Bravo per un aleví del Màlaga

Foto: Màlaga CF
Curiosa situació es va viure, el passat cap de setmana, a Màlaga. Llegeixo en el diari La Opinión de la ciutat andalusa un fet que m'ha fet pensar. L'esportivitat és una cosa que es porta a la sang i. per si un cas, hi ha alguns entrenadors que no obliden que formen persones abans que presumptes estrelles que retirin els pares l'endemà.

Era un partit d'alevins entre el Màlaga CF i el Palo. Com el matx es disputava en la típica instal·lació esportiva amb més d'un camp, doncs un defensa del Palo va recollir una pilota amb les mans dins de l'àrea pensant-se que el xiulet era del seu àrbitre que invalidava l'acció. En realitat, el so havia vingut del col·legiat del camp del costat.

Per tant, i reglament en mà, es van haver d'assenyalar els preceptius 11 metres. Els malaguenys guanyaven per 3-1 i Rafa Verdú era l'encarregat de xutar la pena màxima que hauria matat el partit. El jove aleví, conscient que el penal era injust, va mirar-se el seu entrenador, Andrés Domínguez, i tots dos es van entendre. Rafa Verdú va xutar fluixet, fluixet directament a les mans del porter rival. El Màlaga va acabar guanyant 4-1, Rafa Verdú es va endur els aplaudiments del seu públic per errar el penal i tots els que estaven en aquell camp es van endur una bona lliçó.

Fa unes temporades, un entrenador del FC Barcelona va ordenar als seus petits jugadors que es deixessin fer un gol per l'Espanyol després d'haver-ne marcat un sense adonar-se que un rival estava lesionat.