Mapa dels VIPs a l'Staples

Per si mai vas a Los Ángeles a veure els Lakers, sabràs on s'asseuen les estrelles del públic per retratar-los... Clica en la imatge per fer-la més gran!

Bon Nadal, en groc i porpra

Després de la felicitació de Kobe, hi ha les tomes falses. Divertit Pau Gasol.

També passa el temps per a les animadores dels Lakers!

25 anys de diferència entre aquestes dues imatges! Algú recorda si fa un quart de segle jo tenia cabell?

Tràgic partit perfecte de Pau Gasol a l'Staples

El que havia de ser un dels dies més feliços del català Pau Gasol als Lakers (després de signar un partit d'escàndol contra els Warriors) s'ha convertit en un diumenge agre. Resulta que un nen de dos anys va caure de la llotja VIP de l'Staples Center (a 15 metres d'alçada) perdent la vida de manera gairebé instantània. Els pares de la criatura, que es deia Lucas Anthony Tang, han assegurat que el van perdre de vista "només uns segons" i que, mentre ells el seguien buscant per la llotja, es van adonar que el petit era en una grada a 15 metres per sota d'on eren ells. Els equips d'emergència del pavelló no van poder fer res per salvar la vida del nen que va morir que el traslladaven a un hospital. Sembla que el petit es va precipitar quan, acompanyat de la seva germana d'11 anys, volia fer fotografies a les seves estrelles. La policia de Los Ángeles ha iniciat una investigació rutinària per esbrinar si hi va haver negligència per part dels pares.

És realment una llàstima. Especialment, per a un Pau Gasol que sempre ha destacat per vetllar pels interessos dels nen@s. I més quan el de Sant Boi havia quallat el que a l'NBA es denomina el partit perfecte i que només han aconseguit signar sis jugadors a la història de la franquícia californiana. És a dir, no errar cap tir (10/10) en llançaments de camp, (8/8) en tirs lliures per engreixar les estadístiques personals fins els 28 punts, els nou rebots, les cinc assistències i els quatre taps. Pau Gasol ja no va tornar a la pista en el darrer quart en el qual els campions de l'NBA es van imposar al conjunt de San Francisco per 117-89.

I España es va fer de LeBron

El Barça és campió del món de clubs de futbol i bàsquet. I perquè no hi ha secció de futbol americà que sinó...

1.- El FC Barcelona ja és el campió del món de bàsquet, de manera oficiosa, després de derrotar els Lakers per 92-88. Fa temps que dic que els de Xavi Pascual fregarien els play-offs de l'NBA.
2.- El partit no ha tingut res d'amistós. Picabaralles, garrotades, gestos de ràbia, concentració, suor, defenses fortes, lluita, faltes, tècniques i jugades de gran qualitat. Ha estat un d'aquells partits que els entrenadors haurien de passar a la canalla.
3.- Els Lakers han tastat la defensa del Barça, la velocitat de circulació de pilota dels blaugrana i han comprovat que la capital catalana és una ciutat de bàsquet que no s'ha mostrat com les analfabetes Londres, Berlín o París que es limiten a riure les gràcies dels jugadors NBA.
4.- Kobe Bryant ha estat molt ficat en el partit i s'ha oblidat del seu genoll recent operat per jugar bona part del matx i estar present en els minuts definitius. Phil Jackson ha fet que els seus titulars aguantèssin la tempesta.
5.- Pau Gasol es confirma com el millor ala-pivot del món i el més complert en el pal baix.
6.- Ricky Rubio ha de millorar molt en el tir si vol ser algú a l'NBA.
7.- Els Lakers, encantats amb Barcelona, amb l'ambient i amb el menjar català d'aquest restaurant. Jackson ha deixat que Gasol no estigués a l'hotel i pogués dormir a casa seu.
8.- Kobe Bryant ha admès que és del Barça, per enèsima vegada, i que una de les opcions per jugar un cop es retiri de l'NBA és el conjunt blaugrana. T'imagines una parella amb Pau?
9.- Pete Mickael ha estat l'home del partit. Ha aguantat el Barça en el pitjor moment (tercer quart) i s'ha barallat amb Kobe i Artest.
10.- Pau Gasol s'ha dirigit al Sant Jordi en català abans de començar. Alguns xiulets escadussers de la xusma espanyolista. M'ha sorprès ja que el Sant Boi, que defineix Catalunya com una "regió d'Espanya", mai ha destacat massa per defensar el nostre país. Pobres espanyols! El seu Gasol traïnt-los i parlant polaco. Kobe enamorat de Barcelona... Sort que els queda LeBron. Que és com CR7, però en negre!

Where Pau Gasol happens

L'NBA s'ha equivocat. I molt greument. La millor lliga de bàsquet del món hauria d'haver declarat l'MVP de les Finals ex aequo entre Kobe Bryant i Pau Gasol. El pivot de Sant Boi de Llobregat ha sumat el seu segon anell (Les dues torres) consecutiu i ha asssolit tres finals des que va aterrar a Los Angeles. A la primera, el català encara no havia assimilat a la perfecció el complicadíssim triangle ofensiu de Phil Jackson (prometo dedicar-hi un post) però en els dos campionats següents, Gasol ha estat bàsic pels Lakers. Més que bàsic. Fonamental.

Especialment, el seu concurs ha estat cabdal en l'anell que els californians han aconseguit aquest divendres a la matinada. Pau Gasol ja ha deixat enrere els crítics que li recriminaven ser massa tou (Gasoft). S'ha convertit en tot un líder, ha perfeccionat aquest moviment marca de la casa, ha estat una referència tant a la pista com al vestidor, s'ha convertit en més que un lloctinent per a Kobe, s'ha consolidat com a segona opció ofensiva dels de porpra i groc i s'ha partit la cara contra pivots de gran envergadura, pes específic i experiència. En aquestes series finals, ha signat unes mitjanes espectaculars (19,6 punts i 11 rebots), en el sisè partit va estar a una assistència del triple doble i, en el setè i definitiu, va anotar 19 punts i va despenjar 18 rebots a banda de col·locar taps espectaculars a Garnett o Pierce en els moments de la veritat. La seva actuació en el darrer quart va ser definitva.

Però l'NBA ha decidit donar l'MVP a Kobe Bryant. El de Filadèlfia va afanyar-se a destacar la feina del català conscient que Pau Gasol hauria d'haver estat escollit millor jugador als seu costat. Però.. què passa? Bryant (no dic que no s'ho hagi merescut) és una gran icona comercial, és negre i és estatunidenc. Racisme a l'NBA contra Pau Gasol en una lliga en la qual més del 80% dels jugadors són negres? Vull pensar que no.

El Senyor dels anells o Jurassic Park?

No. No farem una crítica de cinema. Es tracta de la meva visió de les grans Finals de l'NBA que arrenquen aquest dijous i que enfronten dos enemics íntims. Els Lakers de Phil Jackson (el Senyor dels anells) contra els C's de Boston que són un autèntic Parc Juràssic ja que els integrants dels verds sumen més anys que els participants de Casal Rock. S'enfronten dos estils, dues maneres d'entendre el bàsquet i el duel (al millor de set partits) es presenta tan interessant que ja es preveu batre el rècord televisiu de les Finals de 98 entre els Bulls i els Jazz. Hi ha molts comptes pendents en dues franquícies que s'odien a mort (a la manera europea, per entendre'ns) però que tenen seguidors arreu del món. Els EUA es paralitzaran.

Els Lakers tenen molten ganes. Als californians encara els cou la manera com els de Boston els van liquidar a les Finals de 2008. Els de porpra i or van ser apallissats i, ja se sap, la revenja és un plat que es menja fred. Per què cap cuiner reputat del nostre país ha pensat en fer un plat que es digui Revenja? Els principals enemics dels Lakers de Phil Jackson (10 anells com a entrenador i un com a jugador) són ells mateixos. Els de l'Staples acostumen a patir unes llacunes mentals fabuloses a mig partit i pequen d'una certa indolència. Enguany, però, compten amb un Pau Gasol perfectament integrat (al 2008 el de Sant Boi encara no havia assimilat bé el triangle ofensiu de Jackson), amb un Kobe espectacular i amb un magistral Derek Fisher. Odom rendeix a un bon nivell però els de la Costa Oest tenen un problema greu: poca (poquíssima) profunditat de banqueta i un Andrew Bynum que juga amb el menisc de la seva cama esquerra destrossat. Phil Jackson seguirà confiant en l'autogestió a la pista i al vestidor (no hi entra mai fins un minut abans del partit) i seguirà el partit des de la seva trona amb la mirada perduda potser buscant el seu ranxo de Montana o els seus llibres de budisme zen (filosofia de la qual n'és instructor).

Els Lakers tenen dues opcions. Fer el seu joc alegre o caure en la trampa que els preparin 'Doc' Rivers i el seu coordinador defensiu Tom Thibodeau. Els vetrans C's jugaran dur, al límit del reglament, plenament conscients que molts dels integrants del Jurassic Park del Garden estan davant la darrera oportunitat de guanyar un anell (Kevin Garnett, Ray Allen, Paul Pierce, Rasheed Wallace...) Ningú comptava amb els verds per a les finals. Però els de Boston han fulminat els grans favorits (els Cavs de LeBron), els finalistes de l'any passat (els Magic de Dwight Howard) de la mà del genial Johnny Rondo (en Rajon és molt jovenet però dirigeix la màquina de Massachussets de manera excepcional). I qui sap on hi ha el sostre! Ubuntu.

L'efectivitat parla a favor dels Celtics: 17 finals guanyades en 20 participacions. Als Lakers els costa una micas més. 15 de 30.