Saps per què la marató té 42 km i 195 metres?

Nenikékamen, 'Hem guanyat'
Aquesta setmana, segons les cròniques, se celebren els 2.500 anys d'una de les proves atlètiques amb més tradició: la Marató. Diu que un soldat grec, Filipíades, va haver de recòrrer els 42 quilòmetres que separaven la ciutat de Marató (no confondre amb la capital del Maresme) amb la Ciutat-Estat d'Atenes (com es nota que tinc la carrera d'Història, oi?) per informar d'una victòria que ningú s'esperava

Per què la urgència?. El Rei Persa Darius (els perses tenien tants Darius com Fernandos hi havia al tron de Castella) volia fer-se amb Atenes i les dones dels grecs els havien avisat que, si no guanyaven, matarien els propis fills i se suïcidarien després. Ai, les dones sempre tan viscerals! Per tant, Filipíades va haver d'esfondrar-se per arribar a Atenes a temps, anunciar la victòria (Niké, en grec perquè és el nom de la deesa grega de la Victòria que avui trobem a les sabates de molts esportistes que arriben a peus milionaris des de les mans de nens esclavitzats al sud-est asiàtic) i després expirava. A banda de salvar les unitats familiars gregues evitava l'avortament de la cultura occidental tal i com avui l'entenem.

Altres versions asseguren que Filipíades (o Fidipíades, segons les fonts) no va morir pel cansament, ja que estava entrenat per fer aquestes llargues distàncies, sinó per les ferides de guerra. De fet, el soldat feia, com qui res, els 176 km que separen Atenes d'Esparta per donar notícies. (Ho acostumava a fer en un parell de dies).

La Marató forma part del programa olímpic des de1896, en categoria masculina, i des de 1984 també la disputen les dones. Es va estipular en 42 quilòmetres la distància compresa entre les platges de Marató i Atenes. El primer guanyador va ser un pastor grec, Spiridon Louis, que abans de vèncer, s'havia passat dos dies en dejú i resant. El premi? carn per a tota la vida. I després diuen de la dieta mediterrània...

Però i els 195 metres? Apareixen en els Jocs de Londres de 1908. Es va disputar la cursa olímpìca entre la ciutat anglesa de Windsor i l'estadi londinenc de White City (42 quilòmetres). Però... Ai las, resulta que el monarca anglès estava al llit malat i no es volia perdre el final de la prova. Per tant, es va decidir allargar la prova 195 metres que era la distància que hi havia entre la línia de meta inicial i l'habitació del rei. Per sempre més, doncs, es va fixar aquesta curiosa distància.