"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 12 de març de 2011

La caverna torna a burxar Pau Gasol amb l'espanyolisme

Inasequibles al desaliento, els pesats troglodites que habiten les coves més soterrades del caspós espanyolisme, segueixen burxant Pau Gasol buscant-li les pessigolles sobre el seu catalanisme i espanyolisme. La meva opinió queda ben clara aquí, però ara ha estat l'ABC qui remou en la merda en aquesta mena d'entrevista. Insisteixo en què no quedaran satisfets fins que el de Sant Boi renegui del país en el qual ha nascut i en el qual l'han format com a persona i esportista. No poden sufrir que la gran majoria d'esportistes espanyols que destaquen internacionalment siguin catalans o formats a casa nostra i procuren fagocitar en Gasol per a la causa espanyola al preu que sigui. Hi troben un interès que frega el clímax sexual.

En l'entrevista de l'ABC, a banda de preguntes tan interessants com "Enyores anar a comprar el pa?", ens regalen aquesta perla:

—¿Le llegan los dardos que le envían desde la política catalana preguntándose si ese «españolismo» que pregona es real?
—Ni me llegan, ni me entero, ni me interesan. No pensaba que se iba a montar tanto lío con esa campaña que hice con Nadal e Iniesta. Es una campaña positiva, llena de ilusión, hecha para dar energía a todo nuestro país, incluida Cataluña. No entiendo que haya polémica.

Enorme. D'entrada, és obligatori preguntar-se si cal desplaçar-se a l'altra punta de món per fer aquesta mena de preguntes. A més, titulen amb un gir espectacular i complicat per no dir Barça al titular. "Gasol amenaza con marcharse a Europa si la NBA cierra". Ai las. Resulta que els drets del 16 dels Lakers a Europa són del club català. I, a més, seria molt possible que Kobe l'acompanyés al Palau Blaugrana si hi ha tancament patronal la temporada vinent a l'NBA. I més amb els Jocs de Londres a la cantonada. Tal i com jo avançava aquí. Insiteixo en què deixin Pau Gasol tranquil!

El Japó, el segon país amb més socis blaugrana


Una abraçada forta a tots els japonesos després del brutal terratrèmol del maleït 11-M. Desitjo, en el moment d'escriure aquestes línies encara no ha començat la jornada de lliga d'aquest cap de setmana, que tots els equips llueixin braçals negres en senyal de dol i respecte. Un record molt especial a la gran família blaugrana del Japó. Hi ha milers de simpatitzants, 1.470 socis (el número més gran fora de les nostres latituds), dues penyes (la Japan i la Sol Naixent) i una escola de formació del FC Barcelona que, afortunadament, no ha patit danys.

divendres, 11 de març de 2011

Joan Plaza, un dels nostres


Primer va ser Raül Agné, després Pep Guardiola i, ara, Joan Plaza. El tècnic català del Cajasol estava contestant, aquest dijous al vespre, una pregunta en una roda de premsa que li feia un periodista després del matx de lliga ACB que va enfrontar els sevillans al Palau Blaugrana. El reporter es dirigia a l'extècnic del Reial Madrit en castellà i el de Sant Adrià li ha contestat que, com que el coneixia i sabia que éra català, contestava en la llengua del nostre país. "Perquè ja n'estic fins els collons", ha reconegut. Joan Plaza, que sempre ens ha caigut la mar de bé tot i ser el primer entrenador català del Madrit de bàsquet, és funcionari de presons, ha escrit tres novel·les (la més important és Les mantes d'Angelina elaborada a les concentracions i desplaçaments), un conte i, fins i tot, ha col·laborat en un guió cinematogràfic. És cunyat del també entrenador de bàsquet Salva Maldonado.

Ojut al 3:37". Si estàs atent, escoltaràs el "fins collons". A les imatges de TV (que no he pogut trobar) s'aprecia amb més claredat.

Espanyol i entrenador de futbol sala, professió de risc


Miguel Rodrigo

Ser espanyol i entrenador de futbol sala s'ha convertit en una professió de risc. Primer va ser el gallec Pablo Prieto, entrenador de la selecció de futbol sala de Líbia, que va aconseguir escapar de l'infern de Tripoli quan es van desfermar les revoltes en aquest país nord-africà contra el dictador Gaddafi. Ara, el protagonista ha estat el granadí Miguel Rodrigo, seleccionador del Japó de futbol sala, que ha patit els efectes del devastador terratrèmol nipó i ha aconseguit sobreviure després d'estar unes hores desaparegut mentre veia partits de la Copa d'aquest país. Afortunadament, els dos estan sans i estalvis.

L'Arsenal marxa d'excursió al Camp Nou


Boníssim retrat del paper de l'Arsenal al Camp Nou realitzat per la BBC. Simbolitza una excursió a Barcelona dels gunners amb un despistat Arsene Wenger "jo no he vist res" que fa el paper de profe, un Jack Wilshire que busca un lloc per fer pipi, les infinites lesions de Robier Van Persie, un Cesc que al·lucina amb l'equip... del Barça mentre l'alsacià li recorda que "de moment" encara és jugador de l'Arsenal. Si ets d'aquell@s que escriu al CV que tens un bon nivell d'anglès no tindràs problemes per riure una bona estona. Ojut a la imatge final.

Iniesta s'anima amb el català al Facebook

Andrés Iniesta ben aviat començarà a escriure els missatges al seu Facebook en català i anuncia que, de mica en mica, s'atrevirà a contestar en la nostra llengua a les rodes de premsa. Ho celebrem. També afegirà l'anglès; idioma que està estudiant. El manxec del FC Barcelona demana paciència amb les faltes d'ortografia.

1) Iniciativa pròpia del manxec?
2) Ordres de club?
3) Estudia incorporar l'andalús perquè Sergio Ramos ho entengui?

PS: Em fa tot l'efecte que aquest xicot no és pas qui escriu...

Creus que és ètic el fitxatge d'en De la Rosa per McLaren?

El Circ de la F1 està a punt de començar. La principal novetat són els pneumàtics Pirelli (que obligaran moltes curses a solucionar-se amb tres aturades) que, hores d'ara, són els grans desconeguts per les escuderies. Però McLaren ha estat llesta. Qui del món coneix millor els Pirelli? Doncs el català Pedro de la Rosa que ha estat rodant amb els nous compostos ja que era el provador dels nous proveïdors. Doncs McLaren ordena que s'incorpori a l'equip De la Rosa, com a tercer pilot, quan ja s'olora la pudor de la benzina cremada i els semàfors són a punt de posar-se en verd. Sens dubte, les bales de Woking compataran amb un bagatge i un Kow-how que la resta d'escuderies no tindran. Ètic?

Em deixes ser dolent amb Cesc?

Probablement, aquest és el post que mai hauria d'haver escrit. No és correcte. És dolent, amb (molta) mala fe i dispara contra la professionalitat i la línia de flotació d'un futbolista genial que, a més, ens cau molt bé. No cal dir que sóc un admirador de Cesc Fàbregas. Tant m'agrada que, fins ara, havia escrit encara no era el moment que el d'Arenys aterrés al Camp Nou perquè un home de les seves característiques no havia d'asseure's a la banqueta blaugrana víctima (involuntària) de la potència, sabiduria i pes específic dels Xavi-Iniesta. Fins ara. Crec que ja ha arribat el moment d'agafar l'avió Londres-Barcelona.

El capità dels gunners sembla que està condemnat (afortunadament) a vestir la samarreta blaugrana dels seus amors. El problema? El preu. Diu que el FC barcelona està disposat a pagar, com a màxim, 45 milions pel català. Però, els màxims responsables del club de l'Emirates sembla que no aposten per les rebaixes. Ara bé, després del partit de Champions del Camp Nou de dimecres passat... en Cesc val menys. Quant? Ho desconec. Però cal que ens ho preguntem...

Em va descol·locar la seva actuació! És a dir... cap futbolista (jugant-se el passi a quarts de final de la Champions) seguiria sobre el terreny de joc si es lesiona al minut 15. Tothom demanaria el canvi pensant en el bé de l'equip, no? I més el capità. Una figura que, als països anglosaxons, es valora molt més que aquí.

Pensem malament? Com a Cesc no se'l va veure a la gespa de la seva futura casa... la seva actitud es podria prendre com una contundent mesura del jugador per esborrar-se i enviar un missatge al conjunt londinenc del tipus "Vull fotre el camp, ja!". "O em deixeu anar amb en Pep o això és el que hi haurà". Home, el post (insisteixo) és dolent i té molta mala bava. I més quan coneixem de la competitivitat i del compromís del 4 de l'Arsenal... Sempre és arriscat llençar-se pedres sobre la pròpia teulada, però un home de la qualitat (indiscutible) del català s'ho pot permetre? El cert és que Cesc valia uns milions el dimarts a les 20:45 i a les 22:30 en valia força menys. Millor pel Barça! Millor per a nosaltres!

dijous, 10 de març de 2011

El 26 de Miki Roqué, a les mànigues del Betis


Bon detall del Betis que, en tot moment, ha estat al costat del català Miki Roqué. Lluiran el seu dorsal, el 26, a les samarretes.

Inda aconsegueix el que semblava impossible!


Eduardo Inda, amb el seu odi visceral a tot el que faci olor de Barça o de Catalunya, ha aconseguit quelcom impossible en tota la història. El presumpte director de Marça, perpetrant la divertida portada dels motius dels futbolistes del Reial Madrit, té l'honor d'haver agermanat les parròquies blanques i blaugrana. Uns i altres (enemics irreconciliables) coincideixen en què la portada és vergonyosa, vomitiva i estúpida. D'acord que es parla d'ella... però tambés es parla de Belén Esteban, oi? Felicitats, Inda. Aquest és el camí! Sebas Guim: volem una nova entrevista amb aquest monstre i investigador del periodisme!

La de missatges sota la samarreta que ens perdem...


Sempre m'he preguntat (ja em diràs tu si no tinc poca feina)... què deuen posar les samarretes interiors que duen els futbolistes sota l'oficial quan surten a jugar un partit i no tenen oportunitat de veure la llum. Segur que més d'un ha sortit motivat amb un missatge, però l'esdevenir del matx no l'ha afavorit per ensenyar-lo a les càmeres. No ha marcat, no l'han canviat, no l'han ovacionat... Per exemple, la de missatges que ens hem perdut d'en Bojan! O, sense anar més llumy, el d'en Cesc. No sabrem mai què portava escrit dimecres al Camp Nou. Una salutació familiar? Un missatge demanat perdó a la culerada per si marcava? Una frase per esperonar els seguidors gunners en cas de classificar-se per a quarts?

Sergio Ramos: Cuqui o Media Markt?

Encara estic digerint la gran portada de Marca. Adenabor al marge (Adenabor, Adenabor, moro de la morería, el dia que tu nacistes...) i deixant de banda qui és l'intrèpid i imaginatiu membre del vestidor blanc que bateja els jugadors de Mou amb tanta inspiració, crec que cal que ens fixem en Sergio Ramos. Es veu que li diuen Cuqui. Home, d'entrada no mola, no? Es veu que al lateral l'anomenaven així de petit però... Cuqui. Déu! què dira Guardiola a Villa? Compte amb les pujades d'en Cuqui per la banda... Em pensava que La Pulga (que jo mai escric) era el pitjor motiu per a un futbolista (i més de la talla de Messi) però anar pel món amb nom de gosseta amb jerseiet rosa o de pija que es pren un Bitter Kas en una terrassa de qualsevol club de tennis... Proposem que li diguin el Media Markt: Jo no sóc tonto. Ho entendrà la Cuqui?

D'altra banda, cal aturar-nos en Mesut Özil. Li diuen Nemo. Mmmm... Sense haver de buscar al Sr Google, un servidor en sap força d'animalons. El peixet de Pixar resulta que és un peix pallasso...
Crec que l'alemany té nom de medicament. No trobes? "Pregui's un mesutozil tres cops al dia després de cada menjada". He consultat a una bona amiga, metge de professió i vocació, que m'assegura que la gran majoria (encara que no tots) dels medicaments que acaben en il són aptes per lluitar contra la hipertensió. Cal tenir-ho controlat... no sigui que la temporada en blanc que ens olorem a Valdebebas ens passi factura, no?

Adenabor?


La notícia més inquietant no és la portada del Marca d'ahir, sinó el motiu amb el qual es coneix Manolito Adebayor al vestidor blanc. A nosaltres ens agradava més Aspirador però es veu que el togolès ha de calçar un 47 (no especialment de peu) per fer-se amb aquest malnom que lloa els atributs físics de l'africà. Pobre Makelele! Ell que tenia el rècord de potència al vestidor del Bernabéu i ja ha estat destronat per a l'ex del Manchester City. Adenabor... Nom de faraó de l'Antic Egipte. Adenabor IV.

El més preocupat és Vicente del Bosque que veu com el seu títol de Nabo de Oro perilla de cara a revalidar-lo l'any vinent. I el pobre Adenabor, aliè a tot el rebombori mediàtic, s'ha tallat les trenetes per... passar desapercebut. Manolito, que el teu fort no és el cabell!

El Jefecito tira de galons

Javier Mascherano, providencial en la darrera jugada del partit contra l'Arsenal a l'escurar una pilota que hauria significat l'eliminació dels catalans, ha comparegut en roda de premsa per convertir-se en una màquina de titulars. El Jefecito tira de galons i demostra que domina l'art de l'ironia. Acaba aplaudit pels companys de la premsa. Em quedo amb una frase. "Un equip que juga bé, molesta".

dimecres, 9 de març de 2011

Marca, nova revista infantil ja en el teu quiosc!


Després de l'enorme exhibició del Barça contra l'Arsenal, després de la polèmica que veu la caverna amb la justa expulsió de Van Persie (no diuen res del penal a Messi no xiulat i de les desgràcies arbitrals que va patir el Barça a l'Emirates en l'anada) Eduado Inda decideix treure aquesta portada. És igual que, en els dos partits no s'hagin xiulat quatre penals claríssims contra els blaugrana. Home, com a mínim el genial Eduardo Inda ha aconseguit que es parli d'ell... encara que sigui malament. Per demà regalaran un DVD de Mickey, un collar de perles de Hanna Montana i trucs per copiar als exàmens.

En canvi, els becaris de l'Equipe sembla que ho tenen més clar...

Samuel Eto'o s'oblida del Madrit en el seu nou web


L'interista Samuel Eto'o fa pocs dies que ha estrenat el seu nou web. Repassant-lo destaca que en el seu historial de clubs només hi hagi espai pel Real Mallorca, pel FC Barcelona i per l'Internazionale de Milan. I el Madrit? Juas, juas...

PS: El web es pot consultar en anglès, francès, espanoyl i italià. Per cert, qui s'encarregui d'escriure (o fer les traduccions) en la llengua de Cervantes hauria de vigilar amb les faltes d'ortografia. Es pot llegir, per exemple, que "Drogba abla con Eto'o".

Internet es revoluciona amb aquest nen!


Entre 50 i 60 vegades van punxar els realitzadors de TVE del Barça-Arsenal el lloc en el qual estaven asseguts (per sanció i lesió) Gerard Piqué i Carles Puyol. Jo (ho haig de confessar) no podia deixar de mirar el nen del darrere. Quins ulls més inquietants! Ni parpallejaven. Avui, la xarxa en va plena! #eldelscuadres ja no és ningú! El noi heroi és el #eldelsulls!
Özil i ell es podrien posar cara a cara a veure qui riu primer!

Dani Alves, addicte a l'agulla


No. No és que el brasiler del Barça sigui el nou ratolí de laboratori d'Eufimiano. Resulta que Dani Alves, el millor en el partit d'ahir contra l'Arsenal, llueix un tatuatge nou a cada partit. Gravar-se la pell amb agulles crea addicció però aquest noi s'està deixant el braç esquerre com la Capella Sixtina. Des del mes de gener, un nou dibuix apareix a la seva extremitat. Que sapiguem dur la seva dona a l'espatlla envoltada d'un tribal (fet a posteriori), un gran Daniel al pit, una Victòria arran del pèl púbic (el nom de la seva filla), uns dibuixos animats al seu turmell dret i ara el seu braç no té temps de descansar. Home, li queda un bon camí per superar els 19 d'en Beckham. L'anglès s'ha fet el darrer fa uns dies. Atenció: Un gran Jesús (que representa que és ell), tres angelets (que simbolitzen els seus fills) ja que l'ex del Madrit creu que en Romeo, en Cruz i en Brooklyn l'han de cuidar quan sigui vellet. Si ell és Jesús, la Victòria qui és... La Maria Magdalena? Ai. El nostre Beckham s'ha oblidat de la filla que arribarà en breu. L'haurà d'afegir a l'escena bíblico-familiar a cuitacorrents...

El pit de Beckham presenta aquest nou aspecte. Es veu que el xicot està molt interessat en la religió. Va començar sent jueu, es va passar al cristianisme, va filtrejar amb la Cienciologia i encara flipem amb les seves sàvies paraules: "Definitivament, vull que el meu fill Brooklyn sigui cristianitzat, però encara no sé en quina religió".

La Rua de l'Extermini passa pel Camp Nou


Abidal i Van Persie donant-se els mòbils per anar a l'Ikea

Mentre a Sitges els adeptes al Carnestoltes consagraven la Rua de l'Extermini, el FC Barcelona va decidir imitar la Blanca Subur al Camp Nou contra l'Arsenal. 3-1 i els catalans classificats per a quarts de final de la Champions. La veritat és que els blaugrana van exterminar el conjunt anglès gràcies a un genial Messi que es va limitar a llegir les partitures que escrivien Iniesta i Xavi. Ens va agradar molt Dani Alves que, curiosament, porta les mateixes assistències que el nou millor jugador del món (segons la caverna) que es veu que és Mesut Özil i que representa que les passades de gol són la seva especialitat.

L'Arsenal no va donar tres passades seguides en cap moment i, en la primera meitat, els de l'alsacià Wenger no van creuar la divisòria. Cesc? Missing in combat. Des de la infecta retransmissió de TVE es deia que els londinecs eren conscients que no podien jugar a tenir la pilota davant el totpoderós FC Barcelona i que havien cedit el cuir als blaugrana. Home, la zebra és negra amb ratlles blanques o blanca amb ratlles negres? L'Arsenal no va olor la pilota, senzillament, perquè el Barça no els ho va permetre.

El primer gol de Messi és per emmarcar. La sang freda de l'argentí per no xutar de primeres, picar la pilota per sobre del navarrès Almunia i afusellar la porteria gunner és sensazional i dificilíssim. No ho intentis a casa!


L'Arsenal té dret a queixar-se de l'expulsió de Van Persie. L'holandès, que ja tenia una groga, va fer veure que no escoltava el xiulet de l'àrbitre que sancionava el fora de joc i va decidir xutar contra la porteria de Valdés. No valia però el davanter dels gunners volia marxar del Camp Nou sabent que havia xutat, encara que la seva acció (punible) ja estigués anul·lada. El col·legiat el va expulsar per la segona groga. Estricte? Sí. Just? El reglament és el que és. Ara bé, els de Wenger no poden agafar-se a aquesta jugada per justificar una derrota més que merescuda.

No és just oblidar-se del Jefecito. Pràcticament en el darrer segon del matx, quan ja no hi havia temps de reacció, va saber avortar l'única jugada de perill dels de Wenger. Només amb aquesta acció, el fitxatge de l'argentí ja ha estat rendible :)

Tres frases:
Wenger: "Guardiola, pots felicitar l'àrbitre"
Abidal: "Vull el Lió perquè voldrà dir que haurà eliminat el Madrit"
Cesc (Twitter): "Assumeixo la culpa del primer gol, és un dels pitjors moments de la meva vida". Home...

Atenció a la samarreta de l'aficionat gunner...


Amb el 4 del seu capità, en Fab. Vist aquí.

dimarts, 8 de març de 2011

Florentonto no aguanta la txapa del president xilè


El president del Reial Madrit, Florentonto Pérez, té una vida paral·lela a la seva penosa gestió esportiva. Sembla que els negocis li van força bé i, com a màixm vèrtex de la constructora ACS, ha d'assisitir a alguns esmorzars-conyassos que es fan per doquier. Avui, en Florentonto, ha anat al Ritz de Madrid per fotre's un suc de taronja i un cafelito bo i escoltant el president de Xile, Sebastián Piñera, que parlava davant dels empresaris espanyols en el Foro de Nueva Economia. El fotògraf de Periodistadigital.com l'ha enxampat ben atent a les oportunitats de negoci de Xile cantades pel seu presi.

El més curiós del cas és que mentre en Piñera s'esgargamellava des de la tribuna d'oradors i en Florentonto anava fent les seves capcinades, el paio que controlava els gràfics que amenitzaven el discurs s'ha fet un embolic i la pantalla s'ha quedat sense el preceptiu power point farcit de paraules boniques i buides. "Desperti's", ha dit Piñera. Afortunadament, no es dirigia al nostre Florentonto, que miraculosament acabava de tornar dels somnis sense saber massa bé on collons era, sinó al pobre operador de l'ordinador que, hores d'ara, ja deu ser a les cua de l'INEM.

Home, aquesta és una imatge típica dels polítics (que ja se sap que vetllen per nosaltres, juas, juas) però un linx dels negocis com ell...

Eto'o, cor blaugrana


"Jo sempre vaig amb el Barça. Vaig passar-hi cinc anys meravellosos i hi tinc moltes amistats".
Declaracions del jugador de l'Inter, hores abans del Barça-Arsenal.

dilluns, 7 de març de 2011

Ja tenim la imatge del Carnaval!


És el gran Ronaldinho.
També ens agraden molt les declaracions de Ronaldo. "Ara, no hi haurà cap problema amb la meva manera d'actuar en els carnavals. Mai més hauré d'amagar la cervesa dins d'una llauna de refresc". En canvi, Ronaldinho (que encara està en actiu) sempre ha estat acompanyat al Sambòdrom d'un got preparat per tal que no es pogués distingir quina mena de beuratge ingeria l'exblaugrana.

Hem de dir que el blanc aprima. T'ho dic jo :)

Com poden dir que el Madrit jugar millor sense CR7?

La caverna està inflant el pit perquè van jugar una bona primera part contra... el Racing! Resulta que els blancs van decidir que qui havia d'anar d'una banda a l'altra era la pilota i no pas ells. Però l'exhibició va venir amb el tronista d'MHYV lesionat. I ja està. la caverna, sempre desagraïda, ja assegura que els de Mou juguen millor sense CR7. Seran desagraïts quan el de Madeira (que serà el que sigui però és un professional de tom i lom) els ha donat el 98,9% dels gols? No serà que l'encert del partidàs contra el Racing (insisteixo) va ser que no va jugar Khedira? Que juguin, que juguin sense Cristiano Ronaldo... juas, juas...

La cama de Nani


Així va quedar la cama del portuguès Nani (ManU) després de la dura entrada de Garragher (Liverpool). El jugador red va veure (només) la yellow :)

13 espanyols en el Top 10 :)


Vist aquí

Encerta l'11 del Barça vs l'Arsenal

A vore. Sempre és complicat mirar d'encertar l'11 de Pep Paseando a Miss Daisy Guardiola. Apostem per Valdés, Alves, Busquets, Abidal, Maxwell, Mascherano, Xavi, Iniesta, Pedro, Villa (canviat en el 70' passi el que passi) i Messi.

diumenge, 6 de març de 2011

Sancionaries Pellegrini?


Manuel (que no Mauricio) Pellegrini es va presentar al Bernabéu amb el seu Màlaga, va rebre set golets i va reconèixer obertament que havia renunciat a competir d'entrada. Els seu raonament és sancionable? El xilè creu que el seu equip no tenia absolutament res a fer davant els homes de Mou i, conscient que aquesta no és la seva lliga, va decidir reservar els seus jugadors claus pensant en els partits en els quals el Màlaga s'hauria d'assegurar la salvació. Està adulterant la competició? Creus que és correcte? Si tothom ho apliqués, la lliga es reduiria als dos clàssics? És ètic que ho faci davant l'equip que va entrenar la passada temporada i que el va humiliar en més d'una ocasió? Això passaria a la Premier? O a l'NBA?

D'altra banda, no hi ha cap llei escrita (que jo conegui) en la qual es digui que els entrenadors estan obligats a competir. Si no ho fan (o es considera que no ho fan) ja hi ha la directiva per degollar-los. Pellegrini sap que els dos primers llocs de la lliga fa setmanes que estan adjudicats? La seva actuació perjudica el Barça? I els altres equips implicats en el descens? On acaba el dret de reservar d'un tècnic?

Qui té raó: La meva dona o jo?

La meva dona diu que Mourinho és un xuleta, prepotent, orgullós, maleducat, cregut i malcarat.
Jo dic que Mourinho interpreta el rol de xuleta, prepotent, orgullós, maleducat, cregut i malcarat.

Amb dos collons, Miki!


No va poder articular paraula. El defensa català del Betis Miki Roqué va comparèixer, en roda de premsa, per anunciar que pateix un tumor maligne a la pelvis que els metges del club sevillà han vist en fer-li una revisió per atacar els seus problemes a l'esquena que no el deixaven tranquil. El jove jugador de Tremp estava destrossat. Als seus 22 anys és molt difícil encaixar un cop d'aquestes característiques, però des d'aquesta humil tribuna li enviem un petó i li desitgem que no es desanimi. Segurament, haurà d'afrontar el partit més difícil de la seva vida, però no estarà sol.

De fet, en la roda de premsa ha estat envoltat pel president, companys, directius i treballadors del club verd-i-blanc que li van brindar un càlid aplaudiment quan el de Tremp es va ensorrar. Rafa Gordillo, el màxim dirigent de l'entitat sevillana, haurà passat un calvari ja que feia 10 dies que sabia de la malaltia del lleidatà i valorava la millor manera de comunicar-ho al de Tremp.

Roqué és un central, que pot jugar al mig del camp en tasques defensives, que va jugar a les categories inferiors del Lleida fins que Rafa Benítez se'l va endur al Liverpool on va arribar a debutar a la Champions jugant uns minuts contra el Galatasaray sortint en el lloc de Xabi Alonso. Roqué va ser el jugador més jove de la història dels reds en debutar a la Champions. El català va arribar a estar a l'òrbita del FC Barcelona i del Vila-real ja que no és habitual que un defensa tingui les seves condicions naturals a l'hora de treure la pilota jugada.

En 15 dies, l'ex del Lleida i del Liverpool serà intervingut. Els metges són optimistes ja que el tumor s'ha detectat a temps. De moment, a Sevilla estan estudiant on i com l'intervindran. Se li ha acabat la temporada. Però tornarà. N'estem segurs!