"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 25 de desembre de 2010

Ibi, cap holandès i cor bereber


Ja em frego les mans pensant en els articles que es publicaran (que mai s'han fet) sobre el Ramadà i com el viuen Abidal, Keita i Afellay. El 20 del Barça apareix, en la imatge, al costat de sa mare i d'un dels seus quatre germans que s'ocupen de la seva carrera ja que el jove holandès va perdre el seu pare, exboxador, quan només tenia 10 anys ja que va morir per culpa d'un infart. El pare Afellay, per cert, va viure una temporada a Barcelona. Ibi és un autèntic heroi al Marroc. I és que en els països àrabs hi ha una autèntica devoció pel FC Barcelona.

La felicitació de Nadal de Contador

Mira el seu Twitter!

El ciutadà Joan Carles i la fotito de la Roja


Sensacional. El ciutadà Joan Carles va fotre la tradicional txapa de la Nit de Nadal sense cap mena de pietat. Va tenir els sants collons d'animar la gent a treballar i el cinisme de dir que els aturats són la gran prioritat. Textualment: "Lo más doloroso es que ha golpeado a tantos hombres y mujeres que han sufrido —en su propia carne o en sus familias— la pérdida de empleos. Los parados concentran nuestras preocupaciones; son una prioridad insoslayable. La sociedad española no puede dejar que, especialmente, tantos jóvenes carezcan por más tiempo de un trabajo. Pienso asimismo en quienes han tenido que cerrar comercios, talleres o negocios. En todas las personas que han asumido grandes sacrificios y esfuerzos a lo largo de este año: trabajadores asalariados, autónomos, profesionales, empresarios, pensionistas o funcionarios. Todos ellos merecen nuestro más amplio respaldo. Sus múltiples desvelos diarios y los de millones de familias, cuentan con nuestra mayor gratitud pues contribuyen al bien de todos". Gratitud? El que volem és una feina! Si vols ajudar, tanca la barraca, posa els teus vividors a treballar i tot això que ens estalviarem. Ah! Per animar els pobres aturats i els milers de pobres, el ciutadà Joan Carles va fer les seves reflexions plenes de maduresa al costat d'una foto on es veia la selecció estatal amb la Copa del Món! Pa i circ!

Johan Cruyff and the catalan

A la Sandra li ha sortit un gra al cul. Un forúncul ple de pus i de ressentiment que es mou encegat per la venjança i que amenaça amb rebentar i esquitxar-ho tot de brutícia. Es diu Johan Cruyff i es dedica a torpedinar qualsevol cosa que faci la Sandra Rosell i la seva junta directiva. No em sembla malament. Ara bé, l'holandès, que actualment és el seleccionador català, pixa fora de test en alguna de les seves declaracions. Fa uns dies que bordava demanant que els jugadors del Barça havien de dominar l'anglès per comunicar-se amb l'altre meitat de món. Ho celebrem. Com estrelles que són. Ara bé... l'exblaugrana hauria de saber que també és molt important parlar català. No tant pel lloc que ocupa a la Federació Catalana de Futbol, més simbòlic que una altra cosa, sinó pel pes específic que té a casa nostra. Anglès? És evident. Però el tulipà més famós del món (amb permís de Bogarde) hauria d'entendre que el català és en un greu perill d'extinció a casa nostra. I en Cruyff n'hauria de donar exemple.

divendres, 24 de desembre de 2010

Bon Nadal, en groc i porpra

Després de la felicitació de Kobe, hi ha les tomes falses. Divertit Pau Gasol.

dijous, 23 de desembre de 2010

Seguirem posant l'altra galta?

Saps l'acudit d'Stòitxkov sobre el Madrit?


Aquest dimecres es va celebrar la gran gala de l'esport búlgar. El presentador de l'acte era l'exblaugrana Hristo Stòitxkov que, al bell mig de l'esdeveniment, va deixar anar un acudit marca de la casa. "Sap per què el Reial Madrit no té cap segell commemoratiu? Perquè la gent no sap en quina cara han d'escopir per tal que s'enganxi". Geni i figura.

Diferències entre el tió del Barça i el del Madrit


Els jugadors del FC Barcelona han rebut un regal del tió molt especial. Una iPad de darrera generació, petitó, amb una brutal capacitat de memòria i una fantàstica qualitat d'imatge. A més, el regalet estava personalitzat ja que hi figurava el nom del jugador, l'escut del Barça i el Més que un club. Pep Guardiola, el tècnic del FC Barcelona, va insistir que el regal no només havia de ser per a la primera plantilla, sinó que també l'havien de rebre el cos tècnic, els serveis mèdics i la resta de personal. I és que el de Santpedor sap que tothom és important i aporta el seu granet de sorra a l'èxit blaugrana. En canvi, el Reial Madrit ha regalat una espectacular TV en 3D... només als jugadors i a Mourinho. Diferències de classe en el vestidor blanc que no pot estar més fracturat. Iniciatives d'aquest calibre només fan que fomentar el mal ambient. Menja-marrons Karanka també té la nova TV?

dimecres, 22 de desembre de 2010

Jugarà Kobe al Barça la temporada vinent?



Abans que ho llegeixis, t'haig de dir que no bec. D'entrada, s'ha de subratllar que és realment complicat que Kobe Bryant i Pau Gasol juguin junts al Regal Barça la propera temporada. Per començar, per l'elevada fitxa dels dos Lakers ja que, per exemple, l'estatunidenc cobra més que el mateix Messi. Però... Sempre hi ha un però. Hores d'ara sembla impossible que hi hagi NBA la propera temporada. La causa? un més que probable lockout o tancament patronal. El desacord flagrant entre els directius i els jugadors podria comportar el tancament de la millor lliga de bàsquet del món o una reducció dràstica dels 82 partits de la regular season (al lockout de 1999 només se'n van jugar 56).

Sembla complicat que, hores d'ara, es pugui disputar l'NBA de la propera temporada. Segurament, ho arreglaran (malgrat tot, avui s'assenyala que en un 99% no hi haurà NBA la propera campanya)... però. Si no hi ha competició (ja va passar fa uns anys amb l'NHL) què hauran de fer les megaestrelles? Entrenar-se en solitari? Jugar a la D-League? Provar sort en lligues extremadament competitives com l'ACB o l'Eurolliga? Tu què faries? Segur que els professionals preferirien no perdre el ritme de competició de cara als Jocs Olímpics de Londres, no rovellar-se i seguir meravellant al món. I Kobe és un enamorat de Barcelona i del Barça. Esport-ficció? Realitat?

Els jugadors de l'NBA i els clubs d'striptease

Shaquille O'Neal, el veterà pivot dels Celtics, fa un curiós repàs a la seva vida. El Gran Aristòtil ens revela que li agrada conduir campions, que és musulmà i que la seva pèssima manera de llançar els tirs lliures "és la mostra que ha escollit Déu per demostrar que ningú és perefecte". La millor delcració, però, és aquesta: "els jugadors de l'NBA sempre acaben en un local d'striptease perquè és el lloc més segur i tranquil en el qual pots estar si ets milionari, si tens molt temps lliure i si estas en una ciutat que és un conyàs".

Caparrós ens cau molt bé!

Gest de complicitat amb Pep Guardiola...

Laporta veu la groga en el seu debut al Parlament

Aquest dimarts s'estrenava a la tribuna d'oradors del nou Parlament de Catalunya, l'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta. El portaveu de Solidaritat Catalana va arrencar la seva carrera política amb tanta intensitat que va cometre un error de rookie. Artur Mas, proper president de la Generalitat, el va amonestar. El líder de CiU li va etzibar que "com a primera intervenció, a vostè que és novell, li recordaria que, si hi ha un president de la Generalitat a l'hemicicle (José Montilla en funcions), se l'ha de saludar". Laporta va reconèixer l'error i es va disculpar. Targeta groga de Mas a Laporta.

dimarts, 21 de desembre de 2010

Mau Pochettino i la frase de la setmana

Mauricio Pochettino: "Quan juguem contra l'altre equip de la ciutat, es dóna a entendre que l'Espanyol juga contra el Copenhaguen o amb un equip de fora de Catalunya. Entenc a l'aficionat quan es queixa o està dolgut"

Enzo Bearzot, una llambregada al Mundial 1982


El meu cervell ha rebut una descàrrega elèctrica, aquest dimarts a la tarda, d'aquelles que només et passen quan, de cop i volta, la memòria et recorda alguna cosa del passat. Ha mort Enzo Bearzot. Igual ningú sap qui és. Al meu caparró ha recordat un llibre blanc, de tapa dura, il·lustrat, crec que editat per La Caixa, en el qual apareixien els herois del Mundial 82 classificats selecció per selecció. Qualsevol de la meva generació el deu tenir a casa seu o a casa dels pares. El meu germà i jo ens el vam estudiar, empollar... vam quedar meravellats repassant els qui esdevindrien herois del Mundial espanyol. Tant a ell com a mí, ens va quedar gravat el nom d'Enzo Bearzot. Era el seleccionador italià que es convertiria en campió del món amb l'azzurra al Bernabéu derrotant la totpoderosa Alemanya. La gent recordarà el simpàtic Sandro Pertini, el president italià, donant saltironets a la llotja del camp del Madrid... Per a mí, el Mundial de 1982 va ser Enzo Bearzot i el millor partit de futbol que he vist mai: L'Itàlia-Brasil disputat a Sarrià.

Enzo Bearzot, aliè a la passió que ens va despertar al meu germà i a mi, ha mort a Milà, als 83 anys, víctima d'una llarga malaltia. El recordo a la banqueta del Bernabéu. Impecable. Jaqueta blanca. Deu ser l'únic entrenador del món amb un únic títol al seu CV: un Mundial. D'aquí a pocs mesos, Bearzot hauria de veure com el seu nom serveix per batejar un torneig, un estadi, una copa... Serietat, ordre, disciplina esportiva, cavallerositat i joc net van ser les seves emprentes. Unes regnes per dominar cavalls guanyadors com Dino Zof, Paolo Rossi, Bruno Conti, Giuseppe Bergomi, Marco Tardelli, Alessandro Altobelli... Enzo, descansa en pau!

Fixa't en el gest de Diarrà al dinar de Nadal

I aquests són els herois de la canalla? Sanció, ja! Tolerància zero!

Mira el divertit X-mas del Vila-real!

Giuseppe Rossi, Santi Cazorla, Gonzalo Rodríguez, Joan Capdevila (el català és a tots els freagos) i Diego López

Saps quina és la diferència entre Déu i Mou?

Que Déu no es creu ser Mourinho!

El Mossad israelià desmenteix que investigui el Barça-Qatar

Aquest dilluns al vespre vaig anar a dormir força preocupat. No només perquè la meva dona faci avui anys, ni perquè tingui un queixal com el cul d'una mona, sinó perquè segons un prestigiós diari israelià, l'estat hebreu hauria iniciat un seguiment de la vinculació entre el FC Barcelona i la Qatar Foundation. Resulta que el Mossad sospitava que el nou i polèmic patrocinador del club català estaria financiant Hamas. Avui, però, s'ha desmentit aquesta informació assegurant que el Ma'ariv (curiosament, un dels rotatius més importants del país) es va fer la pitxa-un-liu entre la Qatar Foundation i la Fundació Caritativa de Qatar. La primera, la del Barça, estaria neta segons el poderós Mossad mentre que la segona tindria un perillós currículum de suport econòmic al terrorisme palestí. El Govern d'Israel ja ha desmentit que hagi investigat el Barça tot pressionant-lo per evitar l'esponsorització més cara de la història pel que fa a una samarreta de futbol.

El que sí que hauria de posar en alerta el FC Barcelona és que la Qatar Foundation, segons Israel, estaria inclosa en la Lliga anomenada Unió del Bé que està conformada per 60 associacions que es dediquen, segons els macabeus, a finançar econòmicament organitzacions palestines. Es veu que tant els EUA com Israel ja tenen la Unió del Bé en la llista negra i estarien pressionant la UE perquè els donés un cop de mà.

Bojan fins el 2015...

Sort que, segons els maies, el món s'acabarà tal dia com avui de 2012.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Mou i la lliga del Vietnam


A la roda de premsa posterior al pèssim Reial Madrit, 1 - Sevilla, 0, José Mourinho va deixar anar una de les seves parles. El partit va ser tan avorrit que "si arribo a ser a casa meu, em poso Eurosport a la TV per veure un partit de la lliga vietnamita". Doncs tut mateix, noi. Al Vietnam, per cert, va jugar el Denilson del Betis. Algú sap si el brasiler encara és allà enganyant amb les seves absurdes bicicletes?

Brutal comiat d'Afellay del PSV abans de volar a Catalunya...

Collons, arribo a passar jo per allà i m'estampa un petó a la calba!

El Barça s'assegura la permanència (Humor)

Després del triomf de dissabte contra l'Espanyol a Cornellà-el Prat (1-5), que segueixo pensant que va ser massa escandalós per l'excel·lent partit que van fer els blanc-i-blaus, el FC Barcelona ja ha aconseguit, en només 16 jornades, la màgica xifra dels 43 punts. Això vol dir que l'objectiu inicial de la temporada d'assolir, el més aviat possible, la permanència a Primera i no baixar a Segona A ja s'ha complert. Ara només queda la Copa, la Lliga i la Champions. Els blaugrana segur que treballaran més a gust sabent que no han de patir pel descens i que, de retruc, no enviaran el Barça B a Segona B.

Ja sabem què feia Piqué amb la mà alçada...


Recordes aquesta imatge del català Gerard Piqué, alçant la mà al Camp Nou, després del 5-0 al Reial Madrit? El central del FC Barcelona anunciava que el porter del conjunt blanc, Iker Casillas, rebria el Guant d'Or com a porter menys golejat del Mundial de Sud-àfrica. I és que, per a mala sort del de Móstoles, el trofeu representa una maneta.

Saps quin és el plat preferit d'Iker Casillas?



Què? No caus? No li agraden ni a la bolonyesa, ni al pesto, ni al allo e oglio, Espaghettis a la carbonero!