No es pot anar al Calderón amb "cara de tonto"

Que consti que "cara de tonto" és una expressió que empra Harry Redknapp per definir-se ell mateix. Jo no estic per insultar ningú. Resulta que el tècnic del Tottenham està interessat amb Diego Forlán i, com avui no hi ha ni DVDs, ni internet, ni res de res), l'entrenador dels Spurs es va despaçar, tot il·lusionat, al Vicente Calderón per espiar l'uruguaià. Però Redknaap, llaminer de mena, no es va poder resisitir a unes paredetes de dolços que hi havien al voltant de l'estadi matalasser (segur que no eren merengues, oi? i va pensar que se'n compraria uns quants. Aleshores, dos homes li van baixar els patalons, mentre uns altres quatre "aprofitant la meva cara de tonto" m'ho van prendre tot. L'entrenador es va pensar que qui se li arrapava als pantalons era un cec amb problemes i, quan se'n va adonar, tenia les butxaques buides i les claus de casa a terra. Es va quedar tant escurat que va haver de demanar diners per agafar un taxi. Què deurien pensar els sis lladres quan van saber que la seva malifeta omplia els webs del món futbolístic? Sabien qui era?

No em crec la lesió(n) de Calderón

L'ex del TAU (Caja Laboral) té el rècord de tirs lliures seguits encistellats a l'NBA

Ja ho sé. Ja ho sé que Redacció Periodística I et diuen que s'han d'evitar els titulars que facin rima. Però, mira, m'ha fet gràcia.
Vagi per endavant que sóc un gran admirador de José Manuel Calderón. De fet, penso que ell i Nacho Solozábal, han estat els millors en vestir la samarreta estatal en el lloc de playmaker, però... ho sento. No em crec la lesió que l'ha apartat del Mundial de Turquia. Et sóc sincer. No tinc cap mena de prova, però m'han vingut al cap unes quantes hipòtesis. Si vols, te les comento. I, sinó, pots fer-me arribar les teves.

Hipòtesi 1:
Que Mr Catering es lesionés. Costa de creure, però pot passar. De tota manera, fa pudor. Passa en la darrera jugada del darrer partit de preparació i d'una manera molt matussera. Tot just abans d'agafar l'avió cap a Istanbul. Un jugador que es perd un Mundial ( i més quan tot semblava un tràmit fins arribar a la final contra els EUA) quedaria totalment destrossat a la banqueta. Faria un esguard de dolor (que sempre queda molt bé a l TN i a les portades de l'endemà), però l'extremeny va marxar a la banqueta com si fos un mal actor que complís un guió. I a la premsa... un mutisme gairebé absolut. Sospitós. Si s'hagués lesionat CR7 abans de la final de la Champions s'hauria comportat així la canallesca?

Hipòtesi 2:
Que un equip de qualitat a l'NBA s'hagi adonat que no hi ha bases com ell i hagi decidit treure'l del forat dels Raptors en el qual fa temps va caure. I els seus representats, pressionats per la suposada franquícia, li haguéssin dit: Xato... digues adéu a Turquia. Al Txapu Nocioni li van fer el mateix, encara que amb llum i taquígrafs.

Hipòtesi 3:
Que hagués pres alguna substància prohibida. No estic parlant de productes dopants, ni molt menys (que quedi clar, eh?), sinó d'algún xarop per a la tos, unes juanoles, alguna pomada, una aspirina...

Hipòtesi 4:
Que la relació del fantàstic base extremeny amb la resta de jugadors no fos la més indicada. Amb la resta de jugadors he escrit? O amb algún tècnic italià, llicenciat en Dret, que va arribar a la conclusió que sense Pau Gasol l'estrella de la selección era ell. No deixa de ser estrany que Mr Catering aparegués a Turquia a donar suport quan ja no hi havia res a fer.

Temps al temps