"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 18 de setembre del 2010

Posa't a la pell de Redding i De Angelis


Scott Redding i Alex de Angelis van acabar la cursa del Gran Premi de San Marino en estat de shock i amb llacunes a la memòria. Desgraciadament, van atropellar mortalment el nipó Shoya Tomizawa després que la roda del japonès patinés sobre la innecessària gespa artificial que hi ha col·locada al costat de l'asfalt. El 48 de Tomi ha estat retirat i, aquest cap de setmana a Alcañiz, la majoria de pilots li dedicaran un homenatge al Gran Premi de l'Aragó. Scott Redding i Alex de Angelis prendran la sortida després d'uns dies molt durs per a ells. Sabien que no havien pogut fer res per evitar Tomizawa, però eren conscients que, tard o d'hora, s'haurien d'enfrontar a la visió de la cursa. Els psicòlegs, que els han assistit en tot moment, els ho recomanaven. Buf. Et poses a la pell dels dos pilots?

Redding només té 17 anys. I ha passat uns dies molt durs. Els pitjors de la seva vida. Als pilots els preparen tot conscienciant-los que practiquen un esport amb un cert nivell de perill, però, és clar... fins que no et passa. El valencià Hèctor Faubel, company del britànic, se'l va endur a casa seva a fer una barbacoa a veure si s'animava. Redding no estava per festes. Es passaria la setmana plorant, no recordava res, estava en un estat de shock que el portava a estar tremolant permanentment, veia taques de colors i estava convençut que la gent del seu entorn l'estava enganyant per tal que no se sentís culpable. Finalment, 48 hores després de la cursa, es va atrevir a veure el fatal accident. Ara, sap que ningú podrà fer tornar el simpàtic nipó a la graella ("L'única paraula en italià que conec és Coca-cola", deia Tomy), però respira un xic més tranquil. Era humanament i tècnica impossible no colpejar el cos del company.

De Angelis, als seus 26 anys, s'ho ha pres amb més filosofia tot i que es va quedar tancat a casa durant tres dies sense atrevir-se a sortir al carrer. La seva moto va ser la primera en impatcar amb Shoya. L'italià es veu que ha vist l'accident un i mil cops. Està convençut que era inevitable i s'ha quedat més tranquil després del visionat. Els experts psicòlegs aconsellen que els dos pilots havien d'haver vist la cursa en solitari. De Angelis ho va fer, Redding va necessitar l'alè dels seus.

divendres, 17 de setembre del 2010

El Barça, el club del món amb més amics al Feisbuk


El FC Barcelona és, des d'aquest divendres a la tarda, el club del món amb més amics al Facebook. El club blaugrana ha assolit la xifra de 4.491.993 amics superant el Galatasaray turc. Mentre el campió de lliga, que va obrir espai al Facebook encara no fa un any, aspira a assolir els cinc milions (Som cinc, milions, recordes?), el Reial Madrit es col·loca en una bona tercera posició amb 3.615,051. Si les estadísitques es compleixen (de moment, es porta un ritme de 186.000 la setmana) el creixement del Barça en aquesta xarxa social es presenta exponencial. El top ten segueix amb un altre equip turc, el Fenerbahcé, seguit del ManU, Liverpool, Chelsea, Arsenal, Milan i OM que es queda fregant el mig milió..
Avís a anunciants!

I encara no som al Nadal!

En ple mes de setembre i ha comencen les intervencions solidàries. I, com es diu vulgarment, tres dies i... Ndal. Després de Pau Gasol arriba David Villa amb Ana Torroja (sí, encara belluga l'ex de Mecano) per cantar-nos una cançoneta ('Insurrección' de l'Último de la Fila) per tal de construir una escola d'art i formació a Mali. Jo em pregunto... No hi ha coses més necessàries a Mali que una escola d'art? Un hospital, per exemple? En fí... Villa, un consell: no participis en cap caravana solidària que porti els diners, que ja saps el que passa. Jordi Mirada Bovina Hereu robarà la foto quan t'alliberin.

La Carbonero mexicana dóna la seva versió dels fets al vestidor dels Jets

Vaya chapa fot la tia!. La versió dels fets d'Inés Saínz, la periodista mexicana d'Atzteca TV presumptament assetjada al vestidor dels Jets de Nova York.

Quin jugador del Madrit t'enduries al Barça?


Imagina't que tens tots els diners del món per incorporar un jugador del Reial Madrit, el que tu vulguis, al FC Barcelona. A qui escolliries? No. Drenthe ja no val :). És a l'Hèrcules. Jo no tinc dubtes: Gonzalo Higuaín, nascut a la francesa localitat de Brest, a ulls clucs.

Leo 'Isabel Tenaille' Messi


On és Wally? On és Messi?

Jo tenia entès que, des de que Pep Guardiola es va asseure a la banqueta del Camp Nou, s'havia restringit, de manera significativa, els actes publicitaris dels jugadors mentre s'estés en competició. Jo crec que Messi és una peça cabdal pel conjunt català i que l'argentí ja ha fet, aquest estiu, prou viatges com per desaprofitar els pocs instants de descans que tindrà en una temporada més que atapeïda. I més quan, aquest diumenge, s'ha de viatjar a Madrid per jugar contra l'Atlético (19:00h C+ Liga/Gol TV) un partit que, tradicionalment, és sinònim d'espectacle. Com rendirà Messi?

Doncs resulta que Messi es va avenir, dimecres a la tarda, a participar en una mena de gincama que havia organitzat l'empresa que el representa, Adidas, per tot Londres. Al més pur estil Isabel Tenaille-Miquel de la Quadra Salcedo en aquell mític programa de mitjans dels anys 80 que es deia 'A la caza del tesoro'. Recordes? L'aventurer bigotut es desplaçava en helicòpter per llocs remots del món, seguint les indicacions que el concursant li donava des de plató i anava preguntant a nadius del lloc algunes indicacions, els ulls astorats dels quals demostraven que no entenien absolutament res i que els feia por tant l'helicòpter com l'ésser que els interpel·lava cridant com un foll. Messi va acabart l'entrenament amb el Barça, va agafar un avió privat cap a Londres i, després, es va pujar en un helicòpter que anava aterrant en diferents llocs de la capital anglesa.

Els seguidors d'Adidas, si volien jugar una estoneta amb el millor futbolista del món i rebre com a regal les botes signades F-50 que llueix, l'havien de localitzar a través del Facebook de l'empresa. Sota el nom de Catch him if you can’ (‘Enxampe'l, si pots’) els internautes havien de seguir les pistes digitals per trobar el jugador del Barça. Messi, envoltat de parents i d'enormes armaris de seguretat, els esperava per complir amb l'acte. Un cop acabada la promoció, avió privat cap a Barcelona. La mala notícia? No va ser a temps per veure el concert d'Alejandro Sanz.

Adriano, al més pur estil Manolo Escobar

Van passant els anys i el cantant Manolo Escobar seguix busant el seu carro. I encara no l'ha trobat. En canvi, Adriano Correia, el nou brasiler del FC Barcelona, ha trigat només tres dies a recuperar el seu Audi. Es veu que el duia, aquest dimarts, el seu representant Paulo Neves quan, ben a prop del bonic barri mariner de la Barceloneta, tres individus el van distreure i li van prendre una bossa que duia. Els tres lladregots van entrar un pàrking proper i, amb el comandament a distància, van anar provant per veure quin cotxe responia a les ordres. Un Audi va encendre els intermitents i... a donar una volta. El representant del futbolista blaugrana va denunciar el robatori als Mossos d'Esquadra i només tres dies després, els agents recuperaven el cotxe. Els tres detinguts, amb antecedents, ja han passat a disposició judicial. Si a tu o a mi ens foten el cotxe, també el recuperaríem al cap de tres dies? O ens passaria com en Manolo Escobar? No ho sé. Pregunto.

CR7 acabarà xutant un penal contra Iker a veure si marca


Aquest dissabte, a Donosti (22.00h TV3), la Reial Societat rebrà el Real Madriz. Imagina't que l'àrbitre xiula un penal contra els blancs (que ja és imaginar... però no es pot descartar mai tenint Pepe a la defensa). Tamudo no el tirarà pas. Demanarà la pilota CR7 per veure si marca d'una vegada per totes. Al de Madeira tant li fot el Madrid, el Betis, el Martorell o la porteria contra la que ha de xutar. Ell vol marcar i punt. Si els gols en pròpia porta contéssin, no dubtis que Carvalho l'hauria de vigilar de ben a prop recordant els temps de la Premier. Per tant, no descartis que CR7 es col·loqui als 11 metres per veure si trenca la seva espectacular estadística anotadora. Ni que sigui contra Iker. Juas, juas, juas...

I hi ha que encara dubten (òbviament, per contracte, és el que han de dir) que Messi sigui el millor jugador del món. Pobre CR7. És a anys llum de l'argentí del planter blaugrana. Va venir al Bernabéu a guanyar títols i, de moment, només ha obtingut el de pare. El xiulen a casa seva perquè, fins i tot el coliseu blanc, ja ha entès que Cristiano Ronaldo només pensa en ell mateix. Ja l'han xiulat, ja l'han calat... Encara riurem!

El balanç ofensiu de l'ex del ManU es gravíssim per a un home amb el seu ego i les seves aspiracions i els 1.200 euros l'hora que cobra. CR7 està obsessionat (em sembla que deu xutar fins i tot des de les dutxes dels vestidors) i en el seu full de ruta no existeix la paraula passada. A Madrid, maquillen el 0 assegurant que Casillas encara no ha encaixat cap gol. Per distreure el respectable del veritable problema. El que passa és el que el potencial dels equips als quals s'ha enfrontat el Reial Madrid (Mallorca, Osasuna i un Ajax que no jugaria ni a Tercera aquí) no és que siguin un exemple de futbol ofensiu, oi? Juas, juas.

Unes pèssimes estadístiques per a CR7 que arriben quan la caverna espanyola, liderada per Marca (curiosament CR7 no marca: regalo l'eslògan a AS) demana que es respecti el turmell del portuguès. Hi estic d'acord. Per una vegada. Però el turmell de tots. No només el seu. Recordes quan Eduardo Inda, el que es dirigeix als seus feligresos com a marquistres, li exigia a Pellegrini que "aturés Messi com fos. Tant per la via civil com per la criminal?". Paraules textuals! I ara, aquest personatge menyspreable vol liderar el joc net! Penso que a CR7 l'estoven més del compte. És cert. Messi pateix entrades (és natural) però l'argentí cau bé en general. No hi ha excessiva malícia i ningú li vol desgrtaciar la seva progressió aritmètica. En canvi, els defenses patibularis que circulen per aquests camps de Déu estan tips de la nena bonica arrogant i prepotent que representa Cristiano Ronaldo i van a per ell. Que n'aprengui. Ell s'ho ha buscat.

Jo, de la caverna, no em centraria en destacar que no han encaixat cap gol. Atacaria el problema. Jo recordaria que només han fet tres gols (un a la Lliga). Dels tres, un ha estat en pròpia porta, un d'Higuaín sense porter i un del defensa Carvalho. I això que, sobre el paper hi ha canoners, oi?. CR7, Di María, Benzema, Higuaín...

Merder al Chievo: Eriberto era en realitat... Luciano


El nostre heroi disputa una pilota a l'argentí Javier Zanetti

Sempre m'han caigut bé els 'Ases Voladors'. El Chievo era un modest equip de futbol de la ciutat de Verona que l'any 2001 va fer un miracle futbolístic de la mà del tècnic Luigi Delneri. No només van ser líders de la Sèrie A sinó que van acabar cinquens a la Lega per darrere del totpoderós Milan. Van agafar el malnom d'Ases Voladors ja que els seus màxims rivals ciutadans, el Verona, deia que un derbi a la màxima categoria només es donaria "quan els ases voléssin". A banda de Delneri, un dels cracs d'aquell Chievo era el jove brasiler Eriberto Conceiçao da Silva. Nou anys després, el conjunt que representa el petit barri de Chievo de la ciutat en la qual Romeo i Julieta es feien petons, torna a ser líder amb sis punts. L'estrella és el veterà brasiler Luciano Siqueira de Oliveira. El problema és que Eriberto i Luciano són la mateixa persona!

Eriberto, dotat per la natura d'uns pulmons de ferro, era un migcampista que va arribar al Chievo el 2000. Va ser l'heroi dels aficionats i, dos anys després, va desaparèixer del mapa. Ningú sabia on era Eriberto i això que la Lazio romana el volia fitxar. Després d'uns dies va aparèixer. Va trucar als responsables del Chievo plorant dient que els havia enganyat i demanava perdó. Es veu que tenia tres anys més dels que havia declarat oficialment a la seva fitxa, però la sorpresa va ser que va robar el nom d'un veí de Rio de Janeiro (tres anys menor) per passar les proves del Palmeires. El veí es deia Eriberto Conceiçao da Silva, no li agradava el futbol, i el noi es va sentir legitimat per prendre-li la personalitat gràcies a un agent de moralitat més que dubtosa. Volia jugar a futbol, emigrar a Europa i com era orfe no havia de donar massa explicacions.


Però, per què el canvi? L'Eriberto de veritat no li feia xantatge, ni hi havia cap problema per seguir amb la comèdia. Eriberto va voler recuperar el seu veritable nom, Luciano Siqueira de Oliveira, per què havia estat pare i volia que el seu cognom seguís en els seus dos fills. Va renunciar a marxar a la Lazio i va seguir amb el Chievo que el va perdonar després d'haver-lo tingut una temporada en blanc. La Justícia italiana el va condemnar a vuit mesos de presó, que no va complir perquè no tenia antecedents, i va haver de pagar 150.000 euros. Al seu armai, hi ha una samarreta del Chievo amb el nom d'Eriberto.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Segur que era el Barça-Barça el qui va perdre contra l'Hèrcules?


Els jugadors del Barça que van perdre contra l'Hèrcules al Camp Nou per 0-2 eren realment ells? Se'ls va fer un escàner de retina abans d'entrar? Se'ls va fer un anàlisi d'ADN a les portes del vestidor? Segur que no eren impostors que havien comprat les samarretes a La Rambla?

La selecció de Bahrain estava molt cofoia. Havia jugat un partit amistós contra el Togo i els asiàtics es van imposar per 3-0. Però, quan els polítics i els directius futbolístics togolesos van obrir el diari o es van connectar a internet el dia següent es van quedar de pedra. Ells no havien enviat la seva selecció a Bahrain. Un grup de coleguilles es va fer passar per la selecció togolesa, es van vestir amb els colors del combinat nacional, van assegurar-se de ser, com a mínim, 11, van jugar el partit tot i que no van poder deixar la bandera del seu país gaire amunt.

Però... com pot passar avui una cosa així?. A Bahrain no hi ha un Maldini que comenti els partits i conegui el jugador finlandès, d'origen ghanès, que juga de lateral esquerra en un equip de la segona divisó xipriota? Per Déu! Manolito Adebayor és conegut internacionalment!. La Federació togolesa ja ha demanat explicacions a la FIFA.

Se sospita d'un suposat agent que hauria venut el partit a Bahrain sense encomanar-se a cap sant i sense tenir en compte que la veritable selecció de Togo tornava al seu país, després de jugar un matx a Botswana de classificació per a la Copa d'Àfrica de 2012, el mateix dia que es disputava el presumpte partit a Bahrain. Segur que el Messi del dia de l'Hèrcules no era Carlos Latre?


I després diem que els asiàtics són tots iguals!

Pau Gasol, com Nicolas Cage a Livin' Las Vegas



Primer Mecano, després Estopa en un concert, ara... Amaral! Volem Pau Gasol amb Guillamino o Mazoni. Una abraçada, Marçal!

Giuly es despilota en un bar i ningú li fa putu cas

Que el partit de futbol que tens a la tele del bar és avorrit? Tant te fot el Bòsnia-França que retransmeten? Que vols ser l'estrella dels teus coleguilles? Doncs, em trec la roba i em quedo la mar de mono. Mira quins calçotets més guais que duc, eh? El problema és que ningú li fa massa cas a l'exblaugrana Ludovic Giuly que reclama atenció amb un autèntic striptease mentre prepara amb el seu PSG el seu matx d'Europa League contra el Sevilla. Atenció al final del video quan algú que sembla l'encarregat del bar o, senzillament, un bon samarità li diu quelcom semblant a "vinga, macu, tapa't que ja t'hem vist la gracieta!" Deu ser dur que ja no et demanin autògrafs! Giuly, l'home que no va ser convocat per la selecció francesa de Raymond Domenech perquè la seva carta astral no era del gust del tècnic dels bleus que és molt aficionat a l'esoterisme.

Cañizares es posa en un jardí amb Al Qaeda


Molts exportistes decideixen invertir els diners que han guanyat en el camp de futbol en negocis per assegurar-se un bon futur. Aquest ha estat el cas del polèmic Santi Cañizares (exporter del València, Reial Madrid i Celta) que va decidir comprar una discoteca a la ciutat murciana d'Águilas. Cañizares, protagonista d'algunes polèmiques relacionades amb menors a Eivissa, no se li va acudir res més que batejar la discoteca-bar de copes amb el poc apropiat nom de La Meca. Amb la seva cúpula estil àrab i els seus minarets. La comunitat islàmica va posar el crit al cel pel nom i Cañizares va ser amenaçat pels fonamentalistes, en diferents fòrums d'internet, un cop els principals canals de notícies islàmiques se'n fessin ressó.

Ara, Santi Cañizares ha decidit canviar el nom de la sala de festes (ja ha aconseguit publicitat sense gastar-se un euro) i ha obert un correu electrònic en el qual li pots enviar suggerències (proposo L'ampolla de colònia). A més, ha intensificat les seves relacions amb la comunitat musulmana i tenen previst fer alguna mena d'acte conjunt en els propers dies. El local, que duia més de 20 anys tancat, obrirà les portes aquest divendres. Això sí, les forces de seguretat de l'Estat vigilaran de ben a prop. I més, quan fa pocs dies, islamistes radicals havien manipulat el web esquitxant-lo d'amenaces. Mira que hi havia noms, oi?

Per què Urdanga i la senzilla són a Washington?



Era un secret a veus que, mica en mica, es va confirmant. Era sospitós que Iñaki Urdangarín i la senzilla deixessin Barcelona per instal·lar-se a Washington. La situació es va fer més que curiosa quan van enterrar el franquista del Samaranch sense la presència d'Urdangarín, encara que l'exjugador del FC Barcelona es va deixar veure, per les nostres latituds, només uns dies després. Tot plegat feia una mica de pudor. Deien que el Duc de Palma estava més que esquitxat amb el cas de corrupció del Palma Arena (asseguren que, fins i tot, hi va haver una trucada del ciutadà Joan Carles I per aturar l'assumpte i que no arribés a la premsa) i del president Jaume Matas (PP) . Un polític que tenia una escombra al lavabo, per netejar la caca, per valor de 350 euros i 120.000 euros gastats en mobles.

L'afer es va complicant. La Policía porta setmanes intentant localitzar la seu de l'institut d'Iñaki Urdangarín que, presumptament, hauria cobrat 1,2 milions d'euros del Govern balear. El jutge que instrueix el cas vol que Nóos informi sobre els convenis als quals havia arribat amb Matas i aporti documents. Després de dies d'investigació, els agents no han trobat una adreça, un telèfon o un mal correu electrònic per estirar del fil. El cas del velòdrom de Palma agafa un caire molt negatiu per la família de la Cristina, coneguda com la senzilla. Una instal·lació esportiva, per cert, que no és res més que un gran fantasma disfressat ja que no ha estat mai homologat per la UCI.

La Policia va agafar un avió i es va plantar a Sant Cugat del Vallès on Urdangarín, teòricament, tenia la seu de Nóos. Allà, els van dir que l'empresa feia temps que havia tancat la paradeta i sense deixar adreces, com diria una mala peli de lladres i serenos de diumenge a la tarda. Es veu que, presumptament, Urdangarín havia cobrat del Govern balear aquesta minsa quantitat (que no oblidem que provenien de l'erari públic) per crear Illes Balears Fòrum que pretenia ser una taula rodona que barregés esport i turisme. La realitat és que, hores d'ara, no hi ha cap document que justifiqui la teòrica subvenció.

Per acabar-ho d'adobar, sembla que Iñaki Urdangarin hauria cobrat la mateixa xifra de diners (1,2 milions d'euros) de la Comunitat Valenciana per celebrar dos esdeveniments per promocionar la primera Copa del Amèrica i tres milions més per un esdeviment esportiu que no es va acabar celebrant mai!.

La Casa Real va enviar el setembre de 2009 (ara fa tot just un any) Urdangan i companyia a treballar a la divisió internacional de Telefónica, cobrant 500.000 euros l'any, dietes i casa a banda. Curiosament, l'empresa de César Alierta sembla un refugi per a grans empresaris ja que també va donar sostre a Eduardo Zaplana, el destructor del Levante español (com diria Intereconomia).

Tal i com estan les coses, sembla que Urdangan, la senzilla i l'estol de criatures trigaran a tornar a Barcelona.

Udai Hussein, el torturador dels futbolistes iraquians, al cinema


Així van quedar els fills del monstre que la CIA va crear i no va saber dominar


Udai Hussein, a qui li agradava que el coneguéssim com 'el fill del llop' i que prometia ser més violent que son pare, era el president del Comitè Olímpic Iraquià quan Saddam era el rais de Bagdad. La vida de Udai serà portada al cinema. Concretament, en el film 'El doble del Diable', en la qual s'expliquen les desventures de Latif Yahia que va ser obligat a ser el doble del defensor del futbol iraquià. El preu que va pagar? l'assassinat del seu pare, que tingués segrestada tota la família i una complicada cirurgia facial i dental per assemblar-se al fill del dictador.

Com motivava els seus futbolistes Udai? Amb aquesta frase: “En el món de l'esport es pot guanyar o perdre. Si perdeu, sabeu que no tornareu a casa". I és que ser futbolista de la selecció iraquiana no era una sort. Significava tenir més possibilitats de ser torturat. De fet, Udai havia arribat a amputar cames a futbolistes que fallaven un penal o es feien un gol en pròpia porta. No m'ho invento, ho va explicar Abbas Rahim Zair que va ser l'estrella de la campiona d'Àsia de 2003.

El fill de Saddam es passejava amb un fuet a la mà, colpejava els futbolistes i els atletes als peus i, després, els submergia en cubells plens d'aigües fecals per tal que se'ls infectessin les ferides. No es podien perdre cap entrenament ja que una de les amenaces era que serien tancats en cel·les durant un llarg espai de temps i enviats als gossos per tal que se'ls cruspissin. Aquest darrer extrem no consta enlloc, però a la casa d'Udai es va trobar un autèntic zoo farcit de lleons i lleopards. Els animals no poden parlar... els que quatre potes, vull dir!

Sharar Haydar, internacional per Iraq en més de 40 ocasions, assenyala com "després de perdre un partit 2-0 a Jordània, vaig ser torturat quatre vegades. Ens van empresonar, ens van treure la roba, ens van encadenar en una barra de ferro i ens colpejaven. Jo, com era l'estrella, vaig tenir doble sessió de fuetejades. Mentre ens torturàven, Udai no deixava de riure's de nosaltres. Després, amenaces amb animals, submergir-nos el cap en aigües plenes d'excrements..."

De fet, quan les tropes internacionals van entrar a Bagdad, van descobrir una autèntica Cambra dels Horrors al soterrani del Comitè Olímpic Iraquià. Molts esportistes es van quedar invàlids per tota la vida i es van descobrir cel·les molt petites (no arribaven al metre i mig) en les quals es tancaven, durant hores, els altíssims jugadors de bàsquet i volei. Udai (que ordenava als seus soldats que anéssin a buscar noies per poder-les violar tranquil·lament, que va matar el guardaespatlles encarregat de tastar el menjar de Saddam i que tenia una bala a l'espina dorsal gràcies a un frustrat atemptat contra ell mentre circulava, ebri, amb el seu Porsche per Bagdad) no només supervisava aquests crims sinó que se li van trobar llistes en les quals estaven escrits, de la seva mà, els càstics a administrar, la freqüència i el que podria suportar cada esportista.

Un tècnic turc, apunyalat per son germà en ple partit


Yuksel Yesilova, entrenador de l'equip de la segona divisió turca Mersin Idman Yurdu va ser apunyalat, en dues ocasions, pel seu propi germà mentre es disputava el partit de lliga contra el Samsunspor. Yesilova, afortunadament, es recupera en un hospital de les sis ganivetades que va rebre a la panxa. No es tem per la seva vida. Sembla que la baralla tindria arrels de caire personal i no pas esportiu. El presumpte agressor acusava l'entrenador d'abusar de la seva filla. És a dir, de la neboda.

dimarts, 14 de setembre del 2010

Messi desperta el Barça del coma i avisa l'Atlético


Joronya que joronya! El FC Barcelona ha enviat, aquest dimarts a la nit, un missatge a l'Europa futbolística en derrotar el Panathinaikos grec per un contundent i just 5-1. Els blaugrana han donat un cop de puny sobre la taula explicant que ha acabat la pretemporada, que ja han passat els experiments, que han tornat i que van a per totes. De fet, ja cal que el seguidor culer es prepari. Guardiola, que fa el contrari dels polítics (que prometen molt i no compleixen res), no ha assegurat el triplet. Tremolem! Tampoc ho va prometre en el primer any i... sis copes al sac.

Després de l'ensopegada de l'Hèrcules, el Barça arrencava la seva participació en el temible Grup del Badall de la Champions amb una certa preocupació. Cert és que el Panathinaikos no ha ofert res de l'altre món però el Barça, de la mà d'un Messi genial, s'ha adjudicat un triomf importantíssim en un partit en el que tenia poc a guanyar i molt a perdre.

Messi (dos gols, una pilota al travesser, dues assistències de gol i un penal horrorosament llançat) ha estat l'estrella d'un conjunt que ha començat a ensenyar els automatismes marca de la casa. I això que el porter Tzorvas ha estat el millor dels grecs evitant que el resultat fos d'escàndol.

Una cosa és clara. A Atenes no van veure el plantejament de l'Hèrcules. No han pressionat al mig del camp, la bimba els durava entre dos i tres segons, deixaven una autopista que violava un cop i un altre Dani Alves i Messi-Villa-Pedro han fet el què han volgut al davant. Xavi i Iniesta, a més, lliures de marca han entrat com una cullereta en un iogurt... grec. Els davanters, a més, no han donat una pilota per perduda ni quan el Camp Nou ja es buidava.

Sidney Govou ha avançat els vistants (20') en l'única ocasió dels grecs, però mai hi ha hagut la sensació de patir. Només un minut ha trigat Messi en fer l'empat aprofitant una genial passada de Xavi i convertir-se en el màxim anotador del Barça a Europa superant Rivaldo. El Barça en volia més i ha seguit olorant sang. Deu minuts després, Villa feia el segon aprofitant un còrner en el qual Busquets s'ha endut la defensa al primer pal deixant lliures de marca el Guaje, Messi i Piqué. Abans del descans, Messi engalta un cacau espectacular que s'estavella en el travesser grec i quan l'àrbitre ja es posava el xiulet per assenyalar els vestidors, ha arribat el gol de la nit. L'ha fet Messi, en el 44', però l'ha signat el Barça. Jugada col·lectiva de futbol sala, dues parets en una rajola a la frontal de la petita i golàs. 3-1 i als vestidors.

Mentre l'única opció ofensiva dels grecs eren les individuals individualitats de l'argentí Sebastián Leto, la represa ha començat amb un penal que tirat de la pitjor manera possible Messi. Tzorvas ha recollit la pilota (aquest és el verb) però el jugador de la pedrera ho ha seguit provant. Guardiola donava descans a Villa, Xavi i Piqué (pensant en el Manzanares) però el 10 blaugrana en volia més. Ha donat un gol fet a Pedro que, inexplicablement, el canari no ha encertat a rematar. La solidaritat dels de Pep Guardiola és tan gran que Messi no volia que el canari marxés sense marcar. Així, l'argentí del planter s'ha escorat a l'esquerra, ha fintat una passada de la mort i ha xutat sense angle sobre la mateixa línia de fons. La pilota ha rebotat en els dos pals i ha impactat en Pedro per fer el 4-1. En el 93', un cop més, Messi ha picat una intel·ligent pilota al cap de Dani Alves que, de vaselina, ha superat el porter grec. Diumenge (19.00h Canal + Liga/Gol TV) espera l'Atlético.

Un descapotable anomenat Michael... Nadal


Foto: web Rafa Nadal

Què és un descapotable? Un cotxe potent sense sostre. És la definició que crec que més s'ajusta a Michael Nadal.

Hores d'ara, tothom ja sap que el manacorí ha guanyat l'US Open, que ha estat el tennista més jove en aconseguir completar el Grand Slam (autèntics monstres consagrats del món de la raqueta no van poder ni olorar aquesta fita), que als seus 24 anys té 9 grans tornejos a les vitrines del menjador de casa seva, infinitat de Màster 1000 i una medalla d'or olímpica a la caixa forta del seu banc. Però, el millor de tot (i el pitjor pels seus adversaris) és que Rafa Nadal no té sostre. L'únic enemic que ha de témer és ell mateix. Diuen que, amb els anys, es guanya en maduresa. Doncs que es preparin els Federer, Djokovic i companyia. Per cert, Nole: segueix imitant-lo, que ell t'anirà destrossant. Qui riu últim...

Un secret: quan Rafa Nadal es va proclamar campió d'España sub-nosequantus (la família vivia l'èxit del seu oncle Miquel Àngel 'The Animal' Nadal amb el Barça) es va celebrar una festa familiar a Manacor per celebrar la fita. Toni Nadal, el seu inseparable oncle-entrenador, no va dir ni piu mentre tot eren alegries i felicitacions al jove Nadal. En acabar, el germà del seu pare va començar a donar noms. Una llista llarga. Ningú els coneixia ni sabia de què estava parlant. Toni Nadal va enumerar tots el que havien guanyat el mateix trofeig que en Rafa a la mateixa edat i que, posteriorment, s'havien quedat en el camí. Tothom es va quedar mut.

Amb aquesta anècdota vull dir que Rafa Nadal, malgrat les seves simpaties pel Reial Madrid, mai podria fitxar pel club de Chamartín. Si sembla un deixeble de Guardiola!. A la Casa Blanca (ho sento, Rafa) no et voldrien. És un jugador extremadament humil, sacrificat, que no menysprea al rival (s'enfronti al 2 del món, s'enfronti al 170), perfeccionista, gens amic dels saraus i, a més, segueix amb la xicota de tota la vida que, a més, li va presentar sa germana. Em consta que no ha canviat d'amics, que segueix jugant a la Play, que se'n va a pescar sempre que pot i que gaudeix cuinant pasta amb peix i/o marisc. Rafa Nadal és el gendre perfecte. No m'estranya que les grans empreses se'l disputin perquè anunciï els seus productes.

Nadal ha resistit quan ja se'l donava per mort abans d'hora. I ha hagut de suportar alguns comentaris que li han fet mal. No tot han estat flors i violes. Que si estava sense ganes, que si la tendinitis que havien detectat als seus genolls esdevindria crònica, que si la separació dels seus pares l'havia destrossat, que si estava tip dels viatges i els entrenaments... Nadal (ben aconsellat per la dupla Toni-Carles Costa) ha seguit centrant-se en la seva feina. Ha seleccionat els tornejos en els quals participa, ha mantingut el cap fred i encara no l'he vist protestar mai a la pista.

Tècnicament és gairebé immillorable, físicament és una roca i cuida tots els detalls. L'únic problema? el servei. Afortunadament, el seu menú de solucions és extens. Els rituals en pista són una poderosa arma que l'ajuda a centrar-se i pensar en la propera jugada.

En un país com l'hispànic, en el qual mai ningú és profeta a la seva terra, Nadal ha aconseguit que mai ningú parli malament d'ell. Siguis català, castellà, basc, gallec o andalús no tens més remei que admetre que Rafa Nadal és un exemple per a la canalla. I dir chapeau! Em vénen al cap moltes imatges del manacorí però jo em quedo amb una: les semifinals contra Verdasco a l'Open d'Austràlia. S'haurien de passar en totes les escoles de tennis i, també, de la vida.

Quan reflexionava sobre els millors esportistes de la història, em sortien tres noms: Michael Jordan, Michael Phelps, Michael Schumacher i, des d'ara, Michael... Nadal.

No em crec la lesió(n) de Calderón


L'ex del TAU (Caja Laboral) té el rècord de tirs lliures seguits encistellats a l'NBA

Ja ho sé. Ja ho sé que Redacció Periodística I et diuen que s'han d'evitar els titulars que facin rima. Però, mira, m'ha fet gràcia.
Vagi per endavant que sóc un gran admirador de José Manuel Calderón. De fet, penso que ell i Nacho Solozábal, han estat els millors en vestir la samarreta estatal en el lloc de playmaker, però... ho sento. No em crec la lesió que l'ha apartat del Mundial de Turquia. Et sóc sincer. No tinc cap mena de prova, però m'han vingut al cap unes quantes hipòtesis. Si vols, te les comento. I, sinó, pots fer-me arribar les teves.

Hipòtesi 1:
Que Mr Catering es lesionés. Costa de creure, però pot passar. De tota manera, fa pudor. Passa en la darrera jugada del darrer partit de preparació i d'una manera molt matussera. Tot just abans d'agafar l'avió cap a Istanbul. Un jugador que es perd un Mundial ( i més quan tot semblava un tràmit fins arribar a la final contra els EUA) quedaria totalment destrossat a la banqueta. Faria un esguard de dolor (que sempre queda molt bé a l TN i a les portades de l'endemà), però l'extremeny va marxar a la banqueta com si fos un mal actor que complís un guió. I a la premsa... un mutisme gairebé absolut. Sospitós. Si s'hagués lesionat CR7 abans de la final de la Champions s'hauria comportat així la canallesca?

Hipòtesi 2:
Que un equip de qualitat a l'NBA s'hagi adonat que no hi ha bases com ell i hagi decidit treure'l del forat dels Raptors en el qual fa temps va caure. I els seus representats, pressionats per la suposada franquícia, li haguéssin dit: Xato... digues adéu a Turquia. Al Txapu Nocioni li van fer el mateix, encara que amb llum i taquígrafs.

Hipòtesi 3:
Que hagués pres alguna substància prohibida. No estic parlant de productes dopants, ni molt menys (que quedi clar, eh?), sinó d'algún xarop per a la tos, unes juanoles, alguna pomada, una aspirina...

Hipòtesi 4:
Que la relació del fantàstic base extremeny amb la resta de jugadors no fos la més indicada. Amb la resta de jugadors he escrit? O amb algún tècnic italià, llicenciat en Dret, que va arribar a la conclusió que sense Pau Gasol l'estrella de la selección era ell. No deixa de ser estrany que Mr Catering aparegués a Turquia a donar suport quan ja no hi havia res a fer.

Temps al temps

Acabarem així, avui?


Gerard Piqué és un caradura. 14 punts en només tres mesos. Hi ha equips de Primera que no ho podran imitar. I tant guapu, el tiu. Porta més grapes a la cara que Carmen Sevilla!

Digital Pus


No. No m'he deixat l'L de Plus. La plataforma de pagament està passant per uns moments més que delicats. En el darrer any i mig han perdut 645.000 abonats (si multipliquem per quatre, que és el considera una llar tradicional o pensem en els bars que s'hagin donat de baixa) podem tenir una idea més clara de la magnitud de la tragèdia. Prisa, de fet, és l'únic grup televisiu europeu que no ha millorat el seu negoci televisiu en el que portem de 2010.

L'oferta d'altres webs en els quals es poden veure gratis diferents esdeveniments (no els linkaré per evitar una demanda), la fal·lera de l'streaming, el cable, Gol TV, ONO i Imagenio han col·locat Digital + en només 1,76 milions davant dels 2,04 que tenia fa només un any i mig. Delicat.

Ni les ofertes fetes (òbviament amb trampa: del tipus et regalem la Lliga fins la tardor i ho anuncien el 15 de setembre), ni l'oferiment de nous canals als que ja tenen contractat el paquet (Premium Cine i Premiun Sports), ni rebaixar l'iPlus (l'aparell per veure l'alta definició) dels 400 euros der gener de 2009 als 200 de mig any després i acabant-lo per llogar en còmodes terminis d'entre cinc i 10 euros al mes han aconseguit aturar la sagnia.

Tindrà alguna cosa a veure les madridístiques i hispàniques retransmissions de futbol de la dupla Carlos Martínez i Michael Robinson?. Menció apart es mereixen els comentaris del Barça quan juga a Europa. Apareix més vegades la paraula España que quan ofereixen la Pasqua Militar! Pus. Molt pus. Pus a dojo!

dilluns, 13 de setembre del 2010

Saps per què la marató té 42 km i 195 metres?


Nenikékamen, 'Hem guanyat'
Aquesta setmana, segons les cròniques, se celebren els 2.500 anys d'una de les proves atlètiques amb més tradició: la Marató. Diu que un soldat grec, Filipíades, va haver de recòrrer els 42 quilòmetres que separaven la ciutat de Marató (no confondre amb la capital del Maresme) amb la Ciutat-Estat d'Atenes (com es nota que tinc la carrera d'Història, oi?) per informar d'una victòria que ningú s'esperava

Per què la urgència?. El Rei Persa Darius (els perses tenien tants Darius com Fernandos hi havia al tron de Castella) volia fer-se amb Atenes i les dones dels grecs els havien avisat que, si no guanyaven, matarien els propis fills i se suïcidarien després. Ai, les dones sempre tan viscerals! Per tant, Filipíades va haver d'esfondrar-se per arribar a Atenes a temps, anunciar la victòria (Niké, en grec perquè és el nom de la deesa grega de la Victòria que avui trobem a les sabates de molts esportistes que arriben a peus milionaris des de les mans de nens esclavitzats al sud-est asiàtic) i després expirava. A banda de salvar les unitats familiars gregues evitava l'avortament de la cultura occidental tal i com avui l'entenem.

Altres versions asseguren que Filipíades (o Fidipíades, segons les fonts) no va morir pel cansament, ja que estava entrenat per fer aquestes llargues distàncies, sinó per les ferides de guerra. De fet, el soldat feia, com qui res, els 176 km que separen Atenes d'Esparta per donar notícies. (Ho acostumava a fer en un parell de dies).

La Marató forma part del programa olímpic des de1896, en categoria masculina, i des de 1984 també la disputen les dones. Es va estipular en 42 quilòmetres la distància compresa entre les platges de Marató i Atenes. El primer guanyador va ser un pastor grec, Spiridon Louis, que abans de vèncer, s'havia passat dos dies en dejú i resant. El premi? carn per a tota la vida. I després diuen de la dieta mediterrània...

Però i els 195 metres? Apareixen en els Jocs de Londres de 1908. Es va disputar la cursa olímpìca entre la ciutat anglesa de Windsor i l'estadi londinenc de White City (42 quilòmetres). Però... Ai las, resulta que el monarca anglès estava al llit malat i no es volia perdre el final de la prova. Per tant, es va decidir allargar la prova 195 metres que era la distància que hi havia entre la línia de meta inicial i l'habitació del rei. Per sempre més, doncs, es va fixar aquesta curiosa distància.

Humilien una periodista hispana al vestidor dels Jets



Estic decebut. Per un triple motiu. Comença la pretemporada de l'NFL (un dels meus esports preferits) i he remenat la xarxa buscant informacions a pàgines estatunidenques especialitzades en la pilota ovalada. I no m'ha fet gaire gràcia el que he trobat.

Primer: la cadena Azteca TV, envia una periodista anomenada Inés Sainz (llicenciada en Dret Fiscal i considerada internacionalment com la nova Carbonero) a seguir els entrenaments dels Jets. Tenen un quarterback hispano-americà, Mark Sánchez, i la noia havia d'entrevistar-lo. Quan va aparèixer al camp d'entrenament de l'equip, els jugadors es van dedicar a titar-li pilotes al damunt animats pels seus coordinadors ofensius i defensius. Acte seguit, la dona va baixar als vestidors, als esports estatunidencs la premsa pot entrar al temple sagrat dels atletes per fer la seva feina, i es veu que els jugadors es van dedicar a vexar-la i humiliar-la amb tot tipus de comentaris que ja et deus poder imaginar. L'NFL ja està investigant el cas per esbrinar què es el que va passar.

L'altre motiu de tristesa ha arribat en llegir els fòrums que s'han originat a internet arran de la notícia. Que si això els passa per anar vestides d'aquestes maneres, que els mitjans de comunicació només fan que posar noies boniques que no en saben un borrall d'esport, que si les floretes poc respectuoses que li dedicaven els jugadors eren merescudes... Com hauria d'estar la noia que un company periodista es va apropar per animar-la i només va rebre que insults per part de bona part de la plantilla dels Jets que li recordaven que aquest era el seu vestidor.

Déu! D'aquí a justificar una violació per un escot o una faldilleta hi ha un pas!

Tercer (i últim) motiu. Una recerca per internet i youtube sobre aquesta noia et deixa glaçat. Explota descaradament la seva bellesa i les seves cròniques semblen més destinades a consagrar-la com una deesa que no pas com a periodista. Sembla que la protagonista sigui ella i les seves formes més que no pas el convidat de torn. Va entrevistar els jugadors de la selecció espanyola a Sud-àfrica i les cares de Villa i Sergio Ramos són un poema. El Guaje no encerta a mirar-li els ulls (ja m'entens, oi?) i l'Indi l'hi dedica una sensacional repassada al seu cul. Aquesta és la mena informació que fa?. Buf. Hauria de posar un avís de post-conflictiu? Què en penses? Val tot?

Atenció a la crònica...

Bin Laden, al Mundial de Bàsquet de Turquia

On és Osama Bin Laden, l'home més buscat de la terra? Doncs sembla que era a Istanbul donant suport a la selecció argentina. La fotografia és de Rafa Casal, un gran i enorme fotoperiodista de Marca.

Sandro seguirà fent vaga el 29-S?

En un país que, a grans trets, té 4.000.001 aturats (4.000.001? Sí. Els que passem per l'INEM a signar més Sandro Rosell) es planteja un greu problema davant la vaga general proposada pels sindicats el proper dimecres (dia ideal per a les vagues, per evitar ponts i malentesos a les feines). Resulta que el govern de ZP ordena una socialista i progressista retallada dels drets dels treballadors que hauria signat el mateix PP. I la gent ha de demostrar que no és tonta. Però, és clar... als aturats se'ns complica la situació! No tenim un referent que ens il·lumini! Què hem de fer? Ens aturem el 29-S? Seguim aturats, vull dir? Busquem un altre dia? Se'ns descomptarà el dia aturat de la pírrica assignació que rebem?

I, un altre problema afegit... què farà Sandro Rosell?. Com el primer president virtual de la història del Barça ja presenta un full de serveis amb alguna aturada més que notòria (no ser a la manifestació del 10-J, la no incorporació de Zeks o la gran venda de'n Pota de Cabra al Milan) i un brillant full de servei no cal que s'aturi. Que segueixi com fins ara! Ningú ho notarà!

Coses a fer?
Podria investigar si al Museu arriba el visitant 20.000.002 (cap i cua) i fer-se una foto amb el/la (semblo els d'ICV-EUiA) afortunat o afortunada. Podria anar preparant el Camp Nou pel necessari partit de rugbi que va pactar amb la USAP, podria fer un viatge llampec al Brasil per veure com van les coses per allà, podria comprovar un per un els nous vàters del Camp Nou, podria trucar Zeks per jurar-li que ha fet tot el possible per tornar-lo a casa...

No. Si al final serà el dia que don Alejandro treballarà més! Dirà que està ordenant el Barça. Doncs quan acabi d'endreçar, que passi per l'habitació de la meva filla a donar-me un cop de mà. Tranqui, Sandro. No hi ha pressa... estic aturat!

Les meses electorals i el Barça

José Montilla, president de la Generalitat, ha convocat les eleccions al Parlament de Catalunya pel proper 28-N. Ja ho sé que no és notícia, que ja ho saps... però t'has aturat a pensar què passaria si el Barça-Madrid es juga, finalment, aquell diumenge? I si Pep Guardiola ha de presidir una taula electoral? I si Xavi és vocal tercer? Les obligacions electorals no es dispensen pràcticament mai (a no ser per una causa de força major) i, per tant, els catalans del Barça entren, com tu i com jo, en aquesta loteria que és l'única que ningú vol que li toqui. És el Barça-Madrid una causa de força major?

D'altra banda, no vull ni pensart en la llotja del Camp Nou. Un dia tan assenyalat i els blaugrana hauran de jugar sense el suport dels polítics que aquell dia, entenguin o no de futbol, són a la zona VIP amb l'esperança de sortir a la foto de l'endemà o que la TV els ensenyi donant la mà a algú que mani de veritat. (S'accepten també famosos de la faràndula, actors, cuiners...). Pobres. Hauran de ser a la seu electoral dient allò de la festa de la democràcia bo i esperant que els seus assessors els escriguin quatre ratlles d'urgència en les quals es deixi ben clar que han guanyat.

A més, com hi haurà una gran afluència de catalans a les urnes (juas, juas) hi ha seriosos riscos que el Camp Nou estigui buit per rebre el Madrit de O Merenguinho. Podrien fer un sorteig des de la Generalitat. Des del departament d'Acció Social i Ciutadania. Més que res, per justificar els diners que costa: un lloc de feina a canvi d'un vot... Aix, la política!

Shakira i Piqué fan waka-waka?


Ja són molts els rumors que arriben a les meves orelles i al meu correu electrònic que deixarien en un no res la relació entre Iker Casillas (de malnom la mofeta a la selecció estatal) i la periodista Sara Carbonero. Sembla (reitero que només és un run-run i que, en tot cas, poden fer el que vulguin sempre i quan el Barça no se'n resenteixi) que el central Gerard Piqué i la colombiana Shakira podrien tenir quelcom més que una bonica amistat.

Se'ls va veure plegats a Eivissa a finals de juliol. Concretament, el dia 31. Sembla que van estar una nit en un bar... i cadascú a casa seu. Casa seu? Es veu que la cantant de Barranquilla s'allotjava en un caríssim hotel a l'illa, en la qual només era ella l'única clienta ja que havia blindat l'establimenyt d'hostes, i al dia següent van sortir per la porta, amb dues hores de diferència, la 'Lloba' i Piqué. Casualment, fa pocs dies la cantant colombiana va ser a Barcelona per rodar un viodeclip. Mira que no hi ha ciutats al món, oi?

Per cert, Jordi Mirada Bovina Hereu va multar l'artista de magnitud mundial per remullar-se en una font pública mentre interpretava el seu proper èxit. Déu! Multarà el Papa si va per la capital catalana sense casc al papamòbil? Ho dic perquè si el millor alcalde de la història de Barcelona (ha estat capaç de fer bo Joan Clos) es va atrevir a sancionar els U2 per excés de soroll...

Piqué carn de Sálvame? Clar, que si Artur Mas ha pujat a la Nòria de Telecinco... De moment, però, Shakira segueix, oficialment, amb la seva relació de 10 anys amb el fill de l'expresident argentí Antonio de la Rua. De fet, no fa pas gaire que la colombiana revelava que tenia ganes de formar una família amb el fill del polític. Serà com quan un president ratifica un entrenador?

PS: No hi ha noticies que Eva Longoria els hagi convidat a sopar.

diumenge, 12 de setembre del 2010

Brutal Josep Carreras!


Ojut a la cara del periodista de Gol TV

Has vist com obren els ases avui?

Massa trampós

Gràcies a un aficionat anònim, hem pogut comprovar que el brasiler Felipe Massa és una mica massa trampós. Fixa't en el moment de la sortida al circuit belga d'Spa. El de Sao Paulo atura el seu Ferrari... dos metres lluny de la línia mentre espera que direcció de cursa activi el llum verd al semàfor belga. I això que hi havia un comissari vigilant atentament.