Darrerament, ha aparegut en el món d'internet una comparativa curiosa que treu fum a la xarxa. S'ha establert una mena de competició entre els dos millors futbolistes del moment (Leo Messi i Cristiano Ronaldo) i els dos jugadors de bàsquet més importants en l'actualitat (Kobe Bryant i LeBron James). D'entrada, la reflexió pot ser xocant i agosarada, però si t'atures a pensar-ho, està força ben trobat. T'explico com ho veig jo.
Kobe i Messi, Messi i Kobe podrien anar en el mateix sac. Al marge de les simpaties mútues (l'estrella dels Lakers té una fotografia dedicada del blaugrana a la seva taquilla del vestidor) i de les floretes que es tiren a la mínima oportunitat que tenen, tots dos són esportistes fins, delicats, un pèl introvertits, cavallerosos, elegants i que sempre estant pensant en fer-ne una de grossa. Són dos perfils que encaixen en un grup humà (equip) i són concients que han de treballar pel conjunt per brillar individualment. Kobe i Messi et poden decidir un partit (això no vol dir que els altres dos no ho puguin fer) però saben sacrificar-se. Se'ls nota una intel·ligència molt especial quan es posen les samarretes dels seus equips.
Ja desitgen trobar-se, si les seves agendes ho permeten, quan els Lakers juguin contra el Regal FC Barcelona el proper 7 d'octubre al Palau. Kobe no ha amagat mai les seves simpaties pel Barça (tot va venir arran de la seva amistat amb Ronaldinho) i sospira per tornar a la capital catalana, ciutat que li encanta. De fet, en la seva darrera visita a Barcelona (2007), la Mamba Negra va fer anar de corcoll tant el FC Barcelona (es va presentar a l'entrenament sense avisar) com la plana major dels Lakers que va volar a Barcelona per mirar de perllongar el contracte del seu jugador franquícia Bryant quan es feia el despistat. Kobe, criat a Milà i amb un domini més que correcte del castellà, és un entès en futbol i confessa que, sempre que pot, es mira els partits del Barça per televisió. Va veure, darrerament, el Barça-Arsenal i va entusiasmar-se amb els quatre golets que va fer el seu alter ego.
Desconec si hi ha alguna mena de connexió personal entre els altres dos protagonistes del blog. Són LeBron James i Cristiano Ronaldo. Es caracteritzen per les seves personalitats fortíssimes, pel jo molt marcat, pel gust per ser el centre d'atenció, per fer posturetes davant les càmeres per assegurar-se les portades del dia següent i comparteixen l'afició a lluir els seus cossos formidablement escolpits, a la mínima que poden. Encarnen la potència física, la decisió i arrosseguen uns companys que queden relegats, gairebé, al paper d'actors secundaris. Es reboten a la pista, els motiva que els xiulin i els increpin i són, com ninú, capaços de fer emprenyar les aficions rivals. Si el tarannà de CR9 és el de xuleta, què dir del motiu del d'Akron: The chosen one. L'Escollit. S'ha de tenir unes esquenes ben amples per jugar amb aquesta llosa sense que t'afecti. Val a reconèixer que LeBron i James són dos autèntics professionals quan els toca jugar.
Ara bé... ni Messi ni CR9 serien capaços d'estar jugant amb doloroses lesions al seu cos. Kobe i LeBron estan fets uns cristos (el de Los Ángeles juga amb el dit índex de la seva mà dreta trencat i els dels Cavaliers té un terrible cop al seu colze dret que, si no fa repós, se li podria complicar). Però el què dèiem, LeBron no té cap problema en llançar els tirs lliures... amb l'esquerra!. Messi executaria un penal decisiu amb la dreta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada