Una Lliga de foto-finish

"L'esport no sempre és just però acaba posant cadascú en el seu lloc". Permeteu-me la llicència de citar-me a mi mateix; però és el que em dicta el cap en el moment d'escriure aquestes ratlles tot just acabats el Sevilla-FC Barcelona (2-3) i el Reial Madrid-Athlètic Club (5-1) de dissabte. Els de Guardiola, que han acabat demanant l'hora després de veure com els andalusos els clavaven dos gols jugant amb deu homes, depenen d'ells mateixos però no es poden refiar d'un Reial Madrid que està quallant una segona volta sensacional. Tan espectacular que obligaran els blaugrana a proclamar-se campions amb 99 punts!

Qui ho diu que el futbol és avorrit? Jo no recordo una Lliga tan disputada. Dos equips que, amb estils, filosofies i conceptes radicalment oposats, estan batent els seus propis registres golejadors. Coses de la vida, Barça i Madrid (que li treuen al tercer -el València- 28 i 27 punts, respectivament) es jugaran les garrofes la darrera jornada contra dos equips en la mateixa situació desesperada i dramàtica. El Barça rebrà al Camp Nou a un Valladolid (16è) amb 36 punts i que mirarà d'esgarrepar alguna cosa del coliseu blaugrana. Més morbo? al Valladolid l'entrena un tal Javier Clemente que no és precisament un amic del madridisme. De tota manera, el de Barakaldo anirà a per totes, doncs els castellans no tenen, ni de bon tros, assegurada la permanència. Com ells, hi ha tres equips més en la mateixa situació angoixant. A banda dels de Pucela, el Màlaga, que rebrà a la Rosaleda el Reial Madrid, també ha aconseguit la mateixa puntuació que els castellans. Tenerife i Racing (que ara ocupen places de descens directe) també s'han sumat al grup dels 36 punts.

Veuem qui acaba enduent-se la LLiga. El Reial Madrid no afluixa i s'està especialitzant en fer unes segones voltes de campionat excel·lents (cal recordar l'esprint final de la temporada passada dels blancs sota les ordres de Juande?). El Barça, però, guanyant contra el Sevilla ha donat un pas de gegant que li permet restar a 90 minuts de la segona Lliga consecutiva. Una lliga que tindrà un enorme mèrit tenint en compte els 300 milions d'euros invertits pel Ser Superior per mirar d'anul·lar i neutralitzar un grup d'amics que no defalleixen malgrat l'impuls dels mercenaris blancs. Els de Pellegrini, picats en el seu amor propi, s'esforçaven per soterrar el concepte 'galàctic' i poden acabar convertint-se en la riota del món si es queden amb un pam de nas.

Dos estils, dues filosofies: L'amor per la pilota contra el contracop, la humilitat per davant de la prepotència, el treball abans que la improvització, el grup per sobre de les individualitats, Messi contra CR9, pedrera per davant del talonari, sacrifici contra autocomplaença, antiherois enfrontats a guaperes, seny imposant-se a la rauxa, nòvies de tota la vida vs models despampanants i sarascarboneros.

Dos projectes. Un títol. Un s'emportarà la glòria i el reconeixement de mig món. L'altre, es quedarà... en blanc.