Humiliar Abidal, no cal!

Recordo un partit de bàsquet de la Copa d'Europa que enfrontava el Reial Madrid de Drazen Petrovic contra la Cibona (equip en el qual es va formar el gran jugador croata). Els blancs no es jugaven res (ja estaven classificats) i els de Zagreb necessitaven el triomf. Amb un punt a sobre pels balcànics, dos tirs lliures pel Reial Madrid amb el rellotge pràcticament a zero. Drazen Petrovic va convertir en primer i empatava el matx. Quan es disposava a encistellar el segon, el seu germà Alexander (a les files de la Cibona) li va pregar que el tirés a fallar ja que ells no es jugaven res i la Cibona, amb el triomf, seguia endavant. Drazen, indiferent, va anotar el segon i va donar l'estèril victòria al Madrid i apuntillava la seva Cibona. Què vull dir amb aquesta anècdota? Que el rival, encara que els dolgui en el moment, es mereix el màxim respecte i el respecte, senyors, era anotar els dos tirs lliures.

Fa uns dies, Mundo Deportivo, celebra l'èxit de la seva convocatòria en el Feisbuk que preten aconseguir que Eric Abidal marqui un gol (el primer de la seva carrera) xutant un penal quan el partit estigui decidit. Argumenten que és l'únic que no ha marcat dels nois de Pep (fins i tot Bojan ja sap què és fer un gol) i se senten orgullosos d'haver perpetrat aquesta gracieta. Juas, juas. Molt bó. Quin enginy!

Ara bé. Què deu pensar el pobre Abidal? I més quan Pep Guardiola ha ordenat que, enguany, tots els laterals fotin gardela, a la mínima oportunitat que tinguin, contra la porteria rival. De fet, ja han anotat Maxwell (Ceuta) i Alves (Sevilla) en pocs dies de diferència. Però, cal riure-se'n d'Abidal? La seva feina no és fer gols i, de fet, cobra per destruir. I si marca de jugada? Ojalá. Taparia boques. El gran Claude Makelele només va fer un parell de gols en tota la seva carrera esportiva i, per a mi, ha estat un dels millors jugadors d'Europa, en la seva posició, de les dues darreres dècades. Per què s'ha de pressionar Abidal? Saps què en deu pensar Guardiola, sempre respectuós, d'aquesta simpàtica juguesca?

Siguem seriosos. Tant Abidal com els rivals es mereixen respecte. Mai he entès com un equip que guanya 4-0 aixeca el peu de l'accelerador. La seva obligació és fer-ne sis i, si pot, set per que el rival se senti digne. No entenc les crítiques al PSV per no haver-se aturat abans de fer 10 gols al Feyenoord. Com se sentiria l'afició del l'equip rival que, perdent per 3-0, veu com Abidal és l'encarregat de xutar l'hipotètic penal?