"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 2 d’abril de 2011

Messi: un xut i dos gols!

Escalfant amb l'albiceleste per jugar contra els EUA a Nova Jersei. Penso que el blaugrana apunta a la primera pilota. Bestial!

Miguel Tarín, ex jugador de bàsquet, cap de llista de PxC per BCN



Redordes Miguel Tarín? El barceloní va ser, fins l'aparició de Bob Dueñas, el sostre del bàsquet espanyol amb els seus 217 centímetres. Era el típic cas de paio que juga a bàsquet perquè és alt i no va tenir mai cap mena d'habilitat a la pista. Matosser i mandrós va fitxar per les categories inferirors del FC Barcelona que, per aquells entonses, buscava un antiRomay. Tarín mai va destacar i va passar per un autèntic rosari d'equips com el TDK Manresa, el Pineda o L'Hospitalet amb més pena i llàstima que glòria.

Un cop va penjar les vambes (any 1993), va malviure, va ser a l'atur i es va converit en el president de l'Associació per a la Defensa dels Animals arribant a conviure amb més de 20 gossos a casa seu. Ara, Miguel Tarín serà el cap de llista per Barcelona per PxC, el xenòfob i racista partit (?) de Josep Anglada. Personatge, per cert, a qui Tarín li rendeix una devoció gairebé absoluta.

La RAI es passa pel folre l'off the record amb Guardilola

Pep Guardiola, i qualsevol que tingui un parell de dits de front, ha d'estar de l'Alejandro Rosell fins a els ous. Segur que el tècnic de Santpedor està molt cansat amb el sòmines de presi (no hi té cap mena de feeling) i, s'hi hi afegim que s'està deixant la salut a la banqueta blaugrana, es poden entendre les declaracions de l'entrenador del Barça al programa Sport Sera de la RAI.

Però, el problema, és que el canal italià es va passar l'off the record pels ous. Guardiola no dóna a ningú entrevistes perssonalitzades i només havia accedit a parlar per un DVD que s'havia d'editar en relació al Brescia. Al final del reportatge, que si patatim, que si patatam i en Pep deixa anar la bomba. Bomba, que per cert, a curt termini, ha servit per deixar la gilirajada de l'Alejandro en un segon terme.

Que si "El meu temps al Barcelona s'està acabant. Estic molt bé aquí però quan ets molt de temps en un club com aquest no és possible seguir-hi gaire més. Has d'entendre quan és temps d'anar-te'n. Igual que quan era jugador hi va haver un moment en què vaig entendre que havia de marxar", que si "L'any que ve serà el quart consecutiu com a entrenador del Barça: una entitat com aquesta ha de tenir coratge per tenir un entrenador tot aquest temps, perquè els jugadors es cansen de l'entrenador, l'entrenador dels jugadors, la premsa amb l'entrenador i l'entrenador amb els periodistes, de les mateixes cares cada dia, les mateixes preguntes, les mateixes coses""...

Havien quedat amb els italians que, aquesta part, la part del Barça no s'emetria. Però, ho han esbombat.

Eric Abdial ens alegra el dissabte!


1. Atenció a la ballaruca inicial d'Abidal.
2. L'abraçada amb Valdés té una explicació. El porter del FC Barcelona, per motius personals i que ara no em ve de gust quins són, estava expressament preocupat per la malaltia del seu amic. El de Gavà va estar a punt d'emocionar-se.
3. Una mirada diu més que mil paraules. Fixa't en els ulls del kenyata quan mira els seus companys.
4. La complicitat Pep-Abi. Van començar molt allunyats l'un de l'altre (Pep em tracta com un juevnil, deia el gal) i em consta que estan molt units.
5. Força Abi.

divendres, 1 d’abril de 2011

El vestidor del Madrit seguirà posant Shakira al Bernabéu


Aquesta setmana tota la premsa, la nostra i la d'ells, vomitava que el Reial Madrit havia vetat (censurat) Shakira a la megafonia del Bernabéu per la relació de la cantant colombiana-libanesa-catalana amb Gerard Piqué (que, per cert, cada cop s'assembla més al Ken de la Barbi). Jo no ho vaig entrar a valorar en cap mena de post. Senzillament, no m'ho creia i no m'ho segueixo creient. Em diuen que els jugadors del Reial Madrit, com també fa el Barça, són els encarregats d'ordenar quina música volen que soni pels altaveus abans del partit mentre escalfen. I, de moment, no pensen variar l'ordre de les cançons. Gerard Piqué té molts amics que vesteixen de blanc i alguns d'ells tenen en molt bon record el Waka-waka que va ser l'himne oficial del Mundial que ells també van guanyar a Sud-àfrica (Casillas, Ramos...) De tota manera, aquest dissabte a les 18:00h, tindrem la solució. L'Sporting de Preciado (el millor amic de Mou) es presenta al coliseum blanc.

David Ferrer intenta tirar una pilota a un bebè que plorava

David Ferrer té molt mal perdre. El tennista de Xàbia ja va ser protagonista d'una picabaralla contra una àrbitra emprant arguments masclistes que van donar la volta al món. Aquesta matinada, l'alacantí no ha sabut controlar-se. Un bebè plorava des de les graderies del torneig de Miami i Ferrer li llança la pilota. Si bé (només faltaria) sense massa força. La premsa estatudinenca se l'està menjant amb papates!

dijous, 31 de març de 2011

Sandro, el del chorreo 2.0

L'Alejandro Rosell és patètic. Ja fa temps que ho vinc dient. I encara no hem vist res, eh?. Recorda-ho!

El president blaugrana confirma que no hi manera que n'encerti una. Amb el senzill que ho tindria: fer al contrari d'allò que pensa. El seu equip de premsa i de comunicació, si és que existeix, es deu estar estirant els cabells. Resulta que el presi se'ls descontrola, pateix una diarrea verbal i es passa pel folre dels ous les directrius que segueixen, fil per randa, tots els homes del vestidor. Guardiola ha d'estar ben content.

Resulta que l'Alejandro (un dia ben proper t'explicaré com no compleix les seves promeses electorals fent veure que ven la seva empresa quan sembla que no es ben bé així) va i aposta a un 5-0 pel Barça en la final de Copa del 20-A contra el Madrit a Mestalla. Sense encomanar-se a cap sant!

Que estàs torrat noi? Que t'ha pujat el sucre de cop? Que no hi tens res dins del cap? Que no saps que la prepotència és una qualitat molt espanyola? Que no t'enrecordes d'un valencià que es deia Vicent Boluda, que presidia el Madrit, i que no se què va dir d'un chorreo al Liverpool? T'ho mengaràs amb papates com en Boluda? Com pots, estimat Alejandro, afegir més pressió a un vestidor ja de per si atrafagat? Sort que surt en Pinto, un jugador, i ho maquilla amb un "ens conformem amb alçar la Copa".

Fabio... deixa el capello de la noia tranquil!

Vaig tenir l'enorme sort d'entrevistar aquest monstre del futbol per espai de mitja hora. Un dia t'ho explicaré! A mi, però, em va mirar als ulls durant tota l'estona. Clar que sóc un paio, calvorotas, de 1,90 i 100 quilos :)

Salveu el soldat Rudy!

Picabaralla de Rudy (Blazers) amb Jarret Jack (Hornets). L'ex de la Penya no s'arruga! Ara bé... segur que l'escorta mallorquí li haurà dit al de Nova Orleans Perquè m'agafen, eh? que sinó...

Per què Nadal no canvia Mallorca per Miami?

1. Per què Nadal no canvia Mallorca per Miami?
2. Per què els periodistes sempre titulem David guanya Goliat i mai Goliat guanya David?
3. Per què sempre es comparen les pedres gelades que cauen del cel amb pilotes de golf o de tennis?
4. Per què mai diem Eldrick Woods o Earvin Johnson i sempre ens hi referim com a Tiger Woods o Magic Johnson?
5. Per què no hi ha dones que practiquin sumo?
6. Per què no amplien les pistes de bàsquet a l'ACB ja que des que el triple és més allunyat tothom trepitja la línia lateral?
7. Per què la premsa parla dels blaugranes quan blaugrana no té plural?
8. Per què tots els homenatges són sentits i tots els marcs, incomparables
9. Per què Shakira vol dir 'dona plena de gràcia' en àrab?
10. Per què Sergio Ramos és a punt de desxifrar el genoma humà?

PS: La meva filla és a l'edat del perquè :)

El cosí 'gironí' de Messi, sense papers!

Emanuel Adrián Biancucchi, el cosí de Messi, va arribar al Girona en el mercat d'hivern i, dos mesos després, encara no ha debutat. No té la documentació en regla. Què passa amb Emmanuel Biancucchi? Aquesta és la pregunta que es fa, des del 31 de gener, la parròquia del Girona. El cosí de Leo Messi era presentat, amb tots els ets i uts, per la directiva de l'entitat del Montilivi. S'assegurava que no era un fitxatge mediàtic i que s'incorporava el jugador per la seva qualitat. De moment, Raül Agné encara no l'ha pogut fer debutar per un problemes burocràtics que sembla que s'allarguen massa.

Biancucchi, que és representat per Jorge Messi, arribava de sorpresa a Girona quan estava a punt de tancar-se el mercat d'hivern. L'exjugador del Munic 1860 segueix entrenant-se però el futbolista esquerrà encara no s'ha pogut posar la samarreta blanc-i-vermella des de la seva presentació mediàtica que va deixar petita la sala de premsa del Montilivi. Des del Girona no diuen ni mitja paraula, limitant-se a assegurar que "s'està treballant en el cas des de la via administrativa".

El jugador segueix a les ordres d'Agné al camp d'entrenament. Podria ser un bon reforç en un Girona que és ben a la vora de jugar la promoció. De moment, però, Biancuchi, amb passaport italià, seguirà veient els partits des de la llotja del Montilivi. Al vestidor l'espera la seva samarreta amb el dorsal 12.

Mira el llit de Sergio Ramos!


Bo i tornant de Lituània, en Sergio Ramos es va trobar amb una festa sorpresa que li havien perpetrat els seus germans pels seus 25 anyets. Li van deixar el llit tal i com es veu a la foto del twitter de l'andalús. Una mica penós, no? Atenció als globets roses! Ai, aquests germans... quins trapelles estan fets! :)

M'indigna (molt) la Barcelona World Race

Estic molt molest amb la Barcelona World Race. Representa que és una inacabable cursa de vaixells en la qual quatre pijos (perdó, volia escriure capullus) fan el pena per sentir-se uns superhomes amb uns iots que deuen tenir un pressupost, cadascún, que no em vull ni imaginar. En fi, cadascú es gasta els diners amb el que vol. És una competició que ens intenten injectar per la vena, a la que ens descuidem, en qualsevol programa esportiu. Com si tingués interès!

Però el més preocupant és donar un cop d'ull a la llista de patrocinadors que tenen aquests rics que no saben com passar l'estona. Sense comptar, és clar, amb els noms dels equips: Central Lechera Asturiana, Hugo Boss, Estrella Damm, GAES, Mapfre, Neutrogena, Movistar, Renault... i els que es deuen haver quedat fora. Fent cua.

Ara bé, paral·lelament, una infinita quantitat de clubs de casa nostra que intenten sobreviure defensant esports democràtics (i no elitistes com les barquetes dels pebrots) no troben ni Déu que els esponsoritzi en època de vaques magres. Penso en la Penya, en l'Assignia Manresa, en el Lleida Bàsquet, en el Fraikin Granollers, en la Gramenet, en... La llista seria massa grossa i tu no tens més temps per llegir ni jo ganes d'escriure per no fotre'm de mala llet pel que resta de dia.

Els jugadors 'ticos' es barallen per un autògraf de Messi

Fixa't en el video (és curtet). Els qui s'abraonen sobre Leo Messi no són aficionats o aplegapilotes de l'estadi de San José en el qual l'Argentina va jugar contra Costa Rica. Són els propis futbolistes de la selcció 'tica'! Fins a cinc jugadors persegueixen el blaugrana que, tot i no jugar un minut, va ser el gran protagonista del matx. Tant és així que Laura Chinchilla, la presidenta del país, es va mostrar decebuda amb el tècnic de l'albiceleste, Sergio Batista, per no fer jugar el millor futbolista del món (encara que estigués lesionat) tot i la propineta de 50.000 dòlars.

dimecres, 30 de març de 2011

Napoleó vesteix els bleus, 190 anys després de la seva mort!


Què? Tu també t'has quedat parat en veure la indumentària de la selecció francesa? Jo em vaig quedar de pedra. I més, sabent que els de Laurent Blanc jugaven a casa, a París, contra Croàcia. Fa uns mesos, França va trencar amb Adidas i els xicots de Nike es van fer amb el contracte dels bleus.

De la mà dels nois d'Oregon, i de l'exblaugrana Blanc a la banqueta, es volia donar un canvi de rumb a la selecció gala després de la desfeta del Mundial de Sud-àfrica. I, realment, sembla que ho estan aconseguint. L'11 francès va saltar a Saint-Dennis vestits com uns marinerets disfressats en una carrossa del Carnaval de Sitges. Però resulta que la samarreta té història. La segona equipació imita els mariners de la flota del cors Napoleó Bonaparte.

La samarreta és blanca amb 21 ratlles blaves ben finetes. 21? Una per cada victòria de l'Emperador. A més, una llegenda al lateral que resa "Les nostres diferències ens uneixen" en clara al·lusió a les absurdes crítiques de l'extrema dreta francesa a la presència de negres i àrabs al combinat nacional. A més, torna a aparèixer el gall (le coq) que representa la grandesa de França.

Shakira ens presenta el seu Sol al twitter!


El twitter de la colombiana Shakira. M'estic rient jo sol. Resulta que la noia ens saluda el dimecres amb el seu solet (poètic i carinyós, sens dubte) i m'imagino el cafre del Piqué, amb els seus colegotes al bar, definint la seva xicota. Juas, juas!

PS1: El millor, un dels comentaris dels seguidors de la Shakira. "Piqué tenías que ser VASCO para jugar en el Athletic que aparte de hacer buena pareja con Shakira, tambien, harias una buena pareja de central con Mikel San José !!!!! Aupa Athletic !!!!!!!!!!". I un altre contesta: "Me he informado en Wikipedia, Pique no es vasco, nacio en Barcelona y ademas que no juega en el Atlethic, sino que juega en el F.C. Barcelona". Si no fos per aquests instants i els dies de cobrar...

El Maccabi es podria negar a jugar la final de l'Eurolliga!



Guardiola no dirigiria el Barça a la final de la Champions si fos la Festa major de Santpedor? Ein? Sí. No has pas begut. El titular és el que és. Resulta que el Maccabi i el Baskònia s'estan partint la cara per assolir un lloc en la caríssima Final Four de Barcelona. Però els macabeus, que dominen el play-off al millor de cinc 1-2, han anunciat que no pensen jugar la final! Ens hem tornat bojos, o què? Resulta que els de Tel Aviv han caigut que el 8 d'abril és un dels dies de dol més important del calendari hebreu. És el Dia del Record als Soldats Caiguts i es veu que la societat israeliana no entendria ni toleraria com la institució més important del seu país disputés un partit. Ni que sigui la final de l'Eurolliga! Per tant, si el Maccabi obté el bitllet pel Palau Sant Jordi estan decidits a deixar-se guanyar a la semifinal per no disputar el matx clau del dia 8.

Per tant, el conjunt que li toqui jugar contra els israelians no només ja sap que s'ha classificat per a la final, sinó que tindrà més temps de descans i l'oportunitat de fer un entrenament amb públic. Adulteració de la competició? L'Eurolliga ho ha de permetre? Quina motivació han de tenir els jugadors de David Blatt que saben que estan suant sang per a una competició que no guanyaran mai de la vida? S'ha dissenyat un equip per aixecar la Copa i tirem a les escombraries tota la feina de la temporada? I més quan no es tracta d'una festa purament religiosa (que es podria discutir un ajornament ja que, al capdavall, tampoc es juga el dia de Nadal) sinó que és l'explosió d'un sentiment laic.

Ens queixem de l'integrisme dels àrabs i l'Islam permet als seus esportistes d'elit jugar en ple Ramadà. I al porter israelià Dudú Aouate, nascut a Haifa i que defensa els colors del Mallorca, gairebé el jutgen al seu país per haver-se atrevit a desafiar la religió jugant el dia del Yom Kippur o de l'expiació del poble jueu.

Esperem que s'imposi el seny. Jo, si fos Jordi Bertomeu, expulsava el Maccabi de la màxima competició europea de bàsquet.

"Ensenya'ns les tetes, puta"


"Ensenyan'ns les tetes, puta!", "Et follarem" o "Segur que guanyes més diners aquí que fent de puta a casa teva" són algunes de penoses i lamentables vexacions a les que, segons l'acte del partit entre el Lleida i l'Sporting de Maó, es va haver d'afrontar l'assistent Marta Frias als Camp d'Esports. L'àrbitre, Luis Miguel Vallejo Aznar, ho va reflexar en l'acta. Una intercolutòria que esdevé històrica ja que, per primer cop al futbol professional espanyol, es denuncien actituds sexistes contra una col·legiada. El Lleida ha estat sancionat amb una multa de mil euros.

És absolutament lamentable que es visquin situacions d'aquesta mena en el món de l'esport. I més a casa nostra. Se'm cau la cara de vergonya i més quan la noia fa d'àrbitre per simple vocació ja que els seus honoraris són d'uns 15 euros per partit. Molt trist. Ara bé, convido a una reflexió. Un servidor, que ha assistit a molts partits de futbol femení, està en condicions d'assegurar que el masclisme més radical, el que fa mal de veritat a les noies que juguen, prové de les goles de les dones que són al públic.

dimarts, 29 de març de 2011

El kit de platja que penja Arbeloa a internet


El jugador del Reial Madrit, Álvaro Arbeloa, es pren amb bon humor el partit que Espanya ha de jugar, aquest dimarts a Lituània. El terreny de joc està fet una autèntica platja (per a més INRI l'estadi es diu Kaunas Arena) però l'ex del Liverpool està preparat. Ha penjat aquesta imatge a les xarxes socials amb el peu de foto de "ja ho tenim tot per aquest dimarts". Älvaro no es deixeu el protector solar 120 per a Iniesta!

El futbol és un esport per a homes :)




dilluns, 28 de març de 2011

'Semental' Iniesta


L'amic Andrés Iniesta serà papa en un parell de setmanetes. Ell i la seva xicota, Anna Ortiz, tindran una nena que es dirà Valèria. Ui... Si comptem, esbrinarem que Espanya va ser campiona del món a Sud-àfrica l'11 de juliol i nou mesos després serà 11 d'abril. Casualitat? Per cert, ja friso per saber les dades de natalitat d'aquest abril-maig. Per acabar de celebrar aquest augment de la natalitat proposo brindar amb els excel·lents caldos de les vinyes del manxec.

Al futbol, amb un taüt d'un mort menor!


A la lliga colombiana de futbol hauran d'ampliar els cartells per entrar al camp. Al marge de no passat a l'estadi amb alcohol, armes, bengales o petards, hauran d'afegir no entrar amb un mort. O, sinó, que pagui l'entrada. Com tothom. Resulta que els seguidors del Cúcuta van voler fer el darrer homenatge a un company assassinat de manera violenta. Així, van decidir entrar a l'estadi amb el taüt amb el cos d'en Cristopher Alexander Sanguino, de 17 anys, al seu interior. La víctima, un dels més fidels seguidors del Cúcuta, va ser assassinat per uns sicaris quan jugava un partit de futbol. Les autoritats colombianes estan investigant com i qui va permetre l'accés del fèretre al recinte esportiu. Es jugava el partit entre el Cúcuta Deportivo i l'Envigado que va acabar amb 1-1. Les barres braves del conjunt proper a la frontera amb Veneçuela, coneguts com la Barra del Indio, es van presentar a la funerària i es van endur el cos. Els espectadors (vius) es van sentir violentats per la presència del cadàver al recinte esportiu. Buf. Amb la caloreta, el solano i la humitat que deu fer a Cúcuta! No oblidem, a més, que el xicot éra menor.

'Diario de un skin': Les connexions nazis al Madrit, en perspectiva


Estic llegint, aquests dies, 'Diario d'un skin'. Altament recomanable per entendre un fenomen que, afortunadament, va de baixa però que sempre mereix un instant de reflexió. El llibre no és res més que una acurada infiltració del periodista Antonio Salas (pseudònim) que s'incrusta en el sí dels dos corrents nazis i skins més importants a Espanya a finals de segle passat i principis d'aquest. Es fan algunes revelacions, novedoses en el seu moment, però que, avui, i gràcies a aquestes denuncies ja no es practiquen. Salas, fa set anys, avisava els clubs finançaven els grups violents amb entrades que ells revenien il·legalment, que havien arribat a tenir un joc de claus del Bernabéu per desar els seus timbals, megàfons, pancartes i banderes o que, tot i escorcollats al començament del partit, podrien sortir i entrar del coliseum blanc ja que els torns se'ls aixecàven al descans pel seu aprovionament de tota mena de material perillós. Per tant, podien entrar armes, begudes alcohòliques, bengales amb total impunitat... A Salas ningú li ho va haver d'explicar. Ho va veure en primera persona, ho va gravar amb càmera oculta i ho va explicar en els judicis als quals va declarar com testimoni protegit.

Els dos corrents estudiats són el Blood and Honor i els temibles Hammerskin perpetradors dels nefastos Ultras Sur del Reial Madrid dirgits per un triumvirat conformat per Ochaita, el Gordo Reyes i un tal Álvaro. Ja sabíem de la perillositat i del gust per la violència d'aquests caps rapats, però és molt diferent viure-ho des de dins. Podem veure com pensaven, com actuaven i quins suports rebien els seguidors més ultres del Reial Madrid. Sovint, sortien del Bernabéu sense saber massa bé ni quin havia estat el resultat del matx, sinó que estaven més preocupats per encetar les terribles 'caceres' que feien després dels partits contra gent d'esqueres, aficions rivals, negres, jueus, homosexuals. Uns angelets, vaja. Amb connexions, per cert, amb les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol. Queda demostrat.



Parlo d'aquests dos equips perquè són els que estudia Antonio Salas en profunditat en el seu llibre, però l'anàlisi es podria aplicar, sense canviar una coma, amb els Boixos Nois que Joan Laporta va fer fora del Camp Nou o qualsevol altre mena de grup radical tipus Yomus, Frente Atlético. De fet, els radicals matalassers de Bastión van assassinar el seguidor de la Real Aitor Zabaleta i els Boixos van acabar amb la vida del Brigada Federico Rouquier el 13 de gener de 1991. En definitiva, imbècils vestits amb els colors del seu equip però que pensaven de la mateixa manera que els temibles Ultra Sur. Escoltaven la mateixa música, tenien els mateixos líders de la l'extrema dreta, tenien els mateixos objectius en les caceres i compartien ideologia.

Un cop llegit el llibre, intentar analitzar com pensen aquests grups de violents... és un exercici mentalment dur. Tant dur per a un servidor que haig de confessar que em costa dormir per la nit. Per això, i malgrat que el diari Marca va ser el primer en denunciar la presència de neonazis al Bernabéu, es fa difícil entendre (amb la perspectiva que donen els anys) aquestes fotos que esquitxen el post. Algunes imatges fetes, per cert, en plena polèmica després de les revelacions del rotatiu madrileny. És a dir, Raúl, Guti, Michel Salgado o Figo sabíen perfectament el que feien. Fins i tot, in jove Casillas que apareixia fullejant els butlletins dels nazis amb aparent interès. Així, concedien entrevistes als butlletins radicals, cedien les imatges seves imatges a aquests desgraciats per tal que es lucrèssin, els proporcionàven tota mena de records (com samarretes i pilotes signades) per tal que els poguèssin subhastar per recaptar fons... Uns Ultra Sur, per cert, que sempre van insultar els seus propis jugadors negres, tal i com ho demostren les gravacions clandestines de Salas.

No s'ha d'oblidar mai de la vida, el suport incondicional de Ramón Mendoza (a qui els Ultras Sur anomenaven carinyosament Menduqui) i del seu successor Lorenzo Sanz. De fet, el propi Mendoza declarava l'any 1997 que "si ara tingués 20 anys, seria un Ultra Sur".

Raúl sempre va ser l'ullet dret dels nazis del Madrit. Aquí, amb la destral de doble tall, característica dels Hammerskins blancs.

I, com no, el nostre amic Guti també va ser fidel a la cita.

diumenge, 27 de març de 2011

Messi i Milito, força 'perjudicats' en l'aniversari de Piqué i Shakira



Sebastian Vettel i el cul de Kylie Minogue

La notícia, a aquestes hores del matí de la domenica, no és que Sebastian Vettel hagi guanyat la primera cursa de la temporada a Austràlia sense despentinar-se, ni que Hamilton hagi quedat segon, ni que Petrov (el rus amb cara de dolent del proper James Bond) també s'hagi enfilat al tercer calaix del podi. Sinó que Fernando Alonso ha estat quart. El seu F150th m'ha recordat aquells hotels de Salou o Lloret farcits de banderes i banderoles que donen la benvinguda als suats turistes, com els paperets que es pengen en una terrassa particular per celebrar la revetlla de Sant Joan.

.- Que si la bandera espanyola (només faltaria), que si l'asturiana (que no se'ns emprenyin els d'Oviedo), que si la polonesa (per Robert Kubica), que si la nipona al lateral del monoplaça per les víctimes del Japó, que si la italiana a l'aleró del darrera per allò de la Unificació del país transalpí...

.- Ara, el senyor Ferrari (és a dir Luca Cordero ni Montezemolo) ha d'estar la mar de content. Una quarta posició mai és dolenta (i més en un inici de campanya) però el monoplaça de Fernando Alonso ha estat el cotxe que, de llarg, més quota de pantalla ha xupat durant la cursa. I això és una publicitat impagable.

.- Ferrari fitxa un coleguita del Cordero, que ha de venir d'una família humil com ell) que resulta que és un militar. L'afortunat és Massimo Tammaro que va dirigir la patrulla aèria acrobàtica de l'exèrcit italià, les Frecce Tricolori. Interessant. Massa encara no sap ni seguir una línia recta amb l'auto vermmel i ara li demanaran fer piruetes. Resulta que el Tammaro (que deu tenir un sou com el teu, euro amunt, euro avall) reforçarà el lidertage. Ein?

.- Sebastian Vettel, que sempre bateja els seus monoplaces amb més o menys gràcia, li ha posat per nom al Red Bull de 2011 Kinky Kylie. En honor a la cantant australiana Kykie Minogue. Seria alguna cosa semblant a 'Perversa' Kylie o 'Porca' Kylie. El motiu? segon Vettel "el cul de l'RB7 "és gustós, suau, bonic de mirar". Què dirà l'Andreu Velencoso (català de Tossa de Mar) que en teoria és el xicot de l'exveïneta de Neighbours? Buf Kinky. Gran paraula de la nostra infantesa oi? Complumier, cañardo o pupitre o maqui.

.- I Felipe Messa? Bé. Gràcies. I tu?