Buf. Quin problema se li planteja al Barça. Sembla que el forn de la Masia ja ha enllestit una nova realitat que està ben a punt d'instal·lar-se a la banqueta del primer equip i deixar Luis Enrique. Només li manquen uns minutets més fins que la campana de la cuina faci clink. Però... si a Pedro se'l va obligar canviar-ser el nom i abandonar el poc guerrer Pedrito, a Manuel Agudo Duran se l'haurà de rebatejar com a Nolo o, en el seu defecte, com a Manolo per evitar, sobretot, titulars de la caverna del tipus 'Golito de Nolito'.
El de Sanlúcar de Barrameda, que divendres farà 24 anys, és el triomf de la constància. Amb facilitat de regat, amb potència, amb una molt bona tècnica, amb un talent natural per assistir i amb una bona canonada, significa no només un èxit més pel planter blaugrana sinó el triomf del treball i de la humilitat. Escrit no per allargar el post sinó perquè és així. De família més que humil, Nolito ha lluitat per fer-se un lloc en el difícil món del futbol. No va tenir massa sort en els seus diferents equips fins que el català Josep Maria Nogués (ex del Terrassa o del Nàstic entre molts altres) el va catapultar des de l'Ècija en el qual feia parella amb Jurado 8Schalke 04). Va arribar al 2008 al Barça Atlètic i ja ha estat convocat per Guardiola.
Sacrificat, íntim amic de Jonathan Soriano, el jove Nolo té una enorme responsabilitat sobre les seves esquenes. Va de cara a la feina. De cara a barraca. No vol desaprofitar l'oportunitat que els déus del futbol li estan posant al davant. La seva humil família, amb fotimer de germans inclòs, viu exclusivament d'ell. Nolito, aviat seràs Nolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada