"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 25 de setembre del 2010

El Valladolid fitxa un ós!

No. No tens ressaca. Tranquil@. Divendres night mogudet? Doncs mira a Pucela. Han fitxat un ós. Segur que, si juga, serà més persona que Ujfalusi.

Ferrari crea un supercotxe només per a 29 multimilionaris


Sí. Ja sé que et preguntes... Com puc ser jo el 30è afortunat? És el que em passa a mí. Em sobren 1.400.000 euros i no sé com collons gastar-los. Sort que a Ferrari han pensat en nosaltres dos, oi? L'Scuderia ha creat el Ferrari 599 XX només per a 29 persones del món entre les quals hi ha, és clar, xeics àrabs, magnats del petroli, fortunes russes del gas i empresaris estatunidencs podrits de pasta. Marc Gené, el provador oficial dels cotxes vermells, és l'encarregat de presentar aquesta autèntica joia a Singapur.

Que no saps on desar-lo? No t'amoïnis. El cotxe és teu però no podràs anar amb els coleguilles a prendre una copa per fardar de carro, ni podràs anar a la porta de qualsevol discoteca exclusiva esperant captar l'atenció d'alguna rossa oxigenada i siliconada. Ferrari no deixa treure el cotxe de Maranello. I és que el F599 XX no és homologat per sortir al carrer, només pot córrer en circuits i no pot fer cap mena de competició. A més, si Ferrari necessita el cotxe per alguna exhibició té tot el dret, per contracte, de prendre-te'l i ensenyar-lo on els doni la gana. On hi hagi calés, vull dir. Aleshores, és el teu moment d'asseure't al volant d'una peça sensacional (diuen que és el millor treball de Ferrari). El biplaça, de 700 cavalls, ja ha fet tilín a quatre persones més. No sé si hauran llegit aquest post, però els joiers de Ferrari ja estan treballat en quatre unitats més. Afanya't!

Xavi Pascual, 8 - Ettore Messina, 1


Humiliar, aixafar, maltractar, apallissar... Qualsevol d'aquests verbs ens pot anar bé per definir el què va passar, aquest divendres, en la semifinal de la Supercopa de bàsquet que enfrontava el FC Barcelona i el Reial Madrid. El conjunt blaugrana va esborrar de la pista els blancs (89-55) en un gran matx en el qual el marcador no reflecteix del tot l'enorme superioritat dels de Xavi Pascual que van arribar a guanyar de 40 punts (74-34 al 29'). El Barça ha creat enormes dubtes en un Messina que està devalunat-se cada cop que juga contra els catalans i és que de nou enfrontaments entre els dos equips des que l'italià és a la banqueta blanca el parcial és demolidor (8-1).

De fet, el d'ahir, deu ser el clàssic més descompensat de la història. El Barça, amb una enorme defensa i de la mà d'un Terence Morris espectacular, va demolir un Reial Madrid, farcit de cares noves, que no sabia com aturar l'huracà blaugrana. Vols dades? 31-8 al tercer quart pels blaugrana, parcial de 22-0, 40 rebots catalans per només 25 de castellans, un sensacional percentatge de triples del 59% (13/22) tenint en compte que la línia de tres és ara a 6,75 i a 6,60 als laterals... Els nous fitxatges del Mdrid (Tucker, Suárez, O'Fisher i Sergio Rodríguez) van fer aigües per tot arreu demostrant el que era evident. Que la defensa no és la millor virtut d'aquests homes. Avui, a les 19.00 (Teledeporte) arriba la gran final contra un Power Electronic que em va agradar molt.

divendres, 24 de setembre del 2010

O Merenguinho, al més pur estil Toshack!

El tècnic del Madrid, un cop s'ha tret el llast del damunt que significava Canalillo (ja ho vaig vaticinar) i abans d'eliminar definitivament un pasito p'alante Di María, segueix la recepta del gal·lès John B. Toshack al peu de la lletra. "Els dilluns sempre penso en canviar 10 jugadors, els dimarts a set o vuit, els dijous a quatre, els divendres a dos i els dissabtes ja penso que han de jugar els mateixos cabrons".

Romàrio i Bebeto no només són rivals a les urnes brasileres

L'exblaugrana Romàrio i l'exdeportivista Bebeto no només competeixen a les urnes. També ho fan a les passarel·les de moda. Les seves filles lluiten per fer-se un lloc en el complicat món de les models.

Moniquinha, la filla de Romario


Sthephannie Oliveira, la filla de Bebeto

No entenc el suïcidi del wide receiver dels Broncos


Kenny McKinley era un jugador dels Broncos de Denver de l'NFL, amb possibilitats d'una certa progressió a la lliga de futbol americà, que va aparèixer mort, a casa seu, als 23 anys el dilluns passat. Es veu que era un xicot alegre i la franquícia estava molt contenta amb el seu marge de millora. Tot era a punt per a la seva segona temporada en una de les Grans Lligues. La notícia de la seva mort ha commocionat uns Broncos que engrandeixen la llegenda de la mala sort. Tres morts en tres anys: L'1 de gener de 2007, Darrent Williams va ser assassinat a Nova York després d'una festa de Cap d'Any, mesos després perdia la vida Damien Nash mentre disputava un partit der bàsquet benèfic. I ara, Kenny McKinley. Venia de passar el diumenge amb la seva família i la policia ha confirmat que es tracta d'un suïcidi després d'haver dit allò de "mort en estranyes circumstàncies". No ho entenc. No pretenc ser un CSI ni tinc nocions de criminologia però... com es pot suïcidar un paio que té un tret al cervell, que té el cap sota el coixi del llit i, al damunt, la pistola?. Vull dir... Com es podria rebentar el cervell i després amagar el cap sota el coixí i desar la pistola al damunt? Si l'haguéssin trobat amb les mans lligades també dirien que es va fotre un tret per treure's voluntàriament la vida?.

Grondonato: Argentina convoca Messi!


El DT argentí, Sergio Batista, cantant la llista

La selecció argentina de futbol disputarà, el proper 8 d'octubre un amistós al Japó, a la ciutat de Saitama, contra la selecció local. Julio Grondona, el lladre que és president de l'Associacio de Futbol Argentí (AFA) sap que si Leo Messi, que es recupera de la brutal entrada d'Ujfalusi, no es desplaça al país nipó, perdrà els 200.000 dòlars que significa la presència del 10 blaugrana a Tòquio. Ni la lesió, ni la recuperació, ni el llarg viatge... res atura un dels mafiosos més grans de la història recent de l'Argentina ordena al titella de Sergio Batista que convoqui Messi. Nosaltres el recuperem, l'Argentina el gaudirà i Julio Grondona cobrarà. Quan es plantaran els clubs d¡una vegada per totes? Grondonato a la vista!

dijous, 23 de setembre del 2010

Quin gust té un gol de Messi?


Foto: Sport.es
Quina olor fan els núvols? I quin gust té el gol de Messi al Getafe? Això és el que es deuria preguntar el xef Jordi Roca del prestigiós Celler de Can Roca gironí. En un magnífic reportatge del diari Sport, es retrata la creació dolça d'un restaurador que acumula més estrelles Michelin que denuncies en Kiko Matamoros. Jo, i amb tot els respectes, em quedo amb el braç de gitano (fote't monsieur Sarkozy).

El dulce de leche (alguna suggerència per la traducció?) és el gran protagonista com, d'altra banda, no podria ser d'una altra manera tenint en compte els origens rosarins del millor jugador del món. Els defensors són de merengue (casualitat?) de color blau emulant el color azulón del Getafe. El zig zag de Messi acaba en una porteria amb una xarxa de sucre. A més, està escrit l'acònim i+ que si ho dius infinites vegades sembla que pronunciïs el nom de Messi. La paternitat de la gracieta no és de l'omnipresent Màrius Serra sinó del sobrevalorat Puyal.

La pilota de dulce de leche s'ha d'estavellar a la porteria de sucre alliberant (atenció!) "una mousse apoteòsica amb crema de fruita de la passió, petazetas efervescents, aromes balsàmics, flors comestibles, menta, llima, llimona..."

I el pobre Messi va fer el golàs maradonià sense ser conscient de tot això. Per cert, quin gust deu tenir l'entrada d'Ujfalusi? Ous estrellats? Galtes de porc?

Escolta Inda titllant Guardiola de feixista

Via La libreta de Van Gaal. “Guardiola, al més pur estil feixista, m'ha posta en la diana. Si em passa res, ell serà el responsable".

O Merenguinho no és Menotti


Recordo quan Menotti va venir a entrenar Maradona i, de passada, el FC Barcelona. El tècnic argentí va programar els entrenaments blaugrana per la tarda amb l'excusa oficial d'acostumar els bioritmes dels jugadors a les hores en les quals normalment es juguen els partits. La realitat, però, era donar cobertura a un Maradona que gaudia de la nit barcelonina.

Segons explica Marca, el capi Casillas, en nom dels jugadors del Reial Madrit, ha demanat a l'entrenador portuguès si podria retardar les sessions una hora. Ara comencen a treballar a les 10:00h i el porter proposava les 11:00h en nom dels seus companys. "Vostè té fills?" li ha etzibat Mourinho quan el capità ha fet la seva proposta. I és que Casillas s'havia agafat a aquest argument quan, en realitat, només Mourinho i Dudek (sí. Si que saps qui és! És el que fa de porter suplent!) tenen fills en edat escolar.

Menus mal que la Carbonero duia calcetes!



Setmanus horribilis per a la Mata hari del vestidor del Reial Madrit. Sort de les calcetes que tapen la porteria!

Per què els All Blacks són els millors?



Els artistes de la selecció de rugbi més mítica del món són Piri Wepu, Cory Jane i Rene Ranger.

El martiri i les llàgrimes del porter de la Roma



El porter brasiler de la Roma, Julio Sergio, ha patit un autèntic martiri en el matx de lliga que, aquest dimecres, van perdre els de Claudio Ranieri (2-1) davant el Brescia. El porter va sortir jugant de lliure per interceptar un contracop del conjunt llombard amb la mala fortuna que, a més de veure targeta groga, es va lesionar d'una certa gravetat. Es va fer un esquinç al turmell dret, però es veu que el dolor era tan gran que va estar els cinc minuts que faltaven pel final recolzat en un dels pals de la porteria plorant.

Ranieri no el va canviar perquè ja havia esgotat les substitucions i la Roma estava amb 10 homes per l'expulsió del francès Philippe Mexes. Et sembla correcte la decisió de Ranieri? Per què no va quedar-se amb nou homes i col·locar un dels seus futbolistes sota els pals amb una samarreta diferent, tal i com preveu la normativa? Era necessari el patiment del porter de Sao Paulo que no es podia ni moure? S'havia d'arriscar així quan la Roma només té dos punts i el cap de setmana vinent acull la visita del totpoderós Inter?

dimecres, 22 de setembre del 2010

Villa treu el pic i la pala davant un Camp Nou que demanava l'hora (1-0)


Dues imatges significatives al final del partit. Els jugadors del FC Barcelona aixecant els braços al cel quan l'àrbitre ha xiulat el final del matx i el públic del Camp Nou demanant l'hora davant l'empenta i la valentia de l'Sporting. El millor ha estat, sens dubte, el resultat. El partit 2.500 del club blaugrana a la lliga no passarà a la història com un dels més brillants de l'entitat. David Villa, que ha fet de Messi, ha tret el pic la pala per mirar d'obrir la llauna de fabada asturiana complicada de pair. Una diana seva, en el 48', deixava en un no res la bona feina de l'Sporting. L'asturià feia el seu segon gol a la lliga i no celebrava una acció que ha donat tres punts molt importants pels de Guardiola, segons la classificació que tu i jo defensem. Un cop fet el primer, els més optimistes ja pensaven que cauria una golejada. Res més allunyat de la realitat. El resultat era molt curt i l'Sporting ha decidit, en els darrers minuts, animar-se a buscar la porteria de Valdés ja que tenien molt a guanyar i molt poc a perdre. Cert és que el Barça no ha passat angúnies, però l'ovació de la nit se l'ha endut el col·legiat quan ha assenyalat el final.

Manolo Preciado, el tècnic de l'Sporting, ha complert la seva paraula. Deia que el seu equip seria competitiu al Camp Nou i la veritat és que ha estat un os dur de rosegar. Amb Messi a la llotja, la primera meitat ha estat més que avorrida. Els asturians han teixit una doble línia de nou homes molt apretada que feia que, durant molts minuts, 20 jugadors disputessin la pilota en només 20 metres. Treball, ordre i sacrifici han estat les targetes de presentació dels asturians. Xavi i Iniesta no tenien espais i Pep, tal i com va fer contra l'Atlético, ha fet incrustar Busi a l'eix de la defensa per deixar més espai i permetre que Maxwell i Alves ajudessin en la construcció. La pilota, però, circulava a molt poca velocitat. Terriblement lent, tot plegat.

Només Villa ha treballat de valent. Bojan, per la seva banda, ha ocupat l'eix de l'atac i, com el dia de l'Hèrcules, ha estat capaç de no aportar absolutament res. El de Linyola està sobrevalorat i s'ha mostrat lent, encallat, sense reprís i molt previsible. En els darrers instants de la primera, xuts llunyans per sorprendre el porter Pichu. No hi ha hagut manera. L'Sporting, per la seva banda, seguia fidel al seu esquema: pilota llarga del porter buscant el cap de Bilic que ha estat inoperant davant un immens Milito.

A la represa, ha semblat que l'esbroncada de Guardiola havia fet efecte. Xavi i Iniesta han estat més operatius i, a estones, creatius. Al 48', Villa ha aprofitat que Sastre ha trencat el fora de joc per penetrar per la banda dreta i, tot recollint una bona passada d'Alves que l'habilitava, ha batut Pichu de poderós xut amb la dreta. Villa, que ja ha fet cinc gols al seu Sporting, no ho ha volgut celebrar i ha demanat perdó. Però la suposada (i esperada) reacció blaugrana ha estat un miratge i el fantasma de l'Hèrcules treia el nas al Camp Nou.

I més quan s'ha vist que Manolo Preciado no tenia Pla B. Ha seguit amb la seva proposta i, fins i tot, l'Sporting s'ha atrevit a estirar-se encara més. No es pot dir que el Barça hagi estat contra les cordes, ni que els asturians hagin posat l'ai al cor a la parròquia culer, però es tenia molt clar que l'1-0 era molt (massa) curt.. Els visitants no han inquietat massa Valdés, però han estat capaços de tenir força estona la pilota als seus peus. En els darrers instants, s'han acostat a la porteria blaugrana en un còrner i una falta que perillosa que han acabat sense conseqüències. Quan ha xiulat l'àrbitre, ovació. Tres punts importants al sarró i una victòria aconseguida a empentes i rodolons.

La Carbonero canta i Casillas s'espanta

"Dónde tengas la olla..." diu la sabiduria popular. També hauria pogut titular Durmiendo con su enemigo. O Sara treu Iker de les seves... Casillas. La gran Sara Carbonero, que com no deu tenir un euro fa de pluriempleada amb l'Ana Rosa, ha estat sensacional. Ja saps de què va. Que si Cristiano no va ni ha anat mai a un psicòleg com s'havia arribat a dir, que és un egoista i un individualista i que el Reial Madrit ja ho sabia quan el va fitxar! Juas, juas. Els guionistes del Crackòvia deuen treure foc pels queixals. No hi ha dret! La realitat supera, un cop més, la ficció. Per més bona que sigui.

Analitze'm-ho: Aquesta mossa, petonera i televisiva amb un pèl Pantene (com el meu) i amb un rebost farcit d'Special K per fer cacona amb regularitat, hauria de saber que hi ha coses que s'ha de callar. La Mata Hari de Toledo ha de diferenciar un llit d'un plató. Per a mi, el problema no és el que hagi dit la periodista (són obvietats) sinó el com ho ha dit, on ha dit i el perquè ho ha dit. Per tant, la dimensió és brutal. Qui pilla, en realitat, és Iker Casillas. La Saríssima, que domina l'off the record com ningú, raja per les teles el que li xiuxiueja el seu home després de revolcar-se. Què li haurà dit CR7 al gendre que totes les espanyoles de certa edat voldrien? Ana Rosa hauries d'haver morrejat la Carbonero després de la rajada!

En quin lloc deixa en Casillas la seva xicota? Per Déu, és el capità del Reial Madrit. Ja sabíem que CR7 no es parla ni pot suportar Higuaín (el pique dels dos a veure qui marcava més gols la temporada passada va permetre als de Pellegrini tutejar el Barça fins el darrer minut), però ara ja sabem que el vestidor no el suporta. Juas, juas. Quina serà la següent perla de la toledana? No oblidem que la seva Garganta Profunda és a l'epicentre del terratrèmol que és el vestidor del Bernabéu. Pagaria diners per veure la conversa postentrevista entre la Bella i la Bèstia!

I O Merengunho? El portuguès, que deu flipar, ha enviat un missatge xifrat i enverinat al seu capi. "Potser hi ha càmeres al vestidor", ha dit l'entrenador més guapo del món. El mediàtic tècnic es deu haver disfressat de Pepe Carvalho (gran coincidència) per trobar el traïdor que xerra pels descosits i viola el sagrat vestidor. Cal fer més comèdia? Avís per a navegants.

Per si de cas no ho has vist :)

Picabaralla entre la defensa i la davantera del Madrit


Florentonto ha d'estar d'allò més divertit. El Reial Madrit es va imposar, anit, per 3-0 a l'Espanyol en un partit gris i, en el qual, els d'O Merenguinho van tenir massa premi per tan poc esforç. Abans del descans, però, els defenses blanc es va enfrontar amb els seus davanters. Pepe (amb la seva pinta de carnisser de Milwaukee) se les va tenir amb CR7, Xabi Alonso li va dir de tot a Gonzalo Higuaín (vine al Barça, noi) i Sergio Ramos es va discutir amb un pasito p'alante Di Maria. Què els deien? Doncs que havien de treballar més per a l'equip, implicar-se a pressionar el rival des de la primera línia, sacrificar-se pel bé col·lectiu i deixar-se de piques individualistes de prima donna (el divorci entre el crack de Madeira i el Pipa és més que evident) ja que sembla que l'ex del Benfica s'hi ha afegit de manera entusiasta. I és que, si et fixes, els tres davanters no es passen la pilota, ni combinen entre ells, ni busquen una trista paret fins que no hi ha més remei. A la que agafen una pilota, l'engalten o fan la jugadeta de torn per veure si els surt el gol de Messi al Getafe. El Madrid és un equip dividit i fracturat (no només al vestidor) sinó també al terreny de joc. El proper en pillar serà Özil (ja ho veuras) ja que sembla que CR7 ja està gelós de l'alemany perquè l'aplaudeixen més que a ell.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Dos partits de càstic: Un país de pandereta!


Dos partits de suspensió pel carnisser Thomas Ujfalusi per la seva premeditada, criminal i malintencionada entrada a Leo Messi. Ho ha decretat el Comitè de Competició, aquest dimarts a la tarda, després d'analitzar la jugada. Dos partits? El que s'està dient és barra lliure, nois! Agafeu-vos la justícia per la vostra mà! Que et donen un cop de colze, doncs et gires i li fots una òstia. Et quedaràs millor i total... dos partits. Per favor! Quina manera de baixar el llistó i abaratir les sancions!

Potser els d'aquest Comitè no han llegit el nostre blog en el qual queda demostrat que 365 dies abans del magnicidi de Calderón, el putero-defensa va fer el mateix a Messi al Camp Nou?. El que passa és que com aquest xicot és tan mal jugador com mala persona, no va enganxar l'argentí bé al coliseu blaugrana. Quin país!. I si la víctima hagués estat CR7. El què deia en un post anterior: Suspensió de feina i sou durant una setmana per cada dia que el jugador agredit estigui de baixa. Sigui quin sigui el cognom de l'un i de l'altre!.

Fixa't en la intel·ligència del Comitè de Competició que ha sancionat i multat l'espanyolista José Callejón per celebrar el gol de la victòria contra l'Almeria ensenyant una samarreta amb la cara serigrafiada de Dani Jarque. Com aquests cracks no havien conegut l'excapità de l'Espanyol, doncs sanció al cantu. Genial!

El Pitxitxi hauria de rentar-se la cara


De la mateixa manera que un gol aconseguit a les lligues espanyoles, anglesa o italiana no val el mateix que un marcat a les competicions regulars russes, ucraïneses o xipriotes, proposo que s'apliqui a la Lliga BBvBAvBBVA un coeficient per valorar els gols i la seva importància en l'esperit col·lectiu de l'equip que el marca (collons, semblo en Valdano).

Amb aquesta llista, Leo Messi seria més líder que mai en la cursa pel Pitxitxi. M'explico: L'argentí del FC Barcelona ha agafat l'herència i l'instint assassí d'Eto'o al terreny de joc. Vull dir que no hauria de valdre el mateix aconseguir el gol de la victòria o empatar i esgarrapar un punt, que no pas fer el quart gol en un electrònic de 0-5 o convertir el mal anomenat gol de l'honor en la golejada que encaixes. I, en això, Leo Messi (com ho era el gran Eto'o) n'és un especialista. Els seus gols acostumen a ser decisius i es converteixen en una pluja de punts que cauen en el sarró blaugrana. Haurien de valdre el doble, aquesta mena de gols a la lliga. És a dir s'hauria de donar més premi a un gol que es tradueixi en punts a la taula prioritzant abans l'1-2 que l'1-3.

L'argentí és l'home ideal per obrir defenses tancades i, en un equip com el Barça en el qual porta l'atac en l'ADN, el més difícil és sempre fer el primer gol. La resta, van caient com a fruita madura. Els gols de Messi, en general, esperonen l'equip, encomanen alegria ofensiva en els seus companys i obliga els blaugrana a olorar sang fins el final. Exemples? Contra el Racing, Messi fa gol en el 2' i sentencia el matx, contra el Panathinaikos, signa l'1-1 i injecta ràbia en el conjunt blaugrana que venia d'encaixar la sorprenent derrota contra l'Hèrcules. Contra l'Atlético? El 10 blaugrana va obrir la llauna en el sempre difícil Calderón. I això només en el poc que portem de temporada..

Terreny pantanós

Clar que entraríem en un terreny perillós ja que, sobre el paper, tampoc és el mateix marcar-li un gol a Casillas, Valdés, De Gea o César que fer-ho al porter del Màlaga o de l'Sporting. Ara, hauria de dir amb tots els meus respectes, oi? Tampoc hauria de valdre el mateix fer el 4-0 de penal que un 4-0 signat amb una diana que, de tant bonica, donarà la volta al món. En aquest sentit, es podria premiar el gol més espectacular de la jornada. Clar que ens hauríem de posar d'acord a l'hora de definir preciós però sempre es pot arreglar amb el clàssic SMS al 22722755722.

Jo crec que en David hauria de canviar-se el cognom...


Al bell mig d'aquesta onada multiculti que ens envolta i enriqueix i, per no ofendre ningú i ser políticament correcte amb l'Aliança de Civilitzacions de'n ZP, demano que el nedador David Meca es canviï immediatament el cognom per no molestar la colònia musulmana que tenim a casa nostra :) Si Santi Cañizares vol posar-li el nom de la ciutat santa en la qual va nèixer Mahoma a la seva discoteca i no l'hi deixen, crec que el campió del món hauria d'esmenar aquest error garrafal. Proposo que es digui David Digne. Mola, no? I és que la Meca, en àrab antic, vol dir justament això. Digne. No fos cas que Al Qaeda del Magrib Islàmic i Fonamentalista pels Drets dels Talibans Xiïtes i Agermanats amb la Cuba de Fidel tingui un grup especialista en actes terroristes i sub-aqüàtics i doni un ensurt al nostre campió mentre entrena sota l'aigua. No posis aquesta cara, que aquí estem tu i jo sols: un xic d'humor no va mai malament!

Bojan sí, Bojan no?


Ha arribat l'hora de mullar-se. Amb una plantilla tan curta com la que té Pep Guardiola, tard o d'hora s'hauria de moure peces. El problema és que ja s'ha de variar l'esquema a la jornada 4. Independentment de l'entrada criminal d'Ujfalusi que ha deixat Messi fora de combat, demà arriba l'Sporting al Camp Nou i com deia aquell "the show must go one". Ajuda'm a confeccionar l'11 inicial del FC Barcelona.

És a dir... posem Bojan? Jo crec que el de Linyola està sobrevalorat pel fet de ser català, de la casa i per la seva cara de bon jan. Ara bé, si es vol reivindicar, i fer-nos callar als escèptics, demà té una oportunitat d'or per inflar-se a gols. Rebrà infinitat de pilotes i, jugant a casa, els blaugrana haurien de bombardejar la porteria de l'Sporting. Cert és que el lleidatà va fer un final de temporada passada absolutament sensacional i, a vegades, semblava que es va posar l'equip a les esquenes, però tinc els meus dubtes que sigui l'home que el Barça necessita en punta d'atac. Com a revolsiu? podríem acceptar Bojan.

L'ansietat el traeix a vegades, vol fer massa coses a l'hora i no té l'habilitat de caure a les bandes i crear perill: ABC de l'atac blaugrana. Ara bé quan demà surt de titular i marca tres gols i haig de callar-me la boca!. En la seva defensa, cal destacar que, malgrat la seva joventut, s'ha sabut mantenir en una de les plantilles més competitives del món. Acabant com el rosari de l'Aurora la intenció de'n Pep de jugar amb un davanter-tanc, Bojan ha de donar una passa al front. Ara, el de Linyola se sent amb més confiança després del calvari que va passar amb Ronaldinho i Deco que el ridiculitzaven al vestidor quan el jove jugador acaparava alguna portada.

És molt difícil encertar les alinieacions de Pep Guardiola. Sempre té un as a la màniga el de Santpedor i la sorpresa és la seva millor amiga. De totes maneres, jo aposto per un Valdés a la porteria, una defensa amb Alves, Puyol, Piqué i Maxwell, una sala de màquines liderada per Xavi escortant el de Terrassa Sergi Busquets i Keita i col·locar a la davantera Iniesta per l'esquerra, Villa pel mig i Pedro per la dreta.

Altres variants? Adriano en el lloc de Maxwell i l'ex de l'Inter ajudant al mig deixant Keita fora. Una altra? Donar minuts a Jonas a la creació de la medul·lar al costat de Xavi i Busquets tenint en compte que els del Molinón no crearan massa al mig camp. O, com faria Cruyff, deixar Villa a la banqueta (perquè juga contra el seu equip de l'ànima) i donar entrada a Bojan. Què et sembla?

Horaris i teles de la jornada intersetmanal

R. Madrid-RCD Espanyol GolTV/C+Ll Avui-22:00h

FC Barcelona-Sporting C+ Demà-20:00h

Valencia -Atlético TV3 Demà-22:00h

Villarreal-Deportivo GolTV/C+Ll Dijous-20:00h

Sevilla-Racing GolTV/C+Ll Dijous-22:00h

En què m'he equivocat amb la meva filla?


La meva filla té tres anys i escaig i l'estic endinsant en el món de l'esport. Però, l'empresa no acaba de funcionar. Si mirem futbol, dóna suport als àrbitres, si ens posem a seguir un partit de bàsquet, li agrada el paio de la mopa que neteja la suor de la pista i si mirem les curses, flipa amb el cotxe de seguretat!. En el tennis, s'atura a preguntar sobre la interessant feina dels aplegapilotes. Déu!

dilluns, 20 de setembre del 2010

Què hem de fer amb Ujfalusi?


Una setmana sense sou i feina per dia que Messi passi de baixa. Ja veuries com s'acabarien les tonteries. El txec Thomas Ujfalusi, més conegut per les seves aficions a visitar cases de putes que no pas per les seves habilitats futbolístiques, hauria de rebre un càstic exemplar. No n'hi ha prou amb el cinisme del "no ho volia fer" o del "voldria veure el més aviat possible Messi als terrenys de joc". La seva entrada, víctima de la impotència i de la seva més que limitada capacitat tècnica, amb tota la premeditació del món, buscant el turmell i amb voluntat evident de fer mal, hauria de passar a la justícia civil i no quedar-se en l'esportiva.

És el que passa quan l'imbècil de l'Eduardo Inda (director de Marca) recomanava la temporada passada a Pellegrini que aturés Messi com fos "tant per la via civil, com per la criminal". La meva indignació no és perquè la víctima sigui Leo Messi. Escriuria el mateix si l'agredit hagués estat Cristiano Ronaldo. En un món en el qual el futbol cada cop va més lligat a l'espectacle, no es pot anar a la cacera de l'estrella rival.

I ara... què fem amb Ujfalusi? Que pagui mil euros per dia que Messi estigui de baixa (lamentablement per a ell significaria poca cosa), que s'estigui apartat dels terrenys de joc tants dies com l'argentí blaugrana estigui lesionat, fer-li un examen psicotècnic abans de tornar a vestir-se de curt o tramitar la seva salvatge actuació al Tribunal Constitucional :)

Però no només Thomas Ujfalusi és el més imbècil de la pel·lícula. Què dir del públic del Calderón? Com poden aquella colla de fracassats cridar "Messi muérete"? Tampoc passarà res, és clar!. A més, el txec, a més de cínic, és un covard. Com Messi no el va voler rebre al vestidor del Calderón per escoltar les seves falses disculpes, avui l'hi ha enviat un SMS... des del telèfon del Kun! No s'ha atrevit ni a parlar amb Messi. Coses de la consciència, oi? Dóna la cara... Què trist fer-se un nom d'aquesta manera i entrar a la història del futbol com l'home que va lesionar Messi.

Quinze dies de baixa i sense afectació a l'os
El comunicat mèdic del FC Barcelona resa que el millor jugador del món pateix "un esquinç dels lligaments laterals intern i extern del turmell dret" sense "lesions òssies associades", de manera que es recuperarà molt abans del que es temia. De tota manera, dues setmanes de baixa en les quals Messi es perdrà els compromisos contra l'Sporting (dimecres), dissabte contra l'Athlètic Club i perillen el cansat despalaçament a Kazan per jugar contra el Rubin i el matx contra el Mallorca de Laudrup al Camp Nou. Gràcies Ujfalusi.

Ha passat un any just d'aquesta acció al Camp Nou. Casualitat?

Albertito i la Copa del Món


Quins polítics que tenim! No ens el mereixem! Resulta que amb la ciutat de Barcelona feta una merda gràcies a Jordi Mirada Bovina Hereu, resulta que l'Albertito (PP) no té altra preocupació que forçar l'Ajuntament de Barcelona a ensenyar la Copa del Món a la capital catalana. De fet, ja han començat les negociacions amb la Federació Espanyola. Fem una comissió de seguiment del procés i dinem uns quants cops amb els diners dels barcelonins!. Això és una oposició amb tots els ets i uts!

Albertito, no hi ha problemes més greus? El grup dels conservadors argumenten que "amb els milers d'aficionats que van sortir als carrers per celebrar el Mundial, Barcelona es mereix la recompensa de veure la Copa a l'Ajuntament". Aconseguirà més vots Albertito amb aquesta maniobra? Mantindrem els pocs que tenim? Vejam... què pesa més 75.000 provocadors ebris amb la Roja pels carrers de Barcelona o un milió i mig de persones manifestant-se pel dret a decidir del nostre país? Uix. Mai he estat bo amb les mates. Com a sentència final, Albertito recorda que la seva pressió va ser clau per tal que el consistori instal·lés pantalles gegants a l'avinguda Maria Cristina per veure la final. Albertito: en tot cas, la Copa del Món s'hauria d'ensenyar al Museu del Barça!

Casuals: Una màfia escudada sota els colors blaugrana


Sensacional reportatge, aquest diumenge, al Periódico. A Barquero i JG Albalat ens endinsen en la màfia catalana dels Casuals que són una mena d'esqueix bord dels ja violents Boixos Nois i que es dediquen a extorquir la nit de Barcelona. 30.000 euros per apunyalar algú, enviar els minicasuals (no és broma) a fer merder a les discoteques i cobrar un cànon per no tornar a la sala de festes, pallissses, blanqueig de diners, assalts a camells per robar-los la droga i els diners per revendre la mercaderia a meitat de preu a altres traficants...

Ara, els seus actes criminals estan recollits, en negre sobre blanc, en 12.000 pàgines que el jutge té a la seva disposició i que és el fruit de les investigacions dels Mossos. Així, sabem que no més d'una dotzena d'homes d'uns 40 anys són els que controlen la màfia. Disposen d'un gran CV delictiu i alliçonen i protegeixen els minicasuals. Venen a ser una mena de cadells que es dediquen a barallar-se a les discoteques anunciant als seus propietaris que els deixaran tranquils si paguen una quantitat als seus capitostos.

Controlen la nit barcelonina, ja s'han estès a l'àrea metroplitana i van uniformats segons dicta l'estètica d'aquesta marca de roba. Apallissen els pobres pardalets que es fan passar per ells per beure gratis i han fet arribar els seus tentacles a la nit eivissenca.

'Air Jordan': Les multes més rendibles de la història


Michael Jordan, el millor esportista de tots els temps, va ser el primer en tenir (ell o els seus assessors) un olfacte espectacular pels negocis. El de Brooklyn era un mag a la pista, però els seus representants van ser uns autèntics mestres. Corria l'any 1985 i l'empresa Nike va treure les Air Jordan al mercat. Eren la rèplica de les sabatilles que duia el 23 dels Bulls a la pista, i que encara avui són les més imitades de la història. El disseny de Meter Moore (negre, vermell i blanc) era escandalós i revolucionari per a l'època. Tant que l'NBA el multava amb 5000 dòlars del moment per partit jugat amb les sabatilles de l'empresa d'Oregon no reglamentàries. Òbviament, pagava Nike però, la veritat, és que en la Catalunya en la qual jo vaig créixer no eres ningú sinó duies les Air Jordan. Nike pagava la morterada encantada de la vida. El bon joc de Jordan, el seu lideratge i la polèmica per la multa van impulsar les innovadores sabatilles de colors en el model més venut de la història (encara avui) malgrat les infinitats d'imitacions. Jordan té, actualment, la seva pròpia línia de roba esportiva que, en realitat, no és res més que un spin-off de Nike.

El curiós cas del capità del Lille, Rio Atonio Mavuba


L'Aris de Salònica ha fitxat Carlos Ruiz. Als seus 31 anys, el Pescaíto sempre podrà explicar als seus néts que ell va ser el primer jugador de Guatemala en jugar a Europa. Després de saber aquesta anècdota, vaig pensar en orígens curiosos de futbolistes o esportistes. Em va venir al cap el cas d'un exjugador del Vila-real (hi va estar l'any 2008) que actualment és el capità del Lille. Es diu Rio Antonio Mavuba i el seu lloc de naixement va ser el mar. De fet, és el que posa en el seu passaport. En un avió? En un creuer de luxe? En un vaixell de pesca? No. En una patera fugint d'Angola.

El seu pare va ser un futbolista del Zaire (el Congo actual) i era conegut com el Bruixot Negre. Va defensar la samarreta del seu país al Mundial de 1974. Es va casar amb la mare del jugador, angolenya, i van haver de fugir del país. De fet, ell encara no pot tornar a Angola perquè encara consta a les llistes del Govern com a refugiat polític. A la patera, sa mare, va parir i son pare li va posar el malnom de Rio. De fet, assegura el migcampista "no he sabut mai en quin mar vaig nèixer". Home, només sabent un xic de geografia ja pots descartar l'Índic, oi?

La patera deuria anar plena perquè ell i els seus 10 germans van anar a parar al port de Marsella i, acte seguit, van arribar a Bordeus on va començar a donar puntades a la pilota. La seva afició pel futbol era tan gran que a casa seu, tot i no tenir el C+, veia els partits codificats! Patrick Battiston (aquell jugador gal que va rebre aquella esfereïdora entrada del porter alemany Michael Schumacher durant el Mundial d'Espanya) es va convertir en un pare per a ell. Battiston, alma mater del Girondins, sempre l'hi va demanar paciència i, de la seva mà, el jove Rio Atonio Mavuba va acabar jugant sis partits amb les bleus (coincidint amb Thierry Henry, el seu ídol televisiu) després que Raymond Domènech li arreglés els papers per deixar der legalment... un apàtrida. Després, va fitxar pel Vila-real a canvi de set milions d'euros. A Castelló, però, no va tenir sort. Al mercat d'hivern, va fer les maletes i va seguir fent carrera al Lille, on avui lluu el braçalet de capità.

Tot i ser de tall defensiu, al contrari del seu heroi actual que és el blaugrana Iniesta, Sense oblidar els seus orígens, ha obert una fundació que controla un orfelinat a Kinshasa. Controlen 31 nens a l'edifici en el qual va viure son pare abans de morir. Ja estan treballant per ampliar-ho i la Fundació, els Orfes de Makala, s'alimenta del sou del jugador. Admet, però, que li fa un xic d'angúnia tornar al seu país (malgrat haver viscut sempre a França) perquè diu que, com té diners, li apareixen presumptes parents de sota les pedres.

Iturriaga no només va treballar a Turquia

Ojut a les fotos. Ojut als comentaris. Nostàlgica la darrera. Boníssima la d'Epi-Nicolas Cage. Amb la que pots veure sota aquestes línies ja li puc dir a la meva filla que s'acosten els Reis Mags i que es porti bé. El Rei Palomero!

diumenge, 19 de setembre del 2010

Pep desKUNecta l'Atlètico (1-2) i destrossen el turmell de Messi



El FC Barcelona ha trencat el malefici de les tres darreres temporades al Calderón imposant-se (1-2) a l'Atlètico gràcies a una lliçó magistral de Pep Guardiola que ha sabut fintar les trampes que li ha plantejat Quique. Messi i Piqué han fet els gols catalans i Raúl García ha fet la diana matalassera. El Barça ha pogut golejar però les sensacionals intervencions de De Gea han evitat, com a mínim, tres gols claríssims. En els darrers instants, una de freda i una de calenta. En temps afegit Iniesta ha estat canviat per Mascherano i el manxec del Barça ha rebut l'ovació de la nit mentre el txec Ujfalusi, impotent, ha comès una terrible entrada sobre Messi en el 92' buscant el turmell dret de l'argentí que ha abandonat el Calderón plorant i amb l'articulació com una pilota de futbol. Hores d'ara es desconeix l'abast de la lesió però els doctors del Barça sembla que han fet un gest tranquil·litzador a un Guardiola que ha acabat molt enfadat i que ha aplaudit, irònicament, Ujfalusi quan el txec ha vist la vermella directa per la seva duríssima entrada més pròpia de la justícia civil que no pas de l'esportiva.

Messi, en el 12', ha obert el marcador pels blaugrana en una típica jugada made in Barça. Villa s'ha escapat i ha disparat contra la fusta de De Gea i el rebot ha anat a parar a peus de Pedro que ha habilitat Leo Messi que, entrant des de la segona línia, ha batut el jove i excel·lent porter de l'Atlético. S'obria un nou partit ja que la pressió del Barça era descomunal. Quique ha plantejat una variant tàctica original. Enlloc de mirar d'ofegar Xavi (com fan tots els tècnics) ha procurat evitar que el de Terrassa rebés la pilota. Solució de Guardiola? Magistral. Fer baixar Busi per jugar amb tres centrals i obrir els laterals (Maxwell i Alves) al mig del camp per ajudar en la sortida Xavi i Iniesta que, sense Busi, tenien més espai per maniobrar. A més, el tècnic matalasser ha portat la seva defensa a 15 metres del mig camp. Solució? La velocitat d'Alves que ha trobat una autèntica autopista per la seva banda.

En el 25', Raúl García ha empatat. Ha hagut de ser a pilota aturada. Simao ha executat un còrner i, com el Barça defensa en zona, el jugador local ha entrat en velocitat des de la frontal per anticipar-se a un Valdés que no l'ha vist arribar. Certs moments de desconcert (uns no es creien haver empatat i els altres es preguntaven com havia pogut passar) que ha finiquitat Piqué. El central del Barça ha recollit un còrner centrat per Messi per aturar la pilota amb el pit i engaltar un poderós xut creuat, des de la frontal de la petita, que ha batut De Gea.

A la represa, el Kun (que no ha tocat pilota) i Forlán (que només ha pogut fer un xut de canari) han seguit sense rebre ni una pilota en condicions i jo diria que ni un ni altre han tocat més de tres pilotes. L'argentí ha acabat canviat i l'uruguaià, com una ànima en pena. El Barça ha volgut sentenciar i Xavi, Villa (en tres ocasions), Sergi Busquets i Messi han engaltat poderosos xuts que ha resolt De Gea amb aturades eficients i boniques bo i buscant la portada de demà. Quique, però, ha fet treballar el Barça de valent i ha aconseguit incomodar els catalans encara que, en cap moment, Valdés ha estat agobiat. En el descompte, la salvatjada d'Ujfalusi. En plena campanya per salvaguardar la nena bonica de CR9.

Darryl Middleton, el pare de Marc Gasol, encara belluga!!


Aquest dissabte, es van jugar les semifinals de la lliga catalana de bàsquet. En les files del Girona FC encara hi havia, lluitant, Darryl Middleton. Quan Darryl Middleton (Queens, 1966) va aterrar al Valvi Girona, molts dels seus actuals companys al Girona FC no havien ni nascut i l'estatunidenc ja anotava i rebotava. Als seus 44 anys segueix en plena forma. Middleton, que s'ha passat l'estiu entrenant a Houston, va escurçar les seves vacances per entrenar amb el seu fill, Marc Gasol. Els dos pivots, dues generacions, s'estoven de valent en els entrenaments però no poden passar l'un sense l'altre. El mitjà dels Gasol serà una bèstia a l'NBA (si no ho és ja) però els fonaments del català seran made in Middleton.

El cas de Middleton, que es defineix com catalano-estatunidenc, és sensacional. És el primer en arribar als entrenaments, com un junior, anota les jugades dels rivals en la seva llibreta negra i comenta amb els entrenadors aspectes del joc. És un malalt del bàsquet i mentre els seus companys miren pel·lícules o juguen a la Play, ell es mira i es remira partits de bàsquet. De fet, enceta la seva cinquena temporada al Girona (set si compten les dues que va passar al Valvi) i la temporada passa va signar unes mitjanes fenomenals:10,3 punts i 5 rebots. Molts joves les voldrien per a ells! El somni de l'estatudinenc? Tornar a l'ACB amb l Girona FC. "Seguiré jugant fins que noti aquest foc dins meu", amenaça. A vegades, quan hi ha un entrenament voluntari, l'únic que apareix per Fontajau és Middleton!

Zeljko Obradovic se'l va voler endur al Panathinaikos oferint-li un lloc a l'staff tècnic. Middleton va preferir seguir a la seva Girona perquè a Atenes, no li garantien una plaça com a jugador! El jugador de Nova York, en la seva llarga carrera, ha passat pel Caja San Fernando sevillà, pel FC Barcelona, pel DKV Joventut, pel Panathinaikos i pel Dynamo de Sant Petersburg. A aquest pas, aquest català d'adopció batrà els rècords de longevitat del bàsquet que tenen l'italià Dino Meneghin i el brasiler Oscar Scmidt Becerra que van plegar als 45. Meneghin, fins i tot, va jugar contra el seu fill. Un fill, per cert, que es va endur més d'una carícia de son pare lluitant per un rebot.

... I Eto'o ha obert la boca


Samuel Eto'o, davanter de l'Inter, ha repassat la seva sortida del FC Barcelona al diari francès L'Equipe. El camerunès, condemnat per dir les veritats sobre Deco i Ronaldinho que aprofitaven els entrenaments per gratar-se els ous, ha explicat que "Messi li va demanar a Guardiola que no marxés. Fes fora a qui vulguis, però no a Eto'o", assegura l'africà que li va dir l'argentí al tècnic blaugrana. De fet, assegura que ell "mai va ser un problema en el vestidor". És més, subratlla que "tots els meus entrenadors et diran que sóc un gran professional, no he estat un model a seguir en matèria de disciplina, però sempre he estat rigorós".


L'africà recorda que "he contribuït a l'èxit col·lectiu del club català. Quan Ronaldinho va arribar al Barça, no va guanyar res. Quan vaig arribar jo, es va guanyar tot. Quan Guardiola volia que marxés, Messi el va anar a veure i li va dir: fes que marxi qualsevol, però no Eto'o". El nerazzurro creu que sempre ha mantingut una "bona relació" amb tots els entrenadors que ha tingut. De fet, recorda que tant Guardiola, com Mourinho, com Rijkaard "m'han considerat com un líder. Per tant, parlàven amb mi i em demanàven opinió".