La gran cagada d'Interviú

A banda de nenes més o menys famoses a la portada, la revista Interviú es caracteritza (o es vol catacteritzar) pels seus reportatges de denuncia. I, aquest dilluns, han aparegut als quioscs fent una cagada històrica. Com està de moda desestabilitzar el Barça per qualsevol mitjà, aquesta publicació assegura que, durant la temporada 2007-2008, Joan Laporta va ordenar que uns detectius (els de sempre) investiguessin quatre jugadors del club. Ronaldinho, Eto'o, Deco i Piqué. El cost del seguiment va ser d'uns 5.000 euros.

Però algú s'ha molestat a dir als linxs d'Interviú que el català estava al Manchester United en aquella època, malgrat els periodistes afirmin que acabava de fitxar pel Barça? Quina credibilitat poc tenir la resta del reportatge en la qual s'assegura que els altres tres violaven les normes de conducta del club català i que, per això, Guardiola els va voler fora, tot i que va donar una oportunitat més al camerunès?. Per 5.000 euros, cap detectiu et fa un seguiment a Anglaterra, amb els preus que cobren. Van enviar un equip a vigilar un futurible sense cap motiu aparent? Ja han enviat algú a vigilar Fernando Torres, que vindrà aquest Nadal, per veure si dorm tapadet ja que les nits de Liverpool són molt fredes? Van espiar Piqué a veure si sopava fish and chips o si menjava verdureta?. Aix. Quina serà la propera? Que Laporta va contractar uns detectius per espiar-se ell mateix?

Shakira i Piqué fan waka-waka?

Ja són molts els rumors que arriben a les meves orelles i al meu correu electrònic que deixarien en un no res la relació entre Iker Casillas (de malnom la mofeta a la selecció estatal) i la periodista Sara Carbonero. Sembla (reitero que només és un run-run i que, en tot cas, poden fer el que vulguin sempre i quan el Barça no se'n resenteixi) que el central Gerard Piqué i la colombiana Shakira podrien tenir quelcom més que una bonica amistat.

Se'ls va veure plegats a Eivissa a finals de juliol. Concretament, el dia 31. Sembla que van estar una nit en un bar... i cadascú a casa seu. Casa seu? Es veu que la cantant de Barranquilla s'allotjava en un caríssim hotel a l'illa, en la qual només era ella l'única clienta ja que havia blindat l'establimenyt d'hostes, i al dia següent van sortir per la porta, amb dues hores de diferència, la 'Lloba' i Piqué. Casualment, fa pocs dies la cantant colombiana va ser a Barcelona per rodar un viodeclip. Mira que no hi ha ciutats al món, oi?

Per cert, Jordi Mirada Bovina Hereu va multar l'artista de magnitud mundial per remullar-se en una font pública mentre interpretava el seu proper èxit. Déu! Multarà el Papa si va per la capital catalana sense casc al papamòbil? Ho dic perquè si el millor alcalde de la història de Barcelona (ha estat capaç de fer bo Joan Clos) es va atrevir a sancionar els U2 per excés de soroll...

Piqué carn de Sálvame? Clar, que si Artur Mas ha pujat a la Nòria de Telecinco... De moment, però, Shakira segueix, oficialment, amb la seva relació de 10 anys amb el fill de l'expresident argentí Antonio de la Rua. De fet, no fa pas gaire que la colombiana revelava que tenia ganes de formar una família amb el fill del polític. Serà com quan un president ratifica un entrenador?

PS: No hi ha noticies que Eva Longoria els hagi convidat a sopar.

Ets capaç de dir-ho tres vegades seguides?

Píncipepiqué. Buf! Complicat, oi? Ara prova a dir-ho amb la boca plena de galetes. Què? Ja m'imagino el mateix publicista buscant nous i enginyosos jocs de paraules. Proposo Sprite-Splitter, Herrmann's-Hellmann's, Turrones-Torres...

Qui no té feina, el gat pentina

Els programes-escombraries de la televisió matinal (que són, fins i tot, pitjors que els de la tarda) estan intoxicant amb la imatge que ha aparegut al FB i que, hores d'ara, ja ha donat la volta al món. Com podreu apreciar, el català Gerard Piqué i el suec Zlatan Ibrahimovic, companys del FC Barcelona, comparteixen uns moments de reflexió i d'intimitat després d'un entrenament.

Però les inefables anasrosas i susanasgrisos s'han posat les botes i han carregat de munició les seves ronyoses bateries. Tot s'hi val per mirar de desestabilitzar el Barça en el darrer esprint de la temporada. Com han d'omplir moltes hores de programació (i avui potser no han tingut la sort que es produís un succés ben sagnant i ben sucós) s'han concentrat a insinuar una relació de parella, a aventurar que hi ha més que amistat entre el defensa i el davanter, a qüestionar-se la posició de les mans i a assegurar veure-hi una tendresa que traspassa, segons ells, les fronteres que els seus caps limitats i malatissoss entenen per amistat. Com si fos quelcom de dolent!

Analitzen les mirades dels dos esportistes i, encantades de la vida, les dues escombriaires televisives, veuen com solucionen vint minuts de programa i, a més, alimenten el morbo malsà de la gent.

Jo, francament, només hi veig una persona amb molt pes específic dins del vestidor blaugrana (Piqué) que escolta i anima un company que passa per un moment difícil. Hi veig companyonia, amistat, confiança i, per suposat, res sexual com s'afanyen a esbombar els mitjans espanyols.

I, escolteu-me, és que és una cosa dolenta ser gai? Què passaria si ho fossin? Serien menys homes? Menys bons futbolistes? S'haurien d'amagar com a l'Espanya franquista?

La reflexió va més enllà del fet que siguin jugadors del Barça. De fet, primer de tot (encara que sovint s'oblidi) són persones. Pensaria el mateix del jugador de la primera plantilla del Reial Madrid que, fa un es setmanes, es deia que sortiria a la portada de la revista Zero per abandonar l'armari. Doncs que ho faci!. L'animo a fer-ho. No passa (no hauria de passar) absolutament res.