Les 'amistats perilloses' de Joan Laporta

No sé si heu tingut oportunitat de llegir 'El País' d'ahir. Hi havia un article, signat per l'escriptor John Carlin (autor del 'Factor humà', un llibre al qual em referiré en breu i que parla de Mandela, els Sprinboks, el rugbi i l'apartheid) en el qual es denunciava les relacions i els negocis que el president del FC Barcelona, Joan Laporta, manté amb el règim de l'Uzbejistan que compara amb Corea del Nord. Donant una ullada a internet s'aprecia aquest país com un indret en el qual, en ple segle XXI no només no es respecten els drets humans sinó que es practica, amb total impunitat, la tortura (es veu que hi ha una inclinació natural a bullir vives les persones) contra els disidents polítics del president i l'explotació infantil sense cap mena de recança. El president és Islam Karimov (un obscur personatge hereu del comunisme i que governa el país amb mà ferma des de 1990 després d'haver abandonat el jou soviètic).

Faig un breu resum de les set pàgines de l'article. Sense deixar de pensar si el fet de la seva publicació (de fet, es fa referència a fets de l'any 2008) tenen res a veure amb el proper comiat de Laporta de la presidència del Barça, a la seva presumpta voluntat de ficar-se en política o al fet que els de Guardiola estiguin a 90' de guanyar la Lliga.

Els fets obvis, però, semblen donar validesa a l'article de Carlin. És cer que al FC Bunyodkor (el club del presi) hi juga Rivaldo, que Messi, Puyol i iniesta van fer un mínim clínic a l'Uzbekistan rebent el tractament de caps d'Estat i que Joan Laporta va viure un dels pitjors (i delicats) momets de la seva carrera quan es va veure presumptament implicat en la compra del RCD Mallorca per part dels grans capitostos uzbeks. L'operació s'havia de fer via el seu bufet d'advocats i en Laporta rebira quatre milions d'euros per fer d'intermediari. L'escàndol va ser de proporcions bíbliques ja que tot apuntava que Laporta es beneficiava de la seva condició de president del Barça pel seu enriquiment personal.

És en aquest instant en el qual fa la seva aparició Guilmara Karimova. És la filla del president del país i és la figura que completa el trencaclosques. Acostumada a fer la seva santa voluntat: canta, dissenya joies, presideix els turbis negocis de l'empresa uzbeka Zeromax amb seu a Suïssa, gaudeix d'una enorme fortuna i, a més de ser doctorada en Ciencies Polítiques, té com a joguina l FC Buyodkor. Carlin denuncia les relacions (en principi econòmiques) d'aquesta mossa que és ambaixadora del seu país tant davant l'ONU com davant d'Espanya.

Alguns analistes asseguren que Karimova dóna subvencions per a polítiques per a la promoció de la dona i la infància en el seu país mentre que, amb l'altra mà, no és res més que la punta de la piràmide d'una màfia-estatal que explota, en condicions més que lamentables, un exèrcit de nens que posa a treballar als camps de cotó. Es veu que la policia el treu de l'escola i els obliga a partir-se la pana per fer que el país (és a dir la família Karimov) ingressi més de mil milions d'euros en convertir-se en el tercer exportador de cotó del món.

Sempre segons 'El País, Laporta tindria relacions comercials amb la princesa del poble uzbek que, en realitat, estaria desitjant per tenir una vida luxosa a cavall de Barcelona, Los Ángeles i Londres. De moment vinculen l'encara president blaugrana amb l'empresa Zeromax que, oficialment, es dedica a la mineria, a l'agricultura i al trasnport.

Com l'obligació del periodista és contrastar les fonts, el diari assegura que ni Laporta ni el seu entorn han volgut respondre les preguntes que els hi van fer arribar sobre aquest obscur tema.