"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dimarts, 19 d’octubre del 2010

El Negro Cáceres m'ha emocionat


No viurà. Quedarà com un ficus. Tres operacions. Coma. Respira sense ventilació mecànica. Ha obert els ulls. Ja parla. Menja sol. Demana les empanades de sa mare. Discuteix de futbol amb son germà. Un miracle.

Buf. Sabia que l'exjugador del Celta, València, Real Zaragoza i Còrdova, Fernando Cáceres, havia passat un autèntic calvari després que dos adolescents l'omplissin de bales per robar-li el BMW que conduïa. El van balejar (com diuen a l'Argentina ara farà un any i dimecres es coneixerà la sentència). Els metges no donaven un euro pel central. El món sencer ha destacat que Diego Armando Maradona va jugar, dissabte, un partit en suport del Negro. Però jo em quedo amb la història del contundent defensa argentí que, sempre més, estarà en una cadira de rodes. Sí, es podrà dir, fent demagògia, que ell ja tenia el futur arreglat, que pitjor són els que estan en el seu estat i dormen al carrer tot demanant almoïna. Però jo em vaig quedar sense respiració veient un pobre malalt, abraçat al Déu del Futbol, plorant com un nen després de compartir, per uns instants, l'olor d'un vestidor amb companys, amics i exrivals.

El dia de l'accident, Cáceres (que era el cap del planter d'Independiente) conduïa pels voltants del Gran Buenos Aires amb la seva xicota. En una cruïlla va ser interceptat per quatre nois que volien robar-li el BMW. El defensa va fer marxa enrera per evitar complicacions. Un dels lladres va disparar dues bales contra el vidre frontal del vehicle. Una va traspassar l'ull dret del futbolista rebentant-li el globus ocular. El cotxe es va estampar. Mai li van poder treure el projectil malgrat les tres intervencions que va resistir el Negro. Els metges ja parlaven de "perill imminent de mort", de "danys irreversibles", de "lesió neurològica" i de "gravíssimes seqüeles si acabava vivint". Tenia fracturada la base del crani.

Va perdre la visió de l'ull, l'oïda i pateix una greu paràlisi en la meitat esquerra del cos (ja saps que el cervell està creuat, oi?). Però està viu. El va disparar Cuqui. 17 anys. El fiscal demana 38 anys. Cáceres seguirà la seva recuperació a Cuba i assegura que ningú de l'AFA l'ha trucat des dels desgraciats fets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada