"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 29 de maig de 2010

Antonio Bueno (Penya), molt greu en caure d'un tercer pis


Aquest dissabte al matí, el pivot del DKV Joventut, Antonio Bueno ha ingressat en estat greu a l'hospital Gregorio Marañón de la capital estatal. Segons les primeres informacions, el madrileny hauria caigut per la finestra de la cuina del seu domicili, que està situat en un tercer pis. Els fets haurien passat avui a la matinada. Com pot un home de les dimensions de Bueno caure per una finestra d'una cuina?. Estem parlant d'un gegant de 2.08 i més de 110 quilos!! Afortunadament, la cosa no derivarà (sembla) en complicacions neurològiques però el jugador presenta fractures als dos braços, als dos turmells, als dos canells, al sacre i a la zona lumbar. També li han detectat una petita hemorràgia interna. De moment, Bueno està en observació. La bona notícia és que, en principi, la seva vida no està en perill. Ànims, Bueno!.

Ubuntu!!!


Els C's ja són a les Finals de l'NBA (s'insinua el duel que volies, amic Dani Revenga). Per a molta gent l'èxit (inesperat) del conjunt de Boston ha vingut de la mà del seu coordinador defensiu, Tom Thibodeau, que ha fet caure en la seva teranyina els Magic de Superman Howard i els Cavs de LeBron. Però jo, que sóc un romàntic, penso que l'Ubuntú ha tingut molt a veure en un nou èxit de la franquícia amb més títols de l'NBA. Ubuntu és una paraula que s'usa en cinc idiomes africans que ve a significar unió, col·lectivitat, recerca d'un objectiu comú, ser alguna cosa amb l'ajuda dels altres i que els altres siguin quelcom gràcies a tu. 15 jugadors, una mentalitat. L'Ubuntu ja va portar els C's al títol de 2008. Van canviar el seu tradicional 1,2,3 Celtics pel crit d'Ubuntu. Hi ha dues teories sobre la instal·lació de la filosofia africana en el vestidor del Garden. Uns dies que va incorporar la paraula Kevin Garnett quan 'Big Ticket' va aterrar a Massachussets per guanyar l'anell. L'altra diu que la introduir el tècnic 'Doc' Rivers després de llegir la biografia del bisbe sud-africà Desmond Tutú que defensava aquest argument en la seva lluita contra l'apartheid amb un Nelson Mandela encara empresonat.

Avui he tingut un somni...


No. Res d'allò de "blancs i negres dinaran plegats sobre les roges muntanyetes de Geòrgia". El meu somni ha estat més... terrenal? He visualitzat un Cesc Fàbregas, vestit rigorosament de negre per a l'ocasió, anunciant el seu fitxatge pel FC Barcelona. Davant un núvol de càmeres de tot el món, el català confirmava que duria el 4 (número mític a Can Barça) i assegurava celebrar haver resolt el seu futur abans del Mundial. Ho deia assegut en un tamboret de bar (com m'agraden els que permeten reposar les plantes dels peus). Però els somnis, a vegades, provoquen coses estranyes. Primera, el capità de l'Arsenal ensenyava a la premsa un paper escrit a mà en el qual recomanava el fitxatge d'un tal David Suárez (us juro que no sé qui és) pel Barça de bàsquet. El d'Arenys el qualificava com "el millor 3 d'Europa!. Segona. Jo que segueixo en la meva batalla contra l'alcohol, en Cesc tenia una ampolla de cervesa (de la marca que patrocina el club) a la seva mà dreta. Pels malpensats@ assegurar que el somni ha estat d'allò més innocent i el migcampista i jo no ens hem conegut bíblicament :) Buf! Crec que necessito un descans!

El que no passi a l'NBA...(1)

Alvin Gentry (tècnic en cap dels Suns de Phoenix) trallant en una paperera en la primera meitat del partit que els d'Arizona han perdut a l'Staples davant els Lakers. (3-2) a l'eliminatòria a favor dels de Pau Gasol i Kobe Byant. L'home assegurava que se li havia posat malament l'alvocat que s'havia pres per sopar.


Es parla molt sovint del 'trash talking' dels jugadors de l'NBA. Però, en quina categoria posem aquets moviments de llengua del gegant Glen 'Big Bby' Davis dels Celtics? Es vol comunicar amb nosaltres? Té connexió directe amb una altra dimensió?


El nostre protagonista del video de dalt, groggy després de rebre un cop de colze de Superman Howard. Imatges de resum de l'any. Afortunadament va quedar en un no res, passat l'ensurt inicial. El que no passi a l'NBA...

divendres, 28 de maig de 2010

CR9 està que trina per aquesta portada


Ja he escrit que Cristiano Ronaldo és tan orgullós, prepotent i egoista com bon futbolista. I t'asseguro que és un autèntic professional i dels jugadors més complerts que jo hagi vist mai. Però el seu narcissisme no té límits. El de Madeira està emprenyadíssim amb la genial fotògrafa Annie Leibovitz ja que considera que el va enganyar. Vanity Fair va decidir retratar alguns dels futbolistes més importants del moment en vistes a promocionar el Mundial de futbol de Sud-àfrica. Però CR9, que va accedir com els altres escollits a deixar-se retratar en slips, s'ha enfilat per les parets quan ha vist la portada de la revista. Es veu que el jugador del Reial Madrid se sent utilitzat per aparèixer a la portada en calçotets. Ja! Ho diu un tiu que és exhibicionista com pocs i que, a la mínima que pot, es dedica a ensenyar el seu cos apol·lini vingui a cuentu o no. Assegura que s'han vulnerat dels seus drets d'imatge i que ell, en cap moment, va donar el seu consentiment per obrir la publicació. De fet, l'empresa CR9 ja ha anunciat accions legals contra Leibovitz argumentant que els límits de la seva imatge (s'ha de reconèixer que és espectacular) els posa ell.

Però resulta, i segons una font molt propera a l'ex del ManU, que Cristiano Ronaldo no ha pogut tolerar haver de compartir portada amb el jugador del Chelsea Didier Drogba i que, en realitat, ningú de l'equip de la genial fotògraf estatunidenca l'havia advertit d'aquest extrem. Ronaldo es va retratar a Madrid i l'ivorià a Milà i, patapam, els dos han compartit portada. Coses del photoshop, de la genial Leibovitz i del director@ d'art de la publicació. El portuguès no ho ha pogut suportar no ser l'escollit, no ser el Déu del futbol. Buf. Sort que el nostre Messi no és tan guapo. Els disgustos que s'estalvia el de Rosario.

dijous, 27 de maig de 2010

Mira qui Beu: La 'taja' històrica de Miquel Àngel Nadal


Els aturats som un perill. Tenim molt temps. Tant és així que, a vegades, em sorprenc a mi mateix empassant-me programes-escombraria sense cap mena de problema ni de remordiment (no sé què és pitjor). Des de fa un parell de dies, la colla de frikis del Jorge Javier (el del tomate) porta amenaçant l'audiència amb explicar perquè Miquel Àngel Nadal, que es veu que participava en la versió descafeïnada del Mira quien Baila, no va sortir a fer saltirons en el programa de comiat.

Dos ferms candidats al Nobel de la Literatura, Kiko Hernández i Lidia Lozano, han assegurat a la selecta audiència que "en realitat" no va passar res de l'altre món en el "petit accident" que, segons la presentadora del programa (que no et queixa-li mai), va patir l'exblaugrana. Accident que, tal i com va explicar bo i angoixada, el va deixar "indisposat". Es veu que, en realitat, The Animal (com el coneixia la premsa anglesa) va arribar amb una borratxera tan descomunal que no podia ni parlar. Ja no dic res de ballar. Es veu que la noia que havia de fer de parella de l'exfutbolista es va negar en rodó a sortir per por de prendre mal. Resulta que l'exdefensa (i, repeteixo, sempre segons aquestes goles pregones amb tan pedigrí) anava literalment "rodolant" pels passadissos de la productora i que, fins i tot, "es va baixar els pantalons i els calçotets per fer les seves necessitats en els passadissos". Quina mania amb els passadissos! Desitjo que no hi hagués moqueta! Encara bo que va atinar a baixar-se els calçotets, sinó hauriem fet un bon merder!. Kiko, amb la gran capacitat de comunicar que Déu li ha donat, ha tingut temps per explicar amb ets i uts el perquè de la borratxera. No m'ha quedat clar, encara, si el representant de Nadal tindrà trigèmins, si els tindrà l'ex del Barça o si els tindran el representant i l'exfutbolista plegats :). Déu meu!. Quin pais!.




PS: Hores d'ara, mutis pel que fa a l'entorn Nadal. Per quan la querella? Seguiem atents.

Que Argentina no guanyi el Mundial, please!


Ja saps que sóc un incondicional de la selecció argentina i, de fet, penso que el combinat de Bilardo (Maradona només és un titella que s'asseu a la banqueta més per motius de màrketing que no pas esportius) serà la gran sorpresa a Sud-àfrica. Però demano que no guanyi la Copa del Món! Diego Armando Maradona ha promès que si l'albiceleste es corona el proper 11 de juliol... correrà en pilotes per Buenos Aires! Per favor, que algú l'aturi!. No sé si el meu estòmac està preparat per veure un espectacle d'aquest calibre. "Si ganamos el Mundial, salgo en bolas por el Obelisco. Seguro, salgo a recorrer el Obelisco en bolas", ha dit. L'Obelisco és un emblemàticmonument que hi ha al bell mig de Buenos Aires. Déu meu! Ja veig les televisions de tot el món avisant en els seus TNs "les imatges que oferirem a continuació poden ferir sensibilitats". L'únic que em consola es saber que a l'Argentina, en ple juliol, fa un fred de mil dimonis. I diu que fa sis mesos que està net de drogues...

I tu, arribes a final de mes?


Tu i jo som uns desgraciats, home!. Lluitem per la hipoteca, per les guarderies, per fer un viatget més o menys decent a l'estiu i fem autèntics equilibris per arribar a final de mes amb més o menys dignitat. Per això, ens sobten notícies que subratllen com jugadors multimilionaris tenen problemes econòmics abans, fins i tot, de retirar-se.

El darrer exemple és el pivot Eddy Curry, dels Knicks, que guanya deu milions de dòlars l'any. (En els darrers dos anys només ha jugat 10 partis). Motiu? negar-se a passar les revisions cardiovasculars preceptives. Doncs be, malgrat haver acumulat 60 milions de dòlars, l'han condemnat a pagar els interessos del crèdit que va demanar perquè necessitava més calés. Eren 500.000 dòlars i ara n'ha de tornar 1,2 milions perquè l'interès era del 85%! Xifra, per cert, que només és legal a Nevada. Curry, que ja ha perdut la seva casa valorada en cuatre milions de dòlars, ha presentat al judici un llistat de despeses per mirar d'estovar el jutge. No se n'ha sortit. Lloguer de 17.000 dòlars, 30.000 en despeses de la llar, 1.000 en TV i cable, 16.000 per les pensions que passa a pares, germana i padrastre... Al marge queden els seus continus escàndols sexuals, homòfobs i antisemites.


Un altre exemple curiós és el de Shaquille O'Neal. El pivot dels Cavs tenia unes despeses l'any 2008 esfereïdores. Ara suposo que les haurà multiplicat. Big Cactus, Diesel o el Gran Aristòtil es gastava cada mes 900.000 euros!. Com? 75.000 en viatges, 40.000 euros en regals per a familiars i benefactors i tota la patoleïa que deu viure a les seves esquenes, 16.600 euros al mes en benzina, 18.000 en les dones que cuiden dels seus fills i uns altres 15.000 en servei domèstic. En omplir la nevera hi destinava 8.800 euros, 11.700 anaven a parar en roba per a ell i 342.465 en impostos. Encara bo. Les xifres es van fer públiques pel propi gegant de Newark quan s'estava divorciant de Shaunie Nelson.

Obama es rendeix a Pau Gasol


El president dels EUA, Barack Obama, sembla que té temps per xerrar una estona sobre bàsquet mentre arregla el món. En una entrevista concedida a la pista de bàsquet que s'ha fet construir a la Casa Blanca, Obama ha parlat amb el prestigiós periodista Marv Albert. Obama, que de jove va somiar en ser jugador professional de l'NBA i que apuntava maneres amb un tir més que acceptable amb l'esquerra, ha confirmat que és seguidor dels Bulls de Chicago (va ser senador per Illinois) i que aposta per una final de la millor lliga de bàsquet del món entre els Celtics i els Lakers.

Sobre el conjunt de Califòrnia, Obama ha llançat floretes a Kobe Bryant ("és el competidor més ferotge de la Lliga"), a Phil Jackson (a qui ha qualificat com "el millor entrenador, avui per avui, de l'NBA) i a Pau Gasol. Del català, el president dels EUA ha vaticinat que podria arribar a ser el millor pivot de la lliga. Obama ho té clar. "És diferent de Dwight Howard, però té un joc de peus increïble, velocitat i visió de joc. Està jugant de manera magnífica i, avui, pot ser el millor pivot de la Lliga. És el millor home gran de l'NBA".

Pau Gasol i Obama tenen, des de fa temps, un compte pendent ja que els dos s'han compromès a jugar un partidet a la Casa Blanca quan les dues agendes "ho permetin". El president dels EUA no és el primer cop que parla be de Gasol. Ja va lloar el de Sant Boi de Llobregat quan el 16 dels Lakers va prometre mil dòlars per cada punt que anotés contra els Knicks per destinar-los als damnificats pel terrible terratrèmol d'Haiti. En va anotar 20.

Aquell jovenet, conegut com a Barry O'Bomber, que duia el número 23 a la Punahou High School de Hawaii, es va convertir en el 44è president dels EUA. Campió estatal l'any 1979 va seguir jugant a bàsquet fins que li ho van permetre les seves obligacions. Era el sisè home d'aquell equip campió. En un míting que va fer a Honolulu, en la seva lluita vers la Casa Blanca, va interrompre el seu discurs quan va veure el qui va ser el seu entrenador entre els assistents. "Era bo o no ho era?" li va dir.

dimecres, 26 de maig de 2010

La sud-africana Semenya sabrà en dues setmanes si és una dona


El cas de la sud-africana Caster Semenya (19 anys) ha aixecat molta polseguera. En els darrers mundials d'atletisme de Berlín (2009) es va imposar amb gran autoritat en la cursa dels 800 metres embutxecant-se l'or. Aviat, però, van sorgir les primeres veus discordants. Que si té bigoti, que si té una musculatura impròpia de la dona, que si la seva veu és massa greu. La IAAF va recuperar, de manera excepcionals, els controls de feminitat que va suspendre l'any 2000 i que havia començat a aplicar en els Jocs de Mèxic de 1968 per esbrinar si les atletes femenines del bloc soviètic i de la RDA eren dones o no.

Els controls, òbviament, són molt estrictes i no es tracta de baixar-se les calcetes. Estudien la seva concentració de testosterona en sang, el nivell d'hormones masculines en relació a les femenines, el gen propi de la masculinitat... En el cas de Semenya, però, tot s'ha complicat en filtrar-se a la premsa que no té úter ni ovaris sinó que té uns testicles interns. Per tant, estaríem parlant d'una persona hermafrodita. Semenya ja ha anunciat que es querellarà per aquesta filtració que suposa una violació a la seva intimitat presentant una demanda per 215 milions d'euros.

A la segona setmana de juny sabrem si Semenya és ella o ell, però des del seu país apunten que l'enrenou internacional només ve motivat perquè és negra. De moment, anatomistes, biòlegs, psicòlegs i endocrins han treballat de valent per emetre un veredicte. El seu entrenador s'ho pren amb bon humor i destaca que "les seves companyes d'habitació l'han vist a la dutxa i no han apreciat res estrany". Assegura que a Caster li acostumen a passar situacions ambigües i recorda que, en els lavabos d'una estació de servei, la van enviar al lloc dels homes quan ella es disposava a entrar en la secció femenina. Semenya està apartada de la competició (tot i no estar sancionada) fins el veredicte final.

dimarts, 25 de maig de 2010

O merenguinho

Ens fa mal?



Recordes?



O merenguinho i Déu. Quina és la diferència? Que Déu mai s'ha sentit Mourinho.

Llàgrimes de cocodril acomiadant-se de Materazzi?

De la selva a la Penya, operant-se per deixar de crèixer


Els que tenim una certa edat recordem el gran Anicet Lavodrama, oi? El centreafricà segueix ficat en el món del bàsquet i de la seva mà va aterrar a Badalona el gegant Bienvenu Letuni. Ja fa uns mesos que el congoleny, que només fa un any que juga a aquest esport, viu en un pis compartit a la ciutat catalana i entrena amb el DKV Joventut. Aquest cap de setmana, ha debutat amb els verd-i-negres en aquest torneig que s'ha disputat a Terrassa i que, per cert, s'ha endut el Reial Madrid.

Letuni, que només té 15 anys, medeix 224 centímetres, té una envergadura (distància de creu) de 242 centímetres, pesa 136 quilos i llueix un 56... de peu. Malpensat@!. La seva història és curiosa. Vivia en plena selva congolenya fins que va ser descobert per Lavodrama que pentina l'Àfrica buscant nous talents. Com aquell que diu, va ser transplantat a Espanya on va provar tant pel Caja laboral com per la Penya. L'entitat catalana sembla que ha apostat per ell i confia veure resultats en tres o quatre anys.

El noi, que ja està escolaritzat i està aprenent el nostre idioma, ha trigat a debutar perquè va haver de passar pel quiròfan per aturar el seu gegantisme. Els metges, en una delicada operació, li van extreure un tumor del cervell (ubicat ala hipòfisi) que el feia seguir creixent. A Terrassa ha començat a ensenyar els fruits del seu treball amb els preparadors verd-i-negres. Encara està molt verd, però no tira malament, es col·loca be a la pintura i té ganes de millorar. S'està treballant en corregir els seus moviments laterals i en enfortir-lo en el tren superior. Contra l'Unelco, a la ciutat egarenca, va fer 11 punts i va despenjar 14 rebots en 20'.



Altres africans curiosos
Manute Bol. Sudanès. Pertany a la tribu dinka que són considerats els homes més alts delm món. Media 231 centímetres (el seu avi 239 i la seva germana 207) i només pesava 94 quilos. Va matar un lleó a la selva sudanesa com a ritus iniciàtic per passar l'adolescència. Avui viu arruinat, després de malgastar la seva enorme fortuna, amb les seves dues dones. Està hospitalitzat pels problemes d'artritis i per l'estranya malaltia d'Steven-Johnson que li provoca convulsions, risc de fallades cardíaques i hemorràgies en ulls, genitals i i bucals. Per mirar d'eixugar els seus deutes es va enrolar amb els Indianàpolis Ice, d'hoquei gel, en una maniobra publicitària. Va col·locar 15 taps en un partit i això que els seus inicis en el bàsquet van ser un xic complicats. Als 18 anys va fer la primera esmaixada i es va trencar les dents amb l'anella. No li van arreglar fins els 25.

DJ Mbenga. Congoleny. Company de Pau Gasol als Lakers. Torturat brutalment durant nou mesos i condemnat a mort quan els hutus el van confondre equivocadament, amb un tutsi. Va fugir de la presó subornant un guàrdia i va abandonar el país per anar a parar a Bèlgica.

Dikembe Mutombo. Congoleny. Ha estat un dels jugadors més premiats per l'NBA per la seva contribució a causes socials. Ell solet ha pagat de la seva butxaca l'hospital més modern de Kinshasha que porta el nom de la seva mare i està dotat de 300 llits i instal·lacions pediàtriques de darrera generació. Va estudiar la carrera diplomàtica i parla cinc idiomes africans, anglès, francès, espanyol i portuguès, tot i que la seva passió era (és) la medicina. En un partit a la pista dels Orlando Magic, un seguidor del conjunt de lorida, el va anomenar "cara de simi". Poc després va enviar una carta al congoleny implorant el perdó. Mutombo ho va fer però l'NBA li va prohibir, de per vida, l'entrada a qualsevol de les seves pistes.

Arriba el futbol americà en calces i sostenidors!



Quan direu prou les dones? Com pot haver-hi noies que es prestin a aquest joc? Es pot denigrar més la dona? On es posaran les coirasses? I els dorsals? Dels EUA, que sempre s'han venut com a exemple de les llibertats (ja!), arriba la darrera moda. Es tracta de la Lingerie Football League que vindria a ser la lliga de futbol americà en roba interior sexi. S'han constituït en una lliga que ja viu la segona edició i que inundarà les televisions estatunidenques des de l'agost fins el gener. Els partits es jugaran els divendres a la tarda i ja hi ha 12 equips inscrits i dos més que fan cua!. Es veu que les campiones són les Temptations de Los Ángeles. Caldria fer un estudi més acurat dels noms dels equips. Hi trobem les Èxtasi de Chicago, les Calentes de Miami, les Petó-tornillu de Tampa, les Apassionades de Philadelphia o les Seductores de San Diego.

Els organitzadors d'aquest xou-barroer defensen que les seves noies (set per equip en calces i sostenidors) van més tapades que altres esportistes com les nedadores, les gimnastes o les jugadores de volei. Per defensar-se de les crítiques, els organitzadors argumenten que "l'any passat hi havia models jugant. En l'edició que arrenca el proper 27 d'agost hi haurà esportistes". Com deuen ser les proves de selecció? Tot plegat, lamentable.

diumenge, 23 de maig de 2010

George Best (el cinquè Beatle): "Don't die like me"



Dissabte estava parlant amb el meu germà sobre frases mítiques de personatges famosos i ens vam adonar que el nord-irlandès del ManU, George Best, n'era una mina. Mira la imatge que encapçala el post. Brutal. Al gran Best li quedaven poques hores de vida, totalment consumit per l'alcohol, i va voler fer entrar a la seva habitació de l'hospital un fotoperiodista per tal que el retratés amb tota la cruesa del moment i publiqués la imatge un cop fos mort. La condició? escriure la llegenda 'Don't die like me'.

"He gastat molts diners en dones, alcohol i cotxes, la resta el vaig malgastar"
"L'any 1969 vaig deixar les dones i l'alcohol i van ser els 20' pitjors de la meva vida"
"Fa uns anys m'hauria costat decidir-me si preferia marcar-li un gol al Liverpool o allitar-me amb Miss Món. He pogut fer les dues coses"
"Diuen que he anat al llit amb set Miss Móns. No és cert. Només ho he fet amb tres"
"Cada cop que entro en un pub, hi ha 70 persones que em volen convidar a beure. Jo no en sé de dir que no"
"Mai sortia de casa amb la intenció d'emborratxar-me. Passava"

George Best moria el 25 de novembre de 2005. Curiosament, un dia abans que s'aprovés la Licensing Act, una llei britànica que restringia de manera significativa el consum de l'alcohol. Best, que va jugar amb els diables vermells, de 1963 a 1974, va escandilatzar el món quan, després d'haver-li transplantat el fetge, va aparèixer consumint varies copes de vi blanc. Era incorregible. La seva exdona explicava que, com a mínim, es prenia al dia dues ampolles de xampany amb vodka.

Humilment, penso que Best va ser un dels millors extrems drets de la història del futbol. Va guanyar dues lligues angleses, va convertir el ManU en el primer club anglès en guanyar la Copa d'Europa en derrotar el Benfica per 4-1. Best va marcar i la premsa lusitana el va coronar com 'el cinquè Beatle'. Després de la final, va desaparèixer uns quants dies, que va passar en una cabana de Liverpool, amb la seva xicota, John Lennon i Yoko Ono. Als 22 anys va publicar la seva biografia i començava a llaurar una carrera digna d'una novel·la. Avui, l'aeroport internacional de Belfast porta el seu nom.

Et deixo amb el millor gol de Best. Va ser amb la seva selecció en un partit contra Anglaterra. El porter era Gordon Banks.

Ni Jennis ni Kevins... arriben els Carlostevez


Llegeixo per internet que Noel Gallagher, músic i compositor d'Oasis, ha anunciat que si el fill que espera la seva xicota és un nen, li posarà per nom "Carlos. O potser Tévez. O Carlostevez. Tévez Gallagher: sona be, oi?". Sabia que el guitarrista era un malalt del futbol però desconeixia que fos un inconscient. Diu que la seva companya, Sara McDonlad, "encara no sap res d'això, però jo m'escaparé de la clínica i l'inscriuré amb aquest nom". Pobre il·lús.

Carlos Tévez, jugador del City (si és que no el fitxa el Madrid), és un davanter fantàstic. Amb una curiosa història al darrera. Me l'expliquen en Juli i la Nat; dos bons amics argentins que llegeixen aquest blog tot i ser escrit en català. Jo em pensava que el motiu 'Apatxe' venia pel seu físic, però resulta que no. El xicot va crèixer en una barriada del Gran Buenos Aires que porta per nom Ejército de los Andes però que és coneguda com Fort Apatxe per la violència que hi ha als seus carrers. El malnom el va donar un periodista que, passant una crònica des d'aquest barri, es va veure al bell mig d'un intercanvi de trets brutal. El jove Tévez va crèixer guanyant cèntims d'una manera curiosa. Com ja era molt bo en el futbol anava als countrys dels rics (country en argentí és com una mena d'urbanització per nosaltres) i cobrava a canvi de jugar amb ells.

Tévez lluu una terrible cicatriu que li va des de l'orella dreta fins el pit. Va caure-li aigua bullent al damunt quan només tenia 10 mesos. Es va fer cremades de tercer grau. Amb els anys, la fama i els diners li han proposat sotmetre's a la cirurgia estètica. Però ell, com el francès Frank Ribéry, no vol esborrar les marques que té a la pell perquè li recorden d'on ve. Ara que ens havíem acostumat als Kevins, Jonathans, Jennis i demés...

God saves... the King!



La fotografia (que, per cert, és de Reuters) em fa esborronar per la seva contundència. Creus que un Ambaixador de Bona Voluntat de la UNICEF (organisme que vetlla pel benestar de la infància) s'ha de retratar d'aquesta manera? Beckham volia visitar les tropes britàniques que són a l'Afganistan i el resultat és aquest. Segur que les tropes haurien preferit la Victòria...la Victoria Beckham, és clar!