"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)
"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"
dijous, 18 de novembre del 2010
Charli Moyà & Lucas
S'ha retirat Charli Moyà. Era una decisió trista i previsible ja que les lesions no permetien al primer número u de la història del tennis espanyol seguir ensenyant la seva potència per les pistes de mig món. Moyà va ser el líder d'una generació de tennistes (batejada desencertadament com l'Armada per la caverna nazionalista) que ens permetia veure monstres de la raqueta en color lluny de l'aroma del No-Do. El mallorquí va ser número u de l'ATP durant dues setmanetes al març de 1999, va guanyar un Roland Garros i una Copa Davis a Sevilla l'any 2004 contra els Estats Units. Es va convertir en un capità d'una generació de la qual en formaven part els Juan Carlos Ferrero, Àlex Corretja, Albert Costa...
Abans de la roda de premsa del seu comiat, el mallorquí Carles Moyà va fer el darrer entrenament amb el seu amic Rafa Nadal i va confirmar que penjava la raqueta. Decisió dolorosa però encertada ja que un crack de la seva categoria no havia d'arrossegar-se mai a la pista. Carles Moyà, que es dedicarà a la seva empresa, a la seva família i al seu gimnàs de Palma, marxava amb un Hasta luego Lucas (démodé) que va significar una petita revolució a l'Open d'Austràlia de 1997.
Sóc un periodista esportiu amb coses a dir. Algunes seran més interessants que altres però segur que passarem una bona estona plegats. Tinc molts vicis: La meva dona, la meva filla, el tabac, els llibres, l'esport... Com deia aquell heroi de joventut 'A por ellos que son pocos i cobardes'. Tinc dues carreres, sis dibuixos, dos nebots fantàstics i alguna que altra cicatriu al lloc en el qual resideixen els sentiments. Comparteixo un enorme terranova amb els meus sogres i procuro fer llimonades quan la vida m'ofereix llimones. Tinc la gran sort d'haver conegut centenars de persones bones a la vida i només dues de perverses. Dec ser un gran home perquè estic al darrera d'una gran dona:) He jugat a futbol (més malament que bé), he jugat a bàsquet (més defensa que atac) i he jugat a futbol americà (de linebaker, en diuen) Som-hi, que no hi ha enemic petit.
Laportismo, él lo creó y él lo enterrará, si quiere
-
Le montaron una moción de censura a toda velocidad porque estuvo una
temporada sin ganar nada y ellos, desde la directiva, ni vieron por dónde
les llegaban...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada