"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Albert Om es convida a can Mengual


Vagi per endavant que mai he sabut classificar el periodista Albert Om. Hi ha moments que em captiva i moments que em desconcerta. Però haig d'admetre, sense cap mena de recança, que el cosí de Taradell està perpetrant el millor programa de TV que es pot veure avui en dia. El Convidat és un format novedós en el qual Om viola les cases de personatges interessants (em nego a escriure famosos) per endinar-se en la seva intimitat durant un cap de setmana de 48 hores. Om ha aconseguit el que semblava impossible. Que les cases, en un programa honest, es quedin en un segon terme; sempre allunyades del caspós model Julià Peiró, per entendre'ns. Un 10 per a TV3. Col·locar un programa intimista, amb excel·lents resultats d'audiència, en prime time, és ser valent.

Retrata els personatges sense caure en l'adulació, si els ha de posar entre l'espasa i la paret, els posa, viu moments molt íntims (a Om se li queien les llàgrimes quan la gran Teresa Gimpera explicava la mort del seu fill víctima de les drogues i la sida. No es va caure en la pornografia fàcil. Hi havia primers plans del periodista desfet però les càmeres només van ensenyar el clatell del convidat mentre la Gimpera, tendra, li eixugava delicadament els ulls). Genial. Fantàstic l'exministre Punset endormiscat al costat d'Om en un sofà. Cop amistós al genoll del cinetífic. Somriure còmplice de dos cervells potents.

Brutal el moviment de la càmara. Sensacional el treball dels muntadors i realitzadors. Impressionants les músiques. Esfereïdors els silencis. Altament recomanable. Hi ha una esportista en el menú de programes per emetre. Ho celebro. No deixaré de veure el de la Gemma Mengual com no me'n perdo cap. Serà capaç Om de treure-la de l'agua? Li preguntarà si, quan es dutxa a casa seu, també somriu i saluda?

El convidat aconsegueix que els entrevistats, els qui dormen a l'habitació del seu costat, amb els qui comparteix el menjar o un partit del Barça, s'oblidin de les càmeres amb el perill (o no?) de mostrar-se davant Catalunya tal i com són. M'agrada especialment que els amfitrions que fumen, treguin fum. Només faltaria. Són al seu territori. És pecat treure algú amb una cigarreta a la TV? Crec que segons més perilloses segons quines opinions que es vomiten en segons quins programes que es passen l'horari infantil pel folre. O segons quines narcocanisseries o matances afganes que es trien per encapçalar els TNs. Albert Om, felicitats. Volem més esportistes relaxats a casa seu. N'hi ha que tenen històries fantàstiques. Et convido a descobrir-les.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada