Vaja, vaja. El jugador del Reial Madrit Mesut Özil (aquell que era del Barça des que era a la panxa de sa mare) i la cancellera del seu país, Angela Merkel, s'han divorciat. Ja no volen jugar junts. Amb el que m'agradava aquesta història d'amor. Özil proclamant als quatre vents que era seguidor de Merkel fins que la llicenciada en Físiques el va posar com a exemple d'integració. Ein? Ja cometem el mateix error que els francesos. Ózil, senyora Merkel, no ha de ser exemple de res perquè no és cap immigrant. És nascut a Gelsenkirchen (ciutat coneguda com a Schalke 04) fill de la tercera generació d'uns que un dia van ser turcs.
Merkel es deuria sentir trista i va pensar... I si baixo al vestidor de la Mannschaft a veure si veig el meu jugador preferit en pilotetes i ho solucionem? I la bona dona accedeix al temple sagrat i es troba el genial migcampista blanc sortint de la dutxa. Al més pur estil Puyol, per entendre'ns. Sort que Alà li va insinuar al futbolista que es posés una tovalloleta! Trista, la Merkel surt i anuncia, com a revenja, que la política de multiculturalitat alemanya havia estat un fracàs. Dona, no m'estranya. Si a un alemany de tercera generació el tractes d'immigrant (exemplar, això sí) però immigrant... què n'esperes?
Doncs Özil, emprenyat, ha posat punt i final a la tempestuosa relació d'amor amb Merkel. Com? celebrant el seu gol contra el geriàtic Milan fent la mitja lluna turca amb la seva mà esquerra. Vaja, vaja...
el tema s'està posant complicat a Europa ...
ResponElimina