Bloody Mary Contador no anirà a la presentació del Tour

Ojut a l'enorme tall de carn que va sopar Cancellara el dia del positiu del Pistoler. Casualitat?


Malgrat que alguns de vosaltres (fins i tot el meu amic Gabi) no han entès la meva posició amb Alberto Contador, sembla que alea jacta est. Com vaig contestar-li a un anònim seguidor del nostre modest blog, res m'agradaria més que equivocar-me, però... Em dóna igual que Contador sigui de Pinto o de Valdemoro, de Reus, de París o de Londres... un trampòs és un trampòs. I, reitero, si m'equivoco no tindré cap mena de problema en admetre-ho i fer marxa enrera el més pur estil ZP.

Però el cas d'Alberto Bloody Mary Contador es va complicant cada minut que passa i la seva versió, la del tall de carn, no se la creu ni el pobre Jaime Lissavetzky que no sap com treure's del damunt el mort del binomi Espanya=paradís del dopatge. Ja he dit que estan matant (amb audències televisives exigents i etapes sobrehumanes en busca de l'espectacle) un esport molt bonic en el qual, en els seus inicis, els ciclistes s'aturaven a les fondes de la carretera, al pas de l'etapa, per dinar el menú del dia. Algú es creu que es poden fer 3.000 quilòmetres, pujar l'equivalent a sis Everest amb macarrons i coca-cola? Sensacional el ciclista suís Fabian Cancellara (quatre vegades campió del món de contrarellotge que ja va tenir els seus problemes amb el presumpte dopatge de la seva bicicleta) penjant en el seu Twitter el sopar que es va prendre quan va aparèixer el positiu de Contador: un fenomenal bistec.

El problema de Contador és que la seva explicació no té cap ni peus. Hauria d'haver menjat un quilo i mig de carn de vedella per donar aquests guarismes. Altres atletes ja han mirat d'argumentar la presumpta intoxicació alimentària per clembuterol però l'AMA no és que no s'ho cregui, és que no li atorga el mínim crèdit a banda del tip de riure que es deuen fer. No hi ha per on agafar-ho. La teoria de l'autotranfusió, declaracions de la gent de l'esport que ja comencen a dir "m'agradaria creure'l, si no és veritat serà un trampós", elf et que hagi decidit tancar la boca i no fer cap més declaració, les misterioses inicials (mai descobertes) d'AC en una de les bosses de sang de l'Operació Port, un passaport biològic qualificat de "caòtic" pels metges que l'han vist, declarar que no anirà a la presentació del Tour 2011 el proper dimarts. No sigui que el detinguin a París. No sigui que hi hagi solomillos en el pesebre de benvinguda.

Lance armstrong odia els dos pares que ha tingut

Si no t'entens amb ton pare, hi ha un problema. Si no t'entens amb dos pares, tens dos problemes. És el que sembla que li ha passat a Lance Armstrong. En aquest magnífic article d'aquest diari digital suís, s'explica com un periodista busseja en els budells del white trash (la classe mitjana-baixa estatunidenca que es reflexa tan bé en una sèrie com la mítica Roseanne) per trobar els dos pares que va tenir l'heptacampió del Tour de França. L'equip es desplaça a la localitat de Palo (Texas) i aconsegueix trobar els dos homes que haurien amargat la vida al ciclista.


De fet, en la seva biografia oficial, Armstrog admet que "mai vaig tenir un pare. Mai he conegut el meu suposat pare. Però no em preocupa ni gens ni mica. El fet que m'hagi transmès els seus gens no vol dir que sigui el meu pare. No seria capaç de diferenciar el meu pare del caixer de la cantonada. Després, la meva mare em va fer el pitjor regal: un padrastre. Un home amb un bigoti ridícul que lloava els èxits dels altres. Era un probre home. Sincerament, m'importen un rave. Tinc la impressió que el cognom Armstrong és un pseudònim", escriu al llibre 'El meu retorn a la vida'.

Què hi ha de veritat? El periodista François Inizan ho intenta esbrinar traslladant-se al lloc dels. Els suburbis de la ciutat de Palo. El pare biològic de l'esportista va ser Eddie Charles Gunderson i al padrastre, Terry Keith Armstrong, que se l'assenyala com l'home que va forjar el caràcter presumptament violent que la gent assegura que té el texà. Lance, al més pur estil Fernando Alonso amb la seva dona Raquel de Rosario, va advertir que no parlaria amb cap mitjà que s'acostés a un dels seus dos pares.

El nostre intrèpid periodista localitza una cabana envoltada d'escombraries i perduda en un camí rural. Hi viu Gunderson que no concedeix una entrevista des de 2005 i, des d'aleshores, ha viscut en un exili. Forçat?. Ha estat detingut per possessió de drogues i ha mentit assegurant que treballa. S'obre la porta. El pare biològic (Armstrong ha heretat el seu físic) està mig drogat i en pijama. Parla el germanstre del ciclista i assegura que "tenen prohibit" parlar del set vegades campió de le Grande Boucle.

L'avi d'Armsrong, per part de pare, va morir alcoholitzat i traumatitzat pel Vietnam i l'àvia d'origen noruec s'ocupava del petit Lance (li van posar aquest nom en honor d'una estrella dels Cowboys de Dallas) quan sa mare anava a treballar en un Kentucky Fried Chicken. La mare de Lance, que el va parir amb 17 anys, sempre ha mantingut que l'estovava el seu home però Gunderson admet, només, "una única bofetada". L'home desapareix d'escena quan Lance tenia tres anys, es va tornar a casar i, presumptament, la nova esposa es va suïcidar d'un tret després d'haver ingerit un mar d'alcohol.

I què diu en Terry? El pare adoptiu és comercial d'una empresa que ven bolets. Es defineix com a cristià, admet haver estat infidel un munt de vegades a la seva dona i assegura que sempre va estar al costat de Lance fins que el ciclista va deixar el niu familiar als 17 anys. "Lance diu que sóc el seu padrastre. Però sóc el seu pare. Porta el meu cognom". Terry nega haver pegat Armstrong i assegura que ell no el consentia pas, a diferència de sa mare. Destaca que Lance no tenia cap mena d'esperit d'equip ni de joc col·lectiu i que, per això, es va inclinar per la bici. Explica que Lance era un xuleta. "Era un rebel. Conduïa sense carnet, ensenyava el cul per les finestres i tirava boles de tennis en flames". "jo li comprava el millor material i el vaig anar a veure en una cursa a Austin. Ni em va mirar".

Amar en tiempos revueltos

Ja en començo a estar tip de la tragicomèdia del Tour 2010 que protagonitzen Alberto Contador (Astaná) i Andy Schleck (Saxo Bank). Si la polèmica esclatava aquest dimarts quan el madrileny es posava el maillot groc de líder després d'atacar quan el luxemburguès havia tingut problemes mecànics en canviar de marxa, el capítol d'avui d'aquesta teleserie de migdia també ha estat curiós. Que Contador li posi un pis a Schleck i ens deixin tranquils! La majoria de les opinions al meu post m'indicaven que el de Pinto havia actuat no només de manera correcta sinó també ètica. Contador no deuria pensar el mateix ja que, després de la primera escena, ràpidament es va voler disculpar argumentant que no sabia que el seu màxim rival havia tingut pana. Però aquest dijous hem vist una nova escena. El desenllaç? Només faltaven violins a la línia de meta del mític Tourmalet i que haguéssin entrat de la maneta. Schleck ha atacat des de peu de port i ha tingut el madrileny a roda durant els 10 quilòmetres d'ascensió. Contador ha mirat d'atacar a quatre quilòmetres de la línia de meta però no ha pogut amb el de Saxo Bank. Solució? El madrileny no ha disputat l'etapa i ha deixat guanyar Schleck conscient que el Tour ja no se li escaparà. Et sembla correcta la decisió de Contador? S'ha de donar almoïna als rivals? Reconeixia que no havia actuat bé amb innecessàries dosis de generositat mal entesa? Vol evitar que el xiulin, diumenge, al calaix més alt del podi dels Camps Elisis? Ha adulterat, d'alguna manera, la competició?
Em quedo amb Carlos Sastre (Cervélo): "Estamos haciendo del ciclismo una patraña de niñatos"! Ho ha dit només acabar l'etapa d'aquest dijous.

Què en penses?

Ajuda'm perquè no ho tinc gens clar. Aquest dilluns a la tarda, Alberto Contador s'ha fet amb el jersei groc de líder del Tour de França en la segona etapa pirenaica. Aquesta no és la notícia ja que tot feia pensar que el de Pinto es col·locaria al capdavant de la classificació així que olorés la muntanya. Però encara no sé si ha estat, la del madrileny, una maniobra ètica o no. Legal ho és, és clar. Per tant, el lideratge és merescut i no hi ha res a dir. Ara bé... ha estat ètic? El seu principal rival, Andy Schleck ha patit un problema amb el canvi de marxes de la seva bicicleta. El luxemburguès ha quedat despenjat i ja no ha pogut enrtrar en el grup del madrileny. Comptat i debatut, Schkek és ara a vuit segons del de Pinto i el Tour està pràcticament sentenciat. Hauria d'haver esperat Contador al seu màxim rival? És evident que el Pistoler podrà assegurar que no s'havia percatat de la situació de l'altre ciclista i que, en tot cas, ell no en té la culpa. Que no tenia perquè esperar-lo, vaja. Ara bé, tot plegat fa una mica de tuf. Hauria estat més elegant esperar el luxemburguès? Seria semblant a marcar un gol amb un jugador de l'altre equip lesionat? Clar que l'any 2003 Lance Armstrong també va patir un problema mecànic i els seus rivals el van esperar esportivament. Com els va pagar el texà? Així que va arribar a la seva altura, va atacar i es va adjudicar l'etapa. Miguelón hauria esperat. És clar que el navarrès era un campió i el Pistoler, un bon ciclista.

El Tour i TV3

Ja fa uns quants dies que vinc denunciant que el ciclisme ha mort. Que s'ha matat un esport fantàstic per culpa de les exigències televisives amb etapes cada cop més llargues, que l'ombra del dubte ja no abandonarà mai més els esforzados de la ruta i que la serpiente multicolor ja no desperta l'interès del passat quan hom encara es creia que la despesa física dels ciclistes es feia gràcies als espaguetis i la Coca-cola. Els continus escàndols, presumptes bicis trucades, tensions extraesportives, suïcidis d'exciclistes, confessions revelant passats obscurs i plens de trampes...

A ningú l'importa ja el que passi a le Grande Boucle. El Tour no se segueix amb la passió d'abans (només cal donar un cop d'ull a les audiències) i em pregunto pel futur d'aquest esport. Ara bé. Jo em qüestiono: Per què TV3 envia, en temps de crisi, un equip a seguir la ronda francesa? No tinc absolutament res contra l'Arcadi Alibés (la cara visible) però no crec justificable, de cap de les maneres i es miri per on es miri, una despesa d'aquesta magnitud. Quant deu costar la broma?

Hi havia tres catalans al Tour, un va marxar expulsat per automedicar-se, i el Purito s'està converint en la gran revelació. D'acord, però... El de Parets destaca en la muntanya, doncs envia gent als Pirineus! Cobreix aquestes etapes i busca imatges diferents, nous angles de visió... però no em venguis el mateix que la resta de teles!

Cal que segueixin totes les etapes? No ho justifiquen les raons econòmiques, no ho justifica l'interès esportiu, no ho justifica el fet de tenir imatges pròpies (emets el mateix que la resta i per fer un minut 30 segons al TN no cal tanta parafernàlia) ja que es pot tirar perfectament d'agència, no hi ha una delegació tan important de catalans com per fer un marcatge diari a una aventura esportiva absolutament devaluada. Es fa per prestigi? I prou?

Aquest dijous, la darrera perla d'aquest 2010:


Recordo, fa uns anys, quan TV3 va enviar un gran equip al Brasil per, amb Lluís Canut al capdavant, gravar el gol 1.000 de Romario. Era imprescindible? I més, com O Baixinho va trigar a fer la diana, es va allargar més del compte, i l'equip periodístic va seguir d'estada al Brasil. Recordo que en una TV pública es posen en joc els diners de tots. Una cosa semblant va passar a l'Argentina quan s'havia de seguir, minut a minut, el fitxatge de Riquelme per part del FC Barcelona!

El Tour, tocat de mort

El que et deia l'altre dia: estan matant un esport preciós. Barredo i Rui Costa. Lamentable!

El Tour comprova que les bicis són... bicis

Ja era (subratllo, era) un gran aficionat al ciclisme. El que passa és que, entre els uns i els altres, me l'estan matant. I ja no tinc ganes de seguir-lo com abans. No en teníem prou amb els dopatges dels ciclistes, sinó que ara les trampes serien de caire mecànic i tècnic. De fet, aquest dimarts, els enginyers de la UCI han recollit les bicis d'Alberto Contador (actual campió), d'Alexander Vinokourov, de Braddley Wiggins, de Cadel Evans i de Thor Hushoud per escanejar-les i comprovar si són, de veritat, bicicletes. Han acabat la tercera etapa del Tour i els ciclistes han dut les bicis als laboratois. Increïble! La polèmica arrenca de la dubtosa actuació del suís Fabian Cancellara en la París-Roubaix de 2010 en la qual, va aixecar, sospites en donar la impressió que premia un botó ocult mente accelerava en un dels atacs que sempre l'han caracteritzat. Tot apunta que els famosos canvis de ritme del suís hagin estat fruit d'un treball aliè al de les seves cames. Per tant, la UCI ha volgut comprovar que les bicis... siguin bicis. Darrerament, s'havia especulat amb la possible existència d'un petits motors, que quedarien amagats en el quadre, i que el ciclista accionaria a la seva voluntat per augmentar la velocitat. Tots els examinats han resultat innocents.