"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

divendres, 7 de maig de 2010

Qui no té feina, el gat pentina




Els programes-escombraries de la televisió matinal (que són, fins i tot, pitjors que els de la tarda) estan intoxicant amb la imatge que ha aparegut al FB i que, hores d'ara, ja ha donat la volta al món. Com podreu apreciar, el català Gerard Piqué i el suec Zlatan Ibrahimovic, companys del FC Barcelona, comparteixen uns moments de reflexió i d'intimitat després d'un entrenament.

Però les inefables anasrosas i susanasgrisos s'han posat les botes i han carregat de munició les seves ronyoses bateries. Tot s'hi val per mirar de desestabilitzar el Barça en el darrer esprint de la temporada. Com han d'omplir moltes hores de programació (i avui potser no han tingut la sort que es produís un succés ben sagnant i ben sucós) s'han concentrat a insinuar una relació de parella, a aventurar que hi ha més que amistat entre el defensa i el davanter, a qüestionar-se la posició de les mans i a assegurar veure-hi una tendresa que traspassa, segons ells, les fronteres que els seus caps limitats i malatissoss entenen per amistat. Com si fos quelcom de dolent!

Analitzen les mirades dels dos esportistes i, encantades de la vida, les dues escombriaires televisives, veuen com solucionen vint minuts de programa i, a més, alimenten el morbo malsà de la gent.

Jo, francament, només hi veig una persona amb molt pes específic dins del vestidor blaugrana (Piqué) que escolta i anima un company que passa per un moment difícil. Hi veig companyonia, amistat, confiança i, per suposat, res sexual com s'afanyen a esbombar els mitjans espanyols.

I, escolteu-me, és que és una cosa dolenta ser gai? Què passaria si ho fossin? Serien menys homes? Menys bons futbolistes? S'haurien d'amagar com a l'Espanya franquista?


La reflexió va més enllà del fet que siguin jugadors del Barça. De fet, primer de tot (encara que sovint s'oblidi) són persones. Pensaria el mateix del jugador de la primera plantilla del Reial Madrid que, fa un es setmanes, es deia que sortiria a la portada de la revista Zero per abandonar l'armari. Doncs que ho faci!. L'animo a fer-ho. No passa (no hauria de passar) absolutament res.

3 comentaris: