... I Eto'o ha obert la boca

Samuel Eto'o, davanter de l'Inter, ha repassat la seva sortida del FC Barcelona al diari francès L'Equipe. El camerunès, condemnat per dir les veritats sobre Deco i Ronaldinho que aprofitaven els entrenaments per gratar-se els ous, ha explicat que "Messi li va demanar a Guardiola que no marxés. Fes fora a qui vulguis, però no a Eto'o", assegura l'africà que li va dir l'argentí al tècnic blaugrana. De fet, assegura que ell "mai va ser un problema en el vestidor". És més, subratlla que "tots els meus entrenadors et diran que sóc un gran professional, no he estat un model a seguir en matèria de disciplina, però sempre he estat rigorós".


L'africà recorda que "he contribuït a l'èxit col·lectiu del club català. Quan Ronaldinho va arribar al Barça, no va guanyar res. Quan vaig arribar jo, es va guanyar tot. Quan Guardiola volia que marxés, Messi el va anar a veure i li va dir: fes que marxi qualsevol, però no Eto'o". El nerazzurro creu que sempre ha mantingut una "bona relació" amb tots els entrenadors que ha tingut. De fet, recorda que tant Guardiola, com Mourinho, com Rijkaard "m'han considerat com un líder. Per tant, parlàven amb mi i em demanàven opinió".

Sortim del foc per caure a les brases?

Ja he escrit en més d'una ocasió que mai (mai) a la vida li perdonaré a Guardiola que decidís prescindir de Samuel Eto'o. Sobretot, sense recanvi. L'argument que, més o menys, tots tenim al cap és que el mal caràcter (o bipolar caràcter) del camerunès era una bomba de rellotgeria al vestidor del FC Barcelona. Ara és temps de vendre tonteries als diaris esportius (Mundo Deportivo es va endur la palma en anunciar que O Merenguinho volia Ibra o que el nou migcentre blaugrana serà Marcos Senna). Un altre rumor m'inquieta. Diuen que el Barça ha preguntat per Mario Balotelli. Espero que hagi estat per saber, només, on ha passat les vacances l'italià. Si Eto'o era el foc, Balotelli Barwuah són les brases. És un autèntic Formula 1, és tot potència però, als seus 19 anys, té un llarg rosari de problemes extraesportius a les seves espatlles. Tant és així que Eto'o, només aterrar a Milà, li va dir al de Palerm que "si es portava bé, li regalaria un rellotge". Espero que si el Barça aspira a seguir sent una bassa d'oli, qualli l'opció del City i Mancini es quedi la perla negra italiana.

Balotelli és un pura sang sense cervell. D'acord que no ha tingut fàcil. "No hi ha italians negres" és el més bonic que escolta a les graderies de la Seria A. Nascut a Palerm, fill d'immigrants ghanesos, va ser abandonat a un hospital als tres anys i se'n va fer càrrec la família llombarda dels Balotelli que se'l van endur a Brescia. Va començar a jugar al calcio (mot inventat per Il Duce Mussolini per diferenciar-se de l'anglès) a l'equip de l'esglèsia parroquial i, gràcies al seu potent físic, va acabar a La Masia. Les seves enormes pretensions econòmiques van evitar que aquesta força de la natura mamés Barça des de jovenet.

El jove italià té una història, a les seves amples esquenes, que ja es podria convertir en un llibre. Li han llançat plàtans des de les grades, s'ha barallat amb Eto'o per veure qui tirava un penal, s'ha posat la samarreta del gran rival (el Milan) per a un programa de TV, va trepitjar la samarreta nerazzurra en el mateix San Siro quan els tifosi interistes li van recriminar el seu fluix paper en el partit contra el Barça, els seguidors italians del seu propi equip li van punxar les rodes del seu cotxe per veure si es matava... El Barça vol un jugador així?. Balotelli, penso, encara està per formar. A més té el mateix gàngster (perdó, vull dir representant) que Ibra. Buff. Un diamant per polir. Que el poleixin els altres!

Ibrakadabra... pota de cabra!

Els periodistes, i més els qui ens dediquem a l'esport, tractem de buscar constantment titulars amb més o menys gràcia. La premsa barcelonina es va aficionar a saludar l'arribada del suec Zlatan Ibrahimovic al Camp Nou amb aquest joc de paraules. Deien Ibrakadabra (malgrat que la paternitat de l'invent fos de la premsa italiana) com volent vaticinar èxits i actuacions més propis d'éssers sobrenaturals i màgics que no pas humans. Abracadabra és un frase que s'associacia als jocs de mans, i de mags de pa sucat amb oli, però que té una llarga trajectòria a la història. Vindria a dir crec com parlo (segons la traducció de l'arameu) o crearé a mesura que vagi parlant (traducció de l'hebreu). En el cas del suec crec que hauria d'acabar de completar-se l'enginyós titular amb la sabiduria popular (... pota de cabra). Ha estat un fracàs. Rotund. No hi ha per on agafar la temporada del pota de cabra.

Jo no sóc aficionat a penjar-me medalles ni a exercir de Nostradamus però recordo que, en el meu anterior blog, en el moment de fer-se oficial el fitxatge del suec, vaig titular 'Mourinho es deu estar fent un tip de riure'. Desgraciadament el temps m'ha donat la raó. A O merenginho se li donava el millor davanter del món (Samu; Pep no t'ho perdono) i 45 milions! La meitat del que es va pagar per CR9 i els rendiments del de Madeira i del suec han estat diametralment diferents!.. Riem molt del Ser Superior però el Barça s'ha lluït. Mourinho debilitava el rival més perillós que tenia a la Champions, guanyava uns bons calerons i, de passada, es treia un mort de sobre. Em mirava la presentació d'Ibra a l'Estadi (75.000 persones, recordes?) i pensava... Déu meu, no saben el que fan!

Diuen que el Milan ofereix 35 milions més Huntelaar per Ibra. Amb els ulls clucs. Sóc un enamorat del 'caçador' malgrat la injusta mala premsa que li ha aplicat la caverna espanyola. Ciao, Ibra.