"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

divendres, 15 d’octubre del 2010

Joan Oliver diu que Laporta "la té molt llarga"

1.- Laporta, Joan Oliver (el xèrif de Nottingham) i el neocon Sala Martín defensen un superàvit d'11 milions d'euros
2.- Rosell, el president virtual, assegura un dèficit de 77 milions
3.- Al soci no se li pot enganyar, deia aquell

Em fa mandra tot aquest tinglado de números. Em quedo amb la frase de la setmana de Joan Oliver, exdirector general del FC Barcelona, que va marxar amb la butxaca ben plena. Diu "El problema és que Joan Laporta la té molt llarga". Es referia a la barra dels guanys. Buf... ja estic més tranquil.

Bloody Mary Contador no anirà a la presentació del Tour


Ojut a l'enorme tall de carn que va sopar Cancellara el dia del positiu del Pistoler. Casualitat?


Malgrat que alguns de vosaltres (fins i tot el meu amic Gabi) no han entès la meva posició amb Alberto Contador, sembla que alea jacta est. Com vaig contestar-li a un anònim seguidor del nostre modest blog, res m'agradaria més que equivocar-me, però... Em dóna igual que Contador sigui de Pinto o de Valdemoro, de Reus, de París o de Londres... un trampòs és un trampòs. I, reitero, si m'equivoco no tindré cap mena de problema en admetre-ho i fer marxa enrera el més pur estil ZP.

Però el cas d'Alberto Bloody Mary Contador es va complicant cada minut que passa i la seva versió, la del tall de carn, no se la creu ni el pobre Jaime Lissavetzky que no sap com treure's del damunt el mort del binomi Espanya=paradís del dopatge. Ja he dit que estan matant (amb audències televisives exigents i etapes sobrehumanes en busca de l'espectacle) un esport molt bonic en el qual, en els seus inicis, els ciclistes s'aturaven a les fondes de la carretera, al pas de l'etapa, per dinar el menú del dia. Algú es creu que es poden fer 3.000 quilòmetres, pujar l'equivalent a sis Everest amb macarrons i coca-cola? Sensacional el ciclista suís Fabian Cancellara (quatre vegades campió del món de contrarellotge que ja va tenir els seus problemes amb el presumpte dopatge de la seva bicicleta) penjant en el seu Twitter el sopar que es va prendre quan va aparèixer el positiu de Contador: un fenomenal bistec.

El problema de Contador és que la seva explicació no té cap ni peus. Hauria d'haver menjat un quilo i mig de carn de vedella per donar aquests guarismes. Altres atletes ja han mirat d'argumentar la presumpta intoxicació alimentària per clembuterol però l'AMA no és que no s'ho cregui, és que no li atorga el mínim crèdit a banda del tip de riure que es deuen fer. No hi ha per on agafar-ho. La teoria de l'autotranfusió, declaracions de la gent de l'esport que ja comencen a dir "m'agradaria creure'l, si no és veritat serà un trampós", elf et que hagi decidit tancar la boca i no fer cap més declaració, les misterioses inicials (mai descobertes) d'AC en una de les bosses de sang de l'Operació Port, un passaport biològic qualificat de "caòtic" pels metges que l'han vist, declarar que no anirà a la presentació del Tour 2011 el proper dimarts. No sigui que el detinguin a París. No sigui que hi hagi solomillos en el pesebre de benvinguda.

Jonathan x Bojan... ja!


Sí. No m'he tornat boig. Estic fart d'aguantar un sobrevalorat Bojan Krkic (pel simple fet de ser català) a qui tothom li riu les gràcies. Per Déu, ha tingut uns quants anyets per ensenyar-nos el que sap fer! Fins quan esperarem que soni la tenora? Arriba el moment de plantejar-se seriosament si, amb una plantilla tan curta, Pep Guardiola pot seguir confiant en el de Linyola que, a excepció dels darrers partits de la temporada passada, li va tan gran el 9 que porta a l'esquena com el primer equip.

Ara arriba el moment en el que t'has d'escandilatzar! Com pot escriure això, aquest. A veure, l'obligació d'un davanter, deixem-nos d'eufemismes, és marcar, fer gols i, com a mínim, xutar entre els tres pals. I ho sento amb l'ànima, però Bojan (tot i que crec que pot ser un excel·lent futbolista per altres equips) no encaixa com a titular i tampoc com a reserva en el FC Barcelona. No té ni la mentalitat necessària per aguantar la pressió de ser el davanter, no cau gens bé a les bandes (està mort a les ales) i, per estorbar la defensa, fins i tot jo ho faria millor. Pregunta't si amb un 1-1 al Bernabéu i al minut 90 estaries tranquil si Bojan es disposés a xutar el penal decisiu! Diuen que a en Pep li agraden els davanters alts, doncs déu n'hi do!

I si provem amb Jonathan Soriano? Vaig criticar el seu fitxatxe pel Barça B entenen que un equip de formació no podia incorporar un jugador fet. Què passaria compartint vestidor amb nois de 17 anys? Però, el del Pont de Vilomara m'ha sorprès i crec que es mereix, com a mínim, una oportunitat. Total? Pitjor que Bojan no ho pot fer. Als seus 24 anys, el bagenc s'ha adaptat al sistema del Barça, és una peça fonamental per a Luis Enrique, s'entén a la perfecció amb Nolo, té gol, estorba la defensa contrària i és un jugador humil que ha passat tot un infern com per desaprofitar una oportunitat d'aquest calibre. Sacrificat i amb la rara habilitat de saber-se desmarcar en el moment oportú. Si no hi ha diners, si no hi ha davanter... què hi perdem?

Va deambular per l'Espanyol sense sentir-se mai a gust amb els pericos. El cartell que li va penjar la premsa de successor de tamudo va ser massa per a aquest noi que es va haver de buscar la vida al Poli Ejido, a l'Almeria o a l'Albacete on va aprendre a espavilar-se barallant-se contra defenses patibularis i veterans de la Segona Divisió. Ara ja és un home. Fet i dret i penso que es mereix l'oportunitat. Enrere queden les greus lesions de genoll i la terrible pregunta que li va fer el tècnic de l'Ejido, Antonio Tápia, quan es va incorporar a l'equip andalís: "I tu, macu, de què jugues?"

Pep: mira cap el Westfalenstadion de Dortmund!


Quan em pregunten "qui fa el millor futbol d'Europa, avui?" Contesto, sense cap mena de dubte, que el Borussia de Dortmund, de la mà de Jurgen Klopp, està practicant el futbol més bonic, més golejador i més desacomplexat de les grans lligues europees. El conjunt nascut d'una cerveseria (Borussia) de Dortmund està intentant amb un equip molt jove i farcit de jugadors tendres amb un gran futur tornar a aixecar el títol de la Bundesliga que els del Westfalenstadion no alcen des de la temporada 2001-02 de la mà dels grans Stéphane Chapuisat i Matthias Sammer. El conjunt groc-i-negre porta sis victòries consecutives i, si avui guanyen el Colònia, es posaran líders del campionat alemany. M'agradaria destacar quatre autèntiques perles amb les quals es podria començar a pensar abans que ho faci Monchi.

Shinji Kagawa: Potser és el primer japonès que circula per Europa (a excepció de Nakata) que no és una operació de màrqueting. Molt jove, aquest nipó, només té un problema: desconnecta massa aviat dels partits, error que es pot corregir sense massa complicacions. És un prodigi de tècnica, fa jugar el seu equip a una velocitat endimoniada, és molt intel·ligent (amb i sense pilota), domina el mig del camp a plaer i, fins i tot, és capaç de caure a l'ala esquerra com el seu heroi: Andrés Iniesta. Amb només 21 anys meravella. Descarat, no dubte en assajar el seu poderós canyardu que ja li ha donat més d'una alegria a ell i al seu equip. Van pagar per ell al Cerezo Osaka 350.000 euros. Una ganga que el Borussia Dortmund ja ha amortitzat.

Neven Subotic: Es tracta d'un enorme defensa d'1,93 d'altura. Mana, ordena, crida i és l'autèntica perllongació del tècnic al terreny de joc. Té una bona passada, és contundent i un líder. Malgrat la seva joventut, fins a quatre seleccions es van barallar per tal que jugués amb ells. Subotic podria defensar els colors dels EUA (va jugar el Mundial sub-17 amb els estatunidencs) ja que ha viscut a Utah i Florida on sa germana va per a número 1 de la WTA, de Bòsnia i Sèrbia (via familiar) i d'Alemanya (país que va acollir la seva família abans que saltés a Amèrica). Ha escollit Sèrbia per alegria del gran Radomir que encara no s'ho acaba de creure.

Nuri Sahim: Aquest joveníssim turc criat a Alemanya (també hi va haver tensió entre els dos països per veure quina samarreta escolliria) està cridat a ser, si res no es complica, el millor jugador turc de tots els temps. Amb una enorme visió de joc, amb un ampli domini de les dues cames (xuta tant amb la dreta com amb l'esquerra), amb una més que notable rematada de cap i amb una tècnica depuradíssima que li permet jugar per les dues bandes és l'autèntic motor del nou Dortmund.

Kuba: El polonès Jakub Blaszcykowski, Kuba pels amics, és un altre dels grans talents del conjunt alemany. Contundent, poderós, valent i amb força velocitat per a les seves grans dimensions corporals, és l'home encarregat de donar aire i treball a un mig del camp farcit de talent amb Kagawa i Sahim. Val la pena apuntar el seu nom.

Apa! I després que ningí digui que no ho vaig avisar! I, si pots, mira els partits del Dortmund. Valen la pena.

Aparteu les criatures: Cañete torna a conduir en un rally

Santi Cañizares, exporter del Celta, Reial Madrid i València, és un malalt del món del motor. Tant és així que el passat mes de març es va fotre un important ostión en el Rally Costablanca. Però, inasequible al desaliento, el simpàtic i ocurrent comentarista de Digital Pus ha decidit tornar-ho a provar. Serà aquest novembre (dies 5 i 6) quan es posarà als volants d'un Suzuki Swift que li han deixat al Rally de Sierra Morena. La base d'operacions serà la ciutat de Còrdova. Aviso per si aquells dies, decideixes emular Curro Jiménez i passejar-te pels bonics voltants de la ciutat andalusa. Dani Cué serà el pobre paio que es posarà de copilot de Cañete i anirà cridant les instruccions a l'esporter de la colònia i actual propietari de la polèmica discoteca que s'havia de dir La Meca. Em fan gràcia aquests famosetes que veuen complerts els seus somnis només per la suposada tirada mediàtica. T'imagines que a Sergio Ramos li agradés molt (però molt) ser neurocirurgià i el convidessin a una operació a cervell obert?

Trata de arrancarlo, Santi

dijous, 14 d’octubre del 2010

Usain Bolt, nou porter dels citizens

I diuen que el jamaicà Usain Bolt és l'home més ràpid del món? Fixa't en la velocitat de Joe Hart, el porter del Manchester City. Mira on és la pilota quan ell arrenca...

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Guti torna a somriure!


Guti estava trist a Istambul. No tenia els seus coleguilles i això que la Banya d'Or (ja té collons) prometia. Però ara ja torna a somriure. El Besiktas, el seu equip, ha fet una oferta per incorporar al seu equip de bàsquet Allen Iverson! Òndia que bé ens ho passarem amb The Answer!. Compararem tatuatges, anirem de compres, ens explicarem totes les polèmiques que hem protagonitzat... Pobre Iverson. I ell que somiava un retir daurat (1,5 milions) i tranquil. Sort que segons el seu representant, Istambul està al costat dels Estats Units i podrà fotre el camp si té massa pim-pam!

dilluns, 11 d’octubre del 2010

I l'oncle de Toni Elías ha somrigut allà on sigui


Bon diumenge. Per fi, Toni Elías ha obtingut el premi que es mereix un noi de casa, sacrificat, humil, valent i lluitador. Des de la seva Manresa natal, el pilot català ha hagut de viure un autèntic calvari abans de proclamar-se a Kuala Lumpur, el primer campió del món de la història de Moto 2. M'he quedat molt satisfet. Conec el seu entorn i tothom destaca que segueix sent el mateix xicot que ajudava son pare a la botiga de motos. El mateix noi que et pots trobar fent un tallat al bar de sempre.

Toni Elías, sempre ho he dit, és un gran pilot. Enrere ha deixat operacions, caigudes, frustracions i una etapa a Moto GP en la qual va ser maltractat per un equip satèl·lit en el qual no podia demostrar tot el què duia dins. No hi havia moto, no hi havia peces noves, la meva filla va més ràpida amb la seva moto de plàstic que no pas anava el manresà a la mal anomenada categoria reina... Jo ho mirava abatut des del meu sofà. Em sabia molt greu. Sabia que Elías era el millor, que tard o d'hora havia d'esclatar i la meva dona ja estava tipa de sentir la cançoneta diumenge rere diumenge.

Ara s'ha fet justícia. Elías ha triomfat en la categoria més difícil, l'única en la qual es demostra qui és el millor. Per què? Doncs perquè a Moto 2 les motos són pràcticament iguals, amb poques diferències tècniques i mecàniques, i és on el pilot pot triomfar. Elías frena molt bé (em recorda Crivi) i es creix en el frec a frec dels finals de cursa igualats.

Elías es va emocionar, va plorar, es va marejar i es va abraçar amb els seus embolcallat amb una bandera manresana. Podi. Plors. Petons. Plors. Festa. Plors. Abraçada amb Jorge Lorenzo. Plors.

És un campió. Allà on sigui el tiet Joan haurà somrigut. Mort fa quatre anys, li va deixar al seu nebot un paper escrit per la seva mà en el qual es llegia 'Allà on sigui, Toni, et veuré travessar la meta en primer lloc'. Felicitats campió! No canviïs. Ara toca pujar a Montserrat en bici. Ojut amb la carn que mengis!

No em diguis Nolito, digue'm Nolo!


Buf. Quin problema se li planteja al Barça. Sembla que el forn de la Masia ja ha enllestit una nova realitat que està ben a punt d'instal·lar-se a la banqueta del primer equip i deixar Luis Enrique. Només li manquen uns minutets més fins que la campana de la cuina faci clink. Però... si a Pedro se'l va obligar canviar-ser el nom i abandonar el poc guerrer Pedrito, a Manuel Agudo Duran se l'haurà de rebatejar com a Nolo o, en el seu defecte, com a Manolo per evitar, sobretot, titulars de la caverna del tipus 'Golito de Nolito'.

El de Sanlúcar de Barrameda, que divendres farà 24 anys, és el triomf de la constància. Amb facilitat de regat, amb potència, amb una molt bona tècnica, amb un talent natural per assistir i amb una bona canonada, significa no només un èxit més pel planter blaugrana sinó el triomf del treball i de la humilitat. Escrit no per allargar el post sinó perquè és així. De família més que humil, Nolito ha lluitat per fer-se un lloc en el difícil món del futbol. No va tenir massa sort en els seus diferents equips fins que el català Josep Maria Nogués (ex del Terrassa o del Nàstic entre molts altres) el va catapultar des de l'Ècija en el qual feia parella amb Jurado 8Schalke 04). Va arribar al 2008 al Barça Atlètic i ja ha estat convocat per Guardiola.

Sacrificat, íntim amic de Jonathan Soriano, el jove Nolo té una enorme responsabilitat sobre les seves esquenes. Va de cara a la feina. De cara a barraca. No vol desaprofitar l'oportunitat que els déus del futbol li estan posant al davant. La seva humil família, amb fotimer de germans inclòs, viu exclusivament d'ell. Nolito, aviat seràs Nolo.

Bravo per un aleví del Màlaga


Foto: Màlaga CF
Curiosa situació es va viure, el passat cap de setmana, a Màlaga. Llegeixo en el diari La Opinión de la ciutat andalusa un fet que m'ha fet pensar. L'esportivitat és una cosa que es porta a la sang i. per si un cas, hi ha alguns entrenadors que no obliden que formen persones abans que presumptes estrelles que retirin els pares l'endemà.

Era un partit d'alevins entre el Màlaga CF i el Palo. Com el matx es disputava en la típica instal·lació esportiva amb més d'un camp, doncs un defensa del Palo va recollir una pilota amb les mans dins de l'àrea pensant-se que el xiulet era del seu àrbitre que invalidava l'acció. En realitat, el so havia vingut del col·legiat del camp del costat.

Per tant, i reglament en mà, es van haver d'assenyalar els preceptius 11 metres. Els malaguenys guanyaven per 3-1 i Rafa Verdú era l'encarregat de xutar la pena màxima que hauria matat el partit. El jove aleví, conscient que el penal era injust, va mirar-se el seu entrenador, Andrés Domínguez, i tots dos es van entendre. Rafa Verdú va xutar fluixet, fluixet directament a les mans del porter rival. El Màlaga va acabar guanyant 4-1, Rafa Verdú es va endur els aplaudiments del seu públic per errar el penal i tots els que estaven en aquell camp es van endur una bona lliçó.

Fa unes temporades, un entrenador del FC Barcelona va ordenar als seus petits jugadors que es deixessin fer un gol per l'Espanyol després d'haver-ne marcat un sense adonar-se que un rival estava lesionat.