Quan em pregunten "qui fa el millor futbol d'Europa, avui?" Contesto, sense cap mena de dubte, que el Borussia de Dortmund, de la mà de Jurgen Klopp, està practicant el futbol més bonic, més golejador i més desacomplexat de les grans lligues europees. El conjunt nascut d'una cerveseria (Borussia) de Dortmund està intentant amb un equip molt jove i farcit de jugadors tendres amb un gran futur tornar a aixecar el títol de la Bundesliga que els del Westfalenstadion no alcen des de la temporada 2001-02 de la mà dels grans Stéphane Chapuisat i Matthias Sammer. El conjunt groc-i-negre porta sis victòries consecutives i, si avui guanyen el Colònia, es posaran líders del campionat alemany. M'agradaria destacar quatre autèntiques perles amb les quals es podria començar a pensar abans que ho faci Monchi.
Shinji Kagawa: Potser és el primer japonès que circula per Europa (a excepció de Nakata) que no és una operació de màrqueting. Molt jove, aquest nipó, només té un problema: desconnecta massa aviat dels partits, error que es pot corregir sense massa complicacions. És un prodigi de tècnica, fa jugar el seu equip a una velocitat endimoniada, és molt intel·ligent (amb i sense pilota), domina el mig del camp a plaer i, fins i tot, és capaç de caure a l'ala esquerra com el seu heroi: Andrés Iniesta. Amb només 21 anys meravella. Descarat, no dubte en assajar el seu poderós canyardu que ja li ha donat més d'una alegria a ell i al seu equip. Van pagar per ell al Cerezo Osaka 350.000 euros. Una ganga que el Borussia Dortmund ja ha amortitzat.
Neven Subotic: Es tracta d'un enorme defensa d'1,93 d'altura. Mana, ordena, crida i és l'autèntica perllongació del tècnic al terreny de joc. Té una bona passada, és contundent i un líder. Malgrat la seva joventut, fins a quatre seleccions es van barallar per tal que jugués amb ells. Subotic podria defensar els colors dels EUA (va jugar el Mundial sub-17 amb els estatunidencs) ja que ha viscut a Utah i Florida on sa germana va per a número 1 de la WTA, de Bòsnia i Sèrbia (via familiar) i d'Alemanya (país que va acollir la seva família abans que saltés a Amèrica). Ha escollit Sèrbia per alegria del gran Radomir que encara no s'ho acaba de creure.
Nuri Sahim: Aquest joveníssim turc criat a Alemanya (també hi va haver tensió entre els dos països per veure quina samarreta escolliria) està cridat a ser, si res no es complica, el millor jugador turc de tots els temps. Amb una enorme visió de joc, amb un ampli domini de les dues cames (xuta tant amb la dreta com amb l'esquerra), amb una més que notable rematada de cap i amb una tècnica depuradíssima que li permet jugar per les dues bandes és l'autèntic motor del nou Dortmund.
Kuba: El polonès Jakub Blaszcykowski, Kuba pels amics, és un altre dels grans talents del conjunt alemany. Contundent, poderós, valent i amb força velocitat per a les seves grans dimensions corporals, és l'home encarregat de donar aire i treball a un mig del camp farcit de talent amb Kagawa i Sahim. Val la pena apuntar el seu nom.
Apa! I després que ningí digui que no ho vaig avisar! I, si pots, mira els partits del Dortmund. Valen la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada