"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 3 de juliol del 2010

Vamos, Vamos Argentina!

Tinc una boda. La bona notícia és que no és la meva. la dolenta és que no podré veure l'Argentina-Alemanya (la final anticipada) ni el Barça B-Paragauai. Et deixo fins diumenge a la tarda.

divendres, 2 de juliol del 2010

Els charrúas, a semis gràcies a la vermella directa del seu davanter


Sempre s'havia escoltat, en el món de l'esport, que, a vegades, una sanció beneficia l'infractor. I això és el que ha passat, aquest divendres a la nit, en la semifinal del Mundial que enfrontava l'Uruguai i Ghana. Mai a la vida havia vist una situació semblant. El matx arriba amb empat a un a la pròrroga i, en el temps afegit, són les Estrelles Negres les que agafen el pes ofensiu. El conjunt sud-americà es limitava a veure-les venir per aprofitar un contracop per atorgar l'estocada final mercès a la velocitat d'homes com Diego Forlán o Luis Suárez. En el 120' de partit, quan faltaven escassos segons per a la tanda de penals, Ghana ha tingut el passi a semis. El xut d'un davanter africà ha estat rebutjat, amb el porter Muslera batut, pel jugador de l'Ajax Luis Suárez amb les mans i sobre la línia de gol. Vermella directa. Expulsió. Penal pels africans. No hi haurà temps per a res més. Suárez marxa plorant... havia condemnat l'Uruguai? Gyan assumeix la responsabilitat. Si marca col·locarà, per primera vegada, una selecció africana a les semifinals d'una Copa del Món. El davanter ghanès estavella la pilota al travesser. Les llàgrimes amargues de Suárez es transformen, en dècimes de segon, en llàgrimes d'alegria. Havia passat de ser la persona més odiada de l'Uruguai a tot un heroi nacional. No tenia cap més alternativa. El xut final de Ghana era gol o gol. Només podia posar les mans arriscant-se a l'expulsió. Xiulet final. Tanda de penals. Gyan, amb un gran gest, és el primer en tornar-ho a provar per a les Estrelles Negres en la tanda fatídica. Anota. Però els celestes s'han mostrat més sencers i, en el tir definitiu, el Loco Abreu ha fet honor al seu malnom. En el llançament des dels 11 metres més important i transcendent de la seva dilatada carrera... ha executat un penal magistralment interpretat a l'estil (sempre arriscat) Panenka. Ja tenim la primera semifinal definida, Holanda-Uruguai. Luis Suárez no la jugarà. Però ell ja ha fet la feina.

El Madrit de bàsquet es pensa que som tontos


El Reial Madrit de bàsquet, després d'una penosa temporada en la qual es van gastar molts diners incorporant grans noms i menyspreant homes amb la solidesa de Reyes o Bullock, acaba d'incorporar Sergio Rodríguez. Per tres anys i 1,5 milions per temporada. La caverna espanyola ja ens està fent creure que és el fitxatge de la dècada. Juas, juas. No tinc res contra el canari, personalment em cau molt bé, però torna a Europa amb el fracàs a les espatlles. I des de la Casa Blanca ens volen fer creure que ha rebutjat l'interès dels Knicks, dels Bobcats, dels Heat i dels Grizzlies! Qui s'ho creu? Un jugador, el gran error del qual va ser marxar a l'NBA massa jove per ocupar la sempre delicada posició d'1, que no ha entrat mai en la rotació dels tres equips en els quals ha estat. Casualitat? Una vegada pot ser mala sort (és el que li ha passat a Rudy que no ha estat a l'alçada quan ha hagut de substituir Brandon Roy, víctima d'uns esquemes de joc poc propicis pel mallorquí). Però el 'Chacho' ni ha jugat en els Trail Blazers, ni en els Kings, ni en els Knicks, tot i que s'ha de reconèixer que va arrencar fort a la franquïcia de Nova York per caure, en un parell de partits, en l'ostracisme més radical per part de l'staff tècnic. Ara, Sergio torna a Madrid. Traeix l'Estudiantes i s'enrola en el gran enemic de la capital espanyola. Quatre temporades a l'NBA i unes mitjanes de 4,3 punts (en els minuts de les escombraries) i 2,9 assistències. Dimarts el presenten. Quan començaran a descongelar Di Stefano per fer el paperet?

Cuatro no n'aprén

Després del pobre indigent d'Hamburg, arriba la 'nena paraguaiana'. Sense paraules. Cuatro. Deu ser el coeficient intelectual dels seus pensadors. Ara, en un parell d'hores, vindran les disculpes. Quina serà la següent enginyosa situació que perpetraran? Ja tremolo pensant en alguna cosa relacionada amb el Tribunal Constitucional i el nostre exEstatut. Des del Paraguai, ja acusen els espanyols de racistes.

Els penals no són cap loteria!

Partit de bàsquet. Imaginari empat a 69. Joan Carles Navarro o Jose Calderón (per dir uns tius més que segurs des dels 4,70) tenen dos tirs lliures amb el temps exhaurit. Heu escoltat que cap comentarista del món de la cistella, amb un mínim de cara i ulls, parli de loteria, de sort, de jugar-s'ho a cara o creu?... Estic cansat d'escoltar la penosa cançoneta: "anem a la loteria dels penals". En una loteria, per definició, és una situació en la qual hi influeix la sort, però tu no tens cap possibilitat de modificar-la o d'intervenir-hi. Com diu el mestre Cruyff "a la sort se l'ha d'ajudar". En els penals, en la sort suprema del futbol, juguen molts factors. Els nervis dels protagonistes, la serenitat, la concentració, el cansament després d'una pròrroga, la manca d'oxigen, el cor accelerat, el joc psicològic, l'ordre a l'hora de tirar, l'actuació dels porters, el pal, el públic, la manera de xutar, el joc de mirades entre els dos actors. No és una loteria. No senyor! És una situació més del joc i guanya qui s'ho mereix! I als futbolistes els va amb el sou assumir aquesta responsabilitat. Ho escric per si de cas...

Dos exmadridistes repudiats humilien el bluf Kaká


Saps per què ha perdut el Brasil? Sí. Ha tornat a passar! En Jagger va anar al camp per fer costat a la canarinha.

A Manuel Pelegrini el van obligar a quedar-se amb Van der Vaart i donar el passaport a la resta d'holandesos que colonitzaven el Bernabéu. Per tant, va haver-se de desfer, a contracor, d'Arjen Robben i de Wesley Sneijder que eren els dos únics tulipans que volia el xilè. Aquest divendres hem tingut la gran notícia del Mundial (no vull escriure sorpresa). Holanda ha liquidat el Brasil per 2-1. Cert és que els de Dunga s'han avançat en el marcador, per obra i gràcia de Robinho, i que han controlat els primers 45 minuts amb més o menys solvència. Però, a la segona meitat s'han desfet com un sucre en un cafè.

A la represa, un autogol de la verdeamarelha ha esperonat els oranje que han desfet la igualada amb una rematada de cap (sí, de cap), d'Sneijder. Ell i Robben han fet el que han volgut i han humiliat el catenaccinho de Dunga personificat en Gilberto i Felipe Melo. El Brasil ha decebut, no ha sabut jugar amb el marcador en contra i ha demostrat que era una selecció massa garrepa, sense esperit, ni líder al camp. Només Maicon i Robinho s'han salvat d'una desfeta que tindrà grans repercusions per a la pentacampiona del món. De passada, aquest Mundial, ha estat la confirmació del bluf Kaká. S'ha parlat molt d'Ibra... però la baixa forma del 10 brasiler és preocupant. I això que els espanyolistes comentaris del C+ s'esforçaven a celebrar qualsevol tímida aportació de l'exmilanista: com anunciant (desitjant) una suposada reacció pensant ja en la pretemporada blanca. El jugador (cobra mil euros l'hora, recordem-ho) està desconcertat. Absolutament i trista desorientat i ha convertit en un miratge aquell genial futbolista que vestia la samarreta rossonera.

En cap moment ha sabut posar-se l'equip a les esquenes, no li ha sortit, en tota la competició, ni una passada correcta i s'ha mostrat com un jugador tronquet, tronquet. Fins i tot, amb por a executar la seva terrible canonada. Al Bernabéu ja no saben com desfer-se del futbolista-capellà que (teòricament) s'ha perdut infinitat de partits amb els blancs per una presumpta pubàlgia crònica. Kaka. Sense accent. Per acabar-ho d'adobar, la canarinha s'ha dedicat a repartir llenya en els minuts finals quan haurien hagut de concentrar-se en perforar la porteria europea. I, aquest, el brasiler Felipe Melo estudia per capellà. Una mostra. Recordes el jogo bonito?

dijous, 1 de juliol del 2010

Realitat o muntatge?

Aquí tenim en Murray...



Aquí veiem en Gerrard i en Xabi Alonso

Rosell degrada Cruyff en un vist i no vist


Sandro Rosell ja ha demostrat que, en el seu primer dia com a president del Barça, té dos pebrots i que no li tremola el pols. La primera mesura, com a mínim la més mediàtica, ha estat degradar Johan Cruyff com a president d'honor del club català. Continuo pensant que tota la gent que es va escandilitzar quan van nomenar l'holandès per aquest càrrec serien els primers que l'haurien votat. Però Laporta tenia tics presidencialistes i va tirar pel dret. Era una figura no reconeguda en els estatuts del club (el Madrit té el seu Di Stefano que van posant i treient del congelador a cop de nou fitxatge) emparant-se en l'article 16 famós que preveu "membres d'honor" però, en cap cas, un presi honorífic. Ara, la nova junta sotmetrà la possibilitat de crear aquesta figura imprescindible pel bon funcionament de l'entitat a l'assemblea de compromisaris i, en cas de rebre l'OK; es reformarien les bases legals. Es plantejarien sobre la taula noves propostes (democràtiques) i si Cruyff és el més votat, doncs aquí Pau i després Glòria. De moment, Cruyff serà membre d'honor.

El Gran Inquisidor marxa amb la panxa plena



Joan Laporta incorporava Joan Oliver com a nou director general del FC Barcelona. Passarà a la història blaugrana com el Gran Inquisidor. Aquest senyor, que en el seu web es defineix com "incultat professionalment al món de les finances i al de la comunicació" potser tenia com a veritable passió els llibres de lladres i serenos. Tant és així que, segons sembla, i sense encomanar-se a ningú, va decidir contactar amb aquesta agència de detectius per investigar la vida privada i professional de quatre membres de la junta d'aleshores que tenien la intenció de presentar-se a les eleccions que s'havien de celebrar aquest juny passat. Els escollits eren Joan Franquesa, Joan Boix, Rafael Yuste i el nostre amic Jaume Ferrer. Oliver, amb tota la barra, va admetre haver-ne estat el responsable i es va justificar que, aquesta moda, "cada cop era més freqüent als Estats Units". Ah! Ara em quedo més tranquil. Ara mateix aniré a comprar un Winchester perquè com als EUA ho fan... Oliver tenia les hores comptades. Després que Sandro Rosell denunciés a la Policia que "el seguien" i que Oriol Giralt (el de la moció de censura) expliqués que l'hotel en el qual recollia signatures estava "vigilat". La gran majoria de candidats el volien fer fora i ell ja anunciava que no marxaria sense parar la mà. La indemnització, d'escàndol. pactada amb la junta de l'expresidetn Laporta és de 852.787 euros. I el més trist de tot és que, en un parell de setmanes, el veurem d'articulista en algún diari, de contertuli en algún programa matinal o d'assessor extern d'alguna empresa de les que es fa patxoca. És a dir, cobrar molt i no fotre ni brot. Hi ha una mena de gent que val per això.. Amb la indemnització (pràcticament cobrarà el mateix que si hagués acabat l'any de contracte que li quedava, es podrà dedicar a la "natura i als llibres" que es veu que són la seva gran passió. Rosell ja ha extirpat un tumor..

... i la vuvuzela dels nassos va derrotar el bombo dels collons


El meu bon amic Jose, valencià i valencianista de pro, m'explicava que Manuel Cáceres Artesero era el propietari d'un bar proper a l'estadi de Mestalla, que es diu Tu Museo Deportivo, i que un dia es va posar un bombo a l'espatlla i va començar a seguir la selecció espanyola. Des del Mundial d'Espanya, Manolo el del Bombo, no s'ha perdut cap matx del combinat estatal. Ni a dins del territori, ni fora. Ara, però, els seus 61 anys li han passat factura. Una grip més una pneumònia crònica més un examen a cuita-corrents dels metges de la selecció han aconsellat que l'incansable seguidor es desplaci a la seva València. Vaja, que emigri a climes més càlids. Com les orenetes. La seva salut està en joc. Manolo està volant cap a Espanya i ha deixat el fred de Sud-àfrica amenaçant amb tornar si els de Del Bosque es classifiquen per a la final. Caspa? la que vulguis. Ara bé: se li ha de reconèixer que mai ha tingut una mala paraula per ningú ni un gest de menyspreu pel rival. La vuvuzela ha derrotat el bombo.

dimecres, 30 de juny del 2010

Què gran, CR9!



Entre aquesta delicadesa i l'acció de Heinze, els càmeres del Mundial haurien de cobrar un plus de perillositat!

Què fa, papi?

Em va preguntar la meva filla. Tres anyets!

Gasol, Nadal i Alonso: matèria d'examen!

No. No han sortit a la Selec. Resulta que un jutge de Getafe decideix fer un examen a aquells immigrants que porten més de 10 anys a Espanya i que volen obtenir la nacionalitat. Qüestionari, per cert, que no és legal. Els pregunta si li saben anomenar tres poetes de després de la Guerra Civil, si saben com preparar una truita de patates, un cocido madrileny o una paella, si tenen idea de qui eren Miró o Picasso i si saben qui són Pau Gasol, Rafa Nadal o Fernando Alonso. Proposo un examen complementari de caire pràctic: Fer un pase al natual estil tureru, ballar una sevillana (Cojo la manzana, la como...), demostrar com es fa una bona migdiada o recitar l'alineació del Reial Madrid...

Com es pot ser tan idiota?


Estats Units-Ghana. Als EUA hi ha una autèntica passió pel soccer (fins ara considerat com un esport de noies). El país viu pendent de la selecció de les Barres i les Estrelles (el gol de Donovan a Argèlia que classificava els ianquis va batre tots els rècords de visualitzacions a Internat superant, amb 11,2 milions de visites per minut, la presa de possessió d'Obama). A Texas, Héctor Castro, de 28 anys, vol veure el matx. La seva filla, menor de dos anys, plora. No el deixa escoltar. La crida, l'amenaça. La mata. Per Déu! La mata. Li colpeja violentament el pit (li trenca quatre costelletes) i li clava un destornillador a la boca per fer veure que havia estat un accident. Com es pot ser tan idiota? Tan mala persona? Més informació en aquest article.

PS: De la crònica del periodista texà em molesta que qualifiqui l'individu d'immigrant il·legal? Què passa? És rellevant per a la informació? Si portés ulleres també ho hauria destacat? És que ser immigrant il·legal et presuposa a matar el teu fill?

Déu, Alà i... Blatter

Pare nostre, que esteu en el cel...
Alà és el més gran i Mahoma és el seu...


Ui! Que no em llegeixi Joseph Blatter, el president de la FIFA. Que em castigarà! El suís (un dia m'agradaria que l'investiguessin els seus comptes corrents) ha prohibit qualsevol manifestació religiosa en els partits del Mundial de Sud-àfrica. Jo no és que sigui massa religiós, però no em molesta que un futbolista se senyi o que un altre es posi a resar abans d'un matx amb els palmells de la mà oberts a l'estil de l'Islam. A tu et molesta? No hi hauria altres coses a solucionar abans? L'ús del video, castigar de la amteixa manera unes mans innocents que una entrada esfereïdora per darrera sense possibilitat de jugar la pilota, les apostes asiàtiques o russes...

La gota que va fer vessar el got dels nois de Blatter van ser les celebracions del Brasil després de guanyar la Copa Confederacions a Sud-àfrica. Els de Dunga es van reunir al centre del camp, van resar al seu Déu i van ensenyar alguns missatges religiosos. Al totpoderós Blatter no li va agradar. Va creure que va durar massa. Solució? va escriure (més aviat crec que va dictar) una carta adreçada a les federacions classificades pel Mundial ordenant evitar manifestacions religioses. L'excusa? Que les "sectes podrien aprofitar el futbol per fer publicitat". La realitat? Potser Blatter no troba la manera de guanyar diners (atípics) amb el matrimoni futbol-religió.

Què fara Maradona? el Déu del futbol sempre s'encomana al Barba (com diu l'exblaugrana, ja que no oblidem que ell és Déu), què pensarà Kaká, Lucio o Felipe Melo que estudien per ser capellans de les seves religions un cop pengin les botes? Per què no poden Frank Ribéry (Bilal) o Eric Abidal (musulans per via vaginal) oferir els seus palmells oberts a Alà?

dimarts, 29 de juny del 2010

Apunts en blau i grana (Sud-àfrica i Mataró)

1) Quina llàstima que l'Argentina i Alemanya es vegin les cares en quarts de final! Podria ser (hauria de ser), perfectament, la gran final d'un Mundial en el qual també opositen el Brasil i el Barça B de Del Bosque. La selecció estatal es classifica per a quarts (s'enfrontarà al Paraguai) després de derrotar el Portugal de CR9 per 1-0. Els jugadors del Barça segueixen sent la columna vertebral del conjunt i tots els gols (5) han estat signats per futbolistes blaugrana. Villa (4) i Iniesta (1).

2) Xavi i Iniesta esgoten qualsevol adjectiu. No hi ha paraules que els facin justícia. (Algú sap per què s'intercanvien els dorsals al Barça i a la selección?). Piqué i Puyol, enormes al darrera i oferint seguretat a Casillas. Sergi Busquets, brutal. El català cobreix infinitat de terrenys, fa la feina bruta i encara no ha vist ni una targeta. De fet, Espanya, amb el joc de toc i possessió made in Barça, no necessita fer faltes. Només una groga per a Xabi Alonso en tot el que portem de competició.

3) Quan entendrà Del Bosque que ha de deixar Xabi Alonso a la banqueta i fer entrar Zeks? El basc (em passa com amb Verón, Ballack o Buffon, que mai a la vida els he vist fer un bon partit però queda molt bé dir que són imprescindibles) no hi és. Ni se l'espera. Aquest xicoy hauria d'aclarir-se i decidir si es dedica a construir o a destruir. A l'hora de la veritat, no fem ni una cosa ni una altra. Amb Zeks, la situació canviaria com una mitja.

4) Que Del Bosque vagi preparant litres de cafè pel partit contra el Paraguai. He vist com els guaranís s'han classificat després d'eliminar el Japó per (5-3) als penals. Els conjunt americà ha buscat descaradament els penals des del primer minut. Han adormit el partit, han marcat un ritme lentíssim esperant que passessin els 120', no han proposat absolutament res.

5) Em segueixo rendint a Messi. El blaugrana encara no ha marcat però el joc ofensiu de l'albiceleste pivota al seu voltant. Messi aglutina entre tres i cinc defensors pendents dels seus moviments alliberant de marcatge Tévez i el Pipita. A més, com Maradona no té cap creador a la medul·lar, el blaugrana s'ha de sacrificar a buscar pilotes al mig del camp.

6) Touré Yayá resulta que és com un iogurt. Ha caducat. Tot el que hi havia signat amb el City ja no és vàlid (la data de termini era el 28 de juny) i ara cal tornar a començar a negociar. I això que l'ivorià va fer desplaçar els dirigents citizens fins a Mataró per passar la revisió mèdica.

7) Joan Laporta ja escalfa motors. Ja ha reaccionat a la sentència del Tribunal Constitucional i mentre té la cadira encara calenta a Can Barça, ja treballa per elaborar un nou partit.

dilluns, 28 de juny del 2010

Pilar Rahola i la doble moral

Odio la doble moral. Pilar Rahola (recordes quan era independentista i volia canviar el món) ha passat a ser una mena de validadora oficial de qualsevol fet que passi en qualsevol àmbit i en qualsevol mitjà. És (i, sobretot, es creu) que és una creadora d'opinió. Un ésser que està per sobre del bé i del mal. Que pot pontificar i sentenciar creient que el món no anirà pas en la bona direcció si ella no hi dóna el vist-i-plau. Li reconec cultura, li admeto oratòria, li atorgo presència... però sovint (massa vegades) em provoca una agra vergonya aliena. Situació que passa quan la llengua va més ràpida que el cervell!

Declarada defensora del feminisme, de la dona i de la igualtat... Juas, juas! Apareix fa uns dies dient que "em posa Mourinho", que reconeix que "parla del seu culet", que al portuguès el caracteritza "un punt salvatge i d'arrabal", que li "encanta aquesta mala llet", que "està boníssim"... Vergonyós. Penós. Innecessari. Ës el que passa quan un es creu simpàtic@!

Aquesta defensora de la llibertat de les dones s'hauria posat encesa com una moto si un desgraciat com jo (o, en el seu defecte, qualsevol home) hagués fet comentaris públics de caire sexual sobre qualsevol dona que estigui en un lloc rellevant. Sigui en la política, en la societat o en l'esport. Vergonyós, Rahola. Fora la doble moral! Fora farsants!

Ni holandeos ni eslovacs toquen una coma del guió

Tenia dues opcions: Veure l'Eslovàquia-Holanda (1-2) o fer la migdiada. El partit es presentava com el més previsible del Mundial i clapar una estoneta després de dinar sempre és agradable. Al final, he decidit veure el matx. El golàs d'Arjen Robben (quina classe té aquest home de vidre) m'ha compensat. Un gol que val per a una entrada. Però, la veritat és que he vist un espectacle lamentable. No estic pas parlant de partit arreglat, ni molt menys!... Estic denunciant que he vist una situació molt penosa i molt poc habitual en un partit de la màxima competició: resignació. Semblava que els eslovacs sabien que havien de perdre i no han fet pas res per espolsar-se aquesta sensació del damunt. Els holandesos, a mig gas, han anat fent amb total tranquil·litat sabent que el partit s'inclinaria al seu favor a la mínima oportunitat que tinguessin. Ni eslovacs, ni holandesos han volgut desmarcar-se del guió. No n'han tocat ni una coma.

Ni el Numància (amb tots els respectes: una abraçada, Zé Luis) ni el Cuenca (un petó, Gabriela) es presenten al Camp Nou amb la resignació que he vist en els Hamsik, Skrtel, Vittek i companyia. Semblava que els eslovacs estaven literalment espantats del que havien aconseguit (classificar-se per primera vegada per a un Mundial, eliminar Itàlia en un partit d'infart i accedir als vuitens). Era una selecció que no tenia absolutmanent res a perdre i que hauria d'haver sortit amb el ganivet entre les dents. Sense fer presoners! Era una oportunitat d'or per presentar-se al món i confirmar que no és casualitat que un dels seus homes, Vittek, marxi de la Copa del Món amb quatre gols anotats. Tot un pitxitxi.

Els holandesos tampoc han fet pas massa per canviar el guió. No et pensis. Sense suar, sense desgastar-se, conscients de la seva superioritat i sabent (sabent!) que passarien a quarts. Ha estat com una mena d'entrenament pels oranje. Un assaig general en uns vuitens de final. La consigna del tècnic holandès (sogre de Van Bommel) era clara. Anem a estalviar energia, a evitar targetes tontes (al davant hi havia la metralladora Udiano Mallenco i Fermín el del banderín), a mirar de no lesionar-nos i a pensar en el duel de quarts que serà (si no hi ha sorpreses de darrera hora) contra el Brasil. Cert és que Vittek ha tingut l'empat, quan el marcador era 0-1, però els holandesos han estat tan segurs de sí mateixos i de la seva enorme superioritat que quan Sneijder ha fer el definitiu 0-2 ni l'ha celebrat. Tipus partit de pretemporada/costellada.

Quan ja s'havia complert el descompte, el col·legiat navarrès ha picat i ha xiulat un penal favorable als eslovacs que Vittek ha transformat. Una anècdota. Ja no hi ha hagut ni temps per treure del mig del camp. En fí, resignació: el pitjor que es pot veure en el món de l'esport professional. Eslovàquia no s'ha cregut mai que podria eliminar la taronja mecànica i, en el futbol i a la vida, no es pot anar amb aquest tant se m'enfotisme!

Mete el micro allí!

Sandro: no convidis mai aquest paio a la llotja


Mick Jagger, el iaiete més marxós del món, no ha volgut mirar per la TV el Mundial de Sud-àfrica. Amb els calés que tinc i per quatre dies que em queden, marxo a veure els EUA amb el meu bon amic Bill Clinton (pronunciar Clínen) a l'altra punta de món. Que monos que estem a la llotja! Patapam! Els ianquis fora del Mundial per una Ghana que juga sense Essien (per lesió) i sense porter (per incompetència). Ups! On és la porta de servei per fugir?


Buenuuuu. No passa res. Em llevo i marxo a veure a Anglaterra. Que per alguna cosa són sir i per alguna cosa vaig nèixer a Dartford. Té. Fins i tot em poso una bufandeta dels Pross que em queda molt bé i va de collons pel refotut fred que fa en aquest país. Òndia. Ens han eliminat els alemanys per 4-1. De manera fulminant. Portaré malastrugança? Abans de tornar a països més civilitzats faré una darrera prova per comprovar-ho.

I el vocalista dels Stones (per favor no diguis Rollins) ha decidit donar suport al Brasil. Ha promès ser a la llotja per veure els de la canarinha contra Xile. Pobres brasilers! Ja es veien a quarts. Sabent aquesta informació de darrera hora, me'n vaig a apostar pels de Bielsa. Em faré d'or!

PS: Sandro si et demana una plaça a la llotja del Camp Nou, contesta-li això: Treu-li la llengua. Sense contemplacions!

diumenge, 27 de juny del 2010

Mal dia per deixar de fumar...

El no gol de Lampard contra Alemanya (4-1) per a la Mannschaft


El gol de Tévez que no hauria d'haver pujat al marcador. Contra Mèxic. (3-1) per a l'albiceleste.

Mal dia pels àrbitres de Sud-àfrica!

Mateix accident, mateix lloc... amb hores de diferència

F1

GP2


Afortunadament ningú ha pres mal i això que els dos accidents, calcats, s'han produït a València en un traçat urbà que és força perillós per la proximitat dels murs.

"No m'hauré deixat La Pulga Messi al vestidor?"

Estem veient el Mundial o la Copa Amèrica?


18 Mundials disputats. Nou victòries per a Amèrica (el Brasil 5, l'Uruguai 2 i l'Argentina 2) i nou victòries per a Europa (Itàlia 4, Alemanya 3, Anglaterra 1 i França 1). Per tant, és més que probable que la Copa del Món de Sud-àfrica sigui la del desempat. I llàstima que la final del proper 11 de juliol no podrà ser l'Argentina i una sorprenent Alemanya: renovada i amb els 23 integrants jugant a la Bundesliga. El matx, autèntica final anticipada, serà el duel de quarts.

De moment, però, el futbol americà és el gran dominador de la cita austral. Set dels vuit països han assolit els vuitens (tots menys Hondures). Una autèntica barbaritat! Per tant, han superat la primera fase els Estats Units, que van caure davant Ghana en la primera eliminatòria, l'Argentina i Mèxic (passarà a quarts un conjunt americà en qualsevol cas), el Paraguai, l'Uruguai (els charrúas ja són a quarts) i el Brasil i Xile que jugaran junts aquest dilluns i asseguren una nova plaça per quarts. Per tant, ja tenim tres dels vuit quartfinalistes americans. l'Uruguai, el guanyador del Mèxic-Argentina i el vencedor del Brasil-Xile. Compte per què el Paraguai podria donar alguna sorpresa davant el Japó.

La supremacia americana sembla indiscutible. Guanyaran el desè títol? Potser la FIFA hauria de fer una reflexió i atorgar alguna plaça més a aquest continent (demostren que s'ho mereixen) i liquidar algún representant del futbol africà que ha fet el més gran dels ridículs. Ja no sé que estic veient... si un Mundial o una nova edició de la Copa Amèrica!

Els GP2 no es poden conduir amb un gat

Afortunadament, no va passar res a València. Avui podríem estar parlant d'una desgràcia.

Encara ens farem mal amb les slow motions del Mundial

Per què els hi diuen càmeres slow motion? En realitat, són tot el contrari. Són capaces de processar i enviar 500 imatges per segon. Això és velocitat! En sóc un enamorat. Es poden apreciar i assaborir detalls que l'ull humà no pot captar en temps real. Són ideals per veure el tir d'una falta directa, l'aturada espectacular d'un porter que busca la portada de l'endemà, una escopinada a un contrari, una celebració curiosa d'un gol, un gest de ràbia a la banqueta, la reacció especialment curiosa d'un espectador... Però.. Compte! Els realitzadors de la FIFA que emeten el senyal del Mundial estan abusant de les jugades violentes que poden provocar lesions no només greus sinó esfereïdores. A Sud-àfrica veiem massa sovint turmells salvatjament doblegats, impactes dels tacs a parts toves dels contraris... Espero que les filtrin (em nego a escriure censurin) tipus el que es fa a la F1 amb els Team Radio que s'emeten un minut després per evitar que el món escolti paraulotes, consells massa íntims o reaccions poc esportives. Què passarà quan, estant tranquil·lament assegut amb les teves crispetes, emetin una entrada violenta que acabi amb un peu amb un angle impossible, amb un genoll en postura antinatural, amb un braç violentament fracturat o amb un os sortint d'una cama? Són imatges que, desgraciadament, he vist i que poden ferir segons quines sensibilitats (jo acostumo a desviar la mirada i, segons els comentaris dels locutors, decideixo mirar-ho o no) perquè em violenten i m'incomoden segons quines lesions. A més, hi ha molta canalla veient els partits i no crec que hagin de crèixer amb pors televisives. Slow motion sí, però amb seny. Ideal, per exemple, per veure com el gran Kobe Bryant salta sobre un Aston Martin en moviment.