"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dimecres, 15 de setembre de 2010

Udai Hussein, el torturador dels futbolistes iraquians, al cinema


Així van quedar els fills del monstre que la CIA va crear i no va saber dominar


Udai Hussein, a qui li agradava que el coneguéssim com 'el fill del llop' i que prometia ser més violent que son pare, era el president del Comitè Olímpic Iraquià quan Saddam era el rais de Bagdad. La vida de Udai serà portada al cinema. Concretament, en el film 'El doble del Diable', en la qual s'expliquen les desventures de Latif Yahia que va ser obligat a ser el doble del defensor del futbol iraquià. El preu que va pagar? l'assassinat del seu pare, que tingués segrestada tota la família i una complicada cirurgia facial i dental per assemblar-se al fill del dictador.

Com motivava els seus futbolistes Udai? Amb aquesta frase: “En el món de l'esport es pot guanyar o perdre. Si perdeu, sabeu que no tornareu a casa". I és que ser futbolista de la selecció iraquiana no era una sort. Significava tenir més possibilitats de ser torturat. De fet, Udai havia arribat a amputar cames a futbolistes que fallaven un penal o es feien un gol en pròpia porta. No m'ho invento, ho va explicar Abbas Rahim Zair que va ser l'estrella de la campiona d'Àsia de 2003.

El fill de Saddam es passejava amb un fuet a la mà, colpejava els futbolistes i els atletes als peus i, després, els submergia en cubells plens d'aigües fecals per tal que se'ls infectessin les ferides. No es podien perdre cap entrenament ja que una de les amenaces era que serien tancats en cel·les durant un llarg espai de temps i enviats als gossos per tal que se'ls cruspissin. Aquest darrer extrem no consta enlloc, però a la casa d'Udai es va trobar un autèntic zoo farcit de lleons i lleopards. Els animals no poden parlar... els que quatre potes, vull dir!

Sharar Haydar, internacional per Iraq en més de 40 ocasions, assenyala com "després de perdre un partit 2-0 a Jordània, vaig ser torturat quatre vegades. Ens van empresonar, ens van treure la roba, ens van encadenar en una barra de ferro i ens colpejaven. Jo, com era l'estrella, vaig tenir doble sessió de fuetejades. Mentre ens torturàven, Udai no deixava de riure's de nosaltres. Després, amenaces amb animals, submergir-nos el cap en aigües plenes d'excrements..."

De fet, quan les tropes internacionals van entrar a Bagdad, van descobrir una autèntica Cambra dels Horrors al soterrani del Comitè Olímpic Iraquià. Molts esportistes es van quedar invàlids per tota la vida i es van descobrir cel·les molt petites (no arribaven al metre i mig) en les quals es tancaven, durant hores, els altíssims jugadors de bàsquet i volei. Udai (que ordenava als seus soldats que anéssin a buscar noies per poder-les violar tranquil·lament, que va matar el guardaespatlles encarregat de tastar el menjar de Saddam i que tenia una bala a l'espina dorsal gràcies a un frustrat atemptat contra ell mentre circulava, ebri, amb el seu Porsche per Bagdad) no només supervisava aquests crims sinó que se li van trobar llistes en les quals estaven escrits, de la seva mà, els càstics a administrar, la freqüència i el que podria suportar cada esportista.

1 comentari:

  1. Això amb esportistes, no vull saber què els hi feien a polítics traidors al règim, enemics, etc. ... el doble del Diable és clar, si no es que era ell en persona.

    ResponElimina