La premsa de Madrit és collonuda. Resulta que esmboben la notícia que publica el sensacionalista diari argentí Libre amb el cridaner titular de 'Messi: Sexe, alchol i cumbia preparant la Copa Amèrica". Vaig anar a llegir la font i resulta que el més pecaminós que feia el blaugrana en el pis 34 de la luxosa Torre Chateau al l'exclusiu barri de Puerto Madero de Buenos Aires era jugar a la Play Station en companyia dels gemans Milito.
Cert és que, presumptament, els goril·les de Messi duen al pis les noies (botineres i models) però se suposa que el rotatiu hauria untant la noia amb la qual parlen perquè rajés i només li treuen que el jugador "està concentrat", que "juga a la Play" i que "parlava de cumbia" amb ella...
Jo no dic que Messi sigui un sant, ni que s'hagi de beatificar, però si les declaracions de la noia (untada, no ho oblidem) són aquestes; ja podem plegar. Em quedo amb la frase següent. "No vam estar mai sols, perquè sinó me'l menjo", diu la botinera. La notícia és que no hi ha notícia.
Per a un servidor, aquesta és la imatge del partit. D'acord que Messi no va ser massa elegant xutant, amb tota la seva ànima, contra el públic del Bernabéu una pilota que es perdia fora de banda, però com pot tenir els pebrots Pepe de preguntar a l'argentí si està boig? Pepe, un retrat robot de carnisser de Milwaukee, apagant el foc amb benzina! Recordem el Gran Pacificador!
Ahh Quina paciència han tingut els mitjans nazionalistes espanyols amb Messi. Morts d'enveja, no trobaven la manera per demonitzar l'argentí del Barça. No hi havia fisures: el millor, humil, treballador, tranquil, assistent... Quina ràbia que tenien... Però, vés per on, gràcies a la Pilota d'Or, que va ser una sorpresa, han trobat la munició esperada. Els ha caigut el maná del cel sense ni haver de comprometre's. Ara, se senten legitimats per engendrar una vomitiva campanya contra l'argentí del Barça per catapultar el seu tronista d'Hombres, Mujeres y Viceversa (CR7) als altars del futbol. És curiós perquè la caverna nazionalista espanyola troba just que un portuguès robi el títol de millor entrenador de 2010 (de manera justa) als castellans Del Bosque i el català Pep Guardiola. Ara bé, no poden suportar que el premi no hagués anat a parar a Iniesta (el blaugrana més inofensiu políticament parlant i que millor cau a les españes) i sí en Messi. Xavi, en cas de guanyar, el considerarien com un mal de queixal que s'ha d'aguantar. Ara, aprofitaran per inventar-se una campanya d'odis dins del vestidor blaugrana i en faran portada si Xavi no se la passa a Messi a l'hora de treure de centre. Quan trigarem a escoltar o llegir que el vestidor blaugrana està fracturat? Déu! Arriben temps complicats gràcies a la gala de Zuric. Espero que el 10 del Barça sàpiga aguantar la pressió. Espero que Pep Guardiola, un mestre, decapiti qualsevol mena de polèmica. Ja hi ha llicència per disparar contra el de Rosario. El millor jugador del món, senyors... és Messi. Aquí i a la Xina. I no hi ha debat possible.
La selecció argentina de futbol disputarà, el proper 8 d'octubre un amistós al Japó, a la ciutat de Saitama, contra la selecció local. Julio Grondona, el lladre que és president de l'Associacio de Futbol Argentí (AFA) sap que si Leo Messi, que es recupera de la brutal entrada d'Ujfalusi, no es desplaça al país nipó, perdrà els 200.000 dòlars que significa la presència del 10 blaugrana a Tòquio. Ni la lesió, ni la recuperació, ni el llarg viatge... res atura un dels mafiosos més grans de la història recent de l'Argentina ordena al titella de Sergio Batista que convoqui Messi. Nosaltres el recuperem, l'Argentina el gaudirà i Julio Grondona cobrarà. Quan es plantaran els clubs d¡una vegada per totes? Grondonato a la vista!
Dos partits de suspensió pel carnisser Thomas Ujfalusi per la seva premeditada, criminal i malintencionada entrada a Leo Messi. Ho ha decretat el Comitè de Competició, aquest dimarts a la tarda, després d'analitzar la jugada. Dos partits? El que s'està dient és barra lliure, nois! Agafeu-vos la justícia per la vostra mà! Que et donen un cop de colze, doncs et gires i li fots una òstia. Et quedaràs millor i total... dos partits. Per favor! Quina manera de baixar el llistó i abaratir les sancions!
Fixa't en la intel·ligència del Comitè de Competició que ha sancionat i multat l'espanyolista José Callejón per celebrar el gol de la victòria contra l'Almeria ensenyant una samarreta amb la cara serigrafiada de Dani Jarque. Com aquests cracks no havien conegut l'excapità de l'Espanyol, doncs sanció al cantu. Genial!
De la mateixa manera que un gol aconseguit a les lligues espanyoles, anglesa o italiana no val el mateix que un marcat a les competicions regulars russes, ucraïneses o xipriotes, proposo que s'apliqui a la Lliga BBvBAvBBVA un coeficient per valorar els gols i la seva importància en l'esperit col·lectiu de l'equip que el marca (collons, semblo en Valdano).
Amb aquesta llista, Leo Messi seria més líder que mai en la cursa pel Pitxitxi. M'explico: L'argentí del FC Barcelona ha agafat l'herència i l'instint assassí d'Eto'o al terreny de joc. Vull dir que no hauria de valdre el mateix aconseguir el gol de la victòria o empatar i esgarrapar un punt, que no pas fer el quart gol en un electrònic de 0-5 o convertir el mal anomenat gol de l'honor en la golejada que encaixes. I, en això, Leo Messi (com ho era el gran Eto'o) n'és un especialista. Els seus gols acostumen a ser decisius i es converteixen en una pluja de punts que cauen en el sarró blaugrana. Haurien de valdre el doble, aquesta mena de gols a la lliga. És a dir s'hauria de donar més premi a un gol que es tradueixi en punts a la taula prioritzant abans l'1-2 que l'1-3.
L'argentí és l'home ideal per obrir defenses tancades i, en un equip com el Barça en el qual porta l'atac en l'ADN, el més difícil és sempre fer el primer gol. La resta, van caient com a fruita madura. Els gols de Messi, en general, esperonen l'equip, encomanen alegria ofensiva en els seus companys i obliga els blaugrana a olorar sang fins el final. Exemples? Contra el Racing, Messi fa gol en el 2' i sentencia el matx, contra el Panathinaikos, signa l'1-1 i injecta ràbia en el conjunt blaugrana que venia d'encaixar la sorprenent derrota contra l'Hèrcules. Contra l'Atlético? El 10 blaugrana va obrir la llauna en el sempre difícil Calderón. I això només en el poc que portem de temporada..
Terreny pantanós
Clar que entraríem en un terreny perillós ja que, sobre el paper, tampoc és el mateix marcar-li un gol a Casillas, Valdés, De Gea o César que fer-ho al porter del Màlaga o de l'Sporting. Ara, hauria de dir amb tots els meus respectes, oi? Tampoc hauria de valdre el mateix fer el 4-0 de penal que un 4-0 signat amb una diana que, de tant bonica, donarà la volta al món. En aquest sentit, es podria premiar el gol més espectacular de la jornada. Clar que ens hauríem de posar d'acord a l'hora de definir preciós però sempre es pot arreglar amb el clàssic SMS al 22722755722.
Una setmana sense sou i feina per dia que Messi passi de baixa. Ja veuries com s'acabarien les tonteries. El txec Thomas Ujfalusi, més conegut per les seves aficions a visitar cases de putes que no pas per les seves habilitats futbolístiques, hauria de rebre un càstic exemplar. No n'hi ha prou amb el cinisme del "no ho volia fer" o del "voldria veure el més aviat possible Messi als terrenys de joc". La seva entrada, víctima de la impotència i de la seva més que limitada capacitat tècnica, amb tota la premeditació del món, buscant el turmell i amb voluntat evident de fer mal, hauria de passar a la justícia civil i no quedar-se en l'esportiva.
És el que passa quan l'imbècil de l'Eduardo Inda (director de Marca) recomanava la temporada passada a Pellegrini que aturés Messi com fos "tant per la via civil, com per la criminal". La meva indignació no és perquè la víctima sigui Leo Messi. Escriuria el mateix si l'agredit hagués estat Cristiano Ronaldo. En un món en el qual el futbol cada cop va més lligat a l'espectacle, no es pot anar a la cacera de l'estrella rival.
I ara... què fem amb Ujfalusi? Que pagui mil euros per dia que Messi estigui de baixa (lamentablement per a ell significaria poca cosa), que s'estigui apartat dels terrenys de joc tants dies com l'argentí blaugrana estigui lesionat, fer-li un examen psicotècnic abans de tornar a vestir-se de curt o tramitar la seva salvatge actuació al Tribunal Constitucional :)
Però no només Thomas Ujfalusi és el més imbècil de la pel·lícula. Què dir del públic del Calderón? Com poden aquella colla de fracassats cridar "Messi muérete"? Tampoc passarà res, és clar!. A més, el txec, a més de cínic, és un covard. Com Messi no el va voler rebre al vestidor del Calderón per escoltar les seves falses disculpes, avui l'hi ha enviat un SMS... des del telèfon del Kun! No s'ha atrevit ni a parlar amb Messi. Coses de la consciència, oi? Dóna la cara... Què trist fer-se un nom d'aquesta manera i entrar a la història del futbol com l'home que va lesionar Messi.
Quinze dies de baixa i sense afectació a l'os El comunicat mèdic del FC Barcelona resa que el millor jugador del món pateix "un esquinç dels lligaments laterals intern i extern del turmell dret" sense "lesions òssies associades", de manera que es recuperarà molt abans del que es temia. De tota manera, dues setmanes de baixa en les quals Messi es perdrà els compromisos contra l'Sporting (dimecres), dissabte contra l'Athlètic Club i perillen el cansat despalaçament a Kazan per jugar contra el Rubin i el matx contra el Mallorca de Laudrup al Camp Nou. Gràcies Ujfalusi.
Ha passat un any just d'aquesta acció al Camp Nou. Casualitat?
Samuel Eto'o, davanter de l'Inter, ha repassat la seva sortida del FC Barcelona al diari francès L'Equipe. El camerunès, condemnat per dir les veritats sobre Deco i Ronaldinho que aprofitaven els entrenaments per gratar-se els ous, ha explicat que "Messi li va demanar a Guardiola que no marxés. Fes fora a qui vulguis, però no a Eto'o", assegura l'africà que li va dir l'argentí al tècnic blaugrana. De fet, assegura que ell "mai va ser un problema en el vestidor". És més, subratlla que "tots els meus entrenadors et diran que sóc un gran professional, no he estat un model a seguir en matèria de disciplina, però sempre he estat rigorós".
L'africà recorda que "he contribuït a l'èxit col·lectiu del club català. Quan Ronaldinho va arribar al Barça, no va guanyar res. Quan vaig arribar jo, es va guanyar tot. Quan Guardiola volia que marxés, Messi el va anar a veure i li va dir: fes que marxi qualsevol, però no Eto'o". El nerazzurro creu que sempre ha mantingut una "bona relació" amb tots els entrenadors que ha tingut. De fet, recorda que tant Guardiola, com Mourinho, com Rijkaard "m'han considerat com un líder. Per tant, parlàven amb mi i em demanàven opinió".
Les 32 seleccions que seran a Sud-àfrica per disputar la Copa del món al país menys africà de tots, vetllen armes. Tots estan concentrats i per la feina, però la selecció argentina sembla que va a la seva. Les meves simpaties pel combinat de Maradona creixen dia rere dia. No només per la intenció de Diego de despilotar-se, ni per l'anunci de Bilardo anunciant que es deixaria sodomitzar pel jugador que fes el gol del triomf, sinó perquè l'albiceleste viu en una mena d'Hotel Fawlty. Gran sèrie de John Cleese que, per cert, està inspirada en un hotel en el qual els genials Monty Python es van allotjar quan preparaven un rodatge.
Resulta que la 'Brujita' Verón vol matar Leo Messi. Són companys d'habitació i l'ex de l'United i de la Lazio ja no pot més. Es veu que el blaugrana ronca més fort que jo i ja tens a la Brujita, en plena nit, solucionant el problema a "cops de coixí". Els roncs del Messies es veu que no deixen descansar un veterà com Verón que s'ha de resignar davant els decibels que surten de les vies respiratòries del millor futbolista del món.
Aquests problemes no els té el nostre bon amic Carlos Tévez. L'Apatxe dorm sol. És l'únic dels 23 de Maradona que té aquest privilegi. Es veu que el 'citizen' té algunes particularitats que no acaben d'agradar als seus companys. Tévez vol intimitat, no suporta que algú miri la tele mentre intenta dormir i admet que "les petites coses" que fa per concentrar-se de cara als partits importants "poden ser estúpides, però són la meva manera de ser". La veritable raó, però, es veu que la trobem en l'afició de Tevez de passejar-se en pilota picada per l'habitació. Entre un que es vol despilotar per Buenos Aires, l'altre que es deixa sodomitzar i un tercer que passeja les seves vergonyes... estan distrets. I encara guanyaran!.
He rebut per correu electrònic aquesta curiositat. Es lloga casa a Castelldefels. Menjador de 90 metres quadrats (comencem be, ja fa el doble del meu pis), terrassa, platja a 500 metres... Arribem als preus. 350 euros dia i, acte seguit, passem a altres quantitats depenent de les persones o de si és temporada alta o no. Per a més informació consulteu aquí. No us perdeu el final del text. El que s'ha de fer per llogar una casa...
Darrerament, ha aparegut en el món d'internet una comparativa curiosa que treu fum a la xarxa. S'ha establert una mena de competició entre els dos millors futbolistes del moment (Leo Messi i Cristiano Ronaldo) i els dos jugadors de bàsquet més importants en l'actualitat (Kobe Bryant i LeBron James). D'entrada, la reflexió pot ser xocant i agosarada, però si t'atures a pensar-ho, està força ben trobat. T'explico com ho veig jo.
Kobe i Messi, Messi i Kobe podrien anar en el mateix sac. Al marge de les simpaties mútues (l'estrella dels Lakers té una fotografia dedicada del blaugrana a la seva taquilla del vestidor) i de les floretes que es tiren a la mínima oportunitat que tenen, tots dos són esportistes fins, delicats, un pèl introvertits, cavallerosos, elegants i que sempre estant pensant en fer-ne una de grossa. Són dos perfils que encaixen en un grup humà (equip) i són concients que han de treballar pel conjunt per brillar individualment. Kobe i Messi et poden decidir un partit (això no vol dir que els altres dos no ho puguin fer) però saben sacrificar-se. Se'ls nota una intel·ligència molt especial quan es posen les samarretes dels seus equips.
Ja desitgen trobar-se, si les seves agendes ho permeten, quan els Lakers juguin contra el Regal FC Barcelona el proper 7 d'octubre al Palau. Kobe no ha amagat mai les seves simpaties pel Barça (tot va venir arran de la seva amistat amb Ronaldinho) i sospira per tornar a la capital catalana, ciutat que li encanta. De fet, en la seva darrera visita a Barcelona (2007), la Mamba Negra va fer anar de corcoll tant el FC Barcelona (es va presentar a l'entrenament sense avisar) com la plana major dels Lakers que va volar a Barcelona per mirar de perllongar el contracte del seu jugador franquícia Bryant quan es feia el despistat. Kobe, criat a Milà i amb un domini més que correcte del castellà, és un entès en futbol i confessa que, sempre que pot, es mira els partits del Barça per televisió. Va veure, darrerament, el Barça-Arsenal i va entusiasmar-se amb els quatre golets que va fer el seu alter ego.
Desconec si hi ha alguna mena de connexió personal entre els altres dos protagonistes del blog. Són LeBron James i Cristiano Ronaldo. Es caracteritzen per les seves personalitats fortíssimes, pel jo molt marcat, pel gust per ser el centre d'atenció, per fer posturetes davant les càmeres per assegurar-se les portades del dia següent i comparteixen l'afició a lluir els seus cossos formidablement escolpits, a la mínima que poden. Encarnen la potència física, la decisió i arrosseguen uns companys que queden relegats, gairebé, al paper d'actors secundaris. Es reboten a la pista, els motiva que els xiulin i els increpin i són, com ninú, capaços de fer emprenyar les aficions rivals. Si el tarannà de CR9 és el de xuleta, què dir del motiu del d'Akron: The chosen one. L'Escollit. S'ha de tenir unes esquenes ben amples per jugar amb aquesta llosa sense que t'afecti. Val a reconèixer que LeBron i James són dos autèntics professionals quan els toca jugar.
Ara bé... ni Messi ni CR9 serien capaços d'estar jugant amb doloroses lesions al seu cos. Kobe i LeBron estan fets uns cristos (el de Los Ángeles juga amb el dit índex de la seva mà dreta trencat i els dels Cavaliers té un terrible cop al seu colze dret que, si no fa repós, se li podria complicar). Però el què dèiem, LeBron no té cap problema en llançar els tirs lliures... amb l'esquerra!. Messi executaria un penal decisiu amb la dreta?
Que consti que passo de moralismes. Penso que tothom pot fer el que li doni la gana sempre que no perjudiqui l'altri. Ara bé, entenc que hi ha d'haver algunes restriccions. M'explico. Òbviament desconec si el FC Barcelona guanyarà la LLiga aquest diumenge a les 21.00h però tot sembla apuntar a què sí. Per tant, demano (llegir amb entonació nuñito) que a la rua que es muntarà per la capital catalana, no hi hagi alcohol a l'autocar dels futbolistes. I quan dic alcohol em refereixo a les cerveses i a les ampolles de cava. Que tenen dret a celebrar-ho? Sens dubte. Però que ho facin en privat. Que beguin lleteta i s'hi volen emocions fortes: aigua amb gas, mirindes i cocacoles.
Perquè dic tot això? Hi ha molts, moltíssims nens i adolescents, que tenen els jugadors del FC Barcelona elevats no ja a la categoria d'herois sinó a la de semidéus. S'hi identifiquen i volen ser com ells. Copiar-los i imitar-los (i no només dins del terreny de joc). Les seves actuacions es copien i trobo un greu contrasentit que, per una banda, ens gastem molts calés (que surten de la teva butxaca i de la meva) en campanyes per lluitar contra l'alcohol i, per l'altre, riguem les gràcies d'uns futbolistes ebris. A més, senyor Hereu crec que hauria d'atrevir-se a intervenir-hi. O li haig de recordar que té endegada una ordenança cívica en la qual es persegueix el consum d'alcohol a la via pública? O és més fàcil intervenir quatre pollosos a les places de Gràcia? O un parells de pakistanesos a la rambla del Raval? Val per a tothom o es desactiva en funció del compte corrent?
I és que, a més, als blaugrana han demostrat que no toleren gens bé l'alcohol. Sense anar més lluny, Leo Messi va fer un paper lamentable en les celebracions del triplet de l'any passat. Quan va frenar l'autobús a les portes del Camp Nou no només no s'aguantava dret sinó que va arribar a rodolar per terra. Després, a la gespa... millor no parlar-ne del moment d'agafar el micro. Sort que, algú amb més seny, li va prendre de les mans abans que digués una barbaritat. Només se li va poder entendre alguna cosa sobre el Milito boludo i la promesa (com es nota que els beguts sempre diuen la veritat) que ho guanyarien tot..
Però és que el capità Carles Puyol també va donar un recital durant els actes de celebració de l'Eurocopa a la madrilenya plaça de Colón. En pujar a l'autobús només baixar de l'avió, en Xavi (home assenyat per excel·lència) se li va acostar i li va moromorar a l'orella alguna cosa. Segurament li preguntava al capità del Barça si no n'havia fet un gra massa. Quan els jugadors de la selecció estatal van fer els parlaments a l'afició, en Puyol ni va parlar. Assegut, semblava reposar. Jo crec que, estabornit, ja començava a notar es efectes d'una ressaca de dos parells d'ous.
Sóc un periodista esportiu amb coses a dir. Algunes seran més interessants que altres però segur que passarem una bona estona plegats. Tinc molts vicis: La meva dona, la meva filla, el tabac, els llibres, l'esport... Com deia aquell heroi de joventut 'A por ellos que son pocos i cobardes'. Tinc dues carreres, sis dibuixos, dos nebots fantàstics i alguna que altra cicatriu al lloc en el qual resideixen els sentiments. Comparteixo un enorme terranova amb els meus sogres i procuro fer llimonades quan la vida m'ofereix llimones. Tinc la gran sort d'haver conegut centenars de persones bones a la vida i només dues de perverses. Dec ser un gran home perquè estic al darrera d'una gran dona:) He jugat a futbol (més malament que bé), he jugat a bàsquet (més defensa que atac) i he jugat a futbol americà (de linebaker, en diuen) Som-hi, que no hi ha enemic petit.
Laportismo, él lo creó y él lo enterrará, si quiere
-
Le montaron una moción de censura a toda velocidad porque estuvo una
temporada sin ganar nada y ellos, desde la directiva, ni vieron por dónde
les llegaban...
La premsa de Madrit és collonuda. Resulta que esmboben la notícia que publica el sensacionalista diari argentí Libre amb el cridaner titular de 'Messi: Sexe, alchol i cumbia preparant la Copa Amèrica". Vaig anar a llegir la font i resulta que el més pecaminós que feia el blaugrana en el pis 34 de la luxosa Torre Chateau al l'exclusiu barri de Puerto Madero de Buenos Aires era jugar a la Play Station en companyia dels gemans Milito. 
