Encara no has vist la cicatriu d'Eric Abidal?

El francès es despulla físicament i mental a la revista GQ. La ferida del campió, és el titular

La cançó preferida d'Abidal

Clavado en un bar. Dels mexicans Maná.

I Shakira està Rabiosa amb el seu nou look.

Abidal ven tots els seus cotxes per ajudar els nens

"Les meves prioritats han canviat després de l'operació" ha explicat el lateral del Barça, Eric Abidal. "Em miro la vida d'una altra manera. Hi ha coses útils per viure i altres que no. Per això, m'he venut tots els meus cotxes i destinaré els diners a ajudar els nen@s petits. És millor invertir en hospitals".

El francès és un home amb grans valors. Al marge d'esperar la renovació de contracte (al contrari que altres futbolistes ell no demana més diners, sinó més anys) no va voler signar-lo al llit de l'hospital tal i com es veu que li hauria insinuat. Abidal volia comprometre's amb el Barça quan estigués segur que podria tornar a jugar a futbol.

El de Lió, que ja ha avançat que es retirarà a Barcelona i que segueix estudiant català a tota màquina, ha reconegut que "viuré a Catalunya perquè m'agrada. Aquí hi ha una vida espectacular".

El Madrit hauria de dur Abidal davant el Defensor del Pueblo

Què s'ha cregut Abidal? El francès no només ha dit que pensa viure a Barcelona, amb la seva família, quan es retiri sinó que seguirà aprenent català per tal d'integrar-se perfectament a Catalunya. Déu meu! Alarma! Alarma! El Reial Madrit, que tindria el suport incondicional de PSOE, PP i PSC, hauria de denunciar el defensa blaugrana davant del Defensor del Pueblo, del Tribunal Penal Internacional, del Comitè de Disciplina de la UEFA o del Tribunal Constitucional. Aquestes coses s'han d'extirpar d'arrel.

Abidal, la millor notícia del dia (amb permís de Bin Laden)

Avui fa 46 dies. 46 dies des d'aquell 17 de març en el qual el lateral del FC Barcelona, Eric Abidal, era intervingut al Clínic per extreure-li una part del fetge afectada per un tumor. Dos dies abans, li havien detectat en una revisió rutinària. El defensa ha pres part, aquest dilluns, en la darrera sessió preparatòria dels blaugrana abans del matx de tornada de les messifinals que es disputarà aquest dimarts contra el Madrit. Abidal ha estat el gran protagonista de la rotllana inicial de l'entrenament. Ha fet un breu discurs i ha rebut dues sentides ovacions per part dels seus companys abans de bolcar-se en la feina. Sis setmanes després, Abdidal ha entrat en la convocatòria. Iniesta, també. Oier serà el segon porter, per la vermella a Pinto al Bernabéu, i completen la llista Thiago, Bartra i Sergi Roberto.

No es pot descartar que, si el passaport per a Wembley ja és a les butxaca de Guardiola, el tècnic de Santpedor faci sortir Abidal uns minuts al Camp Nou per rebre un reconeixement unànime de la parròquia que omplirà el coliseu blaugrana. Allez, allez, Abi.

El Barça, per a mi, encara pot fer el Tiplet: Lliga, Champions i Abidal!

Eric Abdial ens alegra el dissabte!

1. Atenció a la ballaruca inicial d'Abidal.
2. L'abraçada amb Valdés té una explicació. El porter del FC Barcelona, per motius personals i que ara no em ve de gust quins són, estava expressament preocupat per la malaltia del seu amic. El de Gavà va estar a punt d'emocionar-se.
3. Una mirada diu més que mil paraules. Fixa't en els ulls del kenyata quan mira els seus companys.
4. La complicitat Pep-Abi. Van començar molt allunyats l'un de l'altre (Pep em tracta com un juevnil, deia el gal) i em consta que estan molt units.
5. Força Abi.

La samarreta d'Abidal es dispara a la Botiga del Barça

Hom sap que hi ha futbolistes que venen una gran quantitat de samarretes amb el seu nom. Els Messi, Xavi, Villa o Iniesta són els grans noms de la Botiga del FC Barcelona. Però, darrerament, s'ha donat una circumstància curiosa. La culerada se sent molt a prop d'Eric Abidal i la samarreta serigrafiada amb el nom del lionès ha experimentat un significatiu augment de vendes arran dels seus greus problemes hepàtics. Abans que es detectés el tumor, se'n venien un parell o tres a la setmana i, normalment, a turistes francesos. Ara, el 22 del lateral blaugrana és un dels productes amb més sortida. La mitjana diària d'aquests dies? Entre 55 i 65.

La merda de regal que Zubi fa a Abidal

Reconec que he pecat d'orgullós. Aquest dilluns, en Zubi es va personar a l'habitació del Clínic on es recupera Abidal de la intervenció hepàtica amb un regal sota el braç. Regal? Vaig pensar. Cabòries, l'Alejandro em llegeix i m'ha fet cas portant el millor obsequi (paraula que només fa servir el meu sogre) al francès en uns moments tan delicats. No. No era la renovació automàtica com es mereix el lateral. Era un trist DVD amb les imatges del Barça-Getafe i del sentit homenatge (perquè tots els homenatges són sentits, tots els marcs són incomparables i la pobresa sempre va acompanyada del llindar) que li van dedicar. Vaja. Què decebedor! Ho podria haver acompanyat amb una revista de mots encreuats. Malament, Alejandro. Malament.

El (possible) origen del tumor d'Abidal

Amb aquesta mena de notícies, s'ha d'anar amb molt de compte. Fixa't que he titulat el possible i no pas el probable origen del tumor hepàtic d'Eric Abidal. El francès ja és a planta després de tres hores d'operació per extirpar la part afectada (afortunadament, el fetge és l'únic òrgan del cos humà capaç de regenerar-se) i ja ha rebut la visita del sempre alegre i motivador Alejandro. La plantilla el vistarà, probablement, aquesta setmana.

Els metges estan fent la biòpsia de la part hepàtica extreta i alguns especialistes ja apunten el possible origen. Eric Abidal va néixer a Lió però els seus pares són de La Martinica. No es pot parlar d'excolònia perquè aquesta illa caribenya està considerada, políticament, com un territori d'ultramar de la Unió Europea, van votar la polèmica Constitució d'Europa i tenen l'euro com a moneda. Malgrat tot, en aquest país hi ha un elevadíssim índex d'hepatitis B. Possiblement, Abidal podria haver-se convertit en portador d'aquesta terrible malaltia al ventre matern. El lateral del FC Barcelona, d'excepcionals condicions físiques, mai ha desenvolupat l'hepatitis B, però al tenir-la latent podria haver afectat el fetge. La infecció, que pot estar soterrada en un organisme més de 25 anys, podria haver anat evolucionat fins a desenvolupar la tumoració.

És una teoria que, repeteixo, s'ha de prendre amb molta cautela. Sigui com sigui, sembla que Abidal s'està recuperant gràcies al seu poderós físic, al seu caràcter alegre i la gran quantitat de missatges de suport i estimació que ha rebut de tot el món. Va ser capaç de veure el Barça-Gerafe i, en les hores prèvies, va fer arribar als seus companys de vestidor un SMS via el mòbil de la seva dona. "S'ha de guanyar!".

Sandro: Porta la renovació al llit d'Abidal!

Crec que l'Alejandro hauria de tenir un gest amb Eric Abidal: l'home que vol més anys i no pas més diners per seguir vinculat amb el FC Barcelona. No cal dir res més, no? Alejandro: Fes alguna cosa bé i emporta't la renovació al Clínic! No és un gest de caritat, no és una atabala del moment... és una obligació. També s'hauria d'haver fet amb en Basile, els collons de L'NBArça.

Mentre, la samarreta del FC Barcelona amb el 22 d'Eric Abidal s'esta venent a tot drap. Abans, de vendre'n un parell diàries a algun turista francès, han passat a despatxar-ne unes 60.

Mal rotllo d'homenatge al Bernabéu!

Que no s'ha mort, collons! Perdoneu, però algú ho havia de dir! Quin mal rotllo d'imatge! Podrien haver triat alguna altra cosa a Madrit i no haver de demanar, urgentment, una foto de l'Abidal al Barça per penjar-la al videowall (paraula que ens recorda la Isabel Gemio) de qualsevol manera. I, mentres adaptaven la foto, la botiga del Reial Madrit treia fum per estampar la samarreta amb els Ànims Abidal que van dur els jugadors de Mou i els de l'Olympique. Veus? El detallet de la samarreta va estar molt bé i, a més, molt senyor i molt esportiu. Ara... la foto...Només faltava el Cant dels Ocells...

Hi ha algú al món que no sàpiga què passa amb Abidal?

Sí. Sembla mentida, oi? Però el nostre bon amic Guti (que el tenim triomfant al Besiktas turc) no tenia la més mínima idea del tumor que té Eric Abidal al fetge. El més curiós del cas és que en Pim-Pam és, des de fa un parell de mesos, nou comentarista esportiu de la SER pel que fa a les actuacions dels seus excompanys. Per tant, se suposa que hauria d'estar interessat en el què passa en el món del futbol i preocupar-se d'informar-se abans de beneïr-nos amb els seus interessants comentaris. Per tant, s'agafa la nova professió amb el mateix interès que hi posava quan vestia de blanc. Guti es va quedar de pedra, davant dels micros de la SER, quan va veure que els jugadors del Reial Madrit i de l'Olympique es posaven unes samarretes amb la llegenda Ànims Abidal. "Què li passa a Abidal?" va dir el gran Guti. Pim-pam.

Abidal apareix a la Ciutat Esportiva abans d'ingressar

Sembla, sembla (aquesta mena de notícies sempre s'han de prendre amb molta cautela) que, segons la COPE, el tumor d'Eric Abidal podria ser benigne i que, fins i tot, l'equip mèdic podria estar calibrant en unes sis setmanes de baixa. El francès ha passat aquest dimecres al matí per la Ciutat Esportiva del FC Barcelona i, durant un quart d'hora, ha estat tancat amb els seus companys a qui els ha explicat la situació. Mentre els seus companys sortien a la gespa per entrenar amb les cares força serioses, Abi ha marxat cap al Clínic per fer el preoperatori, ja que dijous, a les 16:00h, serà intervingut després que s'avancés l'operació 24 hores.
Abidal ha volgut transmetre als seus companys l'agraïment que ha sentit en veure els missatges de suport que li han arribat de totes bandes. Des de les xarxes socials als escrits per altres esportistes als seus comptes a internet.

Abi, fes com el Germán Mono Burgos. A l'exporter de l'Atlètic de Madrid li va detectar un tumor al ronyó (porta una cicatriu de 35 centímetres) i quan l'argentí es va assabentar del diagnòstic dels metges els va dir "opereu-me dilluns, que diumenge tinc partit".

Abidal té un tumor al fetge i s'acomiada de la temporada

El FC Barcelona acaba d'anunciar (són les 22:05 de dimarts) que al lateral blaugrana Eric Abidal, de 31 anys, li han detectat un tumor al fetge del qual serà intervingut aquest divendres a l'hospital Clínic de Barcelona. El jugador, segons el comunicat que acaba de penjar el FC Barcelona, demana "màxima privacitat". De moment es desconeix si és maligne o benigne. Abidal, tot cor, tot força. El gal estava vivint el seu millor moment esportiu i havia aconseguit posar-se l'exigent públic del Camp Nou a la butxaca. Abdial un home que és a punt de renovar i que no demana més diners, sinó més anys. Abidal, l'home que va començar sense entendre's amb Guardiola -deia que el de Satpedor el tractava com un juvenil- i que ara és inseparable del tècnic i vincula la seva continuïtat a la de l'entrenador català. El FC Barcelona ha habilitat aquest hashtag per fer arribar al defensa els missatges d'ànim. El vestidor del Barça es conjurarà per regalar el triplet a una persona que ha captivat pel seu bon humor, la seva alegria i els seus constants acudits. Primer Miki Roqué i ara Abidal. Quina merda, tu! Força Eric. Allez, allez Eric.

PS1: Al defensa se li ha detectat el tumor en una exploració rutinària que han fet els jugadors del FC Barcelona durant els dos dies de festa que els havia donat Guardiola després de l'empat a Sevilla.
PS2: Els jugadors del Lió, exequip d'Abidal, portaran samarretes de suport al blaugrana en el matx de Champions de dimecres contra el Madrit al Bernabéu, segons el rotatiu L'Equipe.
PS3: Sembla, segons algunes informacions, que el tumor podria (repeteixo podria) ser benigne. Es veu que l'hepatocarcinoma no acostuma a ser un tumor greu i, si s'agafa a temps, Abidal podria estar a punt per a la pretemporada. El fetge és l'únic òrgan del cos humà capaç de regenerar-se i se suposa que un home de la seva espectacular forma física es podria recuperar de manera altament satisfactòria.

Abidal fa servir el cap!

Bricomania Abidal: Intendència 24 hores!

Ens agraden els tipus als qui els milions no els canvien. Eric Abidal, el lateral-central del FC Barcelona, s'ha guanyat el cor de la gent blaugrana amb el seu treball i el seu sacrifici. Un tipus humil, conegut com el kenyata per la gran despesa física que fa en els partits, no renega dels seus humils origens a les bastides de les obres. Mentre el Camp Nou coreja Abi, Abi (ja era hora), el gal (a qui matava el relaxament dels entrenaments de Rijkaard que es feien a mida per Ronaldinho-Deco) està feliç. Al camp, intendència 24 hores. Que s'ha de fer de lampista, es fa de lampista, que s'ha de tirar un cable a un company, es tira un cable, que s'ha d'il·liminar la sortida de la pilota, s'il·limina, que s'ha de tirar una paret, es tira!

Musulmà per via vaginal i pare de dues nenes (les que tenien fred), Abidal és feliç a casa seu. La seva principal afició és empassar-se programes de bricolatge i de decoració. És un manetes i, de fet, ha pintat cases d'alguns dels seus companys del Lió, ha enllestit totes les obres de la seva llar (tapisseria inclosa) i ha instal·lat, tot solet, una cuina americana a casa del seu padrastre. No ho fa per estalviar-se uns calerons, sinó perquè aquestes activitats li recorden els seus començaments, el relaxen i el fan sentir-se útil. Vaja, que amb quatre claus i un parell de fustes és capaç de fer-te un dormitori. Abidal, que no es resisteix a instal·lar un sostre o aixecar una paret, sap "el que costa estar a la gatzoneta treballant sota un sol de justícia".

Abidal és pacient amb els seus clients-amics i els deixa escollir els colors. Ai, però com s'equivoquin. El lateral no té cap mena de problema d'aconsellar-los sobre quina tonalitat aniria millor en aquest o en aquest altre espai. El francès, que té un restaurant d'alta cuina a Lió, és el gendre que totes les sogres voldrien. Abidal... passa per casa quan vulguis! Segur que la meva dona dona té unes idees certament brillants i delicades per a les cortines o els estors o com collons es diguin :)

Atenció a la frase del seu Facebook. "El cor d'un català no és espanyol"

El Rei Negre no es diu Baltasar, es diu Abidal!

El Mundo Deportivo va voler ser molt genial i molt divertit fa uns mesets. Promocionaven, en una campanya tan humiliant com absurda al FB, que el francès Eric Abidal aconseguís el seu primer gol amb els 129 partits disputats amb la samarreta del Barça tirant un penal quan el resultat del partit estigués decidit. Però el blaugrana ha parlat al terreny de joc. A La Catedral i en la primera final de la temporada. Va fer un autèntic golàs que ha servit per habilitar el pas del Barça a la ronda de quarts a la Copa. Primer gol després de quatre temporades al Camp Nou i segona diana de la seva vida. Abidal, reconvertit en central tal i com jugava als bleus, és una autèntica assegurança de vida. I això que el públic de Biscaïa el va tractar d'allò més malament fent impactar una moneda sobre la cella dreta del kenyata provocant-li un bon nyanyo. San Mamés es va rendir, per cert, a Xavi aixecant-se i brindant una ovació històrica al català quan va ser canviat.

Guardiola, sobre Abidal després del matx: "Me n'alegro per ell perquè és un xicot extraordinari. Li hem fet el passadís però no l'hem pogut mantejar perquè el sostre del vestidor de San Mamés és molt baix".

Humiliar Abidal, no cal!

Recordo un partit de bàsquet de la Copa d'Europa que enfrontava el Reial Madrid de Drazen Petrovic contra la Cibona (equip en el qual es va formar el gran jugador croata). Els blancs no es jugaven res (ja estaven classificats) i els de Zagreb necessitaven el triomf. Amb un punt a sobre pels balcànics, dos tirs lliures pel Reial Madrid amb el rellotge pràcticament a zero. Drazen Petrovic va convertir en primer i empatava el matx. Quan es disposava a encistellar el segon, el seu germà Alexander (a les files de la Cibona) li va pregar que el tirés a fallar ja que ells no es jugaven res i la Cibona, amb el triomf, seguia endavant. Drazen, indiferent, va anotar el segon i va donar l'estèril victòria al Madrid i apuntillava la seva Cibona. Què vull dir amb aquesta anècdota? Que el rival, encara que els dolgui en el moment, es mereix el màxim respecte i el respecte, senyors, era anotar els dos tirs lliures.

Fa uns dies, Mundo Deportivo, celebra l'èxit de la seva convocatòria en el Feisbuk que preten aconseguir que Eric Abidal marqui un gol (el primer de la seva carrera) xutant un penal quan el partit estigui decidit. Argumenten que és l'únic que no ha marcat dels nois de Pep (fins i tot Bojan ja sap què és fer un gol) i se senten orgullosos d'haver perpetrat aquesta gracieta. Juas, juas. Molt bó. Quin enginy!

Ara bé. Què deu pensar el pobre Abidal? I més quan Pep Guardiola ha ordenat que, enguany, tots els laterals fotin gardela, a la mínima oportunitat que tinguin, contra la porteria rival. De fet, ja han anotat Maxwell (Ceuta) i Alves (Sevilla) en pocs dies de diferència. Però, cal riure-se'n d'Abidal? La seva feina no és fer gols i, de fet, cobra per destruir. I si marca de jugada? Ojalá. Taparia boques. El gran Claude Makelele només va fer un parell de gols en tota la seva carrera esportiva i, per a mi, ha estat un dels millors jugadors d'Europa, en la seva posició, de les dues darreres dècades. Per què s'ha de pressionar Abidal? Saps què en deu pensar Guardiola, sempre respectuós, d'aquesta simpàtica juguesca?

Siguem seriosos. Tant Abidal com els rivals es mereixen respecte. Mai he entès com un equip que guanya 4-0 aixeca el peu de l'accelerador. La seva obligació és fer-ne sis i, si pot, set per que el rival se senti digne. No entenc les crítiques al PSV per no haver-se aturat abans de fer 10 gols al Feyenoord. Com se sentiria l'afició del l'equip rival que, perdent per 3-0, veu com Abidal és l'encarregat de xutar l'hipotètic penal?