, la pomada de l'arxiconegut Hemoal. Però aquest remei (anunciado en TV, deien els discos d'abans) contenia una mica d'efedrina. És la mateixa substància que tenia Maradona al cos durant la Copa del Món de 1994. Cervélo ha fet tornar el pobre Xavi a casa. Altres metges d'altres equips han declarat que la quantitat d'efedrina que podria haver-hi al cul del català havia de ser... mínima.

CR9 ja és papà... per sorpresa!

Oi que hi ha una pel·lícula que es diu Papá por sorpresa? Doncs això és just el que ens ha passat amb el jugador del Reial Madrit Cristiano Ronaldo. Déu meu, es multiplica!. El genial futbolista ha esperat que la selecció portuguesa acabés la seva participació en la Copa del Món de Sud-àfrica per anunciar, només fa unes horetes i via FB, que ha estat pare. Ningú tenia ni la més mínima idea de la seva imminent paternitat i des de Portugal ja vinculen el seu pobre rendiment a Sud-àfrica argumentant que tenia el cap en un altre lloc. CR9 demana que respectin la seva intimitat i que, ni el nen ni la mare, apareixeran a la llum dels mitjans de comunicació. Segons sembla, per exprés desig de la dona. S'especula que podria ser una estatunidenca de 24 anys, que la criatura seria el fruit d'un a relació ja acabada i que hauria nascut a començaments de juny. Segur que haurà passat per totes les proves d'ADN donada la facilitat de son pare de saltar de llit en llit. Per tant, estaria a punt de complir el seu primer mes de vida. La notícia ha caigut com una bomba i, en el moment d'escriure aquestes ratlles, ja superem els 22.000 comentaris. Gairebé els mateixos que tinc jo en cada post que escric :)

Marc Márquez i la pedra filosofal


Haig de confessar que sento una especial debilitat pel jove Marc Márquez. Des que el vaig veure córrer, per primera vegada, vaig pensar: "aquest noi ho té tot per ser campió". Tot? Li faltava cos. Al marge que, curiosament, guanya curses sense tenir el carnet de conduir per la seva joventut, el de Cervera s'ha destapat aquesta temporada a 125 cc. S'ha tret el plom que regia els seus actes fins aquesta campanya. Márquez, petitó, no arribava als 160 quilos mínims que marca el reglament que han de pesar el matrimoni pilot-màquina. Solució? Ploms. Enguany, ja ha crecut un xic més (a base dels vitamínics sucs de fruita que li prepara sa mare) i ja no necessita el pes addicional. Márquez s'ha destapat aquesta temporada! El plom que el tenallava no només era físic. L'escanyolit català ha trobat la pedra filosofal que es busca des de l'antiguitat: Com transformar el plom... en or! Aquest cap de setmana, a casa seva, quarta victòria consecutiva i líder de la categoria petita. I seguim per a bingo!

... i Jorge Lorenzo no es va posar la samarreta espanyola a Barcelona


Hi ha una mena de personatges que no deixen indiferent ningú. És el cas del genial pilot mallorquí, Jorge Lorenzo. O l'estimes, o l'odies. No hi ha un punt intermedi. El de Yamaha, gràcies al seu innegable talent i gràcies a l'absència per lesió del dottore Valentino Rossi, guanyarà el Mundial de Moto GP si no passa res de dolent (esperem que no). La pregunta a la categoria reina, a aquestes alçades, no és qui guanyarà el Mundial, sinó quan el guanyarà Lorenzo. Seguidor del Barça, el mallorquí destaca per l'extravagància de les seves celebracions i pel contacte directe, via internet, amb els seus seguidors. Lorenzo no tenia idees estrambòtiques per expressar la seva alegria en cas de guanyar la cursa de Barcelona i va preguntar als seus incondicionals què farien ells en el seu lloc. La gran majoria va respondre que es posés la samarreta de la selecció estatal que s'ha classificat per a les semis de Sud-àfrica. Lorenzo va admetre que "posar-ser la samarreta espanyola a Catalunya és complicat. No vull problemes". Al final? reverències a la tribuna principal. No és la primera vegada que Lorenzo no fa cas als seus seguidors. Quan va enrolar-se a Yamaha, va demanar ajuda per escollir el número que havia de pintar en el carenat de la seva moto. Donava opcions. No va guanyar el 99 que era el dorsal que ell preferia. Solució? Un gran 99 decora la moto més poderosa de Moto GP. Geni i figura.

El caràcter argentí

Com ja he explicat, aquest cap de setmana, he estat offline per culpa (o gràcies) a una boda. Abans de disfressar-nos com recomana l'etiqueta i de capbussar-nos en la calor humida (per favor, no et casis en juliol!) vaig tenir l'oportunitat de seguir l'Argentina-Alemanya amb els meus amics argentins. Les seves cares eren un poema. 4-0 per a la Mannschaft. Contundent. En acabar, un dels meus companys va formular una pregunta a l'aire (d'aquelles retòriques) que resumeix a la perfecció el caràcter argentí. "Com hem pogut acabar amb 11 homes al camp, perdent per 4-0?". Sense paraules. Per cert, la rebuda de l'albiceleste a Buenos Aires ha estat espectacular.


Boníssim l'acudit del diari Página 12 abans del partit que, per a molts, era la final anticipada:

Una Copa farcida de cocaïna


Les autoritats de l'aeroport d'Eldorado de Bogotà (Colòmbia) han interceptat, aquest cap de setmana, una rèplica, gairebé perfecta, d'una estàtua de la Copa del Món de futbol que contenia 11 quilos de cocaïna. El paquet, que estava acompanyat per les samarretes de les vuit seleccions classificades per a quarts de final del Mundial, tenia com a destí l'aeroport madrileny de Barajas. Les autoritats van sospitar del paquet pel seu pes. Quan el van obrir, una lleugera imperfecció en la superfície de la rèplica els va fer aixecar sospites. Van enviar la Copa a criminalística i els especialistes antidroga van confirmar el contingut delictiu de l'objecte.