"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 6 de novembre del 2010

La trikinyuela de la selecció estatal per estalviar-se impostos


I el millor de tot és que la trikinyuela és legal! La selecció estatal es va proclamar el darrer 11 de juliol, de manera merescuda, campiona del món de futbol. Ho sap, fins i tot, Eduard Punset. Els seleccionats de Del Bosque s'embutxacaran 600.000 euros en concepte de prima. Era la més alta de totes les seleccions classificades per a la fase final de Sud-àfrica. Però, és clar, arriben els impostos de la forta suma. Els assessors econòmics dels jugadors han trobat una solució legal per estlaviar-se uns calerons i pagar el mínim possible. Com?

Resulta que les legislació preveu que, gràcies a un conveni fiscal entre Espanya i Sud-àfrica (signat a l'estiu de 2008), es permet que els ingressos aconseguits fora del territori espanyol, gràcies a un treball, es puguin tributar en el país en el qual es van obtenir els euros. Així, els campions del món pagaran al país austral el 21% mentre que si tributessin a Espanya haurien d'afluixar el 43%. Per tant, s'estalviaran força diners per cap.

La trikinyuela es veu que ja es va fer servir per cobrar la prima que va rebre la selecció estatal l'any 2008 quan, aleshores sota les ordres de Luis Aragonés, es van proclamar campions d'Europa i van pagar menys impostos tributant a Àustria enlloc d'Espanya. Curiosament, ho van poder fer perquè tots els partits del combinat es van disputar en territori austríac on (casual i divertidament) també hi ha el mateix conveni fiscal. La situació no s'hauria pogut donar si haguessin disputat un sol partit a SuÏssa, país amb el qual no hi ha conveni fiscal.

Total: Els rics sempre seren més rics i tu i jo seguirem fent equilibris per arribar a final de mes... o al dia 15.

Els dos Gasols estan fora de lliga


A les Grans Lligues del bèisbol estatunidenques es diu que un jugador està fora de lliga quan el seu rendiment és espectacular. La veritat és que els dos catalans de Sant Boi de Llobregat que juguen a l'NBA el està quedant petita la millor lliga de bàsquet del món. Pau Gasol, que ha patentat aquesta jugada que he batejat com la carxofa, és el pal de paller dels Lakers. El 16 dels de groc i porpra no només ha estat designat el millor jugador de la setmana de la Conferència Oest sinó que, aquesta matinada, ha estat el millor dels californians en el triomf contra els Raptors (108-103). Pau ha sigant un full se serveis espectaculars: 30 punts, set rebots, 3 assistències i dos taps.

Marc Gasol, per la seva banda, segueix demostrant que el seu lloc és fora de la franquícia de Tennesse. Els seus Grizzlies han perdut contra els Suns de Phoenix després de dues pròrrogues, 123-118, però el mitjà dels Gasols ha aconseguit, només, 26 punts, set rebots, tres assistències, tres pilotes recuperades i dos taps. Actuació espectacular per a Big Mac, un dels capitans dels Grizzlies, càrrec importantíssim en les franquícies de l'NBA. Marc i Pau signen, doncs, les millors actuacions personals en el que portem de temporada 2010-2011.

El filòsof Ibra acaba a òsties a l'entrenament del Milan


Zlatan Ibrahimovic segueix sent fidel a ell mateix. Durant uns instants, el seu cervellet ple de rancúnia, es va oblidar de Pep Guardiola i el suec va decidir encarar-se, en l'entrenament del Milan de divendres, amb el gegant Oguchi Onyewu. Els dos rossoneri estaven preparant el partit d'aquest cap de setmana de la Lega contra el Bari, a les instal·lacions de Milanello, quan l'exblaugrana va protagonitzar una esfereïdora entada sobre el defensa estatudincec que tornava a entrenar-se després d'un any lesionat.

Els dos futbolistes es van encarar, es van insultar, es van agafar del coll i van arribar a les mans. Dos gegants que superen els 190 centímetres d'altura. El tècnic Massimiliano Allegri (sense experiència i posat pel propietari Silvio Berlusconi, ja que els llombards no tenen president, només perquè "es guapo i s'ha de vendre la amrca Milan) els va enviar a les dutxes castigats. El que deuria passar a l'interior dels vestidors... Ibra ha tingut una setmaneta intensa després de fer-se amics dels brasilers del Milan. Els va criticar obertament acusant-los que, amb els canarinhos al camp, ell es veia obligat a quedar-se reclòs a l'àrea.

divendres, 5 de novembre del 2010

Tatua't l'entrenador del teu equip a la pell!



Holger Stanislawski, entrenador del nostre equip de la Bundesliga, està al·lucinant. Poc es podria imaginar aquest home, excentral i amb nom de mètode per a joves aspirants a actors, que un seguidor del St Pauli es tatuaria la seva cara a la cama. El conjunt d'Hamburg és peculiar fins a extrems insospitats. De fet, el pobre Holger Stanislawski ha admès que "mai" es podia imaginar que ni els seus familiars es tatuarien la seva imatge. T'imagines Mourinho al clatell? o Clemente? o un discret Luis Aragonés a les natges? Que al bon home no li acabi passant com el nostre amic citizen!

L'home-ocell hi posa el coll


Chris Andersen, l'home-ocell, ha començat la temporada lluint un nou tatuatge al coll. Al jugador interior dels Nuggets de Denver només li queda lliure la cara. Quin mal, no?

Gràcies Oberto


Fabricio Oberto ha decidit retirar-se, als seus 35 anys, de la pràctica activa del bàsquet. Els problemes de cor que arrossegava, que el van fer passar per un quiròfan de Texas fa tres anys, han motivat la decisió de l'enorme jugador argentí. Els problemes coronaris no milloren i, de fet, en els pocs partits que ha jugat amb el seu nou equip, el Trail Blazers de Portland, ha patit palpitacions, vertígens, taquicàrdies i marejos. Per tant, Oberto no vol córrer cap mena de risc. Sap quen ja té la feina feta i que ha arribat el moment de no arriscar més i pensar en la seva família. Sense cap mena de dubte, Oberto ha estat el millor jugador interior de la història del bàsquet argentí. El web de la franquícia d'Oregon anuncia la retirada. Gràcies Oberto pels bons moments que m'has fet passar. Gràcies per liderar una enorme generació de jugadors albicelestes que van ensenyar al món que a Argentina no només hi ha futbol. Que també es juga, i de quina manera, al bàsquet. Plega amb un palmarès envejable amb dos èxits significatius: or olímpic (2004) i campió de l'NBA amb els Spurs (2007).

dijous, 4 de novembre del 2010

Saps perquè aterra el Papa a Barcelona? (Humor)

Per sopar al Bulli abans no tanquin?
Per participar al Gran Dictat de TV3 ara que parla català?
Per renovar-se el seu vestuari de faraó de la mà de Toni Miró o Custo?
Per reunir-se amb els advocats de Sánchez-Dragó i fer un front comú?
Per exigir un carrer que dugui el nom del gran Escrivá de Balaguer?
Per fer campanya de cara al 28-N en favor dels hippies del PP?
Per demanar que el Vaticà sigui subseu olímpica en cas que Barcelona aconsegueixi els Jocs d'Hivern?
Per començar el procés de beatificació de Joan Antoni Samaranch?
No. En Ratzinger arriba a la capital catalana per consultar la due diligence dels pebrots! I, si cal, excomunicar en Laporta per dolentot.

Kimbo: el català de Sant Boi que juga als Lakers

Brutal. Colpidor. Posa la pell de gallina. La millor cistella de Pau Gasol.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Laporta xoca (literalment) amb Freixa

L'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, anava caminant per Barcelona mentre li estaven fent una entrevista amb una càmera. En un moment donat, topa amb un home de manera fortuïta. És en Toni Freixa, portaveu de la Junta de Sandro Rosell. Cap dels dos evita la topada? Hi ha intent de traveta de Laporta? Freixa busca l'u contra u? Segur que Freixa no és la Garganta Profunda que diuen que en Roselló busca a la seva directiva... O no? Uiiiiii. Realment, no hi ha enemic petit.

Mou tira la Copa?


La veritat és que m'esperava força més de la famosa llibreteta que Mourinho es va deixar (intencionadament o no?) a la gespa del Rico Pérez. Que no és un senyor amb molts diners sinó el camp de l'Hèrcules. Em pensava que hi trobariem el secret de la pedra filosofal, la fórmula de la Coca-cola o la combinació de la caixa forta de José Luis Moreno. En realitat, una colla d'apunts ràpids escrits amb lletra de metge que Santi Cañizares (Déu meu) exercint d'improvisat grafòleg ha mirat de traduir al cristià, com es deia abans.

Resulta que el més interessant és que el portuguès (l'home dels 10 xiclets de maduixa a la banqueta per partit) tira la Copa. O això és el que ens vol fer creure? En un de les quatre pàgines (Digital Pus ha dit per activa i passiva que no les havien robat sinó que se les havien trobat a la gespa), Mou apunta els partits que ha d'afrontar el seu equip. 57. Repartits en 38 de Lliga, 13 de Champions (inclou la final) i atenció: sis de Copa. Vol dir que cauran a quarts de final.

Les altres anotacions? Més pena que glòria, la veritat. Remarca la paraula profunditat fins a quatre vegades, escriu tres vegades el nom del franco-argentí de l'Hèrcules, David Trezeguet, i remarca "canvi a la banda dreta", "ritme de pilota i moviment", "profunditat a pilota aturada", "temps"

Garnett: ets un imbècil!


Jo sóc una persona que s'acostuma a riure del mort i de qui el vetlla i un fanàtic seguidor de l'humor negre. Però mai, mai a la vida m'enfotré d'una persona malalta o amb una deficiència. Kevin Garnett, un excel·lent jugador de bàsquet, sembla no tenir res al cap. Sempre ha estat un dels grans practicants del trash-talk. De fet, José Manuel Calderón ha hagut d'aguantar els seus insults en més d'una ocasió i quan un tendre Pau Gasol debutava amb els Grizzlies, Garnett (aleshores als Wolves) el va humiliar. I això que l'únic pòster que tenia l'exblaugrana a la seva habitació de Sant Boi era, precisament, el seu.

Big Ticket s'ha passat aquesta matinada. KG ha fet honor al seu malnom de llengua més llarga de la Lliga que li atorga el rècord penós de fer plorar un company d'equip en ple partit: Glen Davis. Aquest dimecres, 'enfrontaven els seus C's contra els Pistons de Detroit i Garnett ha tingut una picabaralla verbal amb Charlie Villanueva quan el matx estava totalment decidit a favor de Boston. El tècnic dels verds, Doc Rivers, ha fet asseure el seu home però ja era massa tard. Big Ticket li havia dit a Villanueva que era un "malalt de càncer". Com si es pogués fer broma d'una cosa així.

De fet, el jugador dels Pistons pateix alopècia areata que és una estranya malaltia que impideix que creixi un sol pèl a la seva pell. Villanueva ja ha anunciat que demandarà Big Ticket. "KG sempre deixa anar merda per la seva boca. Estic fotut. Normalment, passaria... però un malalt de càncer... Conec molta gent que ha mort d'aquesta malaltia. M'encantaria pujar a un ring amb Garnett", ha dit en el seu twitter. Garnett: que no pateixis mai res més complicat que un encostipat, noi!

Un indigent a l'NBA


S'acumulen els problemes a l'NBA. No només perquè a la lliga més important del món de qualsevol esport li hagi caigut, a trossos, el sostre del Madison de Nova York, sinó perquè hi ha un indigent que, per Halloween, es volia ficar il·legalment al vestidor dels Magic d'Orlando. Encara sort que van veure que era, en realitat, el gran Dwight Howard. Què passa amb els jugadors de l'NBA per aquesta festa?
Paul Pierce de granota:

I D-Wade no sabem de què anava vestit. Algú ens pot ajudar?

Xavi no es mereix la Pilota d'Or


Siguem seriosos. Aquí estem tu i jo i ningú més. Penso, encara que em dolgui, que Xavi no es mereix la Pilota d'Or. No se la mareix per ser el millor jugador, en la seva posició, de la darrera dècada, no se la mereix per la seva entrega, per la seva honestedat, pel seu catràcter humà, per dur la batuta de la millor orquestra blaugrana de la història que meravella el món, per fer sempre declaracions encertades, per haver guanyat un Mundial, per haver-ho guanyat tot amb el Barça, per fer passades impossibles, per no perdre mai una pilota, per ser una continuació de l'entrenador al camp, per la seva sang freda, per ser sempre constant, per fer impossible que li prenguin el cuir, per llegir els partits com ningú, per jugar encara que es trobi malament, per guanyar, tot solet, el Mundial Sub-20 de Nigèria... Xavi no es mereix la Pilota d'Or. Quedaria curt. Se'n mereix dues! Que li donin dues pilotes d'or que, d'altra banda, és el que té entre les cames.

Humiliar Abidal, no cal!


Recordo un partit de bàsquet de la Copa d'Europa que enfrontava el Reial Madrid de Drazen Petrovic contra la Cibona (equip en el qual es va formar el gran jugador croata). Els blancs no es jugaven res (ja estaven classificats) i els de Zagreb necessitaven el triomf. Amb un punt a sobre pels balcànics, dos tirs lliures pel Reial Madrid amb el rellotge pràcticament a zero. Drazen Petrovic va convertir en primer i empatava el matx. Quan es disposava a encistellar el segon, el seu germà Alexander (a les files de la Cibona) li va pregar que el tirés a fallar ja que ells no es jugaven res i la Cibona, amb el triomf, seguia endavant. Drazen, indiferent, va anotar el segon i va donar l'estèril victòria al Madrid i apuntillava la seva Cibona. Què vull dir amb aquesta anècdota? Que el rival, encara que els dolgui en el moment, es mereix el màxim respecte i el respecte, senyors, era anotar els dos tirs lliures.

Fa uns dies, Mundo Deportivo, celebra l'èxit de la seva convocatòria en el Feisbuk que preten aconseguir que Eric Abidal marqui un gol (el primer de la seva carrera) xutant un penal quan el partit estigui decidit. Argumenten que és l'únic que no ha marcat dels nois de Pep (fins i tot Bojan ja sap què és fer un gol) i se senten orgullosos d'haver perpetrat aquesta gracieta. Juas, juas. Molt bó. Quin enginy!

Ara bé. Què deu pensar el pobre Abidal? I més quan Pep Guardiola ha ordenat que, enguany, tots els laterals fotin gardela, a la mínima oportunitat que tinguin, contra la porteria rival. De fet, ja han anotat Maxwell (Ceuta) i Alves (Sevilla) en pocs dies de diferència. Però, cal riure-se'n d'Abidal? La seva feina no és fer gols i, de fet, cobra per destruir. I si marca de jugada? Ojalá. Taparia boques. El gran Claude Makelele només va fer un parell de gols en tota la seva carrera esportiva i, per a mi, ha estat un dels millors jugadors d'Europa, en la seva posició, de les dues darreres dècades. Per què s'ha de pressionar Abidal? Saps què en deu pensar Guardiola, sempre respectuós, d'aquesta simpàtica juguesca?

Siguem seriosos. Tant Abidal com els rivals es mereixen respecte. Mai he entès com un equip que guanya 4-0 aixeca el peu de l'accelerador. La seva obligació és fer-ne sis i, si pot, set per que el rival se senti digne. No entenc les crítiques al PSV per no haver-se aturat abans de fer 10 gols al Feyenoord. Com se sentiria l'afició del l'equip rival que, perdent per 3-0, veu com Abidal és l'encarregat de xutar l'hipotètic penal?

Guardiola i Solbakken queden per anar a sopar

Després de l'1-1 amb el qual va acabar el partit de Champions entre el Copenhaguen i el FC Barcelona, Solbakken (el que va estar 12 minuts mort quan era jugador) i Guardiola van quedar per sopar. Trist final per a un matx que es va amanir, al Camp Nou, amb el xiulet de Pinto (si la UEFA sanciona l'andalús amb dos partits, què hauria de fer amb piscinerus tipus Cristiano Ronaldo?). El català no va tolerar que Solbakken ataqués contra el porter suplent del Barça titllant-lo de poma podrida en el vestidor blaugrana. Solbakken, que podia ser el germà petit de l'exblanc Thomas Gravesen , va assegurar que Guardiola no entenia l'humor noruec. Ni el noruec, ni el suec perquè tampoc va saber apreciar el caràcter simpàtic i ditxaratxer d'Ibra.

Claríssima falta en atac (Humor)


L'àrbitre del Copenhaguen-Barça (1-1) va xiular falta en atac del davanter senegalès del conjunt danès, Dame N'Doye (una de les sorpreses agradables de les lligues europees) per posar clarament la cara al genoll de Valdés. Benvingut a la Champions, noi! Dame N'Doye? Doncs té, una bona Ndoye a la cara!

dimarts, 2 de novembre del 2010

Drenthe: la solució als problemes d'Ecclestone


Royston Drenthe. Si no existís aquest personatge, s'hauria d'inventar. Resulta que l'holandès, durant la matinada de dijous a divendres passat, es va saltar amb el seu Audi Q7 a 160 km/h, sis semàfors en vermell del centre d'Alacant, va passar per sobre d'una mitjana per arribar a un centre hospitalari per tal de deixar una amiga que estava greu, segons va dir, entre insults i insults, el jugador de l'Hèrcules quan el van detenir dos agents. A més, va protagonitzar una persecució pels carrers (esperem que deserts a aquelles hores) d'Alacant.

Els va dir que eren "uns merdes" que tant li fotia la sanció econòmica "perquè tinc els diners suficients per afrontar-la" i va amenaçar amb parlar amb els seus superiors "perquè jo tinc molts contactes". Ah! Només li va faltar dir la gran frase que mou aquest país en aquest mena de situacions: "Vostè no sap amb qui està parlant, oi?". Segur (no en tenim cap dubte, oi?) que li retiraran el carnet, li administraran la sanció econòmica pertinent i l'entalegaran uns quants dies... Juas, juas. De moment, el conjunt d'Alacant ja li ha tret el cotxe i l'ha multat. Per cert, en el test d'alcoholèmia va donar negatiu.

Resulta que la noia no tenia res més que una fenomenal borratxera, segons la metges de guàrdia acompanyada de vòmits, molt lluny, però, del coma etíl·lic que assegurava l'ex del Reial Madrit. Home, si Bernie Ecclestone, l'Andy Warhol momificat de la F1, dispara contra les escuderies Lotus, Virgin i Hispania assegurant que "són uns invàlids" (cal recordar-li a aquest senyor que va ser ell qui les va posar al seu Circ?) sempre pot mirar d'incorporar Drenthe la propera temporada. Segur que ens divertiríem.

Laporta es volia espiar ell mateix! (Humor)


Segons ha pogut saber el nostre blog (interceptant una trucada del Servei Espanyol d'Intel·ligència) hi ha informe que demostraria que Joan Laporta s'ha apropiat dels diners que els feligresos han deixat, aquest diumenge, a la parròquia de Ventdelplà per llogar uns detectius que tenen l'ordre d'espiar-lo a ell mateix. El líder de Solidaritat Catalana vol esbrinar amb qui es reuneix, de cara a les eleccions del 28-N, amb qui parla, què diu quan dorm i si és un home de fiar.

A més, darrerament se l'ha vist entrar, de manera furtiva, a la Botiga de l'Espia. Segons les dependentes, Joan Laporta ha demanat un vestit de Mata-hari (per passar desapercebut al Llum de Gas), una bona col·leció de micròfons ocults d'alta tecnologia de fabricació ugandesa, unes ulleres amb visió nocturna, un bigoti, unes petites càmeres de fàcil instal·lació i molt barates (ja que es van utilitzar en l'època del GAL) i un nou portàtil (d'alta resolució iraniana) per mirar d'infiltrar-se en el seu propi ordinador. També ha sortit amb una bossa amb tots els DVDs de Magnum, Mike Hammer i de Plats Bruts (aquesta, perquè li agrada).

Laporta hauria comunicat que vol treballar en solitari i ha desestimat la col·laboració sincera que li havien tant ofert Joan Oliver (que no sap encara com collons agrair-li la quitança que es va embutxacar) com Sala-Martín. El primer perquè és molt difícil de dissimular donat el perímetre de la seva panxa i el segon perquè ha estat impossible que deixés a casa les seves americanes. "No veieu que us reconeixerè fàcilment, si em seguiu?", els ha etzibat Laporta. L'expresident del Barça, però, podrà gaudir de la col·laboració de Jaume Ferrer que, com no el coneix ningú, no aixecarà sospites.

PP: "Todo el campo, es un clamor..." (Humor)


Després d'un cap de setmana de tres dies, la plana major del PP ha tingut molt temps per barrinar. A banda d'anunciar que derogaran la llei que permet el matrimoni homosexual, els caps pensants del madrileny carrer Génova estan valorant si interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra el FC Barcelona. Es veu que Mariano Rajoy i Alicia Sánchez Camacho han decidit recórrer davant el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i el Tribunal de la Santa Inquisició l'himne del FC Barcelona. S'han adonat que és en català i ho consideren intolerable, antidemocràtic i clarament provocador. Sobretot perquè no hi ha una traducció que permeti als blaugrana d'Extremadura interpretar la peça escrita per Josep Maria Espinàs i Jaume Picas com caldria. Han encarregat a Sánchez-Dragó, gran intel·lectual, que prepari una traducció d'urgència a l'espanyol per tal que ens faci a tot més units, més grans i, sobretot, més lliures. Manolo Escobar, gran barcelonista, ha escrit als conservadors espanyols per veure si li deixarien cantar. S'està valorant, malgrat que la plana major popular aposta per Raphael.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Marc Márquez i Marcelino Camacho


Aquesta setmana ploràvem la mort de Marcelino Camacho, un líder sindical honest i sempre fidel a les seves idees. La seva vídua va revelar quines van ser les darreres paraules del fundador de CCOO abans de morir. "Si et caus, t'aixeques". Ah! Avui no hi ha líders d'aquesta envergadura, lluitadors pels nostres drets, enfrontant-se a la màquina franquista i treballant, colze a colze, amb la gran Dolores Ibárruri (estic d'acord amb Almudena Grandes quan la defineix com la Verge Maria del Proletariat).

Aquest diumenge, Marc Márquez va donar un recital a Estoril. El de Cervera, com ens agrada aquest xicot que quan s'estressa ajuda els seus pares a passar l'aspiradora per calmar-se els nervis, és a un pas de proclamar-se campió del món de 125cc. En la volta d'escalfament al traçat de Portugal, el català va rodolar per terra. Fixa't que, posant en perill les seves mans, no va deixar anar el manillar per evitar els màximsdesperfectes en la seva Derbi quan la moto patinés sobre la sorra. No arribava a la línia de sortida i no se sabia si podria prendre part en una cursa decisiva pels seus interessos. Els seus mecànics van treballar a dojo per posar a punt la Derbi i va poder sortir... des del darrera.

A la primera frenada, ja era quart. El de Cervera està decidit a proclamar-se campió el més aviat possible i va anar escalant posicions. Més conservadors, i amb el cap més fred, des del seu box volien transmetre-li que ja tenia una posició més que còmode de cara a la darrera cursa del Mundial que se celebrarà a València. Márquez no va voler fer-los cas. Va accelerar, va arriscar i va guanyar la cursa. En tindrà prou sumant vuit punts al País Valencià per coronar-se. Si et caus, t'aixeques, deia Marcelino Camacho.

T'imagines una Beyoncé de 150 quilos?

Sí. És Shaq disfressat de Beyoncé. Per Halloween. Últimanent a aquest noi, pivot dels C's, ha trobat una certa afició a vestir-se de dona.

Pascual i Messina: tonteries, les justes!

Aquí Xavi Pascual esbroncant Terence Morris


Aquí Ettore Messina també renta la roba bruta a la banqueta

Avui Pau Gasol es morirà a CSI Miami

La setmana passada, Telecinco havia d'obrir el seu prime time de dilluns amb un capítol molt especial de CSI Miami, però va contraprogramar a darrera hora amb la mini sèrie dels prínceps d'Astúries. Avui, ha arribat el moment de veure com el català Pau Gasol, jugador dels Lakers, interpreta un paper en una de les sèries de la CBS més destacades de la darrera dècada. L'exblaugrana és, a la ficció, Víctor Emparo que, només començar el capítol, té un accident de trànsit mortal. Emparo acaba morint en una cel·la i al cos de 216 centímetres li fan l'autòpsia. Horatio en acció!

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Maxi Rodríguez li deixa el cul macu a Kyrgiakos



Saps per què a Maxi Rodríguez li diuen la Fiera? Al grec Kyrgiakos li fan un grec en plena celebració del L'pool. Fixa't en el ditet de l'argentí!