L'Aris de Salònica ha fitxat Carlos Ruiz. Als seus 31 anys, el Pescaíto sempre podrà explicar als seus néts que ell va ser el primer jugador de Guatemala en jugar a Europa. Després de saber aquesta anècdota, vaig pensar en orígens curiosos de futbolistes o esportistes. Em va venir al cap el cas d'un exjugador del Vila-real (hi va estar l'any 2008) que actualment és el capità del Lille. Es diu Rio Antonio Mavuba i el seu lloc de naixement va ser el mar. De fet, és el que posa en el seu passaport. En un avió? En un creuer de luxe? En un vaixell de pesca? No. En una patera fugint d'Angola.
El seu pare va ser un futbolista del Zaire (el Congo actual) i era conegut com el Bruixot Negre. Va defensar la samarreta del seu país al Mundial de 1974. Es va casar amb la mare del jugador, angolenya, i van haver de fugir del país. De fet, ell encara no pot tornar a Angola perquè encara consta a les llistes del Govern com a refugiat polític. A la patera, sa mare, va parir i son pare li va posar el malnom de Rio. De fet, assegura el migcampista "no he sabut mai en quin mar vaig nèixer". Home, només sabent un xic de geografia ja pots descartar l'Índic, oi?
La patera deuria anar plena perquè ell i els seus 10 germans van anar a parar al port de Marsella i, acte seguit, van arribar a Bordeus on va començar a donar puntades a la pilota. La seva afició pel futbol era tan gran que a casa seu, tot i no tenir el C+, veia els partits codificats! Patrick Battiston (aquell jugador gal que va rebre aquella esfereïdora entrada del porter alemany Michael Schumacher durant el Mundial d'Espanya) es va convertir en un pare per a ell. Battiston, alma mater del Girondins, sempre l'hi va demanar paciència i, de la seva mà, el jove Rio Atonio Mavuba va acabar jugant sis partits amb les bleus (coincidint amb Thierry Henry, el seu ídol televisiu) després que Raymond Domènech li arreglés els papers per deixar der legalment... un apàtrida. Després, va fitxar pel Vila-real a canvi de set milions d'euros. A Castelló, però, no va tenir sort. Al mercat d'hivern, va fer les maletes i va seguir fent carrera al Lille, on avui lluu el braçalet de capità.
Tot i ser de tall defensiu, al contrari del seu heroi actual que és el blaugrana Iniesta, Sense oblidar els seus orígens, ha obert una fundació que controla un orfelinat a Kinshasa. Controlen 31 nens a l'edifici en el qual va viure son pare abans de morir. Ja estan treballant per ampliar-ho i la Fundació, els Orfes de Makala, s'alimenta del sou del jugador. Admet, però, que li fa un xic d'angúnia tornar al seu país (malgrat haver viscut sempre a França) perquè diu que, com té diners, li apareixen presumptes parents de sota les pedres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada