"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 17 de juliol de 2010

A la Carbonero li agrada ensenyar...

L'espatlla esquerra!


El Vaticà, indignat amb un capellà holandès


Paul Vlaar és un capellà catòlic que canta missa al poble holandès d'Obdam, al nord d'Amsterdam. El dia de la final del Mundial de Sud-àfrica (diumenge) va decidir fer una posada en escena, com a mínim curiosa, per animar els oranje en el matx que havien de jugar, a Johannesburg, contra Espanya. Vlaar va decorar l'església amb motius taronjes, es va vestir amb els colors de la selecció i va arribar a col·locar una porteria. El Vaticà s'ha indignat i ha cridat a la reflexió el jove capellà. Amb el merder en el qual està immersa la Cúria Romana, no deixa de ser divertit que sancionin aquesta mena de conductes.

Boníssim


Vist en aquest blog.

divendres, 16 de juliol de 2010

Dos galàctics en el pitjor 11 del Mundial


Segons The Sun. Hi estàs d'acord?

Dues maneres de veure el nou jugador del Barça


El FC Barcelona ha realitzat, aquest divendres al migdia, el primer fitxatge de l'era Rosell (i segon de la temporada després de David Villa), incorporant el fins ara sevillista Adriano Correia (no confondre amb el cocaïnòman de l'Inter). L'acord, a manca de confirmació oficial, sembla que s'ha tancat per uns 10 milions d'euros més variables. El jugador passarà, aquest cap de setmana, la preceptiva revisió mèdica i dilluns s'incorporarà al primer entrenament del FC Barcelona. El futur d'Adriano semblava vinculat al Barça ja que el conjunt blaugrana havia mostrat interès per incorporar-lo en diferents èpoques.
Els optimistes diran que és un gran fitxatge, que és polivalent, que arriba a l'àrea contrària, que pot jugar en moltes posicions, que Del Nido hauria pogut demanar més per un extraordinari jugador que no ocuparà plaça d'estranger i que es pot moure tant al mig del camp com al lateral esquerra.
Els pessimistes diran que és un jugador de perfil baix, que ja es nota que no hi ha diners a la caixa, que segueix l'idili entre Sandro i els brasilers i que, per aquella banda, ja hi ha Abidal i Maxwell. Per a gustos, els colors.
A mi, personalment, em sembla una excel·lent operació amb una bona relació qualitat-preu. Ara bé, no quedava lliure el proper 30 de juny?

Un toro vermell que s'acomiada amb un "Visca Catalunya"


Monsieur Henry ja és, a tots els efectes, nou jugador dels Red Bull de Nova York (l'equip és a Nova Jersey) de la MLS estatunidenca. El francès ha ofert la seva primera roda de premsa conscient de l'interès que ha despertat, en el país del soccer, la seva incorporació. Tití ha parlat en anglès però ha volgut finalitzar la seva roda de premsa en castellà. El 14 ha enviat un missatge a la culerada assegurant que "no us oblidarté mai". Ha explicat que Pep Guardiola "sempre va ser bó amb mi" i que "Joan Laporta i Frank Rijkaard són uns senyors".

L'exblaugrana ha lamentat no haver-se pogut acomiadar de la gent blaugrana i ha promès "tornar per parlar i veure els companys". "Portar aquella samarreta ha estat increïble. El primer any va ser difícil, però guanyar les sis Copes ha estat el màxim. Va ser genial veure la ciutat al carrer, plena de gent...El Barça és un club que, de veritat, és més que un club".

Les darreres paraules d'Henry han estat "Sort. Visca el Barça, Visca Catalunya, a guanyar... i el Madrid, no. Com sempre"

dijous, 15 de juliol de 2010

El fill de Phoenix, del Equipo A, a prova en el City


David Silva podria tenir un inesperat company al Manchester City. Els citizens tenen a prova Roland Benedick, de 20 anys, i que juga de davanter centre en un equip de la preferent anglesa i que ha decidit passar-se al futbol després de veure que no es guanyaria la vida amb el bàsquet. És el fill de l'actor Dirk Benedict que interpretava l'inolbidable guaperes Phoenix Templeton Peck a la mítica sèrie dels anys 80: El Equipo A. Proposo un nou eslògan pels sky blues. 'Me encanta que los planes salgan bien'. Per cert, tinc un dubte existencial. El pare és viu o mort? Un nou cas Chanquete?

El Tour i TV3


Ja fa uns quants dies que vinc denunciant que el ciclisme ha mort. Que s'ha matat un esport fantàstic per culpa de les exigències televisives amb etapes cada cop més llargues, que l'ombra del dubte ja no abandonarà mai més els esforzados de la ruta i que la serpiente multicolor ja no desperta l'interès del passat quan hom encara es creia que la despesa física dels ciclistes es feia gràcies als espaguetis i la Coca-cola. Els continus escàndols, presumptes bicis trucades, tensions extraesportives, suïcidis d'exciclistes, confessions revelant passats obscurs i plens de trampes...

A ningú l'importa ja el que passi a le Grande Boucle. El Tour no se segueix amb la passió d'abans (només cal donar un cop d'ull a les audiències) i em pregunto pel futur d'aquest esport. Ara bé. Jo em qüestiono: Per què TV3 envia, en temps de crisi, un equip a seguir la ronda francesa? No tinc absolutament res contra l'Arcadi Alibés (la cara visible) però no crec justificable, de cap de les maneres i es miri per on es miri, una despesa d'aquesta magnitud. Quant deu costar la broma?

Hi havia tres catalans al Tour, un va marxar expulsat per automedicar-se, i el Purito s'està converint en la gran revelació. D'acord, però... El de Parets destaca en la muntanya, doncs envia gent als Pirineus! Cobreix aquestes etapes i busca imatges diferents, nous angles de visió... però no em venguis el mateix que la resta de teles!

Cal que segueixin totes les etapes? No ho justifiquen les raons econòmiques, no ho justifica l'interès esportiu, no ho justifica el fet de tenir imatges pròpies (emets el mateix que la resta i per fer un minut 30 segons al TN no cal tanta parafernàlia) ja que es pot tirar perfectament d'agència, no hi ha una delegació tan important de catalans com per fer un marcatge diari a una aventura esportiva absolutament devaluada. Es fa per prestigi? I prou?

Aquest dijous, la darrera perla d'aquest 2010:


Recordo, fa uns anys, quan TV3 va enviar un gran equip al Brasil per, amb Lluís Canut al capdavant, gravar el gol 1.000 de Romario. Era imprescindible? I més, com O Baixinho va trigar a fer la diana, es va allargar més del compte, i l'equip periodístic va seguir d'estada al Brasil. Recordo que en una TV pública es posen en joc els diners de tots. Una cosa semblant va passar a l'Argentina quan s'havia de seguir, minut a minut, el fitxatge de Riquelme per part del FC Barcelona!

ACB 2.0


Noves normes a l'ACB que arrencarà a partir del proper 2 d'octubre.
Instant replay: En els partits de bàsquet en els quals hi hagi senyal televisiva, els tres àrbitres podran acostar-se a la mesa per visualitzar les cistelles que s'aconsegueixen al final dels periodes i que coincideixin amb la sirena. Només es farà servir en aquest cas i no per mirar amb més deteniment altres situacions de joc com faltes o taps legals o il·legals. Pas endavant.
Bambes: Els jugadors podran dur les bambes que vulguin (fins ara només en podien dur dos parells) i aquestes podran ser de qualsevol color. Curiós.
Triple més allunyat: Es passa dels tradicional 6,25 metres als 6,75. Afavorirà l'espectacle.
Zona de la pintura: Ja no serà un trapezi sinó que passarà a ser rectangular. Ni fu, ni fa.
Millora a l'hora de treure de banda en els minuts calents: Després de temps mort, i en els darrers dos minuts de quart, l'equip que hagi de treure de banda ho podrà fer des d'una posició més avançada. Es col·locaran dues línies noves (fora de la pista) que s'ubicaran en la banda contrària a les banquetes i a la mesa. Des d'allà, a 8,32 metres de la línia de fons, es començarà a jugar. Bona mesura.
Rellotge de 24 segons: Quan marqui 24 segons no es reiniciarà en cas d'aturar-se el joc, fins els 14 segons sempre i quan es xiuli en pista d'atac. En cas que el rellotge assenyali menys de 13, es buscaran els 14 segons per seguir la jugada.

dimecres, 14 de juliol de 2010

Romario vol ser diputat per Rio de Janeiro


El proper 3 d'octubre se celebraran, al Brasil, unes eleccions en les quals s'escollirà el president, 27 governadors, 513 diputats, 2/3 parts del Senat i les diferents assemblees legislatives. La campanya, ja t'ho dic, tindrà un protagonista. L'exblaugrana Romario, habitual dels judicis per diferents problemes econòmics, ha decidit presentar-se a diputat per Rio de Janeiro des de la plataforma del Partit Socialista al qual es va afiliar a finals de l'any passat. O Baixinho, autor de 1.002 gols oficials, tindrà un impacte brutal en un país obessionat pel futebol i els primers sondejos ja li atorguen, d'entrada, 200.000 vots. Als seus 44 anys, Romario està il·lusionat davant el nou repte que se li presenta i donarà suport a la candidata a la presidència Dilma Rousseff del Partit dels Treballadors. Romario, que acaba de tornar de Sud-àfrica, s'ha mostrat sorprés per la "bona acollida de la gent" i ja parla de crear programes d'integració de la gent que pateix la síndrome de Down. L'exjugador està molt sensibilitat perquè la seva filla petita pateix aquesta malaltia. Un dels desitjos de Romario serà, sens dubte, participar activament en l'organització del proper Mundial de futbol que es disputarà al seu país.

Lleig Piqué, molt lleig

Ja he escrit que l'alcohol és molt dolent i que s'hauria de prohibir a les rues de celebració. Aquest no és l'exemple que s'ha de donar als nen@s que tenen aquests homes com a herois. Per més que Cruzcampo sigui patrocinadora de la selección. El delegat de la selecció i expresident del València, Pedro Cortés, no se n'adona... No es pot negar que el central té punteria.

dimarts, 13 de juliol de 2010

Ets un@ bon@ fisonomista? De qui és germana?




Sí. Ho has encertat! Per Déu! Són com dues gotes d'aigua. És Carlota Fàbregas, la germana del gran Zeks!

Les cames d'Iniesta

Sensacional vídeo de Cuatro.

Patètica celebració a Madrit

Com a Madrit no estan acostumats a fer grans celebracions esportives, la d'ahir va ser nefasta en tots els sentits. Disculpable és el retard. Ja se sap. Però no de quatre hores! Aquesta és la mena de respecte que es mereix una afició apassionada que era al carrer des de les 10:00h del matí per, sense ni menjar ni beure sota 40º de temperatura, veure una horeta els campions del món?

Tot va anar malament. Com poden els organitzadors fer que l'autocar de la selecció fos l'encarregat d'obrir camí entre la gentada anant, durant bona part del trajecte, les motos de la policia al darrere? Com no havia pogut el consistori madrileny no habilitar un pas per a la comitiva? Com pot l'Ajuntament de Madrid convidar a la carpa VIP gent tipus Belén Esteban i el seu marit Fran, Paquirrín o Alonso Aznar, fill de l'expresident espanyol? Què collons hi pinten?

Què feia el pobre Manolo Escobar vestit de manera lamentable amb una agosarada americana vermella (s'hauria de capar el seu estilista) representant de l'Espanya més franquista i rància? Per què collons Carlos Latre va agafar el protagonisme sense deixar ni parlar els jugadors? Per què el pesao del Bisbal va estar donant pel cul tanta estona? Per què es van convidar artistes (per dir alguna cosa) de tercera fila i completament caducats com Amaia Montero, Edurne, Ketama, Soraya, Seguridad Social, Pignoise (o com collons es diguin), els Morancos o Soraya?

Proposo, per a la propera Eurocopa, Marujita Díaz, Carmen Sevilla, el Parada (amb el pianista), la Pantoja i alguna interpretació de Fernando Romay, Núria Bermúdez (agent FIFA, per cert) i un ball pasodoble entre Jorge Javier i la Maria Patiño. Per què les càmeres no van deixar els futbolistes en la intimitat després de sopar en aquest local? Sort que la ciutadana Elena és especialista en treure'ns d'un apuru. Recordes els plors de Barcelona'92? Et deixo amb el waka-waka. Encara és millor! Ojut als comentaristes de Cuatro. No tenen preu! Déu meu! Quin país!

Puc prometre i prometo...

Interessant exercici el que van fer els companys del diari 'Marca'. Abans de començar el Mundial van demanar a tots els jugadors de la selecció estatal que, amb la seva lletra, i en negre sobre blanc posessin la promesa que feien i que es comprometien a complir si es proclamaven campions del món. Els sobres es van guardar i, amb la 'copita' a casa, ja s'han obert. Hi ha promeses divertides, arriscades, habituals i algunes que coincideixen.

Casillas i Puyol no van escriure res. El porter, per superstició i el català per què assegura que no en fa mai.
Albiol va prometre aprendre anglès.
Els catalans Piqué i Valdés no es van mullar i van escriure celebrar-ho al màxim. Villa i Pedro van coincidir i els quatre ja ho han complert.
Iniesta, Torres i Marchena faran el Camino de Santiago (sense especificar quan).
Els més viatgers són Mata, Navas, Alonso i Busquets. El valencianista marxarà a Califòrnia, el basc donarà la volta al món, el català volarà fins a Punta Cana amb els seus amics i el sevillà tornarà a Johannesburg amb la seva família i la seva xicota.
Cesc ha assegurat que convidaria els seus amics.
Els defenses Ramos i Capdevila es tatuaran la Copa del Món.
Xavi va proposar que equip i premsa s'afeïtessin el cap i Pepe Reina es deixarà un masclet.
Arbeloa estarà un mes sense tastar la Coca-cola.
Llorente es tirarà en paracaigudes i Javi Martínez també ho farà. Però nu i amb el cabell tenyit de rosa.
Silva anirà fins la Verge del Carme per donar gràcies.

Sort que ZP ha retirat el xec-nadó...

ZP és un president que no ens el mereixem. Sort que ha retirat el xec-nadó a temps. Escarmentat pel gol d'Iniesta a Stamford Bridge, que classificava el FC Barcelona per a la final de la Champions de Londres de 2009 i que va provocar un espectacular augment de la natalitat a casa nostra com feia dècades que no es veia, Zapatero ja endevinava que el de Fuentealbilla se la tornaria a jugar. Gol del blaugrana a Sud-àfrica contra Holanda. Mundial per a la selecció estatal... i haurem d'estar atents d'aquí a nou mesos! No hi ha Estat que pugui afrontar l'allau de nen@s que vindran l'any vinent.

Puyol i Piqué posen Zeks en un jardí


1.- Pepe Reina, haig de dir que amb el mal de cap que tenia ha estat sensiblement millor que en els parlaments de l'Eurocopa, presentava Cesc Fàbregas com "el futur del Barça" durant el bany de masses per la celebració del Mundial aconseguit per la selecció estatal, de manera brillant, a Sud-àfrica. Mentre el d'Arenys aguantava que el porter del Liverpool el titllés (amistosament) "d'empanao", Puyol i Piqué han aparegut amb alevosia i nocturnitat per darrera del capità de l'Arsenal per plantificar-li (aquest és el verb) una samarreta del FC Barcelona. Buf! Quin jardí! Quin problema pel català que, sense comerlo ni beberlo serà portada demà als diaris anglesos. El pobre Cesc no sabia com reaccionar. Hem d'entendre que els seus companys saben ja alguna cosa que nosaltres no acabem de confirmar?
2.- Xavi, tot un senyor. El de Terrassa, el millor jugador del Mundial digui el que digui la FIFA, ha estat el protector d'Àlvaro, el fill amb síndrome de Down del gran Del Bosque. No l'ha deixat en cap moment de banda i l'ha fet sentir un més. Afortunadament, no ha repetit el Viva España de 2008.

3.- M'ha emocionat Ruben de la Red. L'exjugador del Reial Madrid, campió d'Europa amb Luis Aragonés fa només dos anys, s'ho ha hagut de mirar "com un aficionat més", tal i com ell mateix ha dit. Ha de ser molt dur haver d'adoptar aquest rol per un rar problema cardíac. Diuen que podria tornar i que el Getafe li ha obert les portes. Cal que vigili. M'encantaria que pogués tornar a sentir-se futbolista. Ho porta a les venes.
4.- Sara 'Guadiana' Carbonero. No sé si t'hi hauràs fixat però el cas és que ha estat molt curiós el paper de la subdirectora d'esports de Telecinco. La de Toledo va començar compartint plànol amb els jugadors que anava entrevistant. Derrota contra Suïssa. Portada del Time. Sara Carbonero va desaparèixer de les imatges i només es veia el seu micro i s'escoltava la seva veu. Amb el passi a semis, la Saríssima va tornar a sortir per pantalla. Curiós.
5.- Una mica més i em desgracien Manolo Escobar. El cantant no està per massa alegries per diferents problemes de salut. Els jugadors me l'han mantejat sense contemplacions i l'home que buscava el carro que li havien manllevat no ha pogut acabar l'actuació. No sabia ni com se deia, ni on estava. No fem bromes.
6.- Penós ZP. Més Mr Bean que mai ha fet uns pèssims i lamentables saltirons amb la 'copita' (com diu Iniesta) a les mans. Ridícul. Tal i com està la situació a l'Estat, ZP ha preferit jugar a casa i davant dels seus empleats ha evitat torejar en places més complicades i fer-se portar la selecció, com una pizza, a la Zarzuela.
7.- Reina patina. El portar ha violat la intimitat d'un vestidor (per culpa de la seva simpatia) al voler fer una broma en el moment de presentar Sergio Ramos. Ha revelat que Del Bosque sempre avisa al de Camas que "es posa massa nerviós abans de centrar". Lleig, Pepe.
8.- Atenció a la trompada! Arbeloa està assegut i sort que cau enrere!

dilluns, 12 de juliol de 2010

Dani Jarque


La mort de Dani Jarque em va tocar especialment. I més quan, un dia abans de la seva desgraciada mort, estava a punt de fer un post en el meu anterior blog en el qual em preguntava "per què el Barça volia anar per Txigrinski quan hi havia un noi català que estava meravellant a la posició de central al RCD Espanyol". Jarque va ser protagonista al Soccer City, aquest diumenge a la nit. Lo puto crack li va dedicar el gol del triomf gairebé un any després dels maleïts fets d'aquella trista habitació de Florència. Sabia que Iniesta i Jarque eren bons amics...
Recorda

El de Fuentealbilla va demostrar, davant de milions de persones de tot el món, que és un gegant. Una persona d'aquelles que no n'hi ha i que no ho ha tingut fàcil a la vida. Fa anys que el vaig conèixer i sé del que parlo.
Avui, la plantilla de l'Espanyol ha començat la pretemporada i ha tingut paraules d'agraïment pel 8 del Barça. El capità David García ha assenyalat que "vaig viure un moment de molta emoció. Sabia que eren grans amics i m'esperava un detall. Iniesta, al marge de ser un gran futbolista, és una gran persona". Ferran Corominas, en canvi, no s'ho pensava pas. "Em va emocionar. Vaig plorar per la victòria, per Jarque i per Iniesta", ha dit un dels millors amics del desaparegut central. "Sempre durà Jarque al cor", ha destacat Moisés Hurtado que no ha tingut problemes en qualificar Iniesta "d'excel·lent persona i enorme jugador".

"Mi portero se folla la Carbonero"

Aquest serà el crit estrella de la celebració d'avui a la tarda. Ja s'ha començat a escoltar a les 15:30h :)

Una entrada que hauria d'anar per la via penal

No és que sigui vermella l'entrada de l'holandès De Jong al basc Xabi Alonso, és una puntada pròpia de jutjat de Primera Instància i Instrucció. I això que l'àrbitre, Howard Webb, va ser sergent de la policia abans d'abraçar, professionalment, l'arbitratge. El col·legiat hauria d'haver emmanillat el migcentre oranje. De Jong va rebre la groga, el mateix càstic amb què Webb va premiar la celebració de lo puto crack. La FIFA s'ho hauria de fer mirar!

diumenge, 11 de juliol de 2010

Gran pretemporada del Barça B: vuit blaugrana i quatre amics, campions del món


1) El futbol ha estat just i ha guanyat el Mundial la selecció que millor joc ha practicat i menys targetes ha rebut
2) La Copa del Món hauria d'anar, directament, al Museu del FC Barcelona
3) Pedro i Busquets, en dos anys, han passat de jugar a Tercera a guanyar-ho absolutament tot
4) Del Bosque s'ho mereix. No sempre és fàcil copiar
5) Iniesta i Xavi són d'un altre món. Els dos blaugrana són tot un exemple. El de Terrassa demana a crits un lloc a la història del futbol mundial. La FIFA embogeix i dóna l'MVP a... Diego Forlán!
6) Péssima retransmissió de Telecinco
7) Morreo Casillas-Carbonero, en directe, davant la càmara
8) Puyol i Xavi embolcallats amb una senyera. Portada del Mundo Deportivo i de l'Sport de dilluns?
9) Haurem d'aguantar les simpàtiques bromes de Pepe Reina quan la selecció estatal arribi a Madrid?
10) Emocionant Iniesta. El manxec s'especialitza en gols definitius (Stamford Bridge) i té temps per recordar Dani Jarque, jugador tristament desaparegut a començaments de la temporada passada a Florència, al que s'havia enfrontat mil vegades a les categories inferiors en els duels Barça-Espanyol
11) Set dels vuit blaugrana, titulars: Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i Villa
12) Tots els gols duen segell blaugrana: Villa (5), Iniesta (2) i Puyol (1)
13) Quan ho celebris, recorda la teva hipoteca, el teu sou i pensa que ells s'embutxacaran, per cap, 600.000 euros!

Llicència 'roja' per sortir de l'armari

Em declaro moralment exclòs de la Constitució espanyola.

Guerra incruenta de banderes als balcons de la nostra Catalunya. Mentre més 1,5 milions de persones es manifestaven, aquest dissabte, per les principals artèries del centre de Barcelona en contra de la intolerable i feixista retallada de l'Estatut, banderes espanyoles tacaven i embrutaven les façanes de les nostres cases. No ho havia vist mai abans.

En el mateix moment en el qual negres, blancs, pakistanesos, argentins, brasilers, peruans, uruguaians, avis, nens, sindicats, empresaris, pagesos, personatges de la cultura, diferents sensibilitats polítiques amb un denominador comú i milers i milers de persones anònimes desfilaven cridant 'Som una nació i tenim el dret de decidir' (aquesta és la Catalunya integradora que vull), els pitjors efectes de la selecció estatal es feien notar. Passi el que passi avui a Sud-àfrica. El mal ja està fet. Hi ha molts zombis (llops amb pell de corder) que han estat obligats a romandre en la letàrgia, en l'anonimat, autèntiques cèl·lules dormides del nazionalisme ranci i caspós espanyol que, amb l'excusa del futbol, han penjat draps rojigualdes als seus balcons. La prova és que la majoria de les banderotes són noves de trinca. Comprades a cuita-corrents als xinesos. Per primer cop, els espanyols que viuen a Catalunya, se senten legitimats. Provoquen les bones persones de la nostra terra, sabedors que, amb l'excusa del futbol, la societat catalana serà indulgent amb el seu atreviment. Com sempre. Fins quan?

La 'Roja' els ha donat una llicència moral per sortir de l'armari. Per creure's que tenen un espai i que tenen dret. Que comencin per respectar els drets del país que els ha acollit i al qual violen robant-nos, cada dia, 60 milions d'euros que marxen a Madrid. Déu, saps el que es podria fer a casa nostra amb aquests diners? Que no t'enganyin amb el futbol. T'estan dient que són aquí, que vigilen, que fiscalitzen, que no s'han integrat ni tenen ganes de fer-ho, que s'omplen el pit gràcies al talent futbolísitc que xuclen dels jugadors catalans que mantenen el Barça B de Del Bosque, que no ens deixen ser, que ens volen tornar a engolir, que desitgen amputar-nos qualsevol dret com a poble, com a nació. No els agradem. Ens odien. Només volen els nostres diners. I nosaltres, seguim acotant el cap!

Els seus drapots no tenen el pollastre feixista però alerten que són aquí, que no han marxat, que seguiran menystenint els catalans que els han permès conèixer Europa i una vida millor. El caràcter català sempre ha estat integrador... No passarà res. No ha de passar res! Com sempre, fer el cor fort i mirar cap a una altra banda. Una nova baixada de pantalons catalana... i ja en van...

Què pensaria Madrid si milers de senyeres esquitxessin els seus balcons celebran els èxits de la quadribarrada en una competició esportiva internacional oficial?

PS1: Madrid ja té les imatges que volia. Un imbècil increpant Montilla. (Diran "intentant agredir"). No era el moment.
PS2: Els feixistes espanyols no van estar a l'alçada. Concentrats en el partit contra Holanda, no van atinar a disfressar-se d'independentistes catalans per cometre actes vandàlics i destrossar la manifestació pacífica, festiva i reivindicativa com acostumen a fer.