Ha tocat pilota David Villa al Donbass Arena?

Xakhtar 0 - FC Barcelona, 1

1) Ha tocat David Villa la pilota?
2) És Victor Valdés el millor porter de la història del Barça?
3) Per què Messi porta intentant, durant tota l'eliminatòria, marcar-li un gol per dalt a Piatov?
4) On és el límit golejador de Messi? Amb la diana d'Ucraïna, el de Rosario ha fet 48 gols en una temporada superant el Ronaldo del Barça. Hi encara falten partits! El millor futbolista del món és a un del rècord absolut de Puskas (49) de la temporada 1959-60
5) On t'agrada més Mascherano: de central o de pivot? L'argentí ha fer un partidàs al Donbass Arena
6) Per què el millor del partit ha estat escoltar els comentaristes de La1 intentant pronunciar correctament el nom de l'àrbitre? Al pobre Florian Meyer l'han ben batejat...
7) Per què els comentaristes li han fet una pregunta-trampa al pobre Eusebio? La gran Silvia Barba li pregunta al de La Seca quina actriu va inaugurar el Donbass Arena el 2009... El pobre contesta amb un tímid Shakira?, No! Es veu que era Beyoncé.
8) Afellay llegeix aquest bloc? Avui ha alçat el cap!
9) Quina ha estat la frase més calenta? El periscopio de Xavi levanta la cabeza. Uiii
10) Per què Piqué no s'assegura la cara? O juga amb un casc tipus Chivu? Aquest xicot em fa patir amb les trompades que encaixa. La Shakira i jo no guanyem per ensurts :)

M'imagino què dirà la caverna post Barça-Xakhtar (Humor)

Crònica humorística (o no) que podrien signar a les redaccions d'Intereconomia, Cuatro, Antena 3, La Razón, El Mundo, ABC, la COPE, Marca, AS o qualsevol altre mena d'escombraria informativa.

Titular 1: Habrá un finalista español en la final de la Liga de Campeones
o
Titular 2: La final de Londres de la Liga de Campeones hablará español

El fútbol español está de moda. Los dos gigantes de nuestro fútbol patrio, el Real Madriz i el Barsa, se veran segurament las caras en las semifinales de la Liga de Campeones després de sentenciar en los partidos de ida. El Real Madriz, de manera brillante e indiscutible, se impuso a un aguerrido Tottenham (uno de les mehores clubes del mundo) por 4 golazos a cero demostrando que los jugadores blancos atesoran una gallardía y una raza sin paragón. Autoridad y señorío fueron sus señas de identidad.

Muy diferente ha estado el Barcelona. El partido ha empezado con una inconstitucional pancarta de Catalonia is not Spain cuando los españoles y los ex-comunistas escucahaban el himno de la Liga de Campeones. La UEFA debería tomar cartas en el asunto para evitar que cuatro desalmados separatista, que no representan el sentir mayoritário de esta región española, intenten desestabilizar el sentir de un club como el azulgrana. Sin brillantez, los de José Hucha han abusado de un Shakhtar (5-1) que, a todas luces, demuestra que la máxima competicón continental le viene grande. El Barcelona no ha sabido jugar y, buena prueba de ello, ha sido que los teóricos delanteros Villa y Messi han ocupado, en ocasiones, plaza de laterales. El Barcelona no está bien.

Villa es una sombra del jugador que golea com la Roja y Messi no aparece en los partidos importanes. Y es que han tenido que ser jugadores no habituales, ante la inoperáncia de los arietes, los que han tenido que marcar. Iniesta, Alves, Piqué, Keita y Xavi han destrozado la porteria de los que se parecen a los rusos-comunistas. Lamentable, que un jugador de la categoría de Iniesta haya forzado la amarilla (al no respetar la preceptiva distáncia en la falta que ha significado el gran gol de los de Lucescu) para no jugar la vuelta es una mácula en la brillante hoja de servicios del manchego. Situación que no habla muy bien del conjunto catalán que ha demostrado ser muy antideportivo.

En definitiva, todo parece indicar que los de Barcelona i el gran Real Madriz jugaran para que la bandera española, henchida de orgullo, ondee en el remozado estadio de Wembley el 28 de mayo próximo. Los de José Mourinho buscarán su décimo entorchado mientras que el Barcelona podria sumar otra final perdida. Eso sí, celebramos que los del Campo Nuevo jueguen con numerosos españoles en su equipo. Valdés, Pinto, Piqué, Puyol, Sergio, Xavi, Iniesta, Bojan, Pedro, Villa...

Juas, juas, juas....

Un altre dia a l'oficina (3-0)...

1.- El FC Barcelona, entre badall i badall i entre becaina i becaina, li ha clavat tres golets al Bollywood Racing (Pedro, Messi (p) i Iniesta) sense despentinar-se. Desgraciadament, s'ha demostrat que els de Santander no ens llegeixen ja que sinó, tot això que s'haurien estalviat els de Miguel Ángel Portugal.
2.- Toño és un excel·lent porter i ha evitat que la renda blaugrana es multipliqués, com a mínim, per dos.
3.- Abidal segueix estant pletòric tant físicament com tàctica. El Camp Nou ha corejat el seu nom.
4.- Moltes semblances entre el partit d'anada al Sardinero, que obria la lliga, i el d'avui al Camp Nou. Aleshores, a l'agost vam titular Messi sentencia en el 3'. Avui hauriem pogut escriure Pedro sentencia en el 2'.
5.- El FC Barcelona suma 55 punts, 63 gols a favor i 14 partits seguits guanyant en lliga igualant el rècord del Barça de Rijkaard. El podrà superar dissabte vinent (20:00h Gol/C+Ll) contra l'Hèrcules que és l'únic equip que ha guanyat els de Guardiola en la lliga actual.
6.- Maxwell i Keita segueixen sent fonamentals.
7.- Què fa Adriano al Barça i Víctor Sánchez al Getafe? Pregunto.
8.- Bojan, viu. Per evitar que el Camp Nou es pronunciï sobre el seu cas, el de Linyola ha entrat furtivament al terreny de joc quan ha estat canviat per aprofitar l'ovació que s'ha endut Pedro.
9.- El Racing se suma a la llarga llista d'equips que, sense fer res malament i sense cometre gairebé cap errada, s'endú un golejada del Camp Nou.
10.- I, per cert, a la defensa del Racing hi havia Henrique. Ai, Enrique. Portava el 2 a l'esquena. Ha estat el més destacat del brasiler.

Missatge per a Messi: Sí, Leo... Tranki. Ha quedat ben clar que és l'aniversari de la teva mare. Tampoc feia falta que ensenyessis la remera interior tantes vegades, home... Veus?

El Barça no vol aQatar la prohibició de torejar (5-0)

1.- El Barça ha realitzat una autèntica obra d'art, aquest diumenge a la nit, derrotant la Reial Societat per un contundent 5-0.
2.- Els blaugrana segueixen líders de la Lliga amb 40 punts en 15 jornades. No havia passat mai a la història.
3.- Villa, Iniesta, Messi (2) i Bojan han signat una nova maneta.
4.- Messi, pichichi, porta 17 gols en 15 jornades. Els mateixos que tot l'Espanyol junt.
5.- El Barça ha anotat 26 gols en els darrers sis partits i no n'ha encaixat cap.
6.- Els de Guardiola han marcat 46 gols i només n'han rebut vuit.
7.- Els donostiarres, sisens, han plantejat el partit a la perfecció però no han pogut olorar la pilota. Possessió: 77-23%
8.- Valdés s'endurà un llibre per anar llegint durant els partits.
9.- Xavi segueix dosificant-se, Abidal fa el millor partit com a central, Mascherano està cada cop més integrat i Messi no té sostre.
10.- Sempre havia dit que Cocu i Touré havien estat els jugadors que millor s'havien adaptat a l'estil Barça sense sorgir de la Masia. Ara, hi hem d'afegir el Guaje.

Missatge a la resta d'equips d'Europa: No procureu fer aquestes coses a casa. Els jugadors de Pep Guardiola estan entrenats i són uns professionals.

Què importa guanyar el Madrit en diumenge o en dilluns?

El clàssic entre el FC Barcelona i el Reial Madrit, com ja saben fins i tot els esquimals, es jugarà el proper dilluns 29-N a les 21:00h (Gol TV/Digital Plus). És a dir, el dia després de les eleccions al Parlament de Catalunya. Bonica data. No pel dilluns, que tant me fot, sinó perquè és el dia en el qual el Barça farà 111 anys. Què millor que un triomf contra el gran rival? Al Madrit se l'ha de guanyar sempre... sigui divendres, sigui dilluns..

PS: Com el Barça-Madrit és un dels esdeveniments esportius més seguits del món, i el dilluns és un dia poc esportiu a excepció d'algún partit de l'NBA i del Monday Night de l'NFL, la cobertura mundial del duel entre blaugrana i blancs serà espectacular.

El Barça té molta Geta! (1-3) Humor

El FC Barcelona ha confirmat que el partit contra el Sevilla del cap de setmana passat no va ser un miratge. Avui els homes de Guardiola han derrotat de manera contundent al Getafe (1-3) amb gols de Messi, Villa i Pedro, encaixant-ne un de penal (inexistent ja que Piqué no podia amputar-se el braç) per obra i gràcia de Manu del Moral. Els catalans estan fregant la perfecció i, a banda d'haver pogut aconseguir un marcador d'escàndol, la velocitat de pilota ha tornat a ser brutal, especialment en la primera meitat, deixant els azulones perseguint ombres. El Barça, que fins fa dues setmanes jugava al tran tran, segueix a només un punt del Madrit de Mou que es veu que és sensacional. Foc d'encenalls. El Barça, però, té molta Geta per abusar com abusa. Proposo una sèrie de mesures per no adulterar la competició.

1.- Pep Guardiola no podrà fer més videos de motivació i només podrà passar als seus jugadors sessions del Congrés o l'Àgora de la setmana abans dels partits. En el seu defecte, també els podrà ensenyar els acudits dels Teatre de Guerrilla.

2.- El Barça jugarà sense porter.

3.- Puyol i Piqué es veuran obligats a defensar de genolls. Seran sancionats en cas que parlin català entre ells.

4.- A Alves se li ordenarà córrer una marató sencera abans del partit.

5.- Xavi haurà de jugar amb els ulls embenats.

6.- Busquets només podrà tocar dues pilotes en tot el partit.

7.- Iniesta no podrà sortir del petit quart de cercle que hi ha al costat del banderí de còrner defensiu.

8.- Messi només podrà rematar amb el cap i Guardiola només podrà fer un canvi; sempre i quan l'home que salti a la gespa sigui Bojan.

9.- Villa haurà de xutar amb l'esquerra i Pedro encararà els contracops saltant sobre una cama.

10.- Els equips rivals disposaran de dos penals, una expulsió d'un jugador blaugrana i de 15 còrners (l'única manera de marcar a la porteria de Valdés gràcies a la defensa zonal) per partit.

11.- El president del Barça haurà de Sandro Rosell. Ups. Això ja s'ha complert!

Messi i Villa es vesteixen de castanyeres per liquidar el Sevilla (5-0)

1.- Cinc castanyes. El FC Barcelona ha tornat. Ha decidit fer la ressurrecció el Dia dels Difunts. Després d'una pèssima pretemporada i dels giliviatges amb la selecció estatal, el conjunt blaugrana ha ofert, aquest dissabte a la nit, el millor partit de la temporada. 5-0 al Sevilla amb gols de Messi (2), Villa (2) i Alves. L'asturià i l'argentí s'han disfressat de castanyeres per repartir panallets i moniatos a dojo i matar, ben aviat, un matx contra un rival sempre complicat.

2.- Que es fotin els nois del Crackòvia i la seva nefasta campanya Guaje-Gafe.

3.- Messi: 41 gols en els darrers 42 partits que ha jugat. 14 dianes en els darrers 13 compromisos.

4.- Orgullós del públic del Camp Nou. L'ivorià Romaric ha decidit, amb tres cops intencionats i no massa esportius, comprovar si el nas de Sergi Busquets aguantaria. El públic ha xiulat (com ha de ser) però no s'han escoltat cap mena de crit que imités les mones. Ja saps que penso que és més propi d'ignorants que no de racistes.

5.- Caldrà que es dutxi Valdés?

6.- Consigna pel que quedi de temporada: Els laterals han de xutar i xutar. Gol de Maxwell a Ceuta i gol d'Alves contra el Sevilla.

7.- Una novetat d'en Pep: Villa per la dreta i Pedro per l'esquerra. Adéu a les cames canviades?

8.- El Barça ha jugat còmode, ha gaudit, s'ha sentit superior, ha pressionat, ha fet rondos llarguíssims, s'ha buidat, ha fet esprints fins el darrer minut, s'ha sacrificat, ha recuperat la solidaritat i ha tornat a ser aquell equip que meravellava.

9.- Si el Madrit que emociona les españes és líder i el Barça, jugant al tran-tran fins avui, és només a punt què passarà quan els blaugrana carburin a ple rendiment?

10.- El Sevilla ha jugat un home menys per expulsió de Konko (44'). Les forces s'han igualat quan Bojan ha substituït Pedro. Han tornat a ser 10 contra 10.

I España es va fer de LeBron

El Barça és campió del món de clubs de futbol i bàsquet. I perquè no hi ha secció de futbol americà que sinó...

1.- El FC Barcelona ja és el campió del món de bàsquet, de manera oficiosa, després de derrotar els Lakers per 92-88. Fa temps que dic que els de Xavi Pascual fregarien els play-offs de l'NBA.
2.- El partit no ha tingut res d'amistós. Picabaralles, garrotades, gestos de ràbia, concentració, suor, defenses fortes, lluita, faltes, tècniques i jugades de gran qualitat. Ha estat un d'aquells partits que els entrenadors haurien de passar a la canalla.
3.- Els Lakers han tastat la defensa del Barça, la velocitat de circulació de pilota dels blaugrana i han comprovat que la capital catalana és una ciutat de bàsquet que no s'ha mostrat com les analfabetes Londres, Berlín o París que es limiten a riure les gràcies dels jugadors NBA.
4.- Kobe Bryant ha estat molt ficat en el partit i s'ha oblidat del seu genoll recent operat per jugar bona part del matx i estar present en els minuts definitius. Phil Jackson ha fet que els seus titulars aguantèssin la tempesta.
5.- Pau Gasol es confirma com el millor ala-pivot del món i el més complert en el pal baix.
6.- Ricky Rubio ha de millorar molt en el tir si vol ser algú a l'NBA.
7.- Els Lakers, encantats amb Barcelona, amb l'ambient i amb el menjar català d'aquest restaurant. Jackson ha deixat que Gasol no estigués a l'hotel i pogués dormir a casa seu.
8.- Kobe Bryant ha admès que és del Barça, per enèsima vegada, i que una de les opcions per jugar un cop es retiri de l'NBA és el conjunt blaugrana. T'imagines una parella amb Pau?
9.- Pete Mickael ha estat l'home del partit. Ha aguantat el Barça en el pitjor moment (tercer quart) i s'ha barallat amb Kobe i Artest.
10.- Pau Gasol s'ha dirigit al Sant Jordi en català abans de començar. Alguns xiulets escadussers de la xusma espanyolista. M'ha sorprès ja que el Sant Boi, que defineix Catalunya com una "regió d'Espanya", mai ha destacat massa per defensar el nostre país. Pobres espanyols! El seu Gasol traïnt-los i parlant polaco. Kobe enamorat de Barcelona... Sort que els queda LeBron. Que és com CR7, però en negre!

Puyol oblida (expressament?) el Visca Catalunya

Diferents aspectes postGamper:

1.- La millor notícia és que Sandro Rosell és viu. El nou president del Barça emergeix de la cova en la qual s'havia arraulit, apareix a la llotja i desmenteix les darreres informacions en les quals s'assegurava que no era res més que un holograma. Feina pels companys del Cracòvia que han de buscar-li un imitador. Resulta que existeix.

2.- El Camp Nou es porta a la perfecció i ovaciona el millor jugador de la història del club, Ronaldinho. Preocupants les declaracions del brasiler en acabar el matx. Li diuen si aquesta ha estat una bona manera d'acomiadar-se del Barça i el brasiler respón alguna cosa semblant a què encara no s'ha dit la darrera paraula. Déu! L'intercanviaran per Ibra?

3.- Ibra no apareix en les imatges de celebració. Era al vestidor? Era plorant a l'espatlla de Galliani? S'estava fent un tatuatge amb la cara de'n Gamper? Diu que només ha parlat amb Guardiola dues vegades en els darrers sis mesos. Em semblen massa. El tècnic català diu que explicarà tota la veritat. En fascicles col·leccionables. Esperarem el proper capítol. Benet i Jornet ja prepara un nova sèrie per a l'hora del cafè: Ibra: el bluf de Les Corts. En Pep es treu Eto'o del damunt i fica al vestidor un paio encara més egoista i amb una quarta part de la lluita, entrega, sacrifici i gol del camerunès. Ibra no pot veure Messi i acusa el de Santpedor de mimar l'argentí en el seu detriment.

4.- Puyol i Ronaldinho. És evident que són molt amics i que el brasiler parla del català com el seu "germà gran". Piqué també diu el mateix del capità del Barça. Ronnie diu que Messi és el seu germà petit! Quin embolic! De qui és germà Ibra? De Bojan?Puyol no va parar d'animar el Gaucho durant tota l'estona. Que si fes-te la foto amb nosaltres, que si mira els penals amb nosaltres, que si et regalo la copa, que si dutxat amb nosaltres...

5.- Després de la presentació, va parlar Puyol. Els tòpics de sempre. Abans de deixar el micro diu un Visca el Barça i... res més. On és el preceptiu Visca Catalunya? El capità es va oblidar? Va rebre instruccions de la llotja d'Alejandro Rosell que vol evitar la identificació del Barça i Catalunya? Aquest és el nou estil Rosell? És clar, què es pot esperar d'un paio que fa una gilisortida institucional a... Extremadura!

6.- Jamones y Embutidos España. Aquesta és la publicitat que va sortir a les tanques del Camp Nou durant tota la nit. És l'estil Rosell? És necessari que aparegui aquesta marca amb aquest nom? No n'hi havia d'altres? Ai Laporta, torna! Tants diners ha pagat aquesta empresa de Toledo? Què passaria al Bernabéu si s'anunciés, tota l'estona, Compreses catalanes?

Blaugrana o nerazzurri?

FC Barcelona: Campió de Lliga. Vuit jugadors a la selecció estatal. Poden ser nou amb la més que probable incorporació de Cesc Fàbregas. Fins i tot més. Torres? Sergio Ramos?

Inter: Campió d'Europa, Lliga i Copa. Cap jugador a la selecció de Marcello Lippi. Només cinc italians a la plantilla que tenia O merenguinho i ara dirigiex Rafa Benítez. Tres són merament testimonials: els veteraníssims porters Francesco Toldo i Orlandi Paolo i el defensa Marco Materazzi. Dues joves promeses. Santon Davide i Barwuah Balotelli. Recordes un equip campió que no hagi aportat ni un home a la selecció del seu país?

Avui he tingut un somni...

No. Res d'allò de "blancs i negres dinaran plegats sobre les roges muntanyetes de Geòrgia". El meu somni ha estat més... terrenal? He visualitzat un Cesc Fàbregas, vestit rigorosament de negre per a l'ocasió, anunciant el seu fitxatge pel FC Barcelona. Davant un núvol de càmeres de tot el món, el català confirmava que duria el 4 (número mític a Can Barça) i assegurava celebrar haver resolt el seu futur abans del Mundial. Ho deia assegut en un tamboret de bar (com m'agraden els que permeten reposar les plantes dels peus). Però els somnis, a vegades, provoquen coses estranyes. Primera, el capità de l'Arsenal ensenyava a la premsa un paper escrit a mà en el qual recomanava el fitxatge d'un tal David Suárez (us juro que no sé qui és) pel Barça de bàsquet. El d'Arenys el qualificava com "el millor 3 d'Europa!. Segona. Jo que segueixo en la meva batalla contra l'alcohol, en Cesc tenia una ampolla de cervesa (de la marca que patrocina el club) a la seva mà dreta. Pels malpensats@ assegurar que el somni ha estat d'allò més innocent i el migcampista i jo no ens hem conegut bíblicament :) Buf! Crec que necessito un descans!

Florentino: Insert coin

Juas, juas...
Un altre fracàs del Ser Superior. I ja en van...

El titular del post és bo, però no és meu. lL'he trobat al FB i me l'he apropiat. Florentino Pérez encara no ha entès res de futbol. El FC Barcelona s'acaba de proclamar campió de lliga de manera brillant i demostrant que un punt val més de 300 milions d'euros. Que els diners no han de ser al camp com deia en Cruyff, sinó a la formació:. Una pedrera que val molt més que una colla de mercenaris fitxats a cop de talonari.

Per segona vegada consecutiva, la lliga espanyola la guanya el Barça de Pep Guardiola. El millor equip, no el menys dolent, com ha passat altres vegades. El mèrit és brutal, el domini ha estat insultant. Amb gent de casa ha deixat en ridícul l'enorme inversió del Ser Superior que només haurà rendit a l'hora de vendre samarretes. Els diners no donen la felicitat, sr Pérez. La felicitat no val 300 milions d'euros. La felicitat es veure gent de casa, que sent els colors i que sap què significa vestir-se de blau i grana. La felicitat és jugar molts cops abans que el Madrid enviant un poderós missatge no escrit al vestidor del Bernabéu. "Mireu si tenim por que juguem abans, en importa tres pebrots el que fareu vosaltres". I els blancs ho sabien. Els professionals ho sabien.

Florentino: Insert coin. 300 milions d'euros és una barbaritat: és el que costa construir 16 quilòmetres de via d'AVE, és el pressupost de 2010 de la totpoderosa Ferrari, és la casa més cara del món (Villa Leopolda, a Niça), són dos vegades el preu del iot més car del món (el 'Corto maltese')... Fins aquí, la rauxa. Analitzem-ho.

El FC Barcelona ha treballat de valent. Tal i com va passar la temporada passada amb en Juande, el Reial Madrid de Pellegrini ha culminat una espectacular segona volta. Ha estat enorme. Grandiós. Ho hem de reconèixer. Però això no fa res més que inflar el valor de la lliga aconseguida avui al Camp Nou. Els de Pellegrini han apretat el Barça i els de Guardiola han demostrat estar sobradament preparats per aguantar la pressió. Ha estat una lliga d'autèntic infart, disputada de tu a tu, en la qual els dos millors equips del món han tret més de 20 punts al tercer classificat. Ha estat una competició en la qual el cor ha pogut més que els 300 milions d'euros. El guanyador ha arribat a la xifra màgica dels 99 punts... quan, a vegades, per adjudicar-se el títol n'hi ha hagut prou amb 70 i pocs. El Barça ha estat un bloc (pitxitxi i Zamora) i s'ho ha cregut des del primer moment.

Cert és que Cristiano Ronaldo ha demostrat ser un enorme professional. Ell solet, s'ha posat l'equip a les esquenes, i s'ha esllomat en cada partit. Ha aguantat entrades patibulàries, ha escoltat insults de tota mena; però o ha estat massa sol o no s'ha deixat acompanyar... No se li pot negar que el de Madeira ha treballat pràcticament sol, ajudat puntualment per un Higuaín que hauria de fer les maletes i venir al Barça. El Madrid ha estat CR9 i els blancs han arribat fins on han pogut seguint el camí dictat pel portuguès.

La premsa madrilenya i espanyola argumentarà la pobra excusa de la lesió de CR9 als mesos d'octubre i novembre... Però que el Barça no ha tingut lesionats? Iniesta, per exemple, s'ha perdut molts partits i Abidal, que feia la temporada de la seva vida, tampoc ha tingut continuïtat. Això per citar-ne alguns. Però Guardiola no s'ha queixat mai. Sap que té un enorme (i humil) fons d'armari preparat per aguantar qualsevol escomesa. Primer va ser Alcorcón, després l'Olympique a vuitens de la Champions (no és tan mal equip com molts es pensen), després un Kaká absent i decebedor, un Albiol pèssim (i això que no ha fet cap autogol, un a de les seves especialitats), un Benzema que m'ha recordat al jove Anelka que va aterrar al Bernabéu sense entendre res i un Xabi Alonso que un dia hauria de decidir si es dedica a destruir o a crear. Aquest cop no els ha salvat ni un Casillas que ja no és el millor porter del món, com he defensat tantes i tantes vegades. Oi Del Bosque? Oi Valdés?

En resum, ja ho he escrit. Dos estils, dues filosofies: L'amor per la pilota contra el contracop, la humilitat per davant de la prepotència, el treball abans que la improvització, el grup per sobre de les individualitats, Messi contra CR9, pedrera per davant del talonari, sacrifici contra autocomplaença, antiherois enfrontats a guaperes, seny imposant-se a la rauxa, nòvies de tota la vida vs models despampanants i sarascarboneros.

Florentino, la partida ha acabat. No hi ha bola extra. Insert coin. Però, per favor, no dimiteixis. A Barcelona no t'ho perdonarien mai.

Europa i els déus grecs s'agenollen davant el Barça

Foto: Euroleague.net

Ara sí que hi ha una crisi de veritat a Grècia. El FC Barcelona ha confirmat totes les previsions i s'ha proclamat, per segona vegada a la seva història, campió de l'Eurolliga humiliant (sí, humiliant) el totpoderós Olympiacòs per un contundent 86-68. Al FC Barcelona li interessava un partit a molts punts i els homes de Xavi Pascual han sortit absolutament concentrats des del primer instant. Els catalans s'han mostrat en tot moment molt convençuts del seu potencial i s'han limitar a fer el que milllor saben: jugar a bàsquet. Despenjar el rebot, córrer, assistir i complicar-se la vida el mínim possible.

Navarro (MVP) i Ricky s'han carregat l'equip a les espatlles en la primera meitat, perfectament secundats per uns Mickeal, Morris i Vázquez que suaven tinta donant-se garrotades contra els pesants homes grans grecs. S'ha dominat el rebot, s'ha intimidat, s'han col·locat taps i al descans ja s'insinuava que el Barça podria sagnar el conjunt del Pireu.

A la represa, un Víctor Sada sensacional (no va jugar ni un minut en la semifinal contra el CSKA) s'ha convertit en un autèntic pit-bull en defensa secant el serbi Teodosic. El balcànic ha acabat perdent els nervis (ha buscat les pessigolles de Mickael) i li ha plantat cara al seu tècnic Panaiotis Iannakis llançant la samarreta de mala manera. Els grecs, que ja s'ho veien pelut, han intentat embrutar el joc mirant d'aturar el rellotge i portar-se la final en el terreny en el qual se senten més còmodes. De tota manera, cal ser justos, i s'ha de destacar que ràpidament han tornat als camins de l'esportivitat.

El Big Four d'Olympiacòs no ha estat a l'alçada de les circumstàncies ja que han mirat de fer la guerra pel seu compte. Josh Childress ha estat molt desencertat, Papaloukas estava més interessat en protestar que no pas a treballar, Kleiza ha estat secat i Teodosic no ha pogut amb la defensa blaugrana acusant, potser, el virus estomacal que li va donar la nit del lloro aquest dissabte. Aquest noi hauria de mirar de controlar les seves pulsacions i asserenar-se si és que vol fer el salt a l'NBA. Salt que, d'altra banda, es mereix sobradament.

I, mentrestat, el Barça ha seguit molt seriós. Assistències, domini sota els taulers i encerts en el tir han estat la tònica de la segona meitat. Al final, s'ha fet justícia i el capità Roger Grimau ha alçat els 10 quilos de l'Eurolliga. Navarro, amb llàgrimes als ulls, ha recollit el títol que l'acreditava com a MVP. És curiós que el de Sant Feliu hagi deixat l'NBA per tornar a guanyar l'Eurolliga (és l'únic suopervivent del títol de 2003 amb Pesic) i no deixa de ser especial que Ricky hagi retardat la seva marxa per guanyar aquesta prestigiosa competició.

Unes imatges per acabar:

. Xavi, Piqué, Bojan, Puyol i Sergi Busquets han agafat un avió a les 19.00h a Barcelona per arribar a París a la meitat del primer quart i fer pinya amb els homes de Xavi Pascual. Han rebut una gran ovació per part de la culerada ubicada a París

. L'afició d'Olympiacòs ha claudicat i ha tingut un comportament exemplar aplaudint el FC Barcelona

. Roger Grimau s'ha endut la pilota cap a casa seva.

. El detall de Xavi Pascual fent jugar, en els darrers minuts, Jaka Lakovic i Jordi Trias.