"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 30 d’abril de 2011

Les qüotes dels africans als bleus i dels catalans a la Roja


El Nabo de Oro està preocupat. Els jugadors del Barça i el Madrit s'estan esbatussant de valent i en Del Bosque pateix per la seva Roja. A França, aquest rotatiu, va revelar que, presumptament, s'havia arribat a una mena d'entesa secreta, en la qual el propi Laurent Blanc n'hauria estat al corrent, per limitar a un 30% els africans (àrabs i negres) que vesteixin la samarreta de la selecció francesa.

Evidentment, quan ha aparegut a la llum la informació, tothom s'ha posat les mans al cap. La realitat, però, és que ho França ho fa molt malament. Segueix tractant els negres i els àrabs com a immigrants quan, en realitat, ja són francesos de quarta generació. Però les pressions són les pressions i, és clar, ningú té en compte què se'ls ha de remoure a aquests jugadors quan escolten un himne tan desfassat com La Marsellesa que parla i celebra la puresa de la sang.

Segons el diari, Blanc que hauria estat d'acord en pactar qüotes hauria posat l'exemple de la selecció espanyola. Per a l'exblaugrana, des de Madrid li haurien dit que "nosaltres no tenim aquest problema. No tenim negres". Penós. Vomitiu.

Però, és clar. Hi ha catalans. Homes com Valdés, Puyol, Capdevila, Piqué, Xavi, Cesc, Sergi Busquets... La Federació Espanyola pactarà qüotes per evitar la presència massiva de catalans vestint la Roja?

La imatge de la boda anglesa no va ser d'en Beckham :)

Atenció a la nena.

El raper Nach dedica aquesta cançó a en Pau Gasol

Nach, llicenciat en Sociologia, es veu que és un dels rapers més coneguts i importants a nivell estatal.

divendres, 29 d’abril de 2011

Deixant en evidència la manipulació de Punto Pelota (PePe)


I després surt en Mou a la roda de premsa de divendres assegurant que les imatges de l'expulsió del carnisser (recordo que el reglament diu "donar o intentar donar") "no són ni un muntatge ni un producte de Photoshop..."

Molt interessant quan el blogaire explica que hi ha la xarxa un video que demostra encara millor la manipulació dels amics de Punto Pelota però que misteriosament, s'ha eliminat de Youtube i és impossible enllaçar-lo. Sort que ha trobat aquest...

Quina llàstima, pel futbol, que el Madrit de CR7 passi a ser el Madrit de Pepe.

Manipula, manipula que alguna cosa queda!

No reia tant amb el Madrit des de Benito Floro


Insisteixo que el Reial Madrit, el millor club del segle XX, no es mereix un entrenador com Mourinho. Ara bé, a mi em va fantàstic. No reia tant amb els blancs des dels temps de Benito Floro (qui no recorda aquella mítica xerrada del manxec als vestidors del Camp d'Esports del Lleida, durant la mitja part, en la qual esperonava els seus amb un "que somos el Madriz, coño. Nos los follamos con el pito. Con el pito nos los follamos".

La realitat és que un club d'aquesta envergadura no pot tenir com a tècnic un expert en eliminatòries que fa uns plantejaments penosos. I el millor és que ara, merengue amb el que parlis, et surt amb la cantarella "si Kaká estava escalfant i era a punt de sortir..." Ah! Amb la boca petita et reconeixen que en Mou els avergoneix. Ai, que em descollono. A més, en un acte de por mis cojones resulta que en Mou castiga l'enorme Cristiano Ronaldo a no jugar contra el Saragossa per haver-lo criticat. Un que li funciona i el margina per "decisió personal". Després no m'estranya que el crack de Madeira digui al vestidor que "si no fuera por mi estarías a 20 puntos del Barça", juas, juas... Pobre CR7. L'únic dia de la seva vida que defensa, se sacrifica i pressiona... i el deixen sol.

Ara bé el millor: en Mou diu que pensar seguir al Madrit (l'home que li fa fàstic el futbol cobrant 12 milions per temporada), que en té "més ganes de mai" perquè "va de blanc i el blanc significa alguna cosa". No marxis, Mou. Queda't. Et necessitem. Quin entrenador tindria els pebrots de fer jugar de migcentre en Pepe quan té un Ésser Superior que s'ha gastat prop de 500 milions en dues temporades, juas, juas.

I el més gran és que ell no va acusar ningú, segons la roda de premsa d'aquest divendres al migdia. Que només va preguntar "el perquè?". Mou és com l'acudit del conductor suïcida. "No, si el que anava bé era jo; els altres anaven en contra direcció".

Pancarta al Bernabéu de 2004

Vist a Mundo Deportivo.

El Madrit ja no podrà fer mai més bandera del señoriu


El Reial Madrit, en una decisió precipitada, barroera i extremadament infantil, ha decidit contraatacar denunciant el FC Barcelona davant la UEFA per conducta antiesportiva. Si fins i tot des de la caverna, el director de l'AS demana aquest divendres que l'Ésser Superior controli el seu Mou. Al Barça se'l podrà titllar de moltes coses, segur, però mai de la vida es pot acusar els blaugrana d'antiesportius. El conjunt blanc ha perdut totalment el nord, el señoriu i entra en una guerra que només fa que desprestigiar una institució amb nou Copes d'Europa.

Sense tenir en compte les antiesportives entrades de la final de Copa, ni les botifarres de Pepe que queden sense sanció (al blaugrana Giovanni li van caure dos partits per fer el mayeix al Bernbéu), l'anada de les messifinals les haurien de projectar tots els entrenadors del futbol base per demostrar com no s'ha de comportar un equip que no sap com aturar l'allau de joc blaugrana.

L'entrada de Pepe és criminal. Que el toca, que no el toca? Escolta el soroll de l'intent d'homicidi i veuràs si hi ha contacte o no. En qualsevol cas, el reglament parla de sancions quan s'impacta o es vol impactar en el contrari. I Pepe, absolutament cortocircuitat no volia felicitar pas la primavera a Alves. Antiesportiu el Barça? Una dona sàvia, amb qui comparteixo vida i fills, em deia que els blancs aportin davant la UEFA les imatges trucades que han aparegut els darrers dies com a prova.

Antiesportiu? El Madrit hauria d'haver-se quedat amb nou jugadors. Al marge dels comportments violents d'Arbeloa i Marcelo, Adebayor va impactar contra la cara de Sergi Busquets sense que ni el de Badia pogués parapallejar. Els d'en Florentonto, els de l'Ésser Superior, han perdut els papers fruit de la desesperació de no poder aturar un Barça que els acolloneix... jugant a futbol.

Aqui tens la denúncia

"Conocida la decisión sin precedentes del F. C. Barcelona de denunciar al entrenador del Real Madrid C. F. José Mourinho ante el Comité de Control y Disciplina de UEFA, el Real Madrid C. F. comunica que se ve obligado a dar consecuente traslado al mismo órgano disciplinario de la reiterada conducta antideportiva del F. C. Barcelona, cuyos jugadores simularon agresiones de forma persistente con el único fin de inducir a error al árbitro del encuentro, lo que degeneró en la decisión manifiestamente injusta de expulsar a nuestro jugador Pepe".

"Resulta sorprendente que este encadenamiento de conductas antideportivas y decisiones desafortunadas finalmente desemboque en la apertura de un expediente disciplinario a nuestro entrenador José Mourinho quien, más allá de opiniones vertidas en el ejercicio de su libertad de expresión, puso de manifiesto su rechazo a la victoria deportiva a cualquier precio y a la vulneración de los principios de lealtad, integridad y espíritu deportivo que consagran el art. 7 del Preámbulo de los Estatutos de UEFA y el art. 5 de su Reglamento Disciplinario, por lo que el Real Madrid C. F. manifiesta su total apoyo a su entrenador".

dijous, 28 d’abril de 2011

El Barça també denunciarà Mou a la UEFA


No m'ho puc creure. El meu amic Alejandro ha fet una cosa ben feta! Llàstima que no begui, sinó obriria una cerveseta. El FC Barcelona ha decidit, després d'una reunió extraordinària de la Junta Directiva, denunciar José Mourinho per atemptat al prestigi del club. Al marge de l'expedient d'ofici que li cau al tècnic del Reial Madrit per part del màxim organisme del futbol europeu, els blaugrana portaran el cas de les continues insinuacions de favoritisme arbitral davant el Comitè Disciplinari de la UEFA.

El portaveu de la Junta, Toni Freixa, ha assegurat que les declaracions de Mou després del matx del Bernabéu "són molt greus" i que són "una ofensa pel club, tècnics, jugadors, socis, i aficionats". "El Barça se sent perjudicat", ha assegurat Freixa. "La finalitat no és atiar el foc. El volem apagar. Els entrenadors, que són uns líders, només haurien de parlar de futbol i no de situacions extraesportives que inciten la violència".

El Barça creu que "és inacceptable que es qüestionin els nostres títols i la nostra vinculació amb Unicef". Hores d'ara es desconeix quin serà l'abast real de la sanció que podria rebre el portguès però podria anar "des d'una amonestació a una sanció perpètua".

Per anar sobre segur, els serveis jurídics del FC Barcelona també s'han emparat en l'article 5 del Règim Disciplinari de la Lliga de Campions (punts B i D), en l'apartat que fa refència al Principi de Conducta. No fas que la caguéssim i ens quedéssim amb el cul enlaire. El cert és que la contundent decisió de la junta del Barça enceta una guerra oberta sense precedents en el futbol estatal.

PS: Reconec que l'Alejandro m'ha deixat esmaperdut. Et prometo que, quan a les 18:00h s'ha conegut que la UEFA intervindria, he pensat que el president del Barça podria escorrir el bulto amb dignitat. Doncs m'he equivocat. L'Alejandro ja li pot dir a Mou que para chulo, chulo; mi pirulo!

Els quatre lesionats blaugrana celebren la messifinal en un restaurant


Abidal, Bojan, Maxwell i Adriano, que per lesió no van viatjar al Bernabéu, es van aplegar, dimecres a la nit, al restuarant Emperador del Port Vell de Barcelona per xalar amb el 0-2 que encarrila el passi a la final de Wembley del 28 de maig.

Com va guanyar Mou la Champions amb l'Inter?

S'enxampa abans un mentider que un coix.

La UEFA s'atipa de Mou i l'expedienta

Al marge del que decideixi el FC Barcelona en la reunió extraordinària de la Junta Directiva, la UEFA s'ha afartat de Mou i ha decidit obrir expedient contra el portuguès per la roda de premsa posterior al partit d'anada de les semis de la Champions en el qual el FC Barcelona va destrossar el Madrit per 0-2. La UEFA ha actuat d'ofici contra el tècnic blanc que ha anat un xic més enllà en les seves queixes sobre el màxim organisme del futbol europeu i creu que les seves declaracions no es poden tolerar. De fet, les han titllat directament "d'inadequades". De moment, el web oficial del Reial Madrid segueix intoxicant sobre la vermella a Pepe.

La UEFA s'ha emparat en l'article 5 del Règim Disciplinari de la Lliga de Campions, en l'apartat Principis de Conducta que afecta tots els integrants de les plantilles dels equips que disputin un matx de la Copa d'Europa, per a un expedient que s'ha de resoldre el divendres 6 de maig. El Reial Madrid també es veu afectat pel llançaments d'objectes al terreny de joc i per invasió de camp. Pepe i el blaugrana Pinto també seran expedientats per les seves expulsions.


El Madrit-Barça s'ha viscut (apassionadament) al Sálvame

On hem arribat que, des dels abismes més obscurs dels abocadors d'escombraries televisius, han fet una anàlisi acurada del Madrit-Barça d'ahir. La cosa, per si t'interessa, ha anat més o menys així:

En el bàndol blaugrana s'han posicionat, de manera més que evident, el badaloní Jorge Javier Vázquez, la Mila i l'atletista Belén Esteban. La princesa de San Blas ha carregat durament contra Mou (el portuguès ha d'estar tremolant) i ha lloat Pep Guardiola amb tanta intensitat que les venes del coll de la noia m'han fet patir d'allò més. La Belén i en Jorge Javier han destrossat Mourinho.

En el sector madridista s'ha significat, en absència del gran ultra Kiko Matamoros, la Terelu. Per a la fillsísima "el partido de ayer fue como si me abrieran en canal". Déu quina imatge! L'ex del carajillero d'en Pipi Estrada ha assegurat que l'expulsió de Pepe "va ser injusta". Amb tot, un bri de lucidesa l'ha portat a l'extrem d'assumir que la derrota va ser per culpa d'un Madrid "que jugó peor imposible". Terelu creu que la roda de premsa de Mourinho va ser vergonyosa.

Els dos bàndols han fet les paus arribant a una conclusió espectacular: "El Madriz no se merece un entrenador como Mourinho".

PS: Amics de l'APM ja trigueu!

...i el nou crack holandès (18 mesos) va signar el contracte

Aquí tens la signatura del nou jugador del planter del VVV-Venlo, que ocupa el segon lloc per la cua, de l'Eredivisie holandesa. El joveníssim jugador, de només 18 mesos, ha atret l'atenció dels observadors del club. Així, Baerke van der Meij s'incorporarà a la disciplina del club en virtut del contracte signat pels propers 10 anys. El jove jugador, que com que no sap parlar encara no ha definit en quina posició vol jugar, ja ha fet la roda de premsa, ha estampat el seu OK al contracte i ja s'ha deixat retratar amb la samarreta del seu equip.

Un conjunt en el qual, per cert, va jugar el seu avi. El que no hi ha són les seves primeres declaracions a la premsa. En Baerke sí que podrà dir que era del VVV-Venlo des de petit. Desconeixem si han incorporat una clàusula anti Wenger! Evidentment, tot arrenca d'aquest video que triomfa a Youtube i no és res més que una broma. Ara, que com el vailet sigui un nou Messi, un nou CR7 o un nou Chicharito...

Un lector de l'Ara demostra que l'AS torna a manipular una imatge

Aquest cop, per suavitzar la criminal entrada de Pepe, amb la planxa i amb evident intenció de destrossar l'empenya d'Alves, i deixar el carnisser de Milwaukee com un santet injustament expulsat. Publiquen la realitat, trucadeta de la Central Lechera al pobre periodista de torn i 20 minutets després ja ho tenim tot ben maquilladet. Sort que l'Arnau va estar ben atent!

Clar que, posats a fer, també han fet aquesta gràcia.

dimecres, 27 d’abril de 2011

Mou s'excusa amb el discurs dels culés durant Franco


No te'n refiïs mai del Madrit. Els blancs tenen a l'ADN la lluita, l'orgull i el morir amb les botes posades. Un equip amb nou Copes d'Europa no sap què és rendir-se. Cert és que en Pep va donar un cop de puny a la roda de premsa i que Messi l'ha donat a la gespa del Bernabéu (ara només falta el d'en Mas a Madriz), però el partit de dimarts vinent al Camp Nou ja t'asseguro que no serà un passeig blaugrana. Encara que The Special Five hagi dit, en roda de premsa, que el seu equip "ja està eliminat".

M'ha sobtat en Mou. Ja sabíem que carregaria contra els àrbires (vés quin remei li queda) enlloc de preguntar-se pel seu pèssim plantejament. Fins i tot una bèstia ofensiva com CR7 va admetre que "no m'agrada aquest estil de joc, però m'hi haig d'adaptar". Sincerament, les seves excuses m'ha recordat el discurs dels culés durant el franquisme, durant la TV en blanc i negre o, si vols, abans de Cruyff. L'holandès serà el que vulguis però, al marge de l'estil que va donar al Barça, va domesticar l'entorn arrencant l'esperit d'etern segon putejat pels àrbitres a plantejar-se perquè no es podia ser el millor equip del món. Que no sap Mou que entrena el Madrit? Que no sap quina és la història del seu equip?

Frases com aquestes, no caben en el futbol modern ni en la boca d'un entrenador de la categoria de Mou:
.- "Pep és un entrenador fantàstic, però va guanyar una Champions que a mi em faria vergonya tenir".
.- "Contra el Barça no tens cap possibilitat. No entenc perquè la UEFA no deixa jugar contra ells".
.-"Ha estat un miracle jugar amb 10 i acabar amb aquest resultat".
.- "Són un equip fantàstic, però no sé si és la publicitat d'Unicef, o que són molt simpàtics, o és el poder de Villar a la UEFA. No ho sé. No ho entenc. Per què un equip tan bo necessita això?... Era un partit igualat i l'àrbitre fa això. Havien d'arribar a la final i allà hi seran".
.- "Desitjo que Guardiola guanyi, un dia, una Champions de veritat".
.- "La gent de Catalunya és honesta. Sap què està passant. Tinc molts amics catalans que no els agrada guanyar així".

Messifinal sentenciada!

Eufòria de Messi després d'un doblet històric

Al llunyà mes de desembre, Leo Messi va ser proclamat Pilota d'Or. Allau d'opinions, la majoria en contra, que defensaven les opcions de Xavi i Iniesta sota un vernís hispànic que feia feredat. La UEFA, però, no entén de qüestions sentimentals i els números feien justícia coronant l'argentí com a rei del món. Avui, al Bernabéu, Leo Messi ha sentenciat la semifinal anada de la Lliga de Campions amb dos gols que valen un bitllet a Wembley. El segon, per cert, d'anunci desfent-se de fins a cinc homes per superar Casillas amb la dreta. El primer, de murri aprofitant una centrada fabulosa d'Afellay que es veu que el van fitxar únicament i exclusiva pel partit d'avui al coliseu blanc. Mou, el simpàtic Mou, podrà dir amb raó que, per quarta vegada consecutiva, el Madrid acaba amb 10 davant dels blaugrana. Un Barça que es permet el luxe d'acabar el partit amb un juvenil, Sergi Roberto, al terreny de joc.

La tonteria de Pinto
Saps que sempre he estat un admirador de Pinto, però avui el gadità hauria de quedar-se sense sopar. Com pot, des de la banqueta i a la mitja part, donar una bufetadeta a Arbeloa per més que el lateral blanc el provoqui? Cert és que Chendo també es fica al bell mig de la picabaralla, però l'expulsió del blaugrana ha estat més que justa. No ha tingut conseqüències, però... I si valdés s'hagués lesionat? I si Valdés hagués estat expulsat? Quedava tota la segona part i el partit de tornada per endavant.

I si justa ha estat l'expulsió de Pinto, també ho ha estat la de Mou. El puto amo ha aplaudit irònicament l'àrbitre quan ha ensenyat una merescuda vermella directa a Pepe i The Special Five ha anat a parar a la grada. Pepe ha fet una entrada criminal de les seves sobre Dani Alves i ha rebut el que es mereixia per "donar o voler donar". Marxava el nou símbol blanc. L'home que havia fet creure els espanyols que amb fanfarroneria i males arts es podria derrotar la humilitat, el sacrific i el treball. "Vinc amb 12 nanos de la casa a competir", deia Guardiola. I per Déu si ho han fet. El matx del Camp Nou se'l perdran, a més de Pinto i Mou, Sergio Ramos, que ha vist la groga i haurà de complir un partit de sanció.

No entenc Mou
Mourinho, l'entrenador de títols, en sap molt més que no pas jo de futbol. Però no entenc el portuguès. Com pot regalar la primera mitja hora al Barça? Com pot el Madrit xutar un cop entre els tres pals de Valdés en tota la primera part per obra i gràcia de CR7? Com pot, un equip que juga a casa, no pressionar en cap moment la sortida de pilota del Barça? Com pot, un equip que aspira a guanyar la Champions celebrar com un gol una targeta groga a Dani Alves? Com pot Cristiano Ronaldo ser l'únic jugador blanc que volia posar alguna cosa més i ha arribat a esbroncar els seus companys demanant una col·laboració que no arribava mai?

Un peu i mig a la final?
Quants cops escoltarem aquest tòpic en les properes hores? Per què un peu i no un colze? O una mà? Recordo que si alguna cosa defineix el Madrit és lluitar fins el darrer segons. Avís a navegants.

I, per acabar, un record a la Mona d'Eduardo Inda
En el dia de la Mona, el dilluns de Pasqua, el marquista va deixar que la mona que deu tenir a la gàbia de casa seu fes la portada. Aquesta va ser l'obra del primat... Juas, Juas....





La CNN lliga el Barça i la independència de Catalunya vers el nacionalisme castellà del Reial Madrit

Sempre és curiós llegir com et veuen des de fora. Doncs bé, la totpoderosa CNN ha publicat una interessant reflexió sobre la rivalitat entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. El mitjà estatunidenc vincula els blaugrana amb "la independència i l'orgull de Catalunya" contra el "nacionalisme castellà" que, per a ells, arrenca "des de la Guerra Civil i el règim de Franco".

Si llegeixes l'article amb tranquil·litat, crec que es pot entendre força bé, trobaràs interessants comparacions, una bona dosi d'estadística, una definició de Mou en la qual hi estic força d'acord, una reflexió sobre que "Espanya és un país boig pel futbol" i una puntualització: Tant el Barça com el Madrid han desbancat els New York Yankees del primer lloc del rànquing mundial d'equips que paguen millor els seus jugadors.

De tota manera, remarquen des de la CNN que els dos equips són molt diferents. Mentre el Reial Madrid, diuen, aposta per l'extravagància dels fitxatges multimilionaris tipus Galàctics, contrasta els blaugrana que, segons ells, aposta pels jugadors fets a casa i en destaca Xavi, Iniesta i Messi.

Una patinada en l'article
Per ressaltar la vinculació entre Barça i Catalunya, la CNN subratlla que quan en Franco va decidir "suprimir els dialectes (sic)" al Camp Nou es va seguir parlant en català. Upps. Senyors de la CNN el català no és un dialecte. I no és un dialecte perquè, senzillament, deriva directament del llatí.

Michael Jordan i Di Stéfano
Ara bé, no dubten a recordar el nazionalcatolicista-fitxatge de l'argentí Alfredo Di Stéfano per part del Reial Madrid. Per tal que ho entenguin els lectors estatunidencs imaginen que pensin què els semblaria "si Michael Jordan dóna la seva paraula de jugar als Bulls i després acaba ajuntant-se als Knicks de Nova York".

Complicat cas ètico-legal a la Penya amb Bueno

Malgrat tenir força advocats a la família, mai m'ha interessat massa el món de les lleis. Ara bé, estic molt interessat en veure com acabarà el cas entre l'expivot Antonio Bueno i la Penya. El madrileny va dur el Joventut als tribunals per incompliment de contracte i, en primera instància, el jutge ha fallat a favor de l'esportista. De moment, els verd-i-negres hauran de pagar 450.000 euros d'indemnització. La maquinària legal de la Penya, que té cinc dies per recòrrer, ha d'estudiar el cas i decidir si plantegen batalla o no. La realitat és que l'entitat catalana no està per massa alegries econòmiques (com tants i tants clubs de casa nostra) però el cas dibuixa problemes ètics.

Recordes el cas? Resulta que Bueno es va precipitar per la finestra de la cuina del pis de casa seu a Leganés (és difícil que fos un accident amb un paio de 2,10 i 130 quilos passant per un ventanal més aviat petit) caient al carrer i trencant-se braços, cames, canells, cadera, sacre i algunes vèrtebres. Va ser intervingut quirúrgicament en diferents ocasions i sembla que no podrà jugar mai més a bàsquet. El problema és que quan van passar els fets (el passat 29 de maig) Bueno tenia contracte amb la Penya.

Però el problema és que, malgrat el secretisme en el qual s'ha envoltat el cas, sembla que hi ha coses massa obscures al darrera. Si Bueno es va tirar, que no està demostrat, entenc que el treballador no té la culpa d'enbogir i, per tant, el club hauria de pagar. Ara bé, sembla que Bueno, en els darrers temps i impulsat per una situació mentalment inestable, s'havia integrat en una associació de dubtosa legalitat amb ferum de secta que, presumptament, s'hauria aprofitat dels seus problemes psiquiàtrics. A més, la seva mare explica que el de Vallecas, gràcies als seus nous amics, li havia assegurat, darrerament, que "veia morts quan viatjava al Més Enllà". En té la culpa la Penya? Bufff

PS: Repeteixo no sóc experts en lleis. Només parlo de sensacions. Des del ventre.

La Central Lechera de... Guardiola

Aquí la font. La Central Lechera es veu que és el nom, en clau, amb el qual els periodistes es refereixen a la premsa que combrega amb Florentino Pérez. És el blog de Carles Torras en el qual, en el darrer post, explica la seva explosiva intervenció en el Punto Pelota.

Pep, ovacionat pels seus futbolistes quan va arribar a l'hotel

Han estat molts mesos de mossegar-se la llengua, de callar, de parar l'altra galta, de no entrar en provocacions... Al final, però, el gra de pus que és Mou ha hagut de rebentar i Pep ha estat l'encarregat de dir veritats com a temples. Perdoneu, però algú ho havia de dir, segur que pensava el tècnic català quan tornava de la sala de premsa a l'hotel del Barça. Guardiola havia donat un autèntic recital al temple del Bernabéu amanit amb un "vinc a competir amb 12 nanos de la casa contra nou Copes d'Europa. I doneu per segur que ho farem!" bo i recordant que "el nostre equip, com el meu petit país, té una llarga història de caure i tornar-se a aixecar".

Potser és per això que a l'hotel Eurostars Madrid Towers, quarter general del FC Barcelona a la capital espanyola, ningú havia començat a sopar. Jugadors i tècnics eren al menjador esperant que tornés Guardiola. Havien seguit la roda de premsa per la TV i volien tancar files amb el seu tècnic. Ells també s'han hagut d'humiliar moltes vegades callant, respirant fons i arribant fins el número 10. Quan va entrar en Pep: ovació tancada i tothom dret aplaudint.

Jo, si fos del Madrit, estaria tremolant.

La gespa, per a les vaques!

M'agradaria no sentir a parlar més ni dels àrbitres ni de la gespa. Els primers són un mal necessari (si en fots sis ja et poden xiular un penal en contra) i pel que fa a l'herba... La UEFA diu que s'ha de regar "totes les zones del camp" com a mínim "una hora abans del partit". L'equip local, però, pot decidir si se segueix mullant la gespa a partir de les 19:45h i si els aspersors funcionaran "un màxim de cinc minuts" al descans. La UEFA no diu res sobre la mida. Sembla que al Bernabéu hi haurà una alçada de 29 mil·límetres (quatre més que a Mestalla) per dificultar el joc ràpid i de toc del Barça. Però, recordem, que una gespa tan alta tampoc és la més indicada pels equips de Mou que practiquen el contracop més letal i vertiginós de la història del futbol. La gespa, per a les vaques!

Prou periodisme esportiu de carajillo!


No puc més. Crec que arriba el moment de fer una reflexió. Darrerament, els mitjans estatals estan apostant pel que he batejat com a periodisme esportiu de carajillo. S'hauria d'expulsar de la professió gent que, amb gens de gràcia, es dedica a explicar les coses a l'audiència com si s'estigués a la barra del bar de la cantonada. Es creuen simpàtics, propers, mentalment àgils, distesos, frescos, ditxaratxers i tremendament divertits.

És el cas de penosos personatges com en Pipi Estrada, els Manolos, el penós equip dels Ultra Sur que comenta la Champions per La1 (Sergio Sauca, Silvia Barba i companyia), el barroer equip de retransmissions de laSecta (Esteva, Narváez, Guasch i companyia) i les tímides incursions en aquest camp tan espinós d'en JJ Santos. Són personatges que han intentat imitar i explotar el talent natural d'un binomi sensacional (Andrés Montes-Antoni Daimiel amb les retransmissions NBA) sense cap mena d'èxit. De fet, el pobre Montes va naugrafar en l'invent que ell mateix havia patentat quan el van arrencar del bàsquet i les seves aportacions es van democratitzar de la mà de la selecció estatal de futbol.

No estic en contra de les pinzellades d'humor en les informacions. Al contrari. Per exemple, Michael Robinson (més anticatalà que el PSC), Antoni Daimiel o Jordi Ramos (TV3) tenen la facultat de saber donar informació i d'explicar coses amb un punt d'ironia, doble sentit o d'humor intel·ligent i sincer.

Si és veritat que el mot carajillo prové del català (diuen que els mossos de càrrega de la barcelonina Estació de França demanaven un cafè amb unes gotes d'alcohol que ara guillo) jo també marxo. No m'hi trobaran.

dimarts, 26 d’abril de 2011

Pep Guardiola ensenya les dents i ho aplaudeixo


Ja era hora. Hi ha gent que no es mereix cap altre mena de discurs que el de la contundència. Pep Guardiola, sempre mesurat (prudent i educat), ha esclatat aquest dimarts, en la roda de premsa prèvia a les semis de demà de la Champions al Bernabéu. Aplaudeixo en Pep. S'ha cansat de posar l'altra galta i ha tret les dents. Duru! Com l'Alejandro no hi és, en Pep no necessita ningú per treure's les castanyes del foc. Més que les paraules, el més impressionat ha estat la posada en escena. Posem-nos drets per aplaudir! Hem vist un Guardiola extremadament seriós, molt dur i que demanava "quina és la càmera de Xose. Li dic Xose perquè ell m'ha tutejat a mi".

"En aquesta sala de premsa, ell és el puto jefe, el puto amo. Demà ens enfrontem al camp, fora ell ja m'ha guanyat. Li regalo la seva Champions particular fora del camp, que en gaudeixi i se l'emporti a casa. No vull competir amb ell en cap moment. Només li recordo que hem estat junts quatre anys".

Acte seguit, Pep ha seguit amb l'artilleria pesada: "Nosaltres conquerim coses petitones que admiren el món. No acabarem mai si jo trec la meva llista d'agravis, però no tinc ni àrbitres ni directors generals que m'apuntin. Em coneix i jo el conec. Si es vol quedar amb els amics de Florentino Pérez, pot seguir llegint Albert Einstein. Em conec i em coneix. Ni tan sols justificaré les meves paraules. Només vaig felicitar el Madrid pel seu triomf a la gespa de Mestalla. De Mou n'aprenc moltes coses dins del camp, però procuro no aprende'n res fora".

La referència d'en Pep a Einstein arrenca de les paraules de Mou en la roda de premsa de les 15:00h en la qual ha citat el científic. "Com deia l'oncle Albert, la voluntat és una força motriu més gran que l'energia eòlica o l'atòmica. I la tenim nosaltres", ha assegurat. I, per acabar, una tapa servida amb ironia: "Sortirem onze a jugar. Potser el Madrid acaba amb 10". Ahhh Il Miracolo!!!!
Sabent com és en Pep (persona) espero que aquesta rajada no l'afecti a nivell interior.

En el pla estrictament esportiu, Pep Guardiola ha confirmat que Andrés Iniesta serà baixa. Com el català no és l'alsacià Wenger hem se suposar que el manxec no serà a la gespa del Bernabéu demà.

L'Sport es llueix amb la foto de Luis Enrique

La foto és del meu amic Joan Monfort (amb qui vaig treballar una pila d'anys). Ara bé, no n'hi havia una altra per editar? El cap de fotografia de l'abans diari oficial del Laportisme ha patinat de totes, totes.

La bestreta de Nike a Gerard Deulofeu


Els de Nike seran explotadors infantils però no tenen un pèl de tontos. Els amics d'Oregon ja saben que el gironí Gerard Deulofeu (que l'any vinent jugarà al Barça B tot i que, per edat, conservarà fitxa de juvenil) serà un dels grans futbolistes del món en un parell d'anys. Per tal d'assegurar-se la fidelitat del català, Nike paga la bonica quantitat de 150.000 euros l'any per tenir-lo en reserva. Una clàusula de 20 milions per blindar la nova perla europea, que ja ha entrenat amb el primer equip, i que Nike no toleraria que fitxés per un club Adidas: Reial Madrit, Chelsea...

El de Riudarenes és una autèntica bèstia que apunta maneres des dels 12 anys. Ambidextre, amb regat endimoniat, amb visió de passada, migcampista que pot caure a la banda amb garanties, còmode a la banda esquerra, olfacte de gol, internacional en totes les categories de les seleccions catalana i estatal... S'acaba de proclamar campió de lliga amb el Juvenil A d'Òscar García. Recorda el seu nom.

T'has fixat que la sequera de gols de Villa coincideix...


David Villa va aconseguir anotar, aquest dissabte, contra Osasuna al Camp Nou. Un gol que trencava una sequera inèdita en la brillant carrera del Guaje. Veurem si només va ser un miratge. Però... T'has fixat que el mal moment de cara a gol del davanter del FC Barcelona coincideix amb el judici que va tenir contra el seu exrepresentant a Avilés? José Luis Tamargo, que portava els assumptes de Villa, li reclamava sis milions d'euros en concepte d'indemnitzacions pels traspàs del Guaje al Barça. El judici va ser molt tens que va durar cinc llarguíssimes hores. Tant que Villa va demanar sortir de la sala (en dues ocasions) perquè no podia aguantar les referències a la seva vida que feia Tamargo, va gesticular airadament davant les declaracions de l'exrepresentant (es va endur dues advertències del jutge) i el davanter blaugrana va estar a punt de plorar en més d'una ocasió. Villa va patir una tensió nerviosa enorme que es va manifestar a la sala número 2 d'Avilés. Des d'aquell judici, que va acabar amb un Villa pujant a un aerotaxi per desplaçar-se a Mestalla, el davanter del Barça no sembla el mateix. L'asturià és un home molt fidel (en tots els ordres de la vida) i el seu cap no entèn com, segons ell, el va poder "enganyar" un Tamargo amb el qual portava una dècada col·laborant.

Sandro: recorda el lloro!

En aquests moments de cert desconcert, arriba el moment d'una intervenció de l'Alejandro. El president blaugrana, que mai s'amaga, hauria de donar un cop de puny sobre la taula i fer unes declaracions institucionals de suport a l'equip. El Barça grinyola. El barcelonisme necessita un referent, un far, una guia. Alejandro ha arribat el moment. Digues que Al loro! No estamos tan mal!
Com era allò? Ah sí. "5-0 per no perdre el costum!".

Un tatuatge de Cristiano Ronaldo a la cuixa!

1.- Que no li passi com al nostre amic, seguidor dels Citizens, que es va tatuar a la pell en Wayne Rooney quan els rumors situaven el davanter de Liverpool fora del Manchester United.

2.- Passen els mesos i Wayne Bridge no perdona les banyes que li va col·locar el seu excompany John Terry, quan jugaven al Chelsea, amb la seva xicota. Segona entrega del culebrot.
3.- El Chicharito, futur millor jugador del món, no només goleja amb el ManU sinó que també fa de traductor. El pesolet serà molt útil al políglota Raúl en l'anada de les semis d'avui en les quals els totpoderosos red devils baixen a la mina del Schalke 07.
-Perdona Chicharro...
- Chicharito, Raúl. Me llamo Chicharito
-Me da igual. Oye Chochito, dile a Rooney que es un hijpoputa
-Rooney, Rooney. Come here! Raúl wants to saludate you're mother...

dilluns, 25 d’abril de 2011

Admirador del ball de Sergio Ramos al vestidor de Mestalla

La Copa encara estava intacta. Jesús Navas encara no era conscient del perill que corria. El d'en Manolito tampoc està gens malament, oi?.

Imatge del cap de setmana. Manolo Preciado, un gran, embolcallat pels seus homes que li dediquen el triomf davant l'Espanyol. Després d'una setmana (vida?) complicada. Pell de gallina.

Piqué "Em parteixo els morros al Mundial i escolto que insulto els espanyols"


Gran entrevista del País a Gerdard Piqué. La fa en Luis Martín. Val la pena llegir-la. T'ho recomano. Moment tendre del central blaugrana quan parla del seu germà Carles Puyol: "Me acuerdo que el día que volvió, en Bilbao, creo... En pleno partido, le dije: "Puyi, et trobava tant a faltar [te echaba tanto de menos]". Me dijo que me dejara de hostias, que me centrara. ¡No para! ¿No le conté el día que me dio la bulla con el partido parado? ¿No? Estaban atendiendo a alguien, la camilla en el campo, ganábamos 4-0, quedaban tres minutos y él pegándome gritos: "¡Gerard!". "¿Qué? Si está el partido parado...". "Da igual. Atento, que te conozco!"

Però també hi el gran moment en el qual se'l pregunta sobre la polèmica amb la selecció espanyola que ha provocat reaccions d'aquesta mena.

P: Quins són els seus sentiments vers la selecció espanyola?
R: Esa pregunta no me la haría si no fuera catalán, ¿no? Es muy triste. Llevo jugando desde los 16 años en la selección, me dejé los morros en Sudáfrica, literalmente, y aún leo tonterías de que yo insulto a los españoles. De ese tema no quiero hablar más porque me caliento. A quien dude le recuerdo que yo gané un Mundial con La Roja por si lo ha olvidado. Y me partí los morros.

No m'agradaria ser Adrià Gasol


Maleïdes carxofes :)

Pateixo (sincerament) per Adrià Gasol. El més petit de la família de Sant Boi de Llobregat ja ha arribat a la premsa. Se l'ha deixat en pau fins ara. Però el xicot ja arriba als 17 anys i se'n comença a parlar. L'Adrià haurà d'aguantar una pressió descomunal. Espero que sigui fort i no acabi sent una joguina trencada. No és fàcil ser el tercer d'una família en la qual els teus dos germans grans (en Pau i Marc) són uns autèntics monstres de la cistella. I menys quan les previsions dels metges asseguren que l'Adrià arribarà als 2,20. De moment, amb 17 anyets ja fa els 2,05. Els tentacles mediàtics ja l'han col·locat com a objectiu i al vailet ja l'han ficat (atenció al verb) a la selecció estatal sub'18 perquè es desvirgi. Em sembla bé... si és el que ell vol!

Desconec si les intencions de l'Adrià és abraçar el món de la cistella. Sé que era un noi extremadament aplicat i sensible, molt centrat en els seus estudis, que tocava el piano i que no semblava tenir el bàsquet com a fita. S'inclinava per altres esports com ara el bèisbol o els escacs i segueix volent ser advocat. Demano tranquil·litat per a l'Adrià. Té dret a escollir.

Sé que els seus pares són una bona influència. De fet, en Pau i en Marc també han hagut de superar diferents handicaps i ho han fet submergint-se en l'univers familiar. En Pau (i ho relata ell mateix a les seves memòries i que he pogut contrastar per la meva banda) era de jovenet una autèntica bèstia de la natura dissenyada per jugar a bàsquet. Però el futur bicampió de l'NBA era extremadament indolent, indisciplinat i sense el mínim interès per sacificar-se i baixar el cul per defensar. En Joan Montes es mereix un monument.

En Marc, per la seva banda, va haver de fer el mateix que li tocarà passar a l'Adrià. Va jugar a l'ombra del seu enorme germà i va haver de treballar, de valent, per deixar de ser l'altre Gasol per esdevenir en Big Marc. Amb tendència al sobrepès, el mitjà dels Gasol va haver de pencar com un animal per adquirir el físic que té avui. La seva etapa a Girona, de la mà del mai reconegut Svetislav Pesic i la tasca fosca en els entrenaments del seu pare esportiu, Darryll Middleton) l'han convertit en el set peus determinant que és avui.

Deixem l'Adrià tranquil. Deixem-lo que segueixi estudiant en el Lausanne Collegiate School, que José Antonio Orenga, el tècnic sub'18, l'aconselli sense presses. Que faci el seu camí. Lluny dels focus. Que les presses mediàtiques de la Federació Espanyola no facin malbé un bon noi, que ja va patir una greu lesió al genoll fa dos anys, i que es va operar a Barcelona mentre seguia el seu curs acadèmic al col·legi americà d'Esplugues. Es va destrossar l'articulació esquerre (trencament dels lligaments lateral intern i extern) en un campus d'en Marc a Girona.

PS: Casualment i atinada, alguna mà caritativa ha eliminat del Youtube uns documents en els quals l'Adrià, sota els efluvis de l'alcohol, feia algunes reflexions obscenes sobre algunes noies i, acte seguit, passava a reflexionar sobre Déu i l'existència humana en un monòleg sensacional en un anglès nadiu. Tots (menys l'Aznar) hem estat joves...


diumenge, 24 d’abril de 2011

L'exatleta Fabián Roncero, crucificat a Burgos


És el que té la Setmana Santa. Com ens ho mirem des de la perspectiva judeo-cristiana, es troba tan normal. Fins i tot, entendridor i recomanable. Ho fessin els àrabs paralarien de perillós integrisme, de costums a exterminar i es farien cartes a la ONU per evitar aquestes pràctiques fanàtiques. En fi. El madrileny Fabián Roncero, exatleta i explusmarquista europeu de mitja marató fa de lladre bo.

No apte per a seguidors del Barça!

Maleïdes hemeroteques :)

Ibaka: per un grapat d'euros

D'aquesta manera es va retratar el congoleny-manresà a la seva abitacion (sic) mentre els seus Oklahoma van camí d'entrar a les semis de Conferència (3-0) escombrant els Nuggets de Denver. Serge Ibaka està boig per aconseguir esdevenir un jugador naturalitzat per ser seleccionable per Sergio Scariolo. I és que les primers de la Federació Espanyola de Bàsquet són una temptació molt gran.