Dues imatges significatives al final del partit. Els jugadors del FC Barcelona aixecant els braços al cel quan l'àrbitre ha xiulat el final del matx i el públic del Camp Nou demanant l'hora davant l'empenta i la valentia de l'Sporting. El millor ha estat, sens dubte, el resultat. El partit 2.500 del club blaugrana a la lliga no passarà a la història com un dels més brillants de l'entitat. David Villa, que ha fet de Messi, ha tret el pic la pala per mirar d'obrir la llauna de fabada asturiana complicada de pair. Una diana seva, en el 48', deixava en un no res la bona feina de l'Sporting. L'asturià feia el seu segon gol a la lliga i no celebrava una acció que ha donat tres punts molt importants pels de Guardiola, segons la classificació que tu i jo defensem. Un cop fet el primer, els més optimistes ja pensaven que cauria una golejada. Res més allunyat de la realitat. El resultat era molt curt i l'Sporting ha decidit, en els darrers minuts, animar-se a buscar la porteria de Valdés ja que tenien molt a guanyar i molt poc a perdre. Cert és que el Barça no ha passat angúnies, però l'ovació de la nit se l'ha endut el col·legiat quan ha assenyalat el final.
Manolo Preciado, el tècnic de l'Sporting, ha complert la seva paraula. Deia que el seu equip seria competitiu al Camp Nou i la veritat és que ha estat un os dur de rosegar. Amb Messi a la llotja, la primera meitat ha estat més que avorrida. Els asturians han teixit una doble línia de nou homes molt apretada que feia que, durant molts minuts, 20 jugadors disputessin la pilota en només 20 metres. Treball, ordre i sacrifici han estat les targetes de presentació dels asturians. Xavi i Iniesta no tenien espais i Pep, tal i com va fer contra l'Atlético, ha fet incrustar Busi a l'eix de la defensa per deixar més espai i permetre que Maxwell i Alves ajudessin en la construcció. La pilota, però, circulava a molt poca velocitat. Terriblement lent, tot plegat.
Només Villa ha treballat de valent. Bojan, per la seva banda, ha ocupat l'eix de l'atac i, com el dia de l'Hèrcules, ha estat capaç de no aportar absolutament res. El de Linyola està sobrevalorat i s'ha mostrat lent, encallat, sense reprís i molt previsible. En els darrers instants de la primera, xuts llunyans per sorprendre el porter Pichu. No hi ha hagut manera. L'Sporting, per la seva banda, seguia fidel al seu esquema: pilota llarga del porter buscant el cap de Bilic que ha estat inoperant davant un immens Milito.
A la represa, ha semblat que l'esbroncada de Guardiola havia fet efecte. Xavi i Iniesta han estat més operatius i, a estones, creatius. Al 48', Villa ha aprofitat que Sastre ha trencat el fora de joc per penetrar per la banda dreta i, tot recollint una bona passada d'Alves que l'habilitava, ha batut Pichu de poderós xut amb la dreta. Villa, que ja ha fet cinc gols al seu Sporting, no ho ha volgut celebrar i ha demanat perdó. Però la suposada (i esperada) reacció blaugrana ha estat un miratge i el fantasma de l'Hèrcules treia el nas al Camp Nou.
I més quan s'ha vist que Manolo Preciado no tenia Pla B. Ha seguit amb la seva proposta i, fins i tot, l'Sporting s'ha atrevit a estirar-se encara més. No es pot dir que el Barça hagi estat contra les cordes, ni que els asturians hagin posat l'ai al cor a la parròquia culer, però es tenia molt clar que l'1-0 era molt (massa) curt.. Els visitants no han inquietat massa Valdés, però han estat capaços de tenir força estona la pilota als seus peus. En els darrers instants, s'han acostat a la porteria blaugrana en un còrner i una falta que perillosa que han acabat sense conseqüències. Quan ha xiulat l'àrbitre, ovació. Tres punts importants al sarró i una victòria aconseguida a empentes i rodolons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada