"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 20 de novembre del 2010

Sort que Pep és íntim de Lillo (0-8)

El FC Barcelona ha derrotat de manera contundent l'Almeria, a terres andaluses, amb un mambo de gols. A la mitja part, el marcador del Juegos del Mediterráneo ja assenyalava un violent 0-5. Han marcat Messi (3), Bojan (2), Iniesta, Pedro i Acasiete (pp). Sort que Pepe Guardiola és íntim amic de Juanma Lillo que si no...

Lectura ràpida:
.- L'Almeria, fins avui tercer equip menys golejat, ha encaixat, en una nit, tants gols com els que havien rebut els andalusos en les primeres 11 jornades
.- El FC Barcelona assoleix el triomf més contundent de la història fora de casa. Iguala el 0-8 de la temporada 1959-60 contra Las Palmas
.- La notícia principal és que David Villa no ha marcat. Guarda l'artilleria per dilluns vinent.
.- Andreu Fontàs ha estat sensacional
.- La golejada és espectacular i més si es té en compte que el porter de l'Almeria és Diego Alves, un dels millors de la lliga espanyola
.- Sembla un resultat quan el futbol es jugava sota el jou de Franco i en blanc-i-negre
.- Al descans, Guardiola ja ha reservat Xavi (Keita), Iniesta (Thiago) i Pedro (Bojan)
.- La llista de golejadors és més llarga que els implicats en el cas Palau o les retallades del Constitucional a les llibertats catalanes i, pràcticament, tapava la pantalla
.- 13 gols de Messi a la Lliga
.- A destacar la gran actuació de Pep Guardiola que es mereixeria un premi al fari play. Els blaugrana només han baixat els braços amb el 0-8 i, en tot moment, s'han mostrat tensionats, respectant el rival i sempre concentrats en defensa. L'Almeria és un equip professional i, com a tal, es mereix que el rival jugui al màxim en tot moment. A ningú li agrada l'almoïna i, encara que ara els faci mal, segur que els futbolistes del conjunt andalús ho entendran

Roncero: pena, penita, penaaaa...

València no sap com treure's del damunt el mort d'Ecclestone



Penso que els amics valencians no tenen el Govern que es mereixen. Els conservadors Camps-Barberà van fer mans i mànigues per aconseguir un Gran Premi de F1 a la ciutat. Per això van haver-hi reunions més que dubtoses amb Bernie Ecclestone amb certs escàndols que ara no cal recordar. Però... Ai las! No és or tot el que lluu. Ara, la Comunitat Valenciana no pot pagar el cànon del Circ i estan buscant comprador per al GP d'Europa. Camps-Barberà confiaven en treure partit econòmic urbanitzant la zona del port en la qual hi ha el traçat, però és clar... la crisi immobiliària ha destrossat el projecte que, per quedar bé, qualificaré només d'especulador.


El capellanet Camps ja s'ha posat de genolls (acció que sap fer molt bé) per pregar-li a Ecclestone que els alliberi del Gran Premi d'Europa. L'apergaminat propietari li ha etzibat que els 18 milionets han d'anar a parar al seu compte corrent. Que ell no és el Tio Paco (el de les rebaixes). Els dos conservadors (ell i la tieta Rita) pensàven que la F1 era un paradís en el qual donaven durus a quatre pessetes. Ara, s'han trobat que no ingressen el que esperaven. Paguen un cànon de 18 milions per organitzar la cursa més dels despeses de muntatge (12 més) i no veuen un euro ni dels drets televisius ni de les entrades del paddock que són exclusives d'Ecclestone i valen 4.000 euros cadascuna. Només els queden, doncs, els ingressos de taquillatge que no han estat tan sucosos com s'esperaven.

Faves comptades. Els ingressos de taquilla no arriben als 10 milions. Ups. Ens en falten vuit per pagar el cànom i 20 més per quedar-nos a zero!. Vaja, vaja. L'invent Camps-Rita per fer un Montecarlo a la capital del Túria fa aigües per totes bandes. El número d'espectadors baixa espectacularment, s'han gastat més de 90 milions d'euros en acondicionar el traçat. Camps i Rita tampoc han explicat on han anat a parar els milions de l'erari públic que van pagar a Urdangarín, per endegar un presumpte acte esportiu que mai va veure la llum, mentre el gendre del Campechano és refugiat a la seva gàbia d'or de Washington. Els valencians es mereixen aquest govern?

Nico Britney Spears Rosberg



El pilot de Fórmula 1, Nico Rosberg, ha protagonitzat un curiós incident que, per ser un esportista d'elit, ha quedat en una simple anècdota. Resulta que el pilot de Mercedes va anar a un luxós hotel de Dubai per passar les vacances. En arribar a la recepció, va donar el seu passaport i el personal de l'establiment es va quedar parat. La foto que hi havia era la de la cantant Britney Spears. Rosberg, que ha penjat la foto en el seu Twitter, creu que un amic seu li ha fet aquesta broma pesada. Es veu que al pilot de Mercedes el coneixen en el paddock per Britney ja que diuen que s'assembla molt a la noia. No cal dir que a Rosberg no li agrada gens ni mica que l'hagin batejat d'aquesta manera.

Els 10 pentinats esportius més estrambòtics



No. Dennis Rodman no és el número u. Vist en aquest blog.

divendres, 19 de novembre del 2010

Has vist la portada del Marca d'avui?



Eduardo Inda és un autèntic crack. El que hauria de fer competició és prohibir, de per vida, que Mourinho vomiti davant la premsa. El portuguès només fa que provocar i després ens queixarem (amb raó) quan un boig li obri el cap amb una pedra. Estic d'acord amb Jorge Valdano. L'argentí, que sempre té dos problemes per a cada solució, borda i diu defensant Merenguinho "Posar Preciado i Mou al mateix nivell, amb el que van dir, és un error de bultu". Home, és evident. Preciado diu les coses pel seu nom i Mourinho es limita a provocar, a incentivar la violència i a tirar la pedra i amagar la mà. Fent-se el valent ben protegidet dins del seu bus.

Maria Patiño al vestidor del Barça?

Déu. Els voltors televisius de programes de gran impacte dramàtic com ara el Sálvame del badaloní Jorge Javier Vázquez o el programa d'Antena 3 que fa anys que segueix sense trobar el corazón, i que se segueix preguntant on dimonis és, podrien clavar les urpes al tendre vestidor del FC Barcelona. Maria Patiño, a qui li va retirar l'acreditació per cobrir el cas judicial de la Pantoja podria trucar la porta del santuari del Camp Nou.

Sembla que Gerard Piqué i Skakira segueixen ballant el waka-waka que van encetar a Sud-àfrica, que van seguir a Eivissa, i que sembla que han prorrogat aquest cap de setmana a Blanes, segons la sempre ben informada premsa local. Celebrem que el sempre perillós ritme pèlvic de la cantant de Barranquilla no hagi interferit, de moment, en el gran moment de forma del blaugrana. I escrivim "de moment" perquè la Lloba ja ha llogat una casa a Bellaterra, a més de ser la propera bombolla Freixenet i d'haver rodat un videoclip a Barcelona.

Ibi (que és com els amic li diem a Ibrahim Afellay) és un tresquartista que pot donar un bon rendiment als homes de Guardiola. Però, de moment, sembla que el més vistós és la sexa xicota. Una esplèndida mossa, batejada com l'Angelina Jolie holandesa, que s'ofereix al món amb tòrrides fotografies. En la d'aquí sota, sembla que Dorien Rose tenia molta calor!


Finalment, el bo de Carles Puyol, que encara deu estar commocionat per la passió d'aquest seguidor, sembla que navega amb una noia del famoseo que no sé exactament què fa, ni m'importa, però que ja s'ensenya alegrement. Fotos de Vuélveme loca.

El Pim... i el Pam

Pedro de la Rosa haurà de pagar... si vol treballar


La frase preferida dels nostres avis era "On anirem a parar?". Me la faig meva. Ara resulta que es posa, sobre la taula, el que fins ara era un secret a veus. Amb l'excusa de la crisi, acabarem pagant per tenir una feina. No cobrant per treballar. És el que se li ha plantejat, sense eufemismes, a Pedro de la Rosa. El barceloní em cau simpàtic. És un excel·lent pilot que es resisteix a penjar la granota o el volant malgrat la seva edat. Sonava com a possible pilot d'Hispania per a la propera temporada però sembla que si en Pedrito no posa diners a l'escuderia ibèrica, l'ex de McLaren haurà de mirar-se les curses des de la TV.

“Pedro de la Rosa no té un volant a Hispania Racing si no aporta diners", ha dit José Ramón Carabante que és el patró de l'escuderia. De quants diners estem parlant? Em pregunto jo. "Entre vuit i 10 milions d'euros" Òstia tres Afellays. Segons Carabante és el que costa rebaixar dos segons per volta. Doncs com el pobre Pedro no s'inventi un canvi de sexe d'urgència per anar al DEC, ho té magre.

Hispania Racing no té massa diners. No ens enganyem. De fet, han trencat amb Toyota i la situació econòmica és desesperada per a l'equip de Carabante. La F1 és un esport en el qual rebaixar una dècima costa molts euros, però crec que la feina del català és pilotar i cobrar i no pas fer de comercial. Els Carabante's Boys tenen un pressupost de 55 milions d'euros (en volen 65 per a 2011) que, perquè et facis a la idea, és almoïna per lluitar amb una Ferrari que mou uns 400 milions.

De moment, l'escuderia incorpora l'empresari que compartia pupitre amb Aznar, Juan Villalonga, que va ser president de Telefónica, estudia instal·lar-se a Barcelona o a Madrid (s'ho endurà qui pagui més) i estrenen nou acord amb Williams (més baratets que Toyota) per a la caixa de canvis.

dijous, 18 de novembre del 2010

Per a quin esport ha nascut el teu fill@?


Fa tres anys i mig em vaig convertir en pare. Però resulta que la meva filla no duia el manual d'instruccions. Vaja! I ara què hem de fer? A un pare i a una mare se'ls plantegen dubtes sobre quin serà el futur del nen@ que irrompeix a les seves vides.

No hem d'oblidar que hi ha molta gent que confia en què el seu fill es converteixi en un Messi, un Alonso, un Nadal o un Gasol que els ajudi a pagar la hipoteca i a suportar la crisi. En el cas de les nenes, la situació és força més complicada ja que, en el món de l'esport, només el tennis assegura uns ingressos futurs a aquells que somien passar de viure dels pares a viure dels fills.

Ara, tots aquells que tinguin interès en potenciar les habilitats esportives dels seus fill@s o, com a mínim, tenir pistes sobre quin és l'esport pel qual tenen més aptituts les criatures estan d'enhorabona. Ja es pot saber (o intuir) amb poc marge d'error. Així és com es promociona el nou test genètic que ens arriba dels EUA i que no és res més que una mena de predictor esportiu. Amb la tranquil·litat que no s'ha de pixar al damunt del nen@ per saber quin esport ens recomanen :)

L'empresa Atlas Sports Genetics està començant a vendre aquest test encaminat a il·lustrar els pares sobre l'esport en el qual el nostre fill@ té més possibilitats de triomfar. Amb el conseqüent estalvi econòmic que suposa no haver de comprar diferent material esportiu (ara un stick, ara una raqueta, ara una bici de competició, ara un bat de bèisbol, ara un floret, ara un F1) i anar-ho arraconant on bonament poguem quan se'n cansin.

La clau és el gen ACTN3 que es va descobrir l'any 2003. Amb una mostra d'ADN, que es pot extreure de la saliva, el nou test ens aconsellarà una disciplina esportiva per a la nostra canalla. Costa uns 120 euros (què no es fa per un fill@?) i ens dibuixa un futur dividit en esports de velocitat, de potència, de resistència... Als EUA ja és tot un fenomen.

Les empreses de la competència admeten que l'ACTN3 està directament relacionat amb la pràctica esportiva, però alerten que hi ha uns 200 gens més amb una influència directa en aquesta qüestió.

Charli Moyà & Lucas



S'ha retirat Charli Moyà. Era una decisió trista i previsible ja que les lesions no permetien al primer número u de la història del tennis espanyol seguir ensenyant la seva potència per les pistes de mig món. Moyà va ser el líder d'una generació de tennistes (batejada desencertadament com l'Armada per la caverna nazionalista) que ens permetia veure monstres de la raqueta en color lluny de l'aroma del No-Do. El mallorquí va ser número u de l'ATP durant dues setmanetes al març de 1999, va guanyar un Roland Garros i una Copa Davis a Sevilla l'any 2004 contra els Estats Units. Es va convertir en un capità d'una generació de la qual en formaven part els Juan Carlos Ferrero, Àlex Corretja, Albert Costa...

Abans de la roda de premsa del seu comiat, el mallorquí Carles Moyà va fer el darrer entrenament amb el seu amic Rafa Nadal i va confirmar que penjava la raqueta. Decisió dolorosa però encertada ja que un crack de la seva categoria no havia d'arrossegar-se mai a la pista. Carles Moyà, que es dedicarà a la seva empresa, a la seva família i al seu gimnàs de Palma, marxava amb un Hasta luego Lucas (démodé) que va significar una petita revolució a l'Open d'Austràlia de 1997.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Benzema fa olor a shawarma, a Red Bull i a centre comercial arrabaler


Karim Benzema, el davanter francès del Reial Madrid (amb sang argeliana i bereber) va nèixer a Bron, una de les banlieues (arrabals) de Lió, que és la localitat en la qual va emigrar, als anys 50 del segle passat, el seu avi. Amb vuit germans, el jove Karim va començar a destacar en el món del futbol per la seva potència i velocitat fins a convertir-se en l'objecte del desig (Barça inclòs) de mig món (a l'altre mig no li agrada el futbol). Significava sang nova i se li perdonaven alguns comportaments poc civilitzats com un parell d'accidents de trànsit que no es van acabar d'aclarir mai.

Cada cop que veig en Karim Benzema, el meu cervellet pensa en una imatge. Imagino un arrabal monòton, trist, amb blocs d'edificis bessons, amb finestres estretes amb els corresponents plats parabòlics, amb porteries degradades amb olor a pixum, amb bosses d'escombraries, amb propagandes de clubs de top-less, amb supermercats tancant portes al capvespre i amb botigues àrabs obertes les 24 hores del dia. Una plaça amb molt formigó i pintada pels esprais del jovent del barri. Arbres sense fulles. Gespa cremada i groga. Són les primeres hores de la nit. Fred. Olors a curri, shawarma i altres espècies de cuines més exòtiques que les mediterrànies. Crits d'una parella. Crits d'un borratxo. Crits de la canalla més petita que no vol plegar el dia.

Un grup en un banc. Els nois amb caputxa (són tipus durs i ho han de demostrar). Bolleria industrial i restes plastificades de menjar ràpid es van refredant sense que ningu les reculli. Un glop de Red Bull, un altre de Coca-cola. Les noies, mares solteres amb moral distreta. Alguna sap qui és el pare de la criatura que porta al ventre, altres ni ho saben ni els importa. França és una merda. Parlen una mena d'eslang barreja del francès i l'àrab. barreja de nacionalitats. Antillans, subsaharians, magribins, xinesos...

Dos pit-bulls s'oloren i fan companyia al grup. Mòbils de darrera generació que amb la llum blava i fantasmal els il·lumina la cara. Jocs de caríssimes videoconsoles. Música hip-hop. Una auricular a l'orella mentre es contesta de manera gutural el comentari d'un company de nit. Xandalls de marca, colònies de súper, rots, visites als centres comercials arrabalers a dilapidar la tarda. Salutacions impossibles, al més pur estil Bronx, que uneixen el grup amb un passat comú que dorm en un Magrib que no han conegut.

El més alt, el més fort, el més introvertit, el més callat. És en Karim Benzema. Sedueix les noies. Juga al Lió i promet èxits en el futbol sempre que controli el menjar i no s'engreixi. Un comentari picant. Ara pujaran a sopar. Calefacció a tot drap. He dit ja que França és una merda?

El joc de Xavi, Patrimoni Immaterial de la Humanitat (Passa-ho)


Ja tenim els castells, la Patum, la dieta mediterrània (per a la meva dona sense olives), el cant de la Sibil·la i el flamenc com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Ho celebrem. No sé què collons vol dir, però ens en congratulem.

Ara bé, des de la modèstia més absoluta, he decidit encapçalar una nova candidatura per a la propera edició en la qual la UNESCO hagi de tornar a repartir guardons d'aquest calibre. Demano que el joc de Xavi, les assistències de Xavi, el cervell de Xavi, el temps de reacció de Xavi, les canonades de Xavi, la manera d'entendre l'esport de Xavi i tot el que implica aquest autèntic quarterback del FC Barcelona sigui proposat a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. No estic fent conya, ho estic reclament seriosament. De fet, crec que és una necessitat.

Ja he dit que el de Terrassa no es mereix la Pilota d'Or (n'hi haurien de donar dues) i opino que la seva aportació al futbol, propera a una obra d'art, tingui el reconeixement internacional que es mereix. I si s'ha de defensar la candidatura a Nairobi, Anchorange o Auckland m'ofereixo per acompanyar el sis del Barça.

A Tu/tua (semblo els amics d'ICV-EUiA) que em llegeixes (i no saps com t'ho agraeixo) et demano que distribueixis aquest post a amics, benefecators i parents. Com més serem, més riurem i col·locarem Xavi al lloc que es mereix. Tant ell com el genial Joaquim, que és son pare, que ha estat una peça cabdal en el seu creixement. I creu-me que ho dic amb coneixement de causa. Gràcies

dimarts, 16 de novembre del 2010

Iker (i jo) tremolem quan les nostres dones diuen...


"Carinyu, em pots fer un favor?". Qualsevol home que es vesteixi pels pantalons tremola quan sent una frase d'aquesta mena. Saps que acabaràs pillant. És una pregunta, que maquilla una ordre, i que un i altra saben que s'acabarà executant. Frase que un home com cal odia tant com la de "t'estimo com un amic", "em queda bé aquest vestit?" o "hem de parlar"...

Doncs bé. Imagina't l'escena. La Sara Carbonero (sí, sí que saps qui és... és aquella noia que fa anuncis Pantene) perd la cartera. Déu. Pinta malament, oi? Tranquil! Resulta que la sempre eficaç policia la troba. Sempre ben informats sis agents (sis!) es pugen en una furgona i es desplacen a laSexta per tornar-li la cartera a l'estupenda toledana. Sis tius uniformats, mòbils a punt, per tornar uns documents a una noia que, a més, ja fa temps que no treballa a laSexta. Des d'aquesta cadena, suposo que impressionats davant el desplegament policial, s'empassen la bilis i truquen a Telecinco per informar que la seva periodista estrella té la seva cartera al seu lloc antic de feina. La noia, treballadora i complidora, els diu als agents uniformats (i perfumats) que no pot anar però que enviarà un familiar a recollir l'objecte. Carinyu, em pots fer un favor?

Els agents, que es veu que massa feina no tenien, van estar 20 minutets tranquil·lament esperant el familiar. Ospes! Arriba un cotxe blanc i baixa... Iker Casillas. S'identifica (com si calgués, tot i que sempre està bé perquè hi ha molt imitador sueltu) i defineix la Saríssima com la "meva noia". Els policies van tenir el seu premi! Home, la Carbonero és força més guapa que el porter de Móstoles, però els mòbils dels agents van treure fum igualment.

Ai Iker, Iker... Per cert, et vols fer amic meu? Ho dic perquè com has dit que la "millor persona que coneixes és Mourinho" dedueixo que o no coneixes massa gent o estàs més sol que un mussol.

Sospitosa carrera inTerrympuda


Que me n'expliquin una d'indis. Juas, juas, juas. Resulta que el central (i capità) del Chelsea, John Terry, ha decidit aturar-se i demanar una baixa que pot ser de "setmanes o mesos". Es veu que l'anglès (conegut pels seus excessos nocturns amb alcohol i mosses a dojo) pateix un dolor insuportable a la seva cama dreta que no el deixa ni dormir. Ai las! A més, per acabar-ho d'adobar, els metges del Chelsea, que deuen tenir la carrera acabada, no troben la lesió ni el dolor insuportable que pateix Terry. Haurem d'anar a buscar especialistes en cames dretes. Juas, juas. Ho sento, però no m'ho crec. No serà que aquest xicot s'haurà pres alguna cosa que no el deixaria pas passar un control antidopatge? Que potser ha anat al País Basc ha comprar-se un bon filet ben amanidet amb clembuterol? No ens preguin per tontos, senyors del Chelsea!

Catalunya respira: El company de la Mengual té cabell! (Humor)


La nedadora Gemma Mengual (l'esportista catalana i espanyola amb més títols i medalles de la història) ha estat mare. Felicitats. El Nil ja és a Sant Cugat després d'un part natural. Com es diu en aquests casos, la mare i el nen estan perfectament.

Però jo (i suposo que Catalunya) respiro tranquil. L'Enric, el pare de la criatura, té cabell! No és calb (escric calb per quedar bé ja que m'encata la paraula calvorotas). No podia dormir després del fantàstic programa de l'Albert Om en el qual el periodista va passar un cap de setmana fantàstic a can Mengual. L'Enric, que va saber mantenir-se en un discret segon pla, no es va treure la gorreta tipus bèisbol en cap moment. Déu! Quin misteri! Quin patir! Què hi havia allà sota? Una calba fantàstica i brillant com la meva o una esplèndida cabellera Pantene? S'ha aixecat el misteri!

Sergi(o) Busquets, l'anti-Rajoy

Vagi per endavant que tothom pot parlar com li doni la gana! Només faltaria. Ara bé, en Sergi(o) Busquets, enorme i imprescindible futbolista, s'ha convertit en la negació ambulant de les teories del PP sobre el català i el castellà a Catalunya. Política-ficció, per cert, a la qual s'hi afegeix de manera entusiasta el demagog Albert Rivera de C's amb el greuge de viure aquí.

Que si a Catalunya els nens no saben el castellà, que si la dictadura del català, que si el nostre idioma no serveix ni per anar a prendre pel cul mentre que el castellà et permet anar per mig món... Resulta que irromp amb força el gran Sergi(o) Busquets, que s'ha suposa que ha estudiat en plena immersió lingüística, i no sap ni dir "el meu sastre és ric". Darrerament, el de Badia s'ha esforçat per parlar amb la llengua de Pompeu però es nota que s'hi sent tan còmode com jo amb l'inuït.

Suposo que el seu gest va ser animat i aconsellat per en Joan Laporta. Ara, però, en Busi pot respirar tranquil ja que el nou president del Barça (que es diu... com collons es diu?... Ah sí, Sandro Rosell) no té el català ni el catalanisme com a prioritat.

Pobre Rajoy. Encara no sap que a casa nostra, per bé o per mal, els nens estudien en català però al pati juguen en castellà. En fi. Torno a dir que en Sergi(o) pot parlar com cregui, però hauria de tenir més sensibilitat per a un club que li ho ha donat tot. Faci's extrensiu el tema a Messi. Que és a Catalunya des de fa més d'una dècada i, en canvi, no diu ni bon dia. Ah! Sylvinho, Touré que es van esforçar...

Mou tremola, ets el proper objectiu de Jimmy Jump



He dubtat abans d'escriure aquest post. No vull fer cap mena de publicitat de'n Jimmy Jump, el paio que es dedica a fer el pena en qualsevol mena d'esdeveniment (preferentment esportiu) amb major o menor repercusió mediàtica. Ara resulta que aquest xicot, que El País va assegurar que tots els seus problemes arrenquen del seu independentisme (?), ha decidit anunciar el seu proper objectiu: col·locar una barretina a Mourinho. Déu! Ah, per cert, demana ajuda per pagar els més de 100.000 euros que ja té acumulats en concepte de multes i sancions. Vaig corrents a la meva entitat bancària a fer un donatiu :)

dilluns, 15 de novembre del 2010

Deixa la seva xicota per... Carles Puyol


Encara estic flipant. Acabo de veure El Diario d'Antena 3 de la catalana Sandra Daviu i la meva dosi diària d'escombraria televisiva s'ha vist més que satisfeta. Han portat al plató una tal Patricia de València que explicava que havia fet triar al seu xicot entre ella i Carles Puyol. Es veu que el pàjaru, que es diu Robert, va triar el defensa central del Barça, sense dubtar-ho, després d'haver-li fet la vida impossible a la noia amb la seva passió pel de La Pobla. A més, en Robert llueix un tatuatge (lleig amb ganes) amb el nom del català a la panxa, que ha ensenyat amb gran alegria, i ha anunciat que es gravarà al pit el rostre de Puyol.

Ah! Sensacional el comentari de la noia: "Quan fèiem l'amor crec que es pensava que ell estava amb Puyol perquè jo també tinc el cabell rinxolat!". La Patricia, enfurismada, portava al fanàtic de Puyol a la TV per anunciar-li que no tornaria pas amb ell. Que s'oblidés d'ella. que ja n'hi ha prou de tant Puyol, home!

Apareix en Robert i es desfà en lloances sobre Puyol. Assegura que el central és un exemple, que és el seu ídol, que és el millor defensa central del món, que el tatuatge servirà per explicar als seus fills qui va ser Puyol (Déu, es vol reproduir en Robert!), que li ha fet passat els millors moments de la seva vida i que és la figura més important per a ell després de son pare i de sa mare. Fins i tot, ha retirat la paraula a un amic seu, també culé, per atrevir-se a dir que l'absència més important en el FC Barcelona seria la de Messi... i no la de Puyol.

Al final, la Patrícia, que tenia sensacions que en Robert volia tornar amb ella, es queda amb un pam de nas quan el noi diu que té una relació amb una tal Sònia, que fa dos anys que dura i que entèn la seva passió per parelles. Ara mateix truco al meu tatuador de capçalera per fer-me una Magda Onarich, un Gerard Quintana o un Isma Prados al pit :)

5.000 $ a qui informi sobre l'assassinat de Lorenzen Wright


Aletes de Pollastre Wright va aparèixer mort, a mitjans de juliol, en un bosc proper als suburbis de Memphis. Quatre mesos després, la Policia de Tennesse encara no ha trobat cap pista sobre l'assassinat del pivot dels Grizzlies que va ser company de Pau Gasol quan el català donava les primeres passes a l'NBA. De moment, han ofert 5.000 dòlars de recompensa a qui aporti alguna informació verídica sobre l'afer.

Els agents segueixen treballant sobre un presumpte assumpte de drogues. Lorenzen aletes de pollastre Wright, segons l'autòpisa coneguda fa pocs dies, presentava cinc trets de bala al cap, al tòrax i a l'avantbraç. Sembla que l'exjugador dels Grizzlies estava sense un dòlar a la butxaca i vivia aixoplugat a casa de sa germana a Atlanta que li donava un sostre. Per això, sembla estrany que, al costat del cadàver, hi hagués fins a 3.000 dòlars. L'opció del suïcidi es va descartar després que una trucada al 911 (emergències dels EUA) procedent de la zona boscosa deixés escoltar fins a deu trets.

A Lorenzen Wright se li va perdre la pista a començaments de juliol quan va volar en direcció a Memphis per veure la seva exdona, que va ser investigada en un primer moment, i els seus sis fills. Teòricament, no va arribar mai a la trobada familiar. Va estar 10 dies en parador desconegut fins que el seu cos va ser trobat cosit a trets. La mare del jugador, que no ha volgut veure l'autòpsia ni les darreres imatges del seu fill quan va ser localitzat, demana que s'esclareixi el més aviat possible l'assumpte per la tranquil·litat dels sis fills del jugador. Sembla que Wright, que feia dues temporades que estava sense equip, havia tingut una oferta del bàsquet israelià.

Escolta la cançó dedicada a Ricky perquè salti als T'Wolves


El cantant Chris Cates ha creat aquest cançó en el seu web en la qual anima al blaugrana Ricky Rubio a fer el sat a la franquícia dels Wolves de Minnesota, que tenen els drets del jugador del Masnou des de que el van escollir en cinquena posició en el draft de 2009, i deixar Barcelona.

La millor aturada de Casillas

Què faria Sarkozy davant Pirlo, Cantona o Van der Vaart?


Em pregunto quin paper faria el president de la República Francesa Nicolas Sarkozy, que ja no pot anar més a la dreta en les seves polítiques, si hagués de fer una recepció a l'Elisi en la que reunís Andrea Pirlo, Rafael Van der Vaart, Eric Cantona (amb avis catalans de Martorell), Hristo Stòitxkov, Gica Hagi, Jesús Navas, José Antonio Reyes, Ricardo Quaresma, Zlatan Ibrahimovic, Cristiano Ronaldo, Dejan Savicevic, Milan Baros, Dani Güiza, Marco Materazzi, Genaro Gattuso...

Tots aquests són gitanos o tenen arrels romanís a la seva sang. El petit Napoleó els faria una reverència? Els deixaria sense canapès i sense xampany? El bressol de la democràcia moderna mundial expulsa els gitanos! El racisme és només un problema econòmic! Prou de criminalitzar una ètnia en concret!

Preciado i Mou gairebé arriben a les mans!


Manolo Preciado és un paio que tenia totes les meves simpaties. Ara, decididament, és el meu heroi. El modest tècnic de l'Sporting ha tingut els pebrots de dir, davant un micro, el que la caverna amaga. Què passaria, a les españes, si Mourinho fos l'entrenador del Barça??? Docs bé, després de la picabaralla dialèctica entre Preciado i Mourinho, els dos protagonistes van coincidir a l'aparcament del Molinón. Manolo Preciado anava a buscar el seu cotxe quan el portuguès, des de la seguretat del seu autocar, li va ensenyar dos dits. Senyal de victòria? Senyal que l'Sporting acabarà a Segona? Preciado es va enfilar cap a l'autocar madridista per encarar-se amb Mou. Va tocar-se els genitals com a resposta i va enviar una ampolla de plàstic d'aigua contra el vehicle del líder de la lliga. Els van haver de separar. Home, des d'aquí denunciem la violència... però... què carai! Tots som Preciado!

Et fa por el dentista?

Wilson Chandler (New York Knicks)



Martín Cáceres (Sevilla)

Per què estan tan mal fets els caganers dels futbolistes?

Ara que s'acosta el Nadal, els firarires de casa nostra s'afanyen a fer la primera pela amb la figura del caganer. Aquesta representació mítica dels pessebres catalans (relacionada amb la tradició pagana de la primavera i la fertitlització dels camps) ha agafat les cares (i els culs) de polítics, cantants i futbolistes per adapar-se als temps actuals. Però... per què estan tan mal fets els caganers dels futbolistes? S'hi ha de posar força imaginació per endevinar qui representen! El d'aquí sota es veu que és en Messi. Home, podria ser el Messi, el meu veí o el violador de l'Eixample. Perdoneu, però algú ho havia de dir!