"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)
"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"
divendres, 22 d’octubre del 2010
Pinto, el porter putilla
Quan el Barça va fer el triplet, em van fer algunes entrevistes per tal que analitzés quin havia estat el moment clau de la primera temporada de Guardiola. Jo ho tenia clar. Vaig dir que el punt d'inflexió estava en el penal aturat per Pinto a Son Moix. Eren les semifinals tornada de la Copa i el Barça, tot i que guanyava 1-0, es podria haver complicat si el Mallorca empatava ja que els illencs jugaven amb un home més i Guardiola no volia una pròrroga. El Madrid apretava a la lliga i els blaugrana necessitaven una petita injecció de moral que els acabés de convèncer que, d'una vegada per totes, anaven catapultats a ser els millors del món. I el culpable va ser Pinto. Murri i parapenals, l'andalús va xiular al mallorquinista Pep Lluís Martí per descentrar-lo. Li va fer evidetnt que es tiraria a l'esquerra i el jugador va picar. Xa xutar molt malament des dels 11 metres i el porter andalús va rebutjar la pilota amb els peus. El Barça anava llençat vers els tres títols.
Aquest dimecres, el Barça derrotava per 2-0 el Copenhaguen a la Lliga de Campions. Gràcies al genial Esport Club de TV3 (un programa que combina informació esportiva amb un humor ben entès lluny de la caspa dels Manolos i altres imitadors del sempre perillós estil desenfadat) es va poder veure el perquè el jugador del conjunt danès, César Santin, s'aturava inexplicablement quan ho tenia tot a punt per fer l'empat. Santin va creure que l'àrbitre havia xiulat un fora de joc. El col·legiat francès deuria dir quelcom semblant a je ne sais pas. Santin assegurava que algú havia xiulat posició incorrecte. Havia estat Pinto, l'home de la discogràfica. Les imatges de TV3 ensenyen com, a posteriori, el porter somriu i dialoga amb la banqueta assenyalant-se el pit. Havia estat ell! La jugada no tindrà més trascendència però l'andalús demostra que segueix sent el més putilla de la classe.
Sóc un periodista esportiu amb coses a dir. Algunes seran més interessants que altres però segur que passarem una bona estona plegats. Tinc molts vicis: La meva dona, la meva filla, el tabac, els llibres, l'esport... Com deia aquell heroi de joventut 'A por ellos que son pocos i cobardes'. Tinc dues carreres, sis dibuixos, dos nebots fantàstics i alguna que altra cicatriu al lloc en el qual resideixen els sentiments. Comparteixo un enorme terranova amb els meus sogres i procuro fer llimonades quan la vida m'ofereix llimones. Tinc la gran sort d'haver conegut centenars de persones bones a la vida i només dues de perverses. Dec ser un gran home perquè estic al darrera d'una gran dona:) He jugat a futbol (més malament que bé), he jugat a bàsquet (més defensa que atac) i he jugat a futbol americà (de linebaker, en diuen) Som-hi, que no hi ha enemic petit.
Laportismo, él lo creó y él lo enterrará, si quiere
-
Le montaron una moción de censura a toda velocidad porque estuvo una
temporada sin ganar nada y ellos, desde la directiva, ni vieron por dónde
les llegaban...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada