"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

divendres, 6 d’agost de 2010

L'esportista més famós de l'Índia escriu la biografia amb sang


Probablement, el nom de Sachin Tendulkar no et digui absolutament res. Però, als seus 37 anys, ha estat catalogat com el millor jugador de criquet indi (no he entés mai aquest esport) i, per a molta gent del país, és una autèntica icona religiosa. Tendulkar ha decidit que ja és hora d'escriure les seves memòries i, (per si t'interessa) seran a les llibreries el proper mes de febrer. Però, és clar, Tendulkar, venerat per milers d'indis, no podria decebre i ha decidit fer una edició limitada de deu còpies amb les fulles d'or... tacades amb la seva pròpia sang! Si el post t'ha emocionat i vols volar a Delhi per aconseguir el llibre, t'aconsello que esmorzis abans. Pesa... 37 quilos. Suposo que faran la versió de butxaca! Sort que no s'ha esperat a redactar les seves vivències als 70 anys ja que, sinó, s'hauria d'anar en camió a la llibreria de torn.

dimecres, 4 d’agost de 2010

De criar caderneres a regnar a París


Alberto Contador és el novè espanyol que guanya el Tour i ja en té, als seus 27 anys, tres al seu sac. El madrileny és un dels quatre ciclistes que han estat capaços de guanyar les tres grans proves de tres setmanes (Giro, Tour i Vuelta). Haig d'admetre que m'emocionen les històries de superació personal. I aquesta és bona! Contador és un apassionat dels animals (el seu somni és convertir-se en veterinari) i des de sempre havia criat canaris i caderneres al marge d'estar permanentment envoltat per coloms.

Però, ara fa sis anys, Contador va tenir un greu problema de salut. Ja anava en bici i en la Vuelta a Asturias va patir un greu accident. Havia començat a tremolar i a tenir convulsions. Va tornar al seu poble (Pinto) i es va tornar a trobar malament. Els metges li van diagnosticar un cavernoma cerebral i se l'havia d'operar contra el crono. Era una intervenció arriscada i difícil i ningú sabia si Contador podria seguir amb l'esport. Aurora Martínez Rodrigo, una neurocirurgiana que tenia 35 anys, li va salvar la vida. Cinc hores d'operació, dues plaques de titani i 70 punts a la pell de crani. Aurora, satisfeta, va poder treure el coàgul de sang del cap del madrileny però es va espantar quan li van anunciar que venia la UCI. Afortunadament, no era la Unitat de Cures Intensives, sinó la Unió Ciclista Internacional. I és que hi havia molts riscos. Des de perdre els sentits, a quedar-se en una cadira de rodes o com un gerani. Els metges del Liberty (equip en el qual militava) se'l volien endur als EUA però van quedar impressionats amb el treball fet al madrileny hospital Ramón y Cajal.

Un any de patiment, de recuperació, de lluita... fins que a la Volta a Austràlia de 2005 va recordar antigues sensacions adjudicant-se l'etapa reina. Quan tenia 16 anys, un dels seus tres germans (avui el seu representant) li va regalar una vella Orbea amb la qual va començar a pedalar. Fins avui.

dimarts, 3 d’agost de 2010

Lance armstrong odia els dos pares que ha tingut

Si no t'entens amb ton pare, hi ha un problema. Si no t'entens amb dos pares, tens dos problemes. És el que sembla que li ha passat a Lance Armstrong. En aquest magnífic article d'aquest diari digital suís, s'explica com un periodista busseja en els budells del white trash (la classe mitjana-baixa estatunidenca que es reflexa tan bé en una sèrie com la mítica Roseanne) per trobar els dos pares que va tenir l'heptacampió del Tour de França. L'equip es desplaça a la localitat de Palo (Texas) i aconsegueix trobar els dos homes que haurien amargat la vida al ciclista.


De fet, en la seva biografia oficial, Armstrog admet que "mai vaig tenir un pare. Mai he conegut el meu suposat pare. Però no em preocupa ni gens ni mica. El fet que m'hagi transmès els seus gens no vol dir que sigui el meu pare. No seria capaç de diferenciar el meu pare del caixer de la cantonada. Després, la meva mare em va fer el pitjor regal: un padrastre. Un home amb un bigoti ridícul que lloava els èxits dels altres. Era un probre home. Sincerament, m'importen un rave. Tinc la impressió que el cognom Armstrong és un pseudònim", escriu al llibre 'El meu retorn a la vida'.

Què hi ha de veritat? El periodista François Inizan ho intenta esbrinar traslladant-se al lloc dels. Els suburbis de la ciutat de Palo. El pare biològic de l'esportista va ser Eddie Charles Gunderson i al padrastre, Terry Keith Armstrong, que se l'assenyala com l'home que va forjar el caràcter presumptament violent que la gent assegura que té el texà. Lance, al més pur estil Fernando Alonso amb la seva dona Raquel de Rosario, va advertir que no parlaria amb cap mitjà que s'acostés a un dels seus dos pares.

El nostre intrèpid periodista localitza una cabana envoltada d'escombraries i perduda en un camí rural. Hi viu Gunderson que no concedeix una entrevista des de 2005 i, des d'aleshores, ha viscut en un exili. Forçat?. Ha estat detingut per possessió de drogues i ha mentit assegurant que treballa. S'obre la porta. El pare biològic (Armstrong ha heretat el seu físic) està mig drogat i en pijama. Parla el germanstre del ciclista i assegura que "tenen prohibit" parlar del set vegades campió de le Grande Boucle.

L'avi d'Armsrong, per part de pare, va morir alcoholitzat i traumatitzat pel Vietnam i l'àvia d'origen noruec s'ocupava del petit Lance (li van posar aquest nom en honor d'una estrella dels Cowboys de Dallas) quan sa mare anava a treballar en un Kentucky Fried Chicken. La mare de Lance, que el va parir amb 17 anys, sempre ha mantingut que l'estovava el seu home però Gunderson admet, només, "una única bofetada". L'home desapareix d'escena quan Lance tenia tres anys, es va tornar a casar i, presumptament, la nova esposa es va suïcidar d'un tret després d'haver ingerit un mar d'alcohol.

I què diu en Terry? El pare adoptiu és comercial d'una empresa que ven bolets. Es defineix com a cristià, admet haver estat infidel un munt de vegades a la seva dona i assegura que sempre va estar al costat de Lance fins que el ciclista va deixar el niu familiar als 17 anys. "Lance diu que sóc el seu padrastre. Però sóc el seu pare. Porta el meu cognom". Terry nega haver pegat Armstrong i assegura que ell no el consentia pas, a diferència de sa mare. Destaca que Lance no tenia cap mena d'esperit d'equip ni de joc col·lectiu i que, per això, es va inclinar per la bici. Explica que Lance era un xuleta. "Era un rebel. Conduïa sense carnet, ensenyava el cul per les finestres i tirava boles de tennis en flames". "jo li comprava el millor material i el vaig anar a veure en una cursa a Austin. Ni em va mirar".

dilluns, 2 d’agost de 2010

Xinlone: futbol, arts marcials i budisme

He vist un sensacional reportatge, al National Geographic, del Xinlone que és l'esport tradicional de Myanmmar (l'antiga Birmània). Es practica des de fa 1.500 anys i és una barreja de futbol, arts marcials i filosofia Zen. Es diu que és l'esport menys competitiu del món (deu ser l'únic que es juga sense contrincant) però el que exigeix més competitivitat. Sis jugadors (homes i dones) circulen en cercle al ritme de la música. Un dels membres de l'equip es col·loca al bell mig d'un diàmetre que no ha de superar els 6,7 metres i es passen la pilota usant sis parts del peu, els genolls i l'esquena. Es realitzen postures i filigranes espectaculars i els companys que envolten el jugador central el poden ajudar a evitar que s'escapi la pilota de canya però només amb un moviment. Si l'esfèrica cau, es torna a començar. S'han documentat més de 200 posicions diferents per colpejar la pilota i s'han d'executar tal i com marca la tradició. Els membres d'un equip estan tan concentrats que assoleixen al jhana que és un nivell de concentració semblant a la fase Zen dels budistes. Altament recomanable.