Mesut Özil o David Copperfield?

On collons és el turc? S'esfuma de les imatges! És tot un escapista!

Özil: "Ja juguem amb els ulls tancats, com el Barça" :)

La notícia no és que l'alemany amb nom de medicament (prengui's un mesutozil tres cops al dia amb la panxa plena) faci aquestes declaracions, sinó que en Nemo sigui capaç de tancar els ulls! Deú, em pensava que els tenia permanentment oberts! Que els vagi tancant, que els vagi tancant...

Sergio Ramos: Cuqui o Media Markt?

Encara estic digerint la gran portada de Marca. Adenabor al marge (Adenabor, Adenabor, moro de la morería, el dia que tu nacistes...) i deixant de banda qui és l'intrèpid i imaginatiu membre del vestidor blanc que bateja els jugadors de Mou amb tanta inspiració, crec que cal que ens fixem en Sergio Ramos. Es veu que li diuen Cuqui. Home, d'entrada no mola, no? Es veu que al lateral l'anomenaven així de petit però... Cuqui. Déu! què dira Guardiola a Villa? Compte amb les pujades d'en Cuqui per la banda... Em pensava que La Pulga (que jo mai escric) era el pitjor motiu per a un futbolista (i més de la talla de Messi) però anar pel món amb nom de gosseta amb jerseiet rosa o de pija que es pren un Bitter Kas en una terrassa de qualsevol club de tennis... Proposem que li diguin el Media Markt: Jo no sóc tonto. Ho entendrà la Cuqui?

D'altra banda, cal aturar-nos en Mesut Özil. Li diuen Nemo. Mmmm... Sense haver de buscar al Sr Google, un servidor en sap força d'animalons. El peixet de Pixar resulta que és un peix pallasso...
Crec que l'alemany té nom de medicament. No trobes? "Pregui's un mesutozil tres cops al dia després de cada menjada". He consultat a una bona amiga, metge de professió i vocació, que m'assegura que la gran majoria (encara que no tots) dels medicaments que acaben en il són aptes per lluitar contra la hipertensió. Cal tenir-ho controlat... no sigui que la temporada en blanc que ens olorem a Valdebebas ens passi factura, no?

En què s'assemblen Özil i la meva dona?

En què no saben quin calçat posar-se per anar a comprar el pa! Sex in the City ha fet molt mal!

Özil i Merkel es divorcien

Vaja, vaja. El jugador del Reial Madrit Mesut Özil (aquell que era del Barça des que era a la panxa de sa mare) i la cancellera del seu país, Angela Merkel, s'han divorciat. Ja no volen jugar junts. Amb el que m'agradava aquesta història d'amor. Özil proclamant als quatre vents que era seguidor de Merkel fins que la llicenciada en Físiques el va posar com a exemple d'integració. Ein? Ja cometem el mateix error que els francesos. Ózil, senyora Merkel, no ha de ser exemple de res perquè no és cap immigrant. És nascut a Gelsenkirchen (ciutat coneguda com a Schalke 04) fill de la tercera generació d'uns que un dia van ser turcs.



Merkel es deuria sentir trista i va pensar... I si baixo al vestidor de la Mannschaft a veure si veig el meu jugador preferit en pilotetes i ho solucionem? I la bona dona accedeix al temple sagrat i es troba el genial migcampista blanc sortint de la dutxa. Al més pur estil Puyol, per entendre'ns. Sort que Alà li va insinuar al futbolista que es posés una tovalloleta! Trista, la Merkel surt i anuncia, com a revenja, que la política de multiculturalitat alemanya havia estat un fracàs. Dona, no m'estranya. Si a un alemany de tercera generació el tractes d'immigrant (exemplar, això sí) però immigrant... què n'esperes?

Doncs Özil, emprenyat, ha posat punt i final a la tempestuosa relació d'amor amb Merkel. Com? celebrant el seu gol contra el geriàtic Milan fent la mitja lluna turca amb la seva mà esquerra. Vaja, vaja...

Özil: sóc del Barça des de petit (juas, juas)

Recordes aquesta entrevista al web de la UEFA? I aquesta de Marca? Del Barça des de petitó? Juas, Juas!!!

S'escapa un lleó perillós a Sud-àfrica

Hi ha molts candidats a fer-se amb el títol de protagonista del Mundial de Sud-àfrica que tot just acaba d'arrencar: Messi, CR9, Villa, Rooney... Però et recomano l'alemany Mesut Özil. Sempre és complicat enarbolar aquesta mena de banderes, perquè després t'ho has d'empassar si no l'encertes, però podria vaticinar que serà un dels millors tresquartistes de la Copa del Món austral. En aquesta fotografia del sensacionalista 'Bild', aquest fill d'immigrants turcs deixa ben clares quines són les seves intencions.

Imaginació i Alemanya són conceptes tan allunyats com Zapatero i Economia o Vaticà i progressisme però el jove cadell de lleó és el jugador amb més capacitat d'inventar i sorprendre que he vist en un integrant de la Mannschaft en els darrers què?... 20 anys? El combinat de Joachim Löw deixarà de ser previsible!

Jugador de clara vocació ofensiva (ja es deixa estimar pel Barça rebutjant, als seus 22 anys, una perllongació del seu contracte amb el Werder Bremen per cinc anys), gaudeix d'una esquerra màgica, d'un repertori individual fabulós, cau a les bandes, dóna la darrera passada amb picardia, disposa d'un endimoniat canvi de ritme, llegeix els espais amb una solvència allunyada de la seva joventut i mai rebutja ajudar en defensa si la situació del partit ho requereix. Defectes? No té massa gol (tot i que té un bon canó a la cama esquerra), ha de saber imposar-se en el cos a cos (marcatges massa estrictes el col·lapsen) i marxa dels partits. La seva intermitència, però, no és mental (tipus Guti, vaja) sinó física. Haurà de treballar per saber omplir de benzina els seus pulmons.

Pressió? No és en el seu diccionari. Que ha de suplir el brasiler Diego que marxa a la Juventus? Doncs es supleix. Que s'ha de substituir Ballack a la selecció alemanya? Doncs es substitueix. Atent al lleó que es passeja per Sud-àfrica.

Millora sense maquillatge?