"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

divendres, 27 d’agost de 2010

Última Hora: Mascherano ja és blaugrana!


Igual quan ho llegeixes ja ho saps, però en el moment d'escriure aquestes ratlles d'urgència, el web del Liverpool acaba d'anunciar que el FC Barcelona i els reds s'han posat d'acord per traspassar Javier Mascherano al Camp Nou. Penso que el club català encara no és conscient de la importància de la incorporació. Ara, a les 8:00 hores d'aquest divendres, es desconeixen els detalls de l'operació però sembla que el FC Barcelona pagarà 16 milions (un regal!) més sis de variables per al capità de l'albiceleste. Masche viatjarà a Barcelona per posar-se a les ordres de Pep Guardiola i compartir vestidor amb dos grans amics: Leo Messi (íntims) i Gabi Milito. En principi, el Jefecito serà al Camp Nou les properes quatre temporades i ocuparà la taquilla de Thierry Henry.

Feia dies que Mascherano no sabia com dir que volia jugar al FC Barcelona. De fet, havia donat ordres als seus representants de no acceptar cap renovació amb el Liverpool ni escoltar la infinitat d'ofertes que havien arribat al seu ordinador. De fet, el pit-bull argentí havia rebutjat l'oferta de l'Inter de Rafa Benítez que prometia pagar 24 milions. Havia amenaçat al conjunt red amb complir amb el contracte i, després, marxar sense que a Anfield veisessin un euro. Com a mostra de bona voluntat, Mascherano ha perdonat alguns deutes que el Liverpool encara li ha de pagar.

A banda de l'interès esportiu de Mascherano, la seva dona ha jugat un paper importantíssim. La noia estava tipa del clima d'Anglaterra, no coneixia l'idioma, no tenia amigues i, darrerament, gairebé no sortia de casa seva. Volia marxar d'Anfield el més aviat possible.

Pep Guardiola tindrà a les seves ordres un autèntic líder al camp, un pit-bull, un gran treballador per donar descans a Sergi Busquets, un home que ha evolucionat gràcies a la marxa de Xabi Alonso al Reial Madrid ja que va passar de només destruir a començar a sortir amb la pilota controlada i donar-la, en bones condicions, a un que anés vestit com ell. Disposa d'un bon cacau, sacrificat, tímid i amb una qualitat i una força física impresionants. Només haurà d'anar en compte a l'hora de protestar (com a bon argentí n'és un mestre) i evitar les entrades dures ja que a la lliga espanyola no es mesuren igual que a la Premier.

dijous, 26 d’agost de 2010

Segur que ho saps tot del fora de joc?


Font: Marca. Si cliques sobre la imatge veuràs l'aclaridora infografia més gran.

Compte a l'hora de fer les masclistes bromes sobre el fora de joc i el cervell de la dona! Ja saps les novetats per aquesta temporada?

Serà fora de joc quan un atacant dispara a porta, la bimba rebota en un defensa i va a parar a un altre jugador atacant que marca rebnt el cuir en fora de joc. Per tant, ja no podrem dir que el rebuig habilita el davanter. No serà fora de joc si el defensa fa una passada voluntària al porter i el davanter, viu, l'intercepta i marca. Serà gol il·legal si l'atacant s'aprofita d'un mal rebuig del defensa. Ui... Vaticino problemes en aquesta acció a l'hora de determinar si la jugada arrenca d'un error del defensa o no.

Paradinhas: Serà il·legal aturar-se a mitja cursa abans de tirar el penal: En canvi, es permetrà aturar-se al començament de la cursa.

Es permetrà que un jugador agafi amb la mà la pilota quan aquesta se'n va directament fora del terreny de joc. No es castigarà, amb targeta groga, aquesta acció com es venia fent fins ara.

Si dos jugadors d'un mateix equip topen, de manera accidental, es permetrà que les assistències mèdiques els atenguin al terreny de joc i no hagin de sortir. L'objectiu és evitar que l'equip es quedi amb nou homes fins que el col·legiat no els deixi tornar a entrar.

El Barça cau en el Grup del Badall


Foto: UEFA

El Barça cau en un grup còmode (per no dir avorrit) a la Champions. L'equip blaugrana s'enfrontarà amb el Panathinaikos, el Copenhaguen i el Rubin Kazan. Buf. Tremolem! Grades buides al Camp Nou, el fred de Rússia, l'infern verd-i-blanc d'Atenes i del quadre danès haurem de dir que ha eliminat un clàssic com el Rosenborg nouruec a la prèvia. Proposo que els de Guardiola, per qüestions d'espectacle, juguin sense porter, amb el Xavi donant saltirons amb només una cama, amb Messi amb els ulls clucs i... amb Ibrahimovic de titular! Com enyoro els Grups de la Mort! Ens haurem de conformar amb el Grup del Badall! La tasca de Guardiola? treballar per motivar els seus homes i evitar que surtin relaxats. Quina mandra els ha degut fer als blaugrana quan han vist el sorteig!

Això sí, compte amb el Rubin Kazan que no serà la Ventafocs que hom s'espera. De fet, va ser l'únic equip, al marge del Sevilla a la Copa, que va guanyar els de Guardiola al coliseum blaugrana la temporada passada. Porten dues lligues guanyades amb "quatre canyes" com diu el seu entrenador que és aquell que es va fer famós per passar el rosari a la banqueta i que es diu Gurban Berdiyew. Hi juga el lleidatà Jordi i el central César Navas (format a la pedrera del Madrid. Em nego, en rodó, a escriure el penós nom de La Fábrica). Des de la caiguda de la URSS, és el primer equip de fora de Moscou que guanya la Premier Russa.

Del Panathinaicòs cal destacar Djibril Cissé (ex del Liverpool i home de pentinats estrafolaris), Karagounis i Seitarides (amb noms de jugadors de bàsquet), vells coneguts com Josu Sarriegi i com a pit-bull al migcamp tenen el brasiler (ex de l'Arsenal) Gilberto Silva.

Del conjunt danès dir que va líder a la lliga del seu país amb cinc victòries i un empat. Va ser fundat l'any 1992 i té com a màxim artiller l'africà Dame N'Doye. Per a qui l'interessi... El Madrid jugarà amb Milan, Ajax i Auxerre. I el València, que torna a la màxima competició continental, se les haurà amb el Manchester United, el Glasgow Rangers i el Bursapor

Puyol oblida (expressament?) el Visca Catalunya


Diferents aspectes postGamper:

1.- La millor notícia és que Sandro Rosell és viu. El nou president del Barça emergeix de la cova en la qual s'havia arraulit, apareix a la llotja i desmenteix les darreres informacions en les quals s'assegurava que no era res més que un holograma. Feina pels companys del Cracòvia que han de buscar-li un imitador. Resulta que existeix.

2.- El Camp Nou es porta a la perfecció i ovaciona el millor jugador de la història del club, Ronaldinho. Preocupants les declaracions del brasiler en acabar el matx. Li diuen si aquesta ha estat una bona manera d'acomiadar-se del Barça i el brasiler respón alguna cosa semblant a què encara no s'ha dit la darrera paraula. Déu! L'intercanviaran per Ibra?

3.- Ibra no apareix en les imatges de celebració. Era al vestidor? Era plorant a l'espatlla de Galliani? S'estava fent un tatuatge amb la cara de'n Gamper? Diu que només ha parlat amb Guardiola dues vegades en els darrers sis mesos. Em semblen massa. El tècnic català diu que explicarà tota la veritat. En fascicles col·leccionables. Esperarem el proper capítol. Benet i Jornet ja prepara un nova sèrie per a l'hora del cafè: Ibra: el bluf de Les Corts. En Pep es treu Eto'o del damunt i fica al vestidor un paio encara més egoista i amb una quarta part de la lluita, entrega, sacrifici i gol del camerunès. Ibra no pot veure Messi i acusa el de Santpedor de mimar l'argentí en el seu detriment.

4.- Puyol i Ronaldinho. És evident que són molt amics i que el brasiler parla del català com el seu "germà gran". Piqué també diu el mateix del capità del Barça. Ronnie diu que Messi és el seu germà petit! Quin embolic! De qui és germà Ibra? De Bojan?Puyol no va parar d'animar el Gaucho durant tota l'estona. Que si fes-te la foto amb nosaltres, que si mira els penals amb nosaltres, que si et regalo la copa, que si dutxat amb nosaltres...

5.- Després de la presentació, va parlar Puyol. Els tòpics de sempre. Abans de deixar el micro diu un Visca el Barça i... res més. On és el preceptiu Visca Catalunya? El capità es va oblidar? Va rebre instruccions de la llotja d'Alejandro Rosell que vol evitar la identificació del Barça i Catalunya? Aquest és el nou estil Rosell? És clar, què es pot esperar d'un paio que fa una gilisortida institucional a... Extremadura!

6.- Jamones y Embutidos España. Aquesta és la publicitat que va sortir a les tanques del Camp Nou durant tota la nit. És l'estil Rosell? És necessari que aparegui aquesta marca amb aquest nom? No n'hi havia d'altres? Ai Laporta, torna! Tants diners ha pagat aquesta empresa de Toledo? Què passaria al Bernabéu si s'anunciés, tota l'estona, Compreses catalanes?

Per riure una estona (o no?)

Els déus del Japó ja podran enviar SMS


Notícia més que preocupant al web del Financial Times! Es veu que la Federació de Sumo del Japó ha decidit solucionar els problemes de comunicació que tenien els gegants lluitadors amb els mòbils que els van subministrar. Els déus moderns nipons no podien enviar SMS! Analfabets digitals? No. Els seus dits no podien apretar les tecles. Són massa grans!

Davant la magnitud de la tragèdia, els capitostos del sumo han comprat iPads a tots. I s'han deixat una pasta! Equipats amb pantalles grosses (tipus avis, per entendre'ns) els enormes lluitadors (la mitjana és de 150 quilos per cap) ja no pitjaran tres tecles cada cop que vulguin marcar una lletra. La Federació estava preocupada perquè els semidéus no es comunicaven entre ells i no responien les informacions que rebien als seus mòbils.

Dime de qué presumes...


Dennis Rodman, exjugador de l'NBA, diu que "he tingut sexe amb més de 2.000 dones". Buf. Uns tants i altres tant poc. Serà per això que li deien el cuc? Espero que les més de 2.000 femelles no hagin passat per la pedra totes a la mateixa nit!. Per cert, quan és més de 2.000? 2.999? 2001? Ànims Dennis, et falta poc per batre el meu rècord! Juas, juas...

"Quita el carro"!

Volta ciclista. Cotxe mal aparcat per on havia de passar el pilot a tota llet. Trompada espectacular!

dimarts, 24 d’agost de 2010

Llegeix la carta de Ronaldinho a l'afició del Barça


Aquest dimecres es juga el Gamper i el convidat és el Milan. Curiós que Rosell segueixi treballant amb els seus contactes brasilers. Ronaldinho (que al meu parer ha estat el millor jugador de la història del Barça quan ha estat bé) ha escrit una carta al web del Milan que recull el web del FC Barcelona. El brasiler assegura que al Camp Nou va passar els seus millors anys de la seva vida esportiva, subratlla que no li agraden els comiats i recorda que "vam gaudir molt durant el temps en què vam estar junts". Llàstima que, al final, es va deixar endur per la mala vida. Només Messi tindrà l'honor (si l'argentí no es perd pel camí) de prendre-li aquest títol honorífic a Ronaldinho.

Ara, se'l criticarà. Que si els dos darrers anys no va fer res, que si s'engreixava a tota màquina, que si era un habitual de la nit... tot el que vulguis. Ho accepto. Però, si ho penses fredament, ha donat els seus millors anys de la seva vida a un club que feia molt temps que no guanyava res. Es va convertir en referent, en motor, en espectacle i el Barça va tornar a ser respectat i admirat a tot el món. El va fer renéixer de les cendres!

Coincideixo amb Valdés. El Camp Nou (sempre crític, sempre fred) ha d'ovacionar un jugador que es va buidar per la samarreta blaugrana. Ronaldinho: et vull veure somriure una nit més. Ni que sigui la darrera!

Disfruta: Un jugador que va convertir el Barça en el rival que ningú es volia trobar i que va fer que el Bernabéu aplaudís el club català:

dilluns, 23 d’agost de 2010

Un exfutbolista de la selecció xilena, a 700 metres sota terra


El món s'ha llevat, aquest dilluns, amb una bona notícia. Els 33 miners que van quedar sepultats, el passat 5 d'agost en una mina xilena, es troben bé després d'haver estat 17 dies a 700 metres de profunditat. Ja han començat a rebre aliments deshidratats i medicaments i ja han sabut que hauran de col·laborar en un rescat que es preveu extremadament complicat. És un misteri saber com han pogut mantenir-se amb vida ja que, a banda de l'esllavissament, només duien menjar per a 48 hores.

L'exfutbolista xilè, Franklin Lobos, és un dels sepultats a la mina d'or i coure que lluita contra la mort en dies plens d'angoixa. Lobos va ser internacional pel seu país als anys 80 i va militar en Deportes La Serena, Santiago Wanderers, Regional Atacama (amb qui va pujar a Primera Divisió l'any 1981) i Cobresal, on va arribar a jugar al costat del gran Iván Zamorano.

Un cop retirat, el "Mortero Mágico de los Tiros Libres" tal i com se'l coneixia quan vestia de curt, es va enrolar en el món de la mina. S'ha endegat una campanya en el país andí que vol aconseguir que Lobos sigui anomenat assistent de l'argentí Marcelo Bielsa que dirigeix la selecció xilena. Que, per cert, sempre ha estat l'autèntica selecció Roja molt abans que la Fúria abandonés aquest motiu per ser rebatejada com la Roja des de l'Europeu de 2008.

Xisca Perelló no vol dependre dels diners del seu xicot


Xisca Perelló és una noia discreta que es va llicenciar en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de les Illes Balears aquest estiu. Aquesta noia, que fa cinc anys que té parella estable, era la millor amiga de l'única germana del seu xicot. Ara, estrena la seva primera feina. Com a becària d'Endesa. Xisca, que va néixer a Manacor com el seu home, va estudiar a Palma i compartia pis amb unes amigues de la manera més discreta. La noia vol assegurar-se el seu futur, ser independennt econòmicament i no ser una mantinguda. Clar que sí! Per cert, el seu xicot és un tal Rafa Nadal. Et sona?

Rudy i la maledicció del segon any NBA


Els experts en NBA asseguren que el segon any és el més complicat per aquells que enceten una carrera a la millor lliga de bàsquet del món. I el mallorquí (i català d'adopció) Rudy Fernández n'ha estat una víctima propicia. Desconec els detalls però aquest xicot ha caigut espectacularment en el seu rendiment. Alguna cosa li ha de passar pel cap que fa que se'l vegi tristot i capcot a la pista. Va amb por, no juga relaxat i sembla que estigui encorsetat i amb pànic a l'error. I així no es pot saltar a una pista de bàsquet, noi!

D'acord que els sistemes de Nate McMillan no estan dissenyats per l'ex de la Penya però el cert és que el català ha perdut il·lusió, encert i, sobretot, confiança. Rudy ha quedat relegat a esdevenir un especialista en el triple en els Trail Blazers i, poc a poc, ha anat esborrant-se dels esquemes del conjunt dels Trail Blazers. La desgraciada lesió a l'esquena que el va fer passar pel quiròfan tampoc l'ha ajudat i espero que la seva empanada només sigui mental i no física com a conseqüència d'una mala intervenció! Rudy, a qui Europa se li va quedar més que petita, no ha sabut aprofitar l'absència per lesió de Brandon Roy en els primers partits de play-off per reivindicar-se i, la veritat, és que va estar nefast. Quin greu!

I això que va començar molt fort a Portland on va ser rebut com un heroi (que és el que és) a l'aeroport. En la seva primera temporada, va batre el rècord de triples per a un rookie (amb 159), va disposar de minuts que va saber aprofitar, se sentia un jugador important i, fins i tot, va ser el primer europeu que va participar en el concurs d'esmaixades de l'NBA fent un homenatge al gran Fernando Martín (mai l'oblidaré tot i haver jugat al Madrit). El públic recordo que va xiular els jutges que el van puntuar molt per sota del que es mereixia.



Rudy va ser conegut mundialment per la gran final olímpica que va fer a Pequín contra els Estats Units de debó. Encara recordo l'espectacular tap a Dwight Howard (la imatge va donar la volta al món) i els seus 22 punts en 17 minuts.

Ànims Rudy. No pot ser que un home de la teva qualitat, del teu potencial i del teu lideratge es deixi véncer. Ets valent, has intentat l'aventura estatudinenca, però canvia el xip, home. Has de tornar a ser el gran aler que has demostrat que ets. La mala sort no t'abandona (t'han sancionat per manifestar públicament que tens ganes de fer les maletes) però els amants del bàsquet desitgem que et recuperis el més aviat possible!

Andy Murray i la pitjor matança escolar del Regne Unit


Estava repassant els meus apunts de l'etapa en la qual duia una secció d'anècdotes i curiositats esportives a COM Ràdio i m'he topat amb la història de l'escocès Andy Murray. A més, ens va la mar de bé ja que està a punt de començar l'US Open. Murray, que va ser prematur, no oblidarà mai el 13 de març de 1996.

Andy Murray, que tenia només vuit anys, es va convertir en un dels pocs nens que van sobreviure a la terrible matança escolar al poble de Dunblane, el poble en el qual va venir al món. Dunblane és un poblet al nord de la bonica ciutat d'Edimburg, de només 10.000 habitants, i 14 anys enrere va estremir el món. Tom Hamilton, un tarat que havia estat acomiadat com a cap dels minyons escoltes de l'escola, va entrar armat al gimnàs del centre escolar amb quatre pistoles automàtiques matant 16 nens, d'entre cinc i sis anys en menys de tres minuts, i una professora. 12 nens més i tres persones grans van acabar amb ferides greus a conseqüència de ferides de bala. Hamilton es va treure la vida (perquè no ho feia abans?).

El tennista escocès i el seu germà Jamie (dos anys més gran) van tornar a néixer. Van escoltar els trets i es van amagar al despatx del director de l'escola refugiant-se sota la taula tremolant de por. Com Andy no va superar mai la tragèdia i ja destacava en el tennis, la seva família el va enviar a Barcelona per formar-se i madurar. L'escocès no parla mai del tema. Es limita a recordar que molts dels seus amics van morir aquell dia i que, al seu cervell, hi ha llacunes. No es treu del cap que ell era un dels minyons escolta del boig de'n Hamilton i que l'assassí en sèrie s'havia assegut, sovint, de copilot en el cotxe de la seva mare.

Problemes amb la seva xicota

Murray, extremadament introvertit fora de la pista, ja s'ha consolidat com un dels millors tennistes de la història del Regne Unit amb només 23 anys. Potser per culpa de la matança de Dunblane, l'escocès va optar per tancar-se en sí mateix i es va arribar a passar hores i hores jugant amb jocs d'ordinador i consoles sense relacionar-se massa amb el seu entorn. Aquesta situació va provocar que la xicota tota la vida Kim Sears el deixés. Mesos després van solucionar les seves diferències i Sears segueix al costat del tennista. La noia treballa en una botiga de roba de Brighton, des de que va acabar els seus estudis, amb un sou de vuit euros l'hora. El més curiós del cas és que Murray assegura que tant ell com la seva xicota paguen a mitges. Soparan kebabs cada nit?

Chelsea: 20-0 en els tres darrers partits de Lliga


El Chelsea de Carlo Ancelotti està començant la temporada a la Premier com una autèntica moto i amb la mateixa trempera amb la qual va finiquitar la campanya anterior. Els blues porten anotats 20 gols i no n'han encaixat cap en els tres darrers partits de la millor lliga de futbol del món. Sí, home, ja ho sé que, enguany, només s'han disputat dues jornades però si agafem el darrer partit de la temporada passada, en el qual els d'Stamford Bridge es van proclamar campions, ens surt aquest parcial d'escàndol.

El 9 de maig de 2010, el Chelsea es proclamava campió després de clavar-li un dolorós 8-0 al Wigan del català Robert Martínez. Era el darrer partit de la Premier i arrencava el Mundial. En l'inici d'aquesta temporada, els d'Ancelotti no s'han oblidat de jugar a futbol i fer gols. Van humilia el West Bromwich en la primera jornada per un contundent 6-0, resultat que repetirien el cap de setmana passat, un cop més, contra el Wigan del lleidatà al DW Stadium.

El conjunt londinenc està molt fort tant al darrera (no han encaixat cap gol en els tres darrers partits i no semblen haver notat la baixa del lusità Carvalho) com al davant (n'han fet 20) en les tres últimes jornades. Que es prepari el modest Stoke City que és el rival d'aquest dissabte. Per cert, el Wigan del català Robert Martínez, que encara no ha pogut desplegar el futbol alegre i ofensiu que tant li agrada, ja és el cuer de la supercompetitiva Premier amb deu gols encaixats en dues jornades.