Aquesta setmana ploràvem la mort de Marcelino Camacho, un líder sindical honest i sempre fidel a les seves idees. La seva vídua va revelar quines van ser les darreres paraules del fundador de CCOO abans de morir. "Si et caus, t'aixeques". Ah! Avui no hi ha líders d'aquesta envergadura, lluitadors pels nostres drets, enfrontant-se a la màquina franquista i treballant, colze a colze, amb la gran Dolores Ibárruri (estic d'acord amb Almudena Grandes quan la defineix com la Verge Maria del Proletariat).
Aquest diumenge, Marc Márquez va donar un recital a Estoril. El de Cervera, com ens agrada aquest xicot que quan s'estressa ajuda els seus pares a passar l'aspiradora per calmar-se els nervis, és a un pas de proclamar-se campió del món de 125cc. En la volta d'escalfament al traçat de Portugal, el català va rodolar per terra. Fixa't que, posant en perill les seves mans, no va deixar anar el manillar per evitar els màximsdesperfectes en la seva Derbi quan la moto patinés sobre la sorra. No arribava a la línia de sortida i no se sabia si podria prendre part en una cursa decisiva pels seus interessos. Els seus mecànics van treballar a dojo per posar a punt la Derbi i va poder sortir... des del darrera.
A la primera frenada, ja era quart. El de Cervera està decidit a proclamar-se campió el més aviat possible i va anar escalant posicions. Més conservadors, i amb el cap més fred, des del seu box volien transmetre-li que ja tenia una posició més que còmode de cara a la darrera cursa del Mundial que se celebrarà a València. Márquez no va voler fer-los cas. Va accelerar, va arriscar i va guanyar la cursa. En tindrà prou sumant vuit punts al País Valencià per coronar-se. Si et caus, t'aixeques, deia Marcelino Camacho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada