I l'oncle de Toni Elías ha somrigut allà on sigui

Bon diumenge. Per fi, Toni Elías ha obtingut el premi que es mereix un noi de casa, sacrificat, humil, valent i lluitador. Des de la seva Manresa natal, el pilot català ha hagut de viure un autèntic calvari abans de proclamar-se a Kuala Lumpur, el primer campió del món de la història de Moto 2. M'he quedat molt satisfet. Conec el seu entorn i tothom destaca que segueix sent el mateix xicot que ajudava son pare a la botiga de motos. El mateix noi que et pots trobar fent un tallat al bar de sempre.

Toni Elías, sempre ho he dit, és un gran pilot. Enrere ha deixat operacions, caigudes, frustracions i una etapa a Moto GP en la qual va ser maltractat per un equip satèl·lit en el qual no podia demostrar tot el què duia dins. No hi havia moto, no hi havia peces noves, la meva filla va més ràpida amb la seva moto de plàstic que no pas anava el manresà a la mal anomenada categoria reina... Jo ho mirava abatut des del meu sofà. Em sabia molt greu. Sabia que Elías era el millor, que tard o d'hora havia d'esclatar i la meva dona ja estava tipa de sentir la cançoneta diumenge rere diumenge.

Ara s'ha fet justícia. Elías ha triomfat en la categoria més difícil, l'única en la qual es demostra qui és el millor. Per què? Doncs perquè a Moto 2 les motos són pràcticament iguals, amb poques diferències tècniques i mecàniques, i és on el pilot pot triomfar. Elías frena molt bé (em recorda Crivi) i es creix en el frec a frec dels finals de cursa igualats.

Elías es va emocionar, va plorar, es va marejar i es va abraçar amb els seus embolcallat amb una bandera manresana. Podi. Plors. Petons. Plors. Festa. Plors. Abraçada amb Jorge Lorenzo. Plors.

És un campió. Allà on sigui el tiet Joan haurà somrigut. Mort fa quatre anys, li va deixar al seu nebot un paper escrit per la seva mà en el qual es llegia 'Allà on sigui, Toni, et veuré travessar la meta en primer lloc'. Felicitats campió! No canviïs. Ara toca pujar a Montserrat en bici. Ojut amb la carn que mengis!