"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dijous, 3 de juny del 2010

El Senyor dels anells o Jurassic Park?


No. No farem una crítica de cinema. Es tracta de la meva visió de les grans Finals de l'NBA que arrenquen aquest dijous i que enfronten dos enemics íntims. Els Lakers de Phil Jackson (el Senyor dels anells) contra els C's de Boston que són un autèntic Parc Juràssic ja que els integrants dels verds sumen més anys que els participants de Casal Rock. S'enfronten dos estils, dues maneres d'entendre el bàsquet i el duel (al millor de set partits) es presenta tan interessant que ja es preveu batre el rècord televisiu de les Finals de 98 entre els Bulls i els Jazz. Hi ha molts comptes pendents en dues franquícies que s'odien a mort (a la manera europea, per entendre'ns) però que tenen seguidors arreu del món. Els EUA es paralitzaran.

Els Lakers tenen molten ganes. Als californians encara els cou la manera com els de Boston els van liquidar a les Finals de 2008. Els de porpra i or van ser apallissats i, ja se sap, la revenja és un plat que es menja fred. Per què cap cuiner reputat del nostre país ha pensat en fer un plat que es digui Revenja? Els principals enemics dels Lakers de Phil Jackson (10 anells com a entrenador i un com a jugador) són ells mateixos. Els de l'Staples acostumen a patir unes llacunes mentals fabuloses a mig partit i pequen d'una certa indolència. Enguany, però, compten amb un Pau Gasol perfectament integrat (al 2008 el de Sant Boi encara no havia assimilat bé el triangle ofensiu de Jackson), amb un Kobe espectacular i amb un magistral Derek Fisher. Odom rendeix a un bon nivell però els de la Costa Oest tenen un problema greu: poca (poquíssima) profunditat de banqueta i un Andrew Bynum que juga amb el menisc de la seva cama esquerra destrossat. Phil Jackson seguirà confiant en l'autogestió a la pista i al vestidor (no hi entra mai fins un minut abans del partit) i seguirà el partit des de la seva trona amb la mirada perduda potser buscant el seu ranxo de Montana o els seus llibres de budisme zen (filosofia de la qual n'és instructor).

Els Lakers tenen dues opcions. Fer el seu joc alegre o caure en la trampa que els preparin 'Doc' Rivers i el seu coordinador defensiu Tom Thibodeau. Els vetrans C's jugaran dur, al límit del reglament, plenament conscients que molts dels integrants del Jurassic Park del Garden estan davant la darrera oportunitat de guanyar un anell (Kevin Garnett, Ray Allen, Paul Pierce, Rasheed Wallace...) Ningú comptava amb els verds per a les finals. Però els de Boston han fulminat els grans favorits (els Cavs de LeBron), els finalistes de l'any passat (els Magic de Dwight Howard) de la mà del genial Johnny Rondo (en Rajon és molt jovenet però dirigeix la màquina de Massachussets de manera excepcional). I qui sap on hi ha el sostre! Ubuntu.

L'efectivitat parla a favor dels Celtics: 17 finals guanyades en 20 participacions. Als Lakers els costa una micas més. 15 de 30.

1 comentari:

  1. FORÇA CELTICS !!!!!!!!!!!
    (L' EDAT ES NOMÉS UN ESTAT MENTAL)

    PEQUEÑO HERMANO

    ResponElimina