"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NBA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NBA. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de juny del 2011

Ricky: "És el moment d'anar-me'n a l'NBA"


"Me'n vaig a l'NBA. Tinc molta il·lusió per complir un veritable somni. Ho he meditat molt i hem arribat a la conclusió que és el moment d'anar-me'n". Amb aquestes paraules, Ricky Rubio, ha confirmat el que era un secret a veus. Un cop guanyada l'ACB amb el Regal Barça, l'únic títol FIBA que li mancava, el del Masnou fa les maletes camí de la pitjor franquícia de l'NBA: els Timberwolves de Minnesota que en la darrera temporada han acabat la temporada regular en la darrera posició.

Rubio ha assegurat que li ha "costat molt prendre aquesta decisió perquè quan vaig venir al Barça tenia la idea molt clara que en dues temporades marxaria. Però al Barça he estat tan bé, m'han tractat tan bé, he tingut uns companys tan grans que se m'ha fet molt complicat. Al vestidor, primer som persones i després som jugadors. Jo em pensava que deien que el Barça és més que un club perquè sempre guanyen, però ara sé que es diu per la manera com es tracta les persones".

Ricky, que fa només set anys era infantil, seguirà vinculat al Barça ja que el conjunt blaugrana es reserva un dret preferencial sobre el jugador. El base del Masnou, que ha estat envoltat per companys com Roger Grimau, Joan Carles Navarro, Víctor Sada, Jaka Lakovic i Joe Ingles, ha volgut agrair la feina que han fet al seu costat "la gent del Masnou, el Joventut i el FC Barcelona". Pete Tomàs i Jordi Trias no han pogut assistir-hi perquè estaven entrenant.

El jugador català sap que "la darrera temporada potser no ha estat la millor a nivell individual, però sí a nivell col·lectiu. Però el bàsquet és un esport d'equip i la meva tasca és fer que els meus companys juguin". Marxa a l'NBA havent-ho guanyat tot a Europa i se sent "preparat" per integrar-se a la franquícia dels Timberwolves.

És conscient que el seu rol a l'equip canviarà ja que els de Minnesota no opten al títol. "El joc de l'NBA m'agrada. M'agrada molt, de moment, a nivell d'espectador. És un bàsquet en el qual es pot córrer i aquesta és una de les meves millors característiques. Tinc ganes de jugar contra els millors i veure si puc triomfar allà. De moment, a mi m'agradaria seguir en la posició de base. L'NBA és la millor lliga de bàsquet del món però, en definitiva, no deixa de ser bàsquet".

En el cas d'un tancament patronal, les informacions que disposa Ricky Rubio és que el lock out, en cas de produïr-se, no afectaria tota la temporada. Ara bé, si les negociacions s'allarguen més enllà del 7 de gener, Ricky i la resta de jugadors tindrien un problema. "Ara no m'ho plantejo, però si passa, suposo que parlaria amb el Barça. Si només afecta uns mesos, encara m'anirà bé perquè podré seguir entrenant i millorant"

Al ja nou jugador dels Timberwolves no el preocupa massa les baixíssimes temperatures de Minnesota i més quan prové del Maresme. "Serà canviar el sol i la platja pel fred, però potser m'agrada. Jugarem amb pilotes de neu. Home, la veritat és que els jugadors estem molt temps fora de la ciutat competint i el fred no el notes tant".


diumenge, 12 de juny del 2011

Els Mavs, campions de l'NBA gràcies al tatuatge de Jason Terry

Fixa't en el poderós biceps dret de Jason Terry. És la Copa Larry O'Brien: el trofeu que els equips de l'NBA reben quan guanyen la competició i es proclamen campions del món, com diuen ells. Però la història del tatuatge és curiós. Terry, que no havia guanyat mai l'NBA fins aquest dilluns a la matinada, va assistir a principis de temporada a una reunió informal que els Mavericks van fer a la casa que el jugador dels texans DeShawn Stevenson té a Florida. Al marge dels membres de l'equip, es va convidar el cuiner dels Mavs i el tatuador de capçalera d'Stevenson.

Tothom es va quedar parat quan Jason Terry, que fins ara lluïa el pit el 206 (prefix telefònic de la ciutat de Seatle, ciutat en la qual va nèixer) va demanar que li tatuessin la Copa al biceps. Tenia la impressió que la guanyarien. Els seus companys es van quedar astorats i es pensaven que era una broma. La temporada encara no havia començat i hom pensava com a candidats a l'anell els Lakers, els C's, els Heat... Terry tenia el presentiment i va encomanar una màgia a l'equip del multimilionari Mark Cuban que ha acabat, aquest dilluns a la matinada, proclamant-se campió de l'NBA per primera vegada derrotant els totpoderosos Heat de LeBron, Wade i Bosh.

La premsa dirà (i és cert) que l'NBA parla alemany, que Dirk Nowitzki (el millor europeu de la història de l'NBA) ha guanayat tot solet l'anell... però el vestidor dels Mavs sap que la màgia del tatuatge de Jason Terry hi ha tingut molt a veure.


divendres, 14 de gener del 2011

NBA: 5 tècniques en 10 segons!


El Gras Charles Barkley s'emprenyarà com una mona quan vegi aquestes imatges. I la seva reputació? :)

dijous, 3 de juny del 2010

El Senyor dels anells o Jurassic Park?


No. No farem una crítica de cinema. Es tracta de la meva visió de les grans Finals de l'NBA que arrenquen aquest dijous i que enfronten dos enemics íntims. Els Lakers de Phil Jackson (el Senyor dels anells) contra els C's de Boston que són un autèntic Parc Juràssic ja que els integrants dels verds sumen més anys que els participants de Casal Rock. S'enfronten dos estils, dues maneres d'entendre el bàsquet i el duel (al millor de set partits) es presenta tan interessant que ja es preveu batre el rècord televisiu de les Finals de 98 entre els Bulls i els Jazz. Hi ha molts comptes pendents en dues franquícies que s'odien a mort (a la manera europea, per entendre'ns) però que tenen seguidors arreu del món. Els EUA es paralitzaran.

Els Lakers tenen molten ganes. Als californians encara els cou la manera com els de Boston els van liquidar a les Finals de 2008. Els de porpra i or van ser apallissats i, ja se sap, la revenja és un plat que es menja fred. Per què cap cuiner reputat del nostre país ha pensat en fer un plat que es digui Revenja? Els principals enemics dels Lakers de Phil Jackson (10 anells com a entrenador i un com a jugador) són ells mateixos. Els de l'Staples acostumen a patir unes llacunes mentals fabuloses a mig partit i pequen d'una certa indolència. Enguany, però, compten amb un Pau Gasol perfectament integrat (al 2008 el de Sant Boi encara no havia assimilat bé el triangle ofensiu de Jackson), amb un Kobe espectacular i amb un magistral Derek Fisher. Odom rendeix a un bon nivell però els de la Costa Oest tenen un problema greu: poca (poquíssima) profunditat de banqueta i un Andrew Bynum que juga amb el menisc de la seva cama esquerra destrossat. Phil Jackson seguirà confiant en l'autogestió a la pista i al vestidor (no hi entra mai fins un minut abans del partit) i seguirà el partit des de la seva trona amb la mirada perduda potser buscant el seu ranxo de Montana o els seus llibres de budisme zen (filosofia de la qual n'és instructor).

Els Lakers tenen dues opcions. Fer el seu joc alegre o caure en la trampa que els preparin 'Doc' Rivers i el seu coordinador defensiu Tom Thibodeau. Els vetrans C's jugaran dur, al límit del reglament, plenament conscients que molts dels integrants del Jurassic Park del Garden estan davant la darrera oportunitat de guanyar un anell (Kevin Garnett, Ray Allen, Paul Pierce, Rasheed Wallace...) Ningú comptava amb els verds per a les finals. Però els de Boston han fulminat els grans favorits (els Cavs de LeBron), els finalistes de l'any passat (els Magic de Dwight Howard) de la mà del genial Johnny Rondo (en Rajon és molt jovenet però dirigeix la màquina de Massachussets de manera excepcional). I qui sap on hi ha el sostre! Ubuntu.

L'efectivitat parla a favor dels Celtics: 17 finals guanyades en 20 participacions. Als Lakers els costa una micas més. 15 de 30.

dissabte, 29 de maig del 2010

El que no passi a l'NBA...(1)

Alvin Gentry (tècnic en cap dels Suns de Phoenix) trallant en una paperera en la primera meitat del partit que els d'Arizona han perdut a l'Staples davant els Lakers. (3-2) a l'eliminatòria a favor dels de Pau Gasol i Kobe Byant. L'home assegurava que se li havia posat malament l'alvocat que s'havia pres per sopar.


Es parla molt sovint del 'trash talking' dels jugadors de l'NBA. Però, en quina categoria posem aquets moviments de llengua del gegant Glen 'Big Bby' Davis dels Celtics? Es vol comunicar amb nosaltres? Té connexió directe amb una altra dimensió?


El nostre protagonista del video de dalt, groggy després de rebre un cop de colze de Superman Howard. Imatges de resum de l'any. Afortunadament va quedar en un no res, passat l'ensurt inicial. El que no passi a l'NBA...