"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

divendres, 4 de juny del 2010

Al xèrif només li queda una bala


Estic d'acord amb el periodista Jordi Robirosa quan diu que "una lliga ACB no és una lliga ACB si no hi ha en Manel Comas". No el podem gaudir a les banquetes però el podem escoltar col·laborant en les acceptables retransmissions de TVE. A vore, divideixo els comentaristes de les televisions d'abast estatal en tres tipus. Els exmadridistes, els exblaugrana i... Manel Comas. El xèrif és inclassificable.

Els exmadridistes i col·laboradors de les retransmissions esportives estatals en general, tenen la potestat de no haver de reprimir-se. Se suposa que el que vomiten per la seva boca és adequat, que no fereix ningú i que entra dins de la normalitat més absoluta posar-se del cantó blanc. En canvi, els exblaugrana han de maquillar el seu sentiment. Han de dissimular les seves apreciacions per no atacar ni malmetre sensibilitats. És més, per tal que no els titllin de culés (o pitjor, de catalanistes) han d'esforçar-se en suavitzar posicions i fer d'advocat del diable. Em venen al cap grans exemples: Amor, Zubi, Bakero (els seus comentaris mereixen un post especial), Chapi (qui t'ha vist i qui et veu), Epi...

I el tercer sector té com a director general del Consell d'Administració i únic membre Manel Comas. El xèrif ocupa el buit deixat pel gran Chichi Creus i per Sergio Scariolo. A l'exentrenador català, però, no hi ha qui el domini. Què es pensaven? Dotat d'una forta personalitat, d'un enorme geni i curtit en mil batalles planeja en les retransmissions de TVE passejant amb total tranquil·litat el seu obert antimadridisme. I si algú li pica, que es grati, pensa un Comas que, a aquestes altures de la vida, ja n'ha vist de tots colors. El presumptament simpàtic i entranyable Romay intenta rebatre els apunyalaments del català però al xèrif no hi ha qui el faci callar. Compte, Manel. Amb aquests comentaris no anirem enlloc. No és políticament correcte dir al pa, pa i al vi, vi. Només et queda una bala al revòlver. No la desaprofitis!

PS: Si vols saber més coses del xèrif, pots llegir els 20 volums de la seva obra Baloncesto, más que un juego.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada