Karim Benzema, el davanter francès del Reial Madrid (amb sang argeliana i bereber) va nèixer a Bron, una de les banlieues (arrabals) de Lió, que és la localitat en la qual va emigrar, als anys 50 del segle passat, el seu avi. Amb vuit germans, el jove Karim va començar a destacar en el món del futbol per la seva potència i velocitat fins a convertir-se en l'objecte del desig (Barça inclòs) de mig món (a l'altre mig no li agrada el futbol). Significava sang nova i se li perdonaven alguns comportaments poc civilitzats com un parell d'accidents de trànsit que no es van acabar d'aclarir mai.
Cada cop que veig en Karim Benzema, el meu cervellet pensa en una imatge. Imagino un arrabal monòton, trist, amb blocs d'edificis bessons, amb finestres estretes amb els corresponents plats parabòlics, amb porteries degradades amb olor a pixum, amb bosses d'escombraries, amb propagandes de clubs de top-less, amb supermercats tancant portes al capvespre i amb botigues àrabs obertes les 24 hores del dia. Una plaça amb molt formigó i pintada pels esprais del jovent del barri. Arbres sense fulles. Gespa cremada i groga. Són les primeres hores de la nit. Fred. Olors a curri, shawarma i altres espècies de cuines més exòtiques que les mediterrànies. Crits d'una parella. Crits d'un borratxo. Crits de la canalla més petita que no vol plegar el dia.
Un grup en un banc. Els nois amb caputxa (són tipus durs i ho han de demostrar). Bolleria industrial i restes plastificades de menjar ràpid es van refredant sense que ningu les reculli. Un glop de Red Bull, un altre de Coca-cola. Les noies, mares solteres amb moral distreta. Alguna sap qui és el pare de la criatura que porta al ventre, altres ni ho saben ni els importa. França és una merda. Parlen una mena d'eslang barreja del francès i l'àrab. barreja de nacionalitats. Antillans, subsaharians, magribins, xinesos...
Dos pit-bulls s'oloren i fan companyia al grup. Mòbils de darrera generació que amb la llum blava i fantasmal els il·lumina la cara. Jocs de caríssimes videoconsoles. Música hip-hop. Una auricular a l'orella mentre es contesta de manera gutural el comentari d'un company de nit. Xandalls de marca, colònies de súper, rots, visites als centres comercials arrabalers a dilapidar la tarda. Salutacions impossibles, al més pur estil Bronx, que uneixen el grup amb un passat comú que dorm en un Magrib que no han conegut.
El més alt, el més fort, el més introvertit, el més callat. És en Karim Benzema. Sedueix les noies. Juga al Lió i promet èxits en el futbol sempre que controli el menjar i no s'engreixi. Un comentari picant. Ara pujaran a sopar. Calefacció a tot drap. He dit ja que França és una merda?
interessant forma de descriure els arrabals francesos
ResponElimina